Mentre escolte Standing Inside Your Love dels Smashing
Mal preparant l'examen pràctic de demà on en pegaran una clatellada considerable, no puc deixar d'escoltar una de les millors canços de l'últim disc dels de Chicago anomenat Machina: The machine of God publicat el 2000:
Standing inside yor love
You and me
Meant to be
Immutable
Impossible
It's destiny
Pure lunacy
Incalculable
Insufferable
But for the last time
You're everything that I want and ask for
You're all that I'd dreamed
Who wouldn't be the one you love
Who wouldn't stand inside your love
Protected and the lover of
A pure soul and beautiful you
Don't understand
Don't feel me now
I will breathe
For the both of us
Travel the world
Traverse the skies
Your home is here
Within my heart
And for the first time
I feel as though I am reborn
In my mind
Recast as child and mystic sage
Who wouldn't be the one you love
Who wouldn't stand inside your love
And for the first time
I'm telling you how much I need and bleed for
Your every move and waking sound
In my time
I'll wrap my wire around your heart and your mind
You're mine forever now
Who wouldn't be the one you love and live for
Who wouldn't stand inside your love and die for
Who wouldn't be the one you love
diumenge, 26 de juny del 2005
divendres, 24 de juny del 2005
Revisió del concordat amb el Vaticà
La radicalitat en el missatge de l'Església durant el regnat de Joan Pau II i la seua continuitat amb Benet XVI així com l'enrocament de l'església espanyola en postures dogmàtiques a l'extrem origina que la societat civil quede lastrada amb el finançament d'una institució anacrònica a totes llums i que ha perdut el paper de referent moral dintre de la societat. És per això què s'aixequen veus demanant la revisió de les relacions bilaterals entre l'Estat i el Vaticà vigents des de fa més de vint anys per tal de resituar-la en el lloc què actualment li pertoca.
A la web del Concordato reivindiquen tres punts bàsics:
1) La finalització del finançament de l'Església per part de l'Estat, aspecte què propicia un greuge comparatiu amb la resta de religions en un Estat que es declara laïc
2) Revisió de l'ensenyament de l'assignatura de religió. Aquesta s'ha d'abordar des del punt de vista històrico-cultural i no des del confesional. La decisió dels continguts i la gestió del professorat anirà a càrrec de l'Estat i la situació d'aquestos s'haurà d'equiparar amb la resta de docents oferint-los drets que a hores d'ara no tenen o els gaudeixen parcialment (accés, cesament, drets i obligacions com la llibertat de càtedra)
3) Que els acords bilaterals entre Estat i Vaticà respecten aspectes com l'aconfesionalitat de l'Estat i la llibertat de culte.
En resum, la proposta pretén establir un marc de convivència amb els principis de respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.
La radicalitat en el missatge de l'Església durant el regnat de Joan Pau II i la seua continuitat amb Benet XVI així com l'enrocament de l'església espanyola en postures dogmàtiques a l'extrem origina que la societat civil quede lastrada amb el finançament d'una institució anacrònica a totes llums i que ha perdut el paper de referent moral dintre de la societat. És per això què s'aixequen veus demanant la revisió de les relacions bilaterals entre l'Estat i el Vaticà vigents des de fa més de vint anys per tal de resituar-la en el lloc què actualment li pertoca.
A la web del Concordato reivindiquen tres punts bàsics:
1) La finalització del finançament de l'Església per part de l'Estat, aspecte què propicia un greuge comparatiu amb la resta de religions en un Estat que es declara laïc
2) Revisió de l'ensenyament de l'assignatura de religió. Aquesta s'ha d'abordar des del punt de vista històrico-cultural i no des del confesional. La decisió dels continguts i la gestió del professorat anirà a càrrec de l'Estat i la situació d'aquestos s'haurà d'equiparar amb la resta de docents oferint-los drets que a hores d'ara no tenen o els gaudeixen parcialment (accés, cesament, drets i obligacions com la llibertat de càtedra)
3) Que els acords bilaterals entre Estat i Vaticà respecten aspectes com l'aconfesionalitat de l'Estat i la llibertat de culte.
En resum, la proposta pretén establir un marc de convivència amb els principis de respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.
dilluns, 20 de juny del 2005
Informàtics i parella, ¿com l'aigua i l'oli?
En Barrapunto, web dedicada a tot allò referent al programari lliure, huí hi ha un article referent a una qüestió sociològica referent a la gent del nostre gremi. Com que ara mateix estic igual que el Fadrí de Castelló, no puc fer més que sentir-me identificat amb el sector tractat en l'article. Què en penseu?
En Barrapunto, web dedicada a tot allò referent al programari lliure, huí hi ha un article referent a una qüestió sociològica referent a la gent del nostre gremi. Com que ara mateix estic igual que el Fadrí de Castelló, no puc fer més que sentir-me identificat amb el sector tractat en l'article. Què en penseu?
divendres, 17 de juny del 2005
Omnipotència docent
Ostia, ostia!! Comence així perquè vullguera estar deu metres baix terra i no considerar-me responsable últim d'un atac d'ansietat i de la frustació latent d'un alumne de vint-i-sis anys que se n'ha anat a casa embogit i entre plors de desesperació... Fins fa dos setmanes per mi era l'arquetip de l'alumne amb nula capacitat de progrés, ensimismat en el seu món particular, bona persona i inclús amb insuficient caràcter com per plantar cara en moments determinats... D'això considere que n'he abusat determinades vegades deixant-lo en entredit o pitjor encara ridiculitzant-lo sense detectar cap punt d'inflexió o canvi de xip en el seu comportament... Fins huí, quan ja no hi ha retorn, en què ha tret tota la frustació que portava damunt organitzant un ciri que m'ha astorat i que m'ha fet pensar en com estime a la meua gent. A més, des de fa dos setmanes he conegut que fa temps va tenir algun trastorn psicol·lògic que el va noquejar un periòde de temps en que va haver de guardar repós i reduir el pistó de l'activitat diaria. Després d'haver estat recriminat telefònicament per sa mare, a hores d'ara hi ha centenars de dits imaginaris acusadors que m'apunten com a responsable, confundisc rialles que escolte pel centre en crits ofegats de l'alumne, escolte sirenes per fora i crec què ell d'alguna manera o altra estarà involucrat ... Puta misèria, quanta escola em fa falta!!
Ostia, ostia!! Comence així perquè vullguera estar deu metres baix terra i no considerar-me responsable últim d'un atac d'ansietat i de la frustació latent d'un alumne de vint-i-sis anys que se n'ha anat a casa embogit i entre plors de desesperació... Fins fa dos setmanes per mi era l'arquetip de l'alumne amb nula capacitat de progrés, ensimismat en el seu món particular, bona persona i inclús amb insuficient caràcter com per plantar cara en moments determinats... D'això considere que n'he abusat determinades vegades deixant-lo en entredit o pitjor encara ridiculitzant-lo sense detectar cap punt d'inflexió o canvi de xip en el seu comportament... Fins huí, quan ja no hi ha retorn, en què ha tret tota la frustació que portava damunt organitzant un ciri que m'ha astorat i que m'ha fet pensar en com estime a la meua gent. A més, des de fa dos setmanes he conegut que fa temps va tenir algun trastorn psicol·lògic que el va noquejar un periòde de temps en que va haver de guardar repós i reduir el pistó de l'activitat diaria. Després d'haver estat recriminat telefònicament per sa mare, a hores d'ara hi ha centenars de dits imaginaris acusadors que m'apunten com a responsable, confundisc rialles que escolte pel centre en crits ofegats de l'alumne, escolte sirenes per fora i crec què ell d'alguna manera o altra estarà involucrat ... Puta misèria, quanta escola em fa falta!!
dimecres, 15 de juny del 2005
Em sent beat
Gràcies al monstre Kerouac i al seu testament vital 'En el camí' huí m'agafe el món i el pose a ballar al compàs que marque damunt del meu dit:
" ... Llavors ballaven pels carrers com trompes embogides, i jo em movia vacil·lant darrere seu com he estat fent durant tota la meua vida mentre perseguisc a la gent què realment m'interessa, perquè la única gent que m'interessa és aquella què esta tocada de l'ala, tocada de l'ala per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla de llocs coneguts per tothom sinó que bull, crema dintre de fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes en meitat de les estreles i llavors es veu com explota una llum blava i tothom exclama 'Ah!!!!!'..."
Gràcies al monstre Kerouac i al seu testament vital 'En el camí' huí m'agafe el món i el pose a ballar al compàs que marque damunt del meu dit:
" ... Llavors ballaven pels carrers com trompes embogides, i jo em movia vacil·lant darrere seu com he estat fent durant tota la meua vida mentre perseguisc a la gent què realment m'interessa, perquè la única gent que m'interessa és aquella què esta tocada de l'ala, tocada de l'ala per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla de llocs coneguts per tothom sinó que bull, crema dintre de fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes en meitat de les estreles i llavors es veu com explota una llum blava i tothom exclama 'Ah!!!!!'..."
dimarts, 14 de juny del 2005
Diga'm pare nostre.
Any 2050, el món és una orgia que no cesa, els humans constituteixen una barreja amorfa de cossos, òrgans sexuals desafiants i suors plenes de lascívia i desig... ja no existeixen classes ni dogmes, les mitres es barregen amb els profilàctics d'igual manera que els escapularis amb la vaselina, l'espècie humana ha embogit i degenera cap a un pou que sembla no tenir mai fi ...però espera ... no, hi ha un xicotet reducte què encara resisteix a la luxúria de la carn. Reclosos en el centre de Madrid han aconseguit sobreviure a la davallada als inferns de la resta de gent, mantenen l'essència dogmàtica que arranca de l'Edat Mitjana i han aconseguit establir una comuna regida baix els principis de la castedat i del correcte ús de la capacitat reproductora de les dones. No importa que una dona d'entre ells es guanye un sobresou amenitzant la monótona relació de parella de quatre matrimonis fracassats o faça d'instructora als joves adolescents que volen saber per a què serveix allò que els penja entre cames, tampoc importa què un pobre xic genèticament ja desviat cerque la possibilitat d'apaivagar els seus instints fregant-se contra tot allò que puga encabir dintre seu (és l'únic al que es pot resignar) o tampoc és relevant què de tant en tant algun èsser dominador faça ostantació del seu poder sobre els dominats. Concloent, són xicotetes anècdotes que no enterboleixen la rígida moral d'escrupulós acompliment. Un detall fonamental que els caracteritza és que fan una interpretació depurada de l'etimologia del llenguatge de tal manera què rebutgen el cautxú perquè eviten tot allò que faça referència a la 'goma'. Pel que fa a la dieta, s'abstenen de cuinar els ous batuts amb oli o preparar croissants o ensaimades. Al mateix temps, cuinen amb mantega per evitar entrar en contacte amb el poder lubrificador de l'oli. S'amaguen quan l'arc de Sant Martí ix després d'haver plogut i moltes altres limitacions que els imposen les masses embogides que els assetgen. Dissabte a la vesprada es reuniran per commemorar el primer encontre que feren allà pel 2005 i jo com a cristià, resaré per ells per a què abans que es fossilitzen, puguen adonar-se de què la llibertat i la igualtat de condicions de l'individu està per damunt de qualsevol creença.Diga'm pare nostre ...
Any 2050, el món és una orgia que no cesa, els humans constituteixen una barreja amorfa de cossos, òrgans sexuals desafiants i suors plenes de lascívia i desig... ja no existeixen classes ni dogmes, les mitres es barregen amb els profilàctics d'igual manera que els escapularis amb la vaselina, l'espècie humana ha embogit i degenera cap a un pou que sembla no tenir mai fi ...però espera ... no, hi ha un xicotet reducte què encara resisteix a la luxúria de la carn. Reclosos en el centre de Madrid han aconseguit sobreviure a la davallada als inferns de la resta de gent, mantenen l'essència dogmàtica que arranca de l'Edat Mitjana i han aconseguit establir una comuna regida baix els principis de la castedat i del correcte ús de la capacitat reproductora de les dones. No importa que una dona d'entre ells es guanye un sobresou amenitzant la monótona relació de parella de quatre matrimonis fracassats o faça d'instructora als joves adolescents que volen saber per a què serveix allò que els penja entre cames, tampoc importa què un pobre xic genèticament ja desviat cerque la possibilitat d'apaivagar els seus instints fregant-se contra tot allò que puga encabir dintre seu (és l'únic al que es pot resignar) o tampoc és relevant què de tant en tant algun èsser dominador faça ostantació del seu poder sobre els dominats. Concloent, són xicotetes anècdotes que no enterboleixen la rígida moral d'escrupulós acompliment. Un detall fonamental que els caracteritza és que fan una interpretació depurada de l'etimologia del llenguatge de tal manera què rebutgen el cautxú perquè eviten tot allò que faça referència a la 'goma'. Pel que fa a la dieta, s'abstenen de cuinar els ous batuts amb oli o preparar croissants o ensaimades. Al mateix temps, cuinen amb mantega per evitar entrar en contacte amb el poder lubrificador de l'oli. S'amaguen quan l'arc de Sant Martí ix després d'haver plogut i moltes altres limitacions que els imposen les masses embogides que els assetgen. Dissabte a la vesprada es reuniran per commemorar el primer encontre que feren allà pel 2005 i jo com a cristià, resaré per ells per a què abans que es fossilitzen, puguen adonar-se de què la llibertat i la igualtat de condicions de l'individu està per damunt de qualsevol creença.Diga'm pare nostre ...
dijous, 9 de juny del 2005
L'agitació del món acadèmic
Xiquets, que el món acadèmic és una bassa d'oli o què per moure un dit et paguen el sou és una fal·làcia. O bé, soc tan curtet què els minuts que la resta de mestres suposadament empren per preparar les classes i tota la burocràcia adjunta a mi se'm transformen en hores per art de màgia o realment ací es curra i de veritat. Tinc un projecte final de carrera amb data de finalització indefinida (potser a la propera glaciació ja estiga), tinc unes opos que si tinguera dignitat tractaria d'estudiar depressa i corrents ... però no, quan no són examens de recuperació són les actes de notes o les de tutories o les pràctiques en empresa dels nanos... I aquesta ansietat em fa menjar cada cop més i més... Això m'excusa de que no s'actualitze gatzara convenientment... Per cert, m'ha aplegat per fonts molt properes a la web que hi ha una previsió d'un encontre o convivència de tot el món gatzarí, el lloc i la data del qual estan encara per concretar. Des d'ací done el meu rotund vist-i-plau ... aquesta feina ja és inabastable per a una esquena com la meua ... I les vostres frustacions són les meues... De manera què en l'aplec gatzarí parlarem de com enfocar la temporada de tardor en gatzara.
Salut xiquets!!!
Xiquets, que el món acadèmic és una bassa d'oli o què per moure un dit et paguen el sou és una fal·làcia. O bé, soc tan curtet què els minuts que la resta de mestres suposadament empren per preparar les classes i tota la burocràcia adjunta a mi se'm transformen en hores per art de màgia o realment ací es curra i de veritat. Tinc un projecte final de carrera amb data de finalització indefinida (potser a la propera glaciació ja estiga), tinc unes opos que si tinguera dignitat tractaria d'estudiar depressa i corrents ... però no, quan no són examens de recuperació són les actes de notes o les de tutories o les pràctiques en empresa dels nanos... I aquesta ansietat em fa menjar cada cop més i més... Això m'excusa de que no s'actualitze gatzara convenientment... Per cert, m'ha aplegat per fonts molt properes a la web que hi ha una previsió d'un encontre o convivència de tot el món gatzarí, el lloc i la data del qual estan encara per concretar. Des d'ací done el meu rotund vist-i-plau ... aquesta feina ja és inabastable per a una esquena com la meua ... I les vostres frustacions són les meues... De manera què en l'aplec gatzarí parlarem de com enfocar la temporada de tardor en gatzara.
Salut xiquets!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)