Santos no és un heroi, és un xic normal, regordet i al que li agrada tocar la dolçaina. No obstant, quan un viatger multidimensional l'avisa de que el seu millor amic és en realitat el maligne Nova, la missió de Santos es torna clara, salvar el mon i rescatar a Laura, l'amor de la seua vida.
Xiquets, ara si que va de bo, el divendres 10 d'octubre a fer cotxà i a vore la peli.
Fins que el groovy o manel no m'aporten el diferent material audiovisual que vam tindre, no em queda més que tractar de transmetre amb paraules el que vàrem viure del divendres a diumenge. Eixírem matí el divendres, paràrem a esmorzar a la Roda i a dinar a la vora de Tordesillas, ja en la província de Valladolid.
Costa fer una sinopsi o un breu resum de tot allò viscut en Beneixama dissabte passat. Fins i tot, l'exercici de narrar una seqüència de fets provoca que s'ajunten records i sensacions. Començaré per la posada del tratge entre cançons populars del repertori dels Guia passant per l'homenatge al mestre de San Fernando, Camaron. Disposàvem d'una cotxereta amb una situació envejable des d'on veiem el pas dels cristians, llauradors i estudiants. L'oratge s'acostava amenaçant a mesura que s'apropava l'hora d'eixir i de camí a l'inici, ja vàrem poder constatar la gran afluència de cardaorets com alguns membres de la tonga o el vertader Figueres. La nostra esquadra era la que tancava l'entrada i el repertori dels del Camp de Mirra va incloure peces com Moro del Sinc, Alygeaba Spyros i el Ball del Moret, propi de Beneixama. Anàvem obrint-se pas amb uns cascs prominents i unes capes gruixudes que t'aplomaven ben al terra cap al castell. Conclosa l'entrada, ens esperava un tros de sopar en casa de Joan amb un sortit d'entrepans, coques i tapes que vàrem gaudir de valent. Com a efectes col·laterals de la disbauxa regnant, cal assenyalar que se'm va perdre la càmera del tio que tantes instàntanies ens ha donat per aquest blog i a banda d'això, un grapat de diners també em van dir ahí et quedes. 
Que sí, que és cert!!! Per primera vegada eixirem del perímetre fester que marca l'home de la manta i s'enfilarem cap al lloc originari dels figatells, que ens proveïx de gelats tot l'estiu o de formatge blanquet tot l'any. Sí senyors, el poble que va plantar cara a la tèrmica i va proposar l'horta solar actualment existent. Efectivament, em referisc al poble de Beneixama. La setmana passada vàrem fer una incursió per conèixer a membres de l'esquadra mora en la que eixirem i ens vàrem assabentar dels trets diferenciadors de la festa en honor a la Divina Aurora. Termes com cops, gastadors o plantejaments com els de tres capitans per a un mateix any son genuïns d'aquest poble riberenc del Vinalopó. Només em cal convidar-vos a acudir i aplaudir-nos fins l'extenuació (som l'esquadra que tanca l'entrada i dóna pas als camions) a nosaltres i a les quatre filaes existents: cristians, estudiants, llauradors i moros, i per una altra banda agrair a Adelaida i Joan la seua hospitalitat i les facilitats que ens han oferit per tal de participar en la festa. Que sone el Moro del Sinc!!
