Detall de les samarretes sanfermineres

Ei que ja estem ací, preparats per a l'expedició cap a Pamplona. Ací teniu un detall de les samarretes que lluiran per Santo Domingo, Mercaderes, Plaza del Castillo, Estafeta i Telefònica. Gora San Fermín.

Xirimita o Dolçaina "Bessó" de resina-plástica

Aquesta és la dolçaina del futur i la idònia per a les nostres
excursions i diferents festes per a no estar patint.

Es l’instrument ideal tant per als alumnes nous que comencen i que no saben si seguiran estudiant (pel seu baix cost, 60 €), com per als que ja toquen i que vulguen tindre un instrument de batalla per anar-se'n de festa sense perill que es trenque, (ja que està fet d’una resina-plàstica especial molt resistent als colps).

La dolçaina ve presentada dins d’una funda i acompanyada d’un tudell. Depenent del tipus de canya i fins i tot de l’embocadura pot anar millor aquest tudell o un altre mes llarg.

Des del mes de maig està disponible a la majoria de tendes especialitzades.

Nova web dels Suavos

La Fila Terç de Suavos té el gust de convidar-vos a la seua primera incursió en el món de Internet. Aquesta web pretén ser una eina que ens permetrà interactuar amb els festers, la restà de filaes locals i les d'altres pobles per a engrandir més si cap aquest tret identitari que tant estimem.

GORA SAN FERMIN

Xiquets d'este any no passa, i es que com be diu nousseb: si no anem ara, quan hem d'anar?
Dijous a la nit surt l'expedicio gatzara cap als sant fermins provistos de samarretes commemoratives d'esta fita històrica amb el logo que podeu veure a la imatge, que per cert qui en vulga alguna que es pose en contacte amb nousseb@yahoo.es, curigi@hotmail.com o viugatzara@gmail.com.
Fixeu-vos be el dia del xupinazo que de segur que ens donarem a conéixer.
Gora San Fermin!

Les coincidéncies dels 19 anys

Al 19é any ha aplegat l'oportunitat i enguany hem tingut el privilegi d'entrar dins de la història d'Alça l'Aleta, un clàssic tot terreny que s'apunta des del bàsquet fins al tennis-taula. Equip just d'integrants amb un fitxatge de garanties com el de George Best que pretenia plantar cara a les adversitats d'equips més rodats i de millor qualitat física i tècnica. Després de sopar en Ximo, vàrem començar la nostra singladura contra el Bodebar Alegre. Partit dominat per els jovents on el gat de la Mariola va demostrar que viu una segona joventut ara al zènit de la seua trajectòria: gol d'antologia i parades molt meritòries davant llançaments enverinats. A la segona part i ja amb el marcador en contra, aquells recularen però nosaltres no aconseguírem igualar el marcador.


Per a l'endemà ens esperava un clima molt calorós i enfront teníem al cap de sèrie (Perfil10). Aquest equip ens va deixar jugar més que no el del Bodebar però al final la seua pegada va ser letal mentre que nosaltres no vàrem veure porta. Al remat, un 4-0 que ens va deixar detalls de vells rockers com el barret de Cates o el dribbling de Tamboret, dignes de penjar en el museu de Alça l'Aleta

Ja per la nit, un comiat aplegava a quasi un centenar de persones a un pub mític de la capital de comarca. L'Exea tanca les portes després de 19 anys de trajectòria (igual que Alça l'Aleta )... Amb una parròquia entregada varen sonar grups típics en la trajectòria d'un garito que des de sempre, ha barrejat estils de tot tipus(Chemical Brothers, Janis Joplin, Bob Dylan, Artic Monkeys etc)... les primeres llums del dia ens duien moments de tristesa perquè perdíem un referent on hem passat grans moments de la nostra vida. Ací dalt us deixe pintures rupestres presents als waters i equiparables amb les de Altamira.

Les Agustines ja són del poble

Huí al tornar del curset de telefonia sobre IP m'he assabentat de la notícia de l'adquisició definitiva del monestir per part de l'església del poble. Recentment corria pel poble el rumor què l'operació era factible i hui finalment s'ha concretat. No ens eixirà debades però el convent es queda en mans de qui ha d'estar: del poble que l'ha estimat i conservat durant quasi cinc cents anys. Açò implica un èxit per al poble del qual destacaria dos aspectes:

el primer és que això constitueix un advertiment per a especuladors oportunistes on se'ls avisa de que amb nosaltres no ho tindran fàcil ni amb PAI's ni amb ermites

i el segon és que el poble és suficientment madur com per deixar de banda creences religioses i donar prioritat a l'interés comú de Bocairent.

Per això estem d'enhorabona i cal confiar en que l'ús que es farà d'aquest recinte serà el millor per a la gent del poble i que no hi haurà interessos particulars després de tot el que ha passat.

Per últim, reconèixer la tasca de la Comissió Pro-Monestir en el seu treball decidit per mantindre el patrimoni del poble. I dins d'ells fer menció especial a dos integrants de la nostra comunitat gatzara: wallace i kkus. Xicots!!! Som com som però és el mateix poble el que estimem!!

Iñaki Peña i Trebede s'acomiaden de Ràdio 3

Demà dirà adeu un programa dels més veterans de la ràdio pública espanyola: el Trébede de Iñaki Peña. Aquest contestatari basc ha convertit el seu programa en una reserva de la música d'arrel peninsular i en un altaveu de denúncia social i ecològica sense diferenciar pelatges polítics.

Per a la posteritat quedarà la censura del programa en 2003 a causa de l'activisme en contra de la Guerra de l'Iraq en els nefastos temps d'Urdaci i companyia. Això va engegar una onada de protestes que va retornar el programa a la graella radiofònica i li va donar la consideració que es mereixia.

El retall de personal en l'entitat pública ha obligat a jubilar a presentadors ilustres com Xabier Moreno (Lokal) o el mateix Iñaki. Des d'ací el nostre homenatge a una trajectòria amb principis i una retòrica un tant embafosa (de vegades es feia prou pesat)... No obstant això, bon vent et guarde Iñaki. Si trobeu la simptonia del programa, passeu-me-la i la penjaré. Demà a les 8, a escoltar Trébede per última vegada

L'enquesta dels esguitets

El Patriota s'ha endut el gat a l'aigua i la mentira ha resultat vencedora enfront la resistència de curigi, wallace i twenty. Ara s'heu de mullar en quin pla per a vacances us mola més. Me'n vaig a continuar amb el curset.

Bojos per les Illes

Més de dos anys portava darrere d'Antònia Font i anit va aplegar el moment. Pau, Joan Miquel Oliver i la resta van amenitzar la nit a la tranquila explanada del MUVIM. Si per alguna cosa es caracteritzen és per com són d'eclèctics ja que van des de barreges d'elements electrònics a ritmes molt semblants als de grups punk. Loco, Yo robot, El Astronauta Rimador, Wa-Yeah etc. van propiciar un concert curt però intens.

I moguts per conèixer si aquestos illencs tenen un rh específic que els fa tan diferents, anem a endinsar-nos en la mare de totes les aventures: pegar la volta a Menorca amb kayaks durant la primera quinzena d'agost. Per a això, curigi, groovy i jo mateix anem a començar una preparació exigent i específica per tal d'endinsar-nos en aquesta odissea que ens convertirà a la seua fi, en llops de mar. Em ric jo dels F1 de la vela!! Aprenents!!

La informàtica té sexe?

En l'últim número de Le Monde Diplomatique (i emprant la traducció valenciana existent) es somet a estudi la masculinització de l'ofici d'informàtic dels darrers anys en comparació als anys 80 on la matrícula de dones en carreres informàtiques era massiva. Es compara a la seua vegada amb la situació de Malaisia, on els càrrecs més importants de la Facultat d'Informàtica són coberts íntegrament per dones. A banda fa un recull d'aspectes que farien interessant l'ofici d'informàtic a les dones: l'escassa força física requerida, es desenvolupa dins del sector terciari (cobert majoritàriament per dones) i permet realitzar el treball des de casa permetent conciliar la vida laboral i la familiar.

Ens hem quedat sense el Fary

Com una bufetada inesperada ens ha sorprés la sobtada mort de José Luis Cantero "el Fary". Jardiner i taxista per aconseguir enregistrar cançons i tractar d'emular al seu ídol Rafael Farina, aquest menut home es va caracteritzar per ser un treballador inesgotable i per posar banda sonora a les vivències de les famílies humils d'extra-radi. Èxits com "El torito guapo" o "Apatrullando la ciudad" quedaran per sempre dins de la memòria col·lectiva de la nostra societat. La comunitat gatzara dóna el condol als seus familiars i reclama que s'ubique al menut vallecà en el lloc que li correspon.

Torneig de futbet

Després de les jornades de bàsquet, aquest cap de setmana era moment del futbet i d'estrenar en el meu cas el pavelló - sauna. Amb un horari envejable, començàrem jugant contra Alça l'Aleta, els representants dels quals m'han fet una oferta en ferm (crec que hauran vist el meu vídeo de la comunió perquè el nivell és bastant millorable)... Amb un fútbol de tiralínies els vam pegar un sever correctiu que ens va donar moral per al partit de la vesprada. Cal remarcar l'actuació estelar de Jaume davall dels pals i el crit de frustació de wallace després d'haver errat una oportunitat clamorosa. A les 19:30 i ja amb els companys de banqueta sentum i figueres comença el partit més físic de la nostra sèrie. Destacables van ser les lluentes alborgues de sentum, la tasca encomiable de Ferran a la porteria i la tasca breu del Davids de la foto (eixir, facilitar l'empat del contrincant i tornar a seure's)... Classificats per diferència de gols a quarts, el nostre rival era el Dinamo de Reig (el tio kkus i calaver gràcies al qual tenim fotos)... partit de poder a poder (frase clàssica en tota crònica esportiva) on els taronges varen sentenciar en els instants finals un partit que en el primer moment es va decantar cap al nostre costat. I fins ací puc comentar, perquè ja vaig desconnectar i no se ni qui va jugar la final

Maria ja està entre nosaltres

Aquesta vegada no hi ha hagut preparació tan minuciosa com en l'altra, i és que la major absorbeix i molt. El cas és que la meua segon nebodeta ha nascut a les 9:30 del matí, ha pesat més de tres quilets, és morena com sa mare i sembla que gana no li'n falta. A la vesprada després d'acabar en l'insti us podré avançar més coses. Com canvien les circumstàncies!!! En l'altra vaig passar un dia de bojos tractant d'esbrinar alguna cosa des de Igualada (fins i tot em vaig cabrejar per no disposar d'alguna foto del nadó)... en canvi hui mateix podré ser testimoni de les seues primeres evolucions. I es que és una responsabilitat, una vegada més, exercir com a padrí de la criatura, convertir-me en un paradigma de virtuts, de conducta sense cap borró amb el qual la xiqueta veja l'horitzó un poc més clar.

Des d'ací vull donar-li la benvinguda com a membre de ple dret de la comunitat gatzara. Qui sap si d'ací alguns anys, ella se'n riga de les paranoies expressades dins d'aquest blog i es faça creus de com havent conviscut al meu costat, ha pogut mantindre's sencera i no caure en el costat obscur en el que de tant en tant, passe temporadetes je je.

Benvinguda Maria, a aquest món meravellós

Bob Dylan, Premi Príncep d'Astúries de les Arts

Dins d'aquest blog ja s'ha parlat amplament del mestre de Minnesota. Llavors només cal fer-li un homenatge com cal. I en aquest cas posarem una versió de Jimi Hendrix del 'All along the watchtower' que és flipant. He fet una tradució d'anar per casa però així la cosa guanya un poquet més (almenys al meu parer)

Més enllà de la talaia

'Ha d'haver alguna manera d'eixir d'ací' li va dir el bromiste al lladre '
'Hi ha massa confusió, no puc refiar-me'n
Els homes de negocis beuen el meu vi i soterren les meues heretats
Cap d'ells sap el que val tot allò que s'esten fins aquella línia
No hi ha cap motiu per ser optimistes' contesta amablement el lladre
'Hi ha molta gent entre nosaltres que pensa que aquesta vida és només una broma Però tu i jo, hem anat més enllà i eixe no és el nostre destí
De manera que, no parlem badat, està fent-se masa tard
Més enllà de la talaia, els prínceps mantengueren la vista mentre totes les dones anaven i tornaven així com els criats descalços'
'Fóra a distància un gat serval va exclamar:
Dos genets s'acostaven i el vent es començava a esglaiar'

Enhorabona al club de bàsquet

Vist que no hi ha crònica del cap de setmana passat, aprofite per unir a la gent gatzara en el clam de felicitacions envers el Club de Bàsquet Patronato. Tutejar a equips de ciutats amplament més grans que nosaltres com Godella, Gandia o València reforça encara més la tasca duta a terme pels responsables del club. I està bé el missatge de ignorar ineptes que només se'n recorden del poble un mes cada quatre anys.

Cap de setmana a dos bandes

Puff, encara estic inundat per les sensacions del passat cap de setmana i supose que la resta de comunitat gatzara també, ja que ha viscut de manera plena tant la desfilada dels Suavos com per l'actuació exitosa al pavelló. M'encarregaré de la crònica de Ojos Negros però espere també que curigi s'escorrega les neurones per una crònica de tot el que s'ha fet.

Començàvem l'aventura en el límit de la província de Terol a una vila anomenada Sant Agustí. D'allí anàrem resseguint el Palància encaixonats entre les serres de Javalambre, Calderona i Espadà i usant la plataforma de l'antic tren miner. Viles amb encant com Caudiel, Navajas o sobretot Jérica ens van portar a Altura on teníem l'hostal reservat. Nit d'excessos on vaig voler resarcir-me per la desfilada que m'estava perdent i crec que ho vaig aconseguir. Després de conquerir la taula del dj del pub vàrem traure suc del que allí hi havia i aconseguírem barrejar èxits de Radio Futura, Ojos de Brujo o Delinqüentes. Tíbiets per la metereologia, l'alcohol, etc. vàrem acabar arremullant-se en una bassa al costat de l'alberg on se'm va escapar una xancla i vaig haver d'anar a les palpentes, estacant-me tot el que hi havia al terra, fins que la vaig recuperar amb una costra apreciable de fang. Després de la connexió telefònica amb curigi i greenwich va començar el malson de la roncada d'un dels companys que ens va donar la nit.

Diumenge totalment restablert després d'una dutxa reparadora, ens vàrem enfundar el mono de faena i emprenguèrem una baixada frenètica que ens va portar fins a l'Estació del Nord de València en un paissatge menys espectacular, envaït per un formigó omnipresent i amb terreny trenca-cames bastant exigent. Vàrem conèixer a un burgalés que havia eixit feia tres dies des de la ciutat del Plantio i anava en direcció Múrcia on volia aplegar resseguint la Via Augusta (de manera que entre huí o demà el tindrem pel poble). Durant l'excursió ens vàrem assabentar de la victòria en la final del CB Patronato per només dos punts. Em varen destacar l'extraordinari ambient creat pel conjunt de dolçaina i tabal amb partitures originals com les de l'Equipo A, la simptonia de la NBA etc. Des d'ací el reconeiximent al vertader gurú de la dolçaina. Ets el líder i ho saps.

Au, a fer que fem faena. Quan tinga un ratet, penge les fotos al Flickr!!

La Ruta de Ojos Negros

Aquest cap de setmana vaig a resseguir la senda que duien els trens des de les mines carboneres de Monreal del Campo, en la província de Terol fins a la siderúrgia de Sagunt. La mina de Monreal s'anomena Ojos Negros i d'ahí el nom de la ruta. En principi no la farem tota, començarem dissabte des de Barracas per aplegar a Altura acompanyant el curs del riu Palància. I després des d'Altura i a través de les serres de Toro i Espadà ens plantarem en la capital del camp de Morvedre.
En total uns cent quilòmetres del que tots diuen que és la via verda millor conservada de tota Europa. Dilluns, reportatge fotogràfic.

Més música per combatre el desencís

Si fa uns dies Sidonie o Deluxe em donaven una treva a l'hora d'afrontar el futur més immediat, huí he donat l'oportunitat a Gossos d'alegrar-me el dia en meitat del pessimisme que ofega tot allò que ix pels mitjans de comunicació. He de reconèixer que aquest grup del Bages mai ha sigut de la meua predilecció: sempre els havia vist com a seqüeles de grups més vells que, mirares com ho mirares, els pegaven mil patades. Però, han perseverat i el que és més important, han evolucionat mantenint un estil propi. Acaben de traure el seu nové treball (Oxigen, busqueu pareguts a Ràdio Bocairent) i l'enceten amb una canya de cançó: "Corren" amb la colaboració de Dani Macaco. Hi ha videos ja penjats a Youtube de molt mala qualitat d'aquesta cançó. Per això us deixe un enllaç a la web del grup. Per últim, remarcar que estem de celebració ja que aquest és el post número 500 des d'aquell on celebrava un 9 d'octubre a la peixera del Viaducte d'Alcoi. Confie que d'ací cinc cents posts més, el to de la notícia siga més optimista per no haver armes darrere de discursos o discursos fingits sense veritable voluntat de solució dels problemes.

Doblegant PAI's

Benasau, Alcoi i la Vila retiren les seues actuacions urbanístiques que amenaçaven indrets com les serres de Mariola o la Serrella. L'actuació d'urbanitzacions i camps de golf en la zona de Xirillent afecta al Pla Rector d'Ús i Gestió de la Serra Mariola, a la Vila el nou govern triat per les urnes desfarà allò planificat per l'anterior ajuntament. I a Benasau, el nou Consistori desbaratarà l'atemptat ecològic previst en el seu terme. Enhorabona a tots els afortunats. Sembla que alguna cosa deixarem a les generacions futures.

A la mare de totes les festes

No és dogma religiós però s'hauria d'instaurar. No es pot passar per aquesta vida sense haver passat per Pamplona / Iruña i els seus Sanfermins... la festa en majúscules. Ni races, ni llengües ni cultures. Mocador, samarreta, pantaló, faixa i espardenyetes. Per menjar entrepans de bacallà ajoarriero, per beure l'etern kalimotxo, per poc dormir un camping envaït per guiris, per anar un autobús borreguero i festa per damunt de tot.

Us explique, l'eixida pot ser el divendres 6 de juliol a les 11 de la nit després de que els comerciants gatzarers xapen el seu negoci i tornada el 8 de juliol a migdia amb autobús de línia Iruña-València (sentum, la xica de Nules i jo ja se'l coneixem). Salserians i resta de bloggers, és el lloc adequat per fer l'aplec de germanor, de manera que això és una invitació de festeig internauta cardaor. Per a reservar places, deixem un termini fins divendres per a que confirmeu la vostra participació en la mare de totes les festes.

De ressaca electoral i amb bona música

Desitge que haja'm escrit entre tots el desenllaç del culebró patètic del nostre poble. Està escrit que no és el final que haguera subscrit i tampoc és el final que molts participants d'aquesta comunitat hagueren volgut. Potser siga un desenllaç de consens on tots eixen sense satisfer les seues expectatives però no acaben buïts del tot. Predicaré si cal en un desert que les bipolaritzacions del vot originen un panorama frontista i és tasca dels nostres representants combatre el 'estàs amb mi o contra mi'. Mirant-ho bé, som un miratge enmig de les poblacions dels voltants que majoritàriament tindran forces conservadores al capdavant. Una altra cosa és l'aplanadora autonòmica que m'ha llevat la son i m'ha permés descobrir les noves cançons de Sidonie que ja tenen enllestit un nou treball per al mes de juny:

"Bailemos, canciones de viernes que ni conocemos , pero bailemos
Hoy llegaremos hasta el cielo, bailando canciones que ni conocemos, pero bailemos
por un momento, somos tan bellos y después, tan mediocres otra vez."

A banda, en la cançó de la setmana, us deixe la cançó Tarantula, avanç del disc Zeitgeist dels Smashing Pumpkins. Tralla sense parar per pujar la moral.

El kalimotxo de mamá

Si agafes una coctelera i ajuntes a Juanma Bajo Ulloa (el director de Airbag), Mikel Urmeneta qui ha fet negoci dels dissenys originals amb Kukuxumusu i finalment tens com a soliste a Pablo Carbonell, l'èxit està poc més que garantit. A banda, si la temàtica de la lletra és tan poc pretenciosa com puga ser el lloar la manera de fer el kalimotxo de ta mare, la cançó ja passa a ser un hit de l'estiu. Sense més preàmbuls el kalimotoxo de mamá. Només un últim apunt: el dia del txupinazo cau divendres i San Fermin dissabte!!!! Només dir-vos que això de Pamplona és com Pego però tots els dies durant una setmana.

30 anys de la saga d'Star Wars

Digueu-me friki, però avuí és compleix el XXX aniversari de la creació de la millor saga de tota la història.

Mesures per la normalització lingüística

Llegint El Temps Digital podeu trobar la referència d'un llibre que es presenta properament i que tracta de marcar unes pautes a seguir a l'hora d'equiparar el valencià amb el castellà. A hores d'ara, qui venga la burra de que som bilingües, ja pot baixar de l'altar on es troba i xafar terra ferma i veurà que l'oferta editorial i radio-televisiva és clarament superior del costat castellà i que en determinats àmbits (judicial, científic, religiós) el valencià brilla per la seua absència. Evidentment, la llei de mercat estableix les seues normes però aquestes no són sempre les justes. Ahí tenim els casos d'establir un control al boom urbanístic que amenaça a la bonança del cicle i al dret d'accés a la vivenda, ahí tenim la discriminació positiva de la dona per tal d'incrementar la seua participació social etc.

Entre les mesures trobem:

1. El valencià, llengua d’ús normal i preferent de les administracions valencianes.

2. S'ha de garantir poder atendre oralment i per escrit en l'Administració pública

3. Generalització de l’ensenyament en valencià i de l’aprenentatge del valencià a tots els periòdes de formació de l'alumnat.

5. Mitjans de comunicació públics integrament en valencià.

6. El personal de l’administració ha de saber necessàriament valencià.

7. Equivalència fixada legalment de les denominacions valencià i català per a la llengua.

8. Coordinació amb la resta de l’àrea lingüística com les Illes o Catalunya.

9. Model lingüístic unitari i vehiculació de l’estàndard en qualsevol àmbit possible.

El Lancelot del s.XXI

Arribar a fer un triatló és una proesa. I fer un ironman és ja de bojos. Quatre quilòmetres nadant, més de cent en bici i una marató per finalitzar. Doncs bé, temps per a actualitzar el seu blog no n'ha tingut massa però sí que s'ha preparat de manera adequada l'aventura de la illa de Lanzarote (escuder del rei Artur) i l'ha acabat que ja és molt. Amb un temps de més de 14 hores i quedant en la posició 760 és tot un mèrit i un orgull per a la comunitat gatzara. Val a dir, però, que el marge de millora és gran: el pillat que ha guanyat ha eixit en la 2 Noticias i ha gastat no aplega a nou hores. Què barbaritats!!! Enhorabona Peret!!! Només nosaltres sabem quin és el dopatge que tens que et fa incombustible: una dona que és un sòl i una xiqueta que és un tresor. El reconeiximent gatzarer a aquestes dos patidores. El mèrit també és seu. Ací us adjunte la crònica del triatló en primera persona.

Resseguint la senda del Xixarra i jugant amb Bocadilaikós

Passa un cap de setmana intens i n'aplega un altre de seguida i igual de trepidant. Tot va començar el divendres per la nit amb la nostra participació en les jornades de bàsquet del Patronato. Equip amb moral inexpugnable i tècnica qüestionable, es presentava equilibrat dins de les posicions al camp i amb la novetat de la presència d'un fitxatge ucraïnés, Dimitri, de l'escola de Gomelski i companyia (per a més informació pregunteu a sentum). Al remat, vàrem quedar penúltims, havent guanyat un partit de quatre possibles. A les dades frustrants de per sí, hi ha que matisar que vam plantar guerra en cadascun dels encontres i que la predisposició i la brega varen ser màximes. El president ha ratificat el seu suport al projecte i els grecs tornarem l'any que ve amb forces renovades.

La via verda Jumilla - Gandia és més que un trajecte per a mi i per a la meua família, és la condició necessària per la qual estem ací. El meu iaio patern, natural de Jumilla, va vindre d'obrer construint la via i es va quedar al poble al costat de la meua iaia i els seus fills. Així que, passejar per les contrades del Vinalopó, l'Alcoià i la Vall és rendir homenatge a aquells anglesos que invertiren en la línia i a aquell obrer que va ajudar a fer-la possible. Si per alguna cosa es caracteritza el trajecte és pel contrast climàtic i conseqüentment pel contrast paissatgístic. Conreus de secà a l'eixida de Villena donen pas a una mescla de camps de cereals i vinyes guanyats a les muntanyes a base de abancalaments de pedra seca així com a serres imponents com la de Mariola o la del Benicadell. Aquestes serres acaben desembocant en el llit del Serpis que ens conduïx als arbrats de cítrics saforencs. S'ha de remarcar el tram que va de Lorxa a Villalonga entra barrancs molt escarpats i a vora el riu entre xops, canyars, assuts i àntigues fàbriques abandonades que aprofitaven la corrent de l'aigua per a fabricar llum o per a moure les primeres màquines del país.

Noticias del Mundo

Recordeu els bons moments que feiem en la tenda de Figueres llegint aquest diari? Sempre ens qüestionàvem la mateixa pregunta (qui collons llegiria això?) i crec recordar que alguna persona ho va comprar per error. Supose que tindria molta vergonya de tornar-lo i que la catalogaren com a dement. En aquest enllaç teniu un recull de les portades més impactants

Meredith continuarà en Anatomia de Grey

Estava clar que Meredith no se'n podia anar de la sèrie a la que li posa el cognom, però sembla que els guionistes de la sèrie volien posar-nos en un 'ai' al cor i a fe que ho han conseguit. Després d'una tragèdia en un creuer, Meredith aacidentalment es llançada a l'aigua i quan es rescatada presenta una hipotermia severa. El capítol d'ahir va ser un pel massa surrealista on Meredith es passejava per un corredor on en una punta estava la vida i a l'altra la mort i on els seus companys ho donaven tot per tal de que Meredith es restablirà. Després d'un final d'infart, ja tenim assegurat que Meredith Grey tornarà cada dijous a visitar-nos amb Cristina, el Dr Berg, O'Malley, Izzie etc.

Guanyador de dues entrades per al Festival Territorios 2007

Què fàcil és guanyar entrades per a festivals de música!! Ho dic de veritat. Això sí, per a festivals que no siguen del rotllo Viñarock o Fib. Després de que tres anys enrere em tocaren entrades per al Festival Creamfields d'Almeria ara m'acaben de caure dues entrades per a aquest dissabte 19 al Festival Territorios Sur de Sevilla. No conec la capital andalusa i en altres circumstàncies, ja estaria veient combinacions de busos i trens. Ara bé, esta setmana entre Bocadilaikós i el curset de les vies verdes ja vaig aviat.

Si algú està interessat i no li fa mandra aplegar-se a vora del Guadalquivir que m'escriga a viugatzara@gmail.com i ja li diré que necessita per a fer-se passar per mi

La fuga de l'Arale i la Gatxan
Gràcies al Patriota ens ha aplegat la veritat del que va passar divendres. Mentre ho donaven tot a la festa de Conill, d'altres se n'anaven de per ahí a jugar en caquetes. Finalment, varen trobar totes les que varen voler a la depuradora. Qui collons són Bronson i McQueen? I curigi?

Cap de setmana trepidant

Divendres tornava d'unes jornades celebrades a la serra de Madrid sobre programari i coneiximent lliure (LibreMeeting 2007). En ell i com a personatge més rellevant es trobava Richard Stallman (artífex del Sistema Operatiu GNU que usem en les distribucions GNU/Linux ). Aquest impulsor del codi lliure es caracteritza per la seua excentricitat a banda de transmetre un missatge clar i precís: el programari privatiu (amb Microsoft i Windows al davant) és èticament reprobable i les societats justes han de tindre com a objectiu erradicar-lo per complet.
Ja de tornada, el retard del tren de més de tres quarts em va impedir poder acudir al primer acte local de la colla (qui no vulga entendre-ho, no es pot dir més clar ) i a l'endemà matí partia cap a Alcoi on després de anys inèdit amb la bicicleta, feia una ruta d'uns 50 quilòmetres entre Alcoi i Agost. Per la vesprada, oficialitzàvem l'entrada a la Junta i per la nit sopar per a oblidar i gin-tonics fresquets per tancar unes 24 hores de bogeria. A continuació, us deixe un vídeo impagable del Stallman i una cançó d'ell mateix en la Cançó de la Setmana.

Ai, dolça edat la de comuniants !!!

S'acosta la temporada en que els restaurants del poble fan l'agost així com els rectors que tenen a la clientela revoltada a base de confessions massives i cursets apressurats per tal de rebre l'hòstia consagrada en òptimes condicions. Els samarros gatzares tenim la cosa complicada: o almiralls o mariners o de vestit clàssic. Regals i més regals, signatures on es posen les xorrades que no mai t'atrevirires a dir de viva veu, felicitacions a manta i hipocresia variada. Això són les comunions: un joc de competició per als nostres pares on nosaltres no som més que titelles. Però, i la careta de bons xiquets que fem! Si s'ho creiem i tot que mai trencarem un plat! Ai, dolça infantesa!!!

PD. Perdona Nousseb!!! Se m'oblidava, des d'ara queda instituït un concurs per veure el millor comuniero de la constel·lació gatzara. No digueu que no teniu fotos i aneu treient els albums dels calaixos i calfant l'escànner. El correu, el de sempre: viugatzara@gmail.com

Cap de setmana de la Santa Creu

Trons i més trons per anunciar que la Santa Creu ja ha aplegat, castells umflables per als xiquets de bon matí mentre els de la junta van espitaets repartint pneumàtics pel trajecte del rally de la vesprada. Després de dos ruixades curtes però intenses, els diferents models s'obriren pas a través dels costeruts carrers del poble. Uns més artesans i fabricats a cops d'enginy per vèncer les mancances existents, d'altres que no oblidaren cap detall ni tan sols el atrezzo (Calaver, ja has trobat clavariessa?), al·legories de tot tipus a la Copa de l'Amèrica, imitadors d'Alonso tant amb Renault com en Mercedes etc. S'ha de lamentar l'accident fortuït patit per Llorens i hem de confiar que un acte amb tanta repercusió com aquest, es sobrepose a problemes puntuals i es faça per molts anys.

I després del típic soparet futboler de Solbes, cap a l'orquestra on ens esperava Masahiro i la Titanic. Amb l'ofici guanyat amb el pas dels anys, res millor que buscar la barra i esperar a que wallace i nousseb tornaren de la boda de Batis (enhorabona xiquets!)... Mentre esperaven, latonga ens va confirmar que passarà a tindre una participació activa al blog i deixarà d'estar en la banda dels mirons. S'acabaven els gin-tònics com si foren aigua fins que al crit de We are gatzares amaniren blogber, nousseb, wallace, sentum i curigi. Després de moment tan emotiu, no quedava més que buidar la bufeta i anar-se'n a dormir.

A l'endemà, em confirmen que la junta té un cert desencís pel mal oratge de la nit anterior i que la recaptació ha sigut inferior a la de l'any passat. Només us puc dir que l'organització ha fet un esforç considerable i que ningú us pot llevar això. Cal perseverar i confiar que l'any que ve vagen millor. Des d'ací, el nostre suport incondicional.

Enquesta conclosa

Gran responsabilitat ens queda després de que el Panathinaikos es convertirà en el nou campió d'Europa. Amb el nom que hem destriat estem obligats a aplegar a la Final i invocar al Santo Cristo per tal de vèncer a George Best phantom & Cia. No obstant això, per il·lusió no serà: BOCADILAIKOS dispara el tret d'eixida.

Restructuració del blog

S'ha tractat d'establir un cert ordre en el caos de enllaços que tenim ja agregats a banda de que se n'han afegit d'interessants com el Youtubocairent on hi ha els vídeos de 'incendi del 94, el de Tola i altres programes sobre el poble fets per Canal 9. A banda s'ha afegit una enquesta (gràcies salseros) per a destriar el nom de l'equip de bàsquet del Patronato. S'admeten propostes constructives de millora.

Torna el Torneig de Bàsquet del Patronato i els Cardaors GlobetsTortets

Des de la heroica quinta d'Andreu Jiménez, Quique Andreu, Juanan Morales, Margall, els Jofresa i Villacampa no es recorda un rebombori mediàtic similar. El dia del pont ens vàrem retrobar a la pista on s'ha forjat una llegenda d'equip de múscul i dotat d'una excelsa mecànica soviètica. Cal ressaltar la figura emergent de Tiraure qui va compaginar tennis i bàsquet per tal d'alliçonar-nos convenientment. S'ha confirmat que Ramon Trecet hi serà per narrar el retorn de la quinta mítica forjada per les mans del pastelero, etc. Xiquets, va de bo!!

Felicitats curigi!!

Ja fa tres dècades que vas armar un dos de maig similar al de l'ocupació francesa. I així ens va! A veure si al proper dos de maig, estem consolidaets en l'olimp del folk, i si conformem equips de bàsquet amb nivell competitiu rotllo ACB o Lliga Nacional.


Reaccions de personatges il·lustres sobre l'event:

Monle: T'hem guardat el garrofó de la paella com a regal
Fari: L'enhorabona al company de cubates inigualable. Llàstima que ara vaja en el taxi.
El peru de Banyeres: No se perquè però et mulle l'orella de valent. Felicitats i gràcies per aguantar-me
Caligula: A gatzara no me'l trague ni en pintura i jo abogue per a que pilles el comandament de la web.
Companys de cerveses de les Coves: Anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Companys de cerveses de la Gela: Ie Borgeti, anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Peio, l'enverinador: Oye que si te he machacado el higado ha sido sin rencor, es lo que da el tiempo.
Vampiro: Ummm!!! Encara me'n recorde la mordinyà senyora que et vaig fotre. Ja no hi ha alcohol en sang de qualitat.

Fotos i vídeos pasqüers

Ja estan penjades les fotos en primícia dels pasacarrers efectuats en la Mitja Llegua el dia dels Rastres. Dissortadament no us podia fer costat ja que resseguia la senda dels teixos perduts. En fi, que a l'altra tractaré de fer més colla.

Merescut homenatge a Monle.

Des d'aquest blog, i després d'haver visionat centenars de vegades el show de Joan Monleon, no ens hem pogut resistir a retre-li aquest petit homenatge a la seua trajectoria en el món de la faràndula. I com diu la tornada d'una famosa cançò:
" Monle, tot el món quan em veu hem diu Monle ... "

300 aniversari de la batalla d'Almansa.

300 anys de la batalla d'Almansa

(...)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
(...)

Aquesta matinada han començat actes per recordar el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa com el succeït a la mateixa localitat manxega on s'han aplegat col·lectius per recordar l'efemèride amb exposicions o seguiment de la batalla sobre el terreny, també a la Vall d'Albaida s'han succeït actes com el de pujar als cims a encendre espelmes o fer castellets. Tot això amb un ambient festiu pel fet que un jutge ha paralitzat temporalment el tancament dels repetidors de la TV3 pretés pel Govern Camps. Maulets contra botiflers, L'Arxiduc Carles contra Felip V, les tropes de Joan Baptista Basset contra les del duc de Berwick, la lluita d'una emergent burgesia enfront la classe aristocràtica privilegiada i la pervivència dels furs enfront d'un Decret de Nova Planta que centralitzava el poder. És necessari el seu vessant festiu per no oblidar mai allò succeït.
També, deixe posats els enllaços de l'actuació d'ahir d'Al Tall en Almansa i sobre els preliminars d'aquesta.

D'igual manera, no cal deixar de banda la revolució dels clavells succeïda fa trenta-tres anys a Portugal on l'exèrcit va esclafar la dictadura de Salazar amb clavells dintre dels seus fusells. Que n'aprenguen els anglo-saxons i els visionaris iluminats.

Recital de Paco Ibáñez en el Liceu

En la diada de Sant Jordi, en un recinte com el Liceu i retransmès en directe a través d'Internet, està l'autor valencià exposant el seu immens repertori d'adaptacions de poetes com Miguel Hernández o Rafael Albertí. Activista de causes perdudes, sempre al costat dels desvalguts és un exemple de cantautor que està per damunt dels temps, de les modes o de les llengües (està interpretant cançons en castellà, català, euskera, francés o provençal)... Sempre posant lletra a les denúncies i a les esperances de la gent amb exponents universals com "Palabras para Julia", "A galopar" o "Andaluces de Jaén"

Macaco i la celebració del Dia de la Terra

Grup comandat per Dani "Mono Loco", es un referent dels grups de fussió i mestissatge a l'estil dels Ojos de Brujo. National Geographic ha aprofitat la seua cançó Mama Tierra per a engegar una campanya de conscienciació per tal de previndre els efectes de l'escalfament global i del canvi climàtic amb l'ajuda de nombrosa gent coneguda com Fito, Bebe, Muchachito, Nubla, Kiko Veneno, Lola Dueñas, Bunbury, Jon Sistiaga, Eva Hache o Kira Miró. La cançó és una passada i l'advertiment és molt franc!!

Mama Tierra

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

Història d'un tongo

Sap el dimoni més per vell que per dimoni i dissabte es va poder comprovar. Sense premeditació i com un pur reflex em vaig estalviar de fer quatre quilòmetres a causa de la tremenda pajara que em va entrar. Podria haver-me'n eixit i haver mantés l'honor però de totes maneres, tot el bacallà estava ja venut i l'únic objectiu era aplegar el més íntegre possible a la meta on es trobava el cotxe de retorn a casa. En fi, la vida passa. Huí ja és Sant Jordi i d'ací dos dies el el 25 d'abril.

Progressió de la colla Gatzara's Tudell

Ahir l'amic Wallace va començar el seu curs de percusió amb un doble desafiament: per una banda començar a projectar-se com una promesa consolidada del tabal local i per una altra banda ha de reprimir-se a l'hora de tallar-li les rastes al professor que és un de tants melendis que deambulen per ahí. Perservera en l'esforç wallace i quan vulgues anem a la seu social a practicar l'assajat durant el curs.

Maria de la Pau dels meus ulls!!
Era un rumor que vaig escoltar a Igualada on he estat aquest cap de setmana i en tornar a casa ho vaig confirmar: queda clar que l'autora de Palma anirà dins de les llistes del PP al parlament balear. Està clarament expressat dins d'aquest blog la meua rendida admiració cap a la seua obra i cap a la seua persona (vaig anar un dia expressament a Montjuïc per a què em signara un llibre). A partir de huí, l'idolatre més encara per fer un salt al buit sabent que no hi ha res abaix. La utopia és possible.

Club de la dolçaina.
He trobat més enllaços on baixar partitures de dolçaina i tabal.
http://mural.uv.es/lluisna/
Dolçaina-i-tabal (En la secció de material buscar partitures)
Altres

Warren tot un crack

Està de moda la publicitat viral i em podeu trobar a cabassaes. Ara que, estiguen ben fets ja és una altra cosa. Des de l'Anoia us envie la història de la berruga Warren.Ja ha estat publicitada per Canal 9. Un èxit més del marketing viral que els seus dirigents no apleguen a entendre.

Somiar és debades

Més informació ací. No puc fer més ara per ara.

Setmana santa

El Pelucas, el bon 'pocero'

En contraposició al pocero de Seseña qui va estar condecorat per Zaplana al 'mèrit pel treball' i recolzat pels regidors socialistes de la localitat toledana en la disbauxa de formigó que va idear, estos dies és noticia el 'pocero' de Fuenlabrada, Jose Moreno el Pelucas, qui ha venut una sèrie de pisos cinc vegades més barats que el preu de mercat. En una entrevista s'enorgulleix d'haver compaginat el servei social als veïns i el seu benefici (reconeix que mai de la vida havia guanyat tants diners)... renega dels seus companys promotors els quals no el miren amb bons ulls i confia en continuar colaborant amb la política conduïda per l'ajuntament. És trist fer comparacions perquè és per a posar-se a plorar.

Toma que toma!! Xim pom, quidi pom!!

Bailaores, bailaoras!!! yo quiero que tu te muevas con esta buena rumbita!!! Així va començar una de les cançons més corejades pel grup de la Canillas. Prèviament, la nit havia començat amb l'actuació dels Mamajuana y las Arepas Latinas mentre nosaltres apuràvem l'últim tros de l'entrepà. Bona impressió dels de Ulldecona que barrejaven sense desentonar funkys amb rumbes, hip hop, reggaes etc.

Després d'aquestos, eixiren la Marina amb tota la banda on sobreixia la trompeta del Carlitos, qui feia d'ella el que volia. Van començar un poc freds, crec jo que amb sintonia amb l'oratge. Deixaren anar sultanas de merkaillo i algunes més fins que la primera tormenta seriosa va fer aparició. Després de mitja horeta de paronet, van tornar enxufadíssims i van revolucionar la plaça de Sant Jaume de Montcada. Es varen quedar amb tots fins que l'aigua va tornar per a quedar-se. Per continuar amb les puyetes, cal recordar que la cantant va enviar records fraternals al PP en general i a Rita en particular.
Tornant veníem discutint qui val més si Macaco o Ojos. Al final, et quedes amb els dos i tot arreglat. Per últim, remarcar la massiva assistència de gent de Bocairent i el boicoteig del festival per part d'un col·lectiu al que no se'ls va permetre participar (almenys això explicaven).

Aquest matí i per completar el cap de setmana musical, hem gaudit de la primera part del concert de la banda on nousseb, Pirata, Twenty i curigi participaven. Mitja hora abans i a causa de la meua mala memòria ja gaudia dels assajos finals i després juntament amb wallace hem escoltat la part dedicada a la recreacions dels contes dels Germans Grimm. Posteriorment i contra la meua voluntat, m'han segrestat per a fer-se un esguitet a les Coves. No he trobat ni força ni arguments per poder negar-me.

Us deixe amb el "Todo tiende" que inclou ritmes hindús i és la bomba:

Shock de masses
Via correu m'ha aplegat inesperat, de sobte... la nota venia a dir que no em deixaria indiferent i a fe que ha encertat. Només començar-se m'han vingut al cap desenes de flashos derivats del visionat d'un paio així fent el garrulo d'aquella manera. Li diuen Sotok, ve de la part del donuts que no existeix i va ser regidor d'urbanisme amb el PP. Sembla que no li seduïa massa l'opció de boicotejar mitjans de comunicació i que la Espe seria un entrebanc en la seua carrera artística meteòrica.

De reminiscències les té totes i més: sembla un Tino Casal dels 80 (el de Eloise), amb eixa xotera d'òs de la caverna podria perfectament fer-se càrrec dels Village People i amb una privilegiada veu de vellut com la que té, podria fer els gallets característics dels Bee Gees, es fa acompanyar d'uns Lordi de mentida amb els que fa homenatge al concurs per excel·lència (el d'Eurovisió)... I que em dieu dels efectes especials propis de pelis mítiques de Sèrie B fetes amb una caixa de galetes, molta imaginació i poca pela... Xiquets, jo vaig a traure ja el banyador perquè, sens dubte, va a ser el hit de l'estiu.

Dos nous enllaços

Ahí van dos links: un a l'essència moscatera més ortodoxa i l'altra al d'un miserable amb aficions taurines. Benvinguts al club, xiquets!!

Últim concert de Llach

Vaig créixer entre cintes de la meua germana on a la capçalera estava un concert al Camp Nou. Aquell accent rar transmetia força i ritmes dels que fàcilment et quedaves amb les tornades de les cançons. No faltava cada any amb la seua cita a l'Echegaray i l'any passat no va ser una excepció a banda d'una visita puntual a Banyeres que al remat, ha sigut l'últim concert que he vist seu.

Per al record quedarà aquell concert hores abans del primer atac dels trastornats de les Açores. Un Llach ple de ràbia davant l'imminent enfrontament que s'acostava, va estar més de dues hores fent trontollar el deshauciat Echegaray amb un clam rotund en contra de l'atrocitat que ens venia. Aquell dia se'm va esvair la visió d'home fred i poc donat a concessions ben guanyada pel concert del poble prou encorsetat i gelat.
M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.

Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:

Colla de dolçainers i tabaleters.

Com que pareix que va de bo, i ja tenim algun que altre "bolo" a punt de confirmar, necessitem un nom per a la colla de dolçainers i tabaleters, des d'ací vos demane la col·laboració per trobar-ne un adient. A banda de convidar a tot aquell membre de la comunitat gatzara que tinga una dolçaina o un tabal ( els voyeurs del blog també ) a formar part d'esta iniciativa.
Junts podrem fer comunitat.

Es pot tossir ací?

Els baixos nivells d´audiència de Canal 9 són els símptomes més evidents d´una malaltia crònica que començà a manifestar-se en l´època Fabregat-Lerma, s´accentuà en la de Villescusa-Zaplana i s´allarga en l´agonia final de no-sé-qui-Camps (em perdonaran que ignore el nom de l´actual director), convertit ja en descarat instrument de propaganda del PP. A la invisibilitat calculada del país real i complex que promociona la cadena (hi ha noms que ni fets a posta) ha respost el públic amb la mateixa moneda girant-li l´esquena, senyal que els valencians no som tan babaus com alguns voldrien. Molts dels potencials espectadors de Canal 9, que exigim uns mínims de qualitat i bona pedagogia i l´ús digne i normal del valencià, vam emigrar per refugiar-nos a TV3. Des de la construcció dels repetidors pagats amb els propis diners, i la posterior conversió a televisió digital, som centenars de milers els qui la mirem amb més o menys assiduïtat, perquè no hi ha color. Els amos del corral autonòmic, en comptes de millorar l´oferta del seu canal per veure de guanyar-se audiència, optaran pel que han fet sempre: impedir la recepció de TV3. La indigència de Canal 9 ja els va bé, perquè a fi de comptes els seus forats pressupostaris els paguem els contribuents, de manera que continuaran servint gasofa televisiva a un públic minoritari submís i alliçonat. No ha de prosperar un exemple del que podria ser una televisió digna i professional, oberta a la realitat del propi país i del món. Els croats de la llibertat de mercat es salten les seues lleis a la torera quan els convé, i més en època d´eleccions. Obsedits pels propis fantasmes, dèbils en el seu monopoli autoritari, faran mans i mànegues per ofegar la dissidència, fins i tot la tan modesta de veure la tele que més ens agrade. Si valencians i catalans no parlem la mateixa llengua, què tenen contra el saludable aprenentatge de llengües estrangeres? Tossirem quan i on ells ens diguen.

Manel Rodríguez-Castelló

Font: ( Levante-EMV )

De blanques i negres

Des de primer moment va quedar clar que els nervis superarien amplament aquells que no exisitiren a les oposicions: en els dos caminava sobre fil d'aram però hi havia una diferència cabdal i és que, palmar en les opos només m'afectava a mi mentre que repartir notes desafinades perjudicaria al entorn immediat de la falla. A banda, cal afegir que dormir poc i fer-se més esguitets del que toca et lleva la poca lucidesa que pugues tindre i la progressió en la música ha anat indubtablement de més a menys.

No obstant això, s'ha de remarcar la fe cega i un tant temerària de Greenwich, la germanor de la colla gatzara tant el dia de l'ofrena com en el debut i com no, tornar a llocs mítics com la Plaça del Patriarca o el Carme, icones d'uns temps que no tenen perquè no tornar. Per acabar, no m'arrepentisc d'haver anat encara que queda un abisme per millorar. Ací i ara queden instituïts els Corrals com seu administrativa i d'assajos de la Colla Gatzara amb el veí com a President d'Honor. La manta al coll i el cabasset...

Nova beguda oficial de la comunitat gatzara.

Barrejada amb whisky resulta una beguda celestial.

Colla de dolçainers i tabaleters La Comunitat Gatzara
Diumenge dia 18 de març a les 12, gran actuació de La Comunitat Gatzara al Cap i Casal.

Aquest és l'esboç de la falla on actuarem.

Vint mil entrades!! Què barbaritat!!


Mentre laqueinflaelcontador s'ha pres un merescut descans, se'ns ha descobert lahinchaelcontdero i amb el crit de Viva Pego!! ens ha capturat el trofeu més preuat: l'entrada 20.000. Va per tots i gràcies reina! Per cert, quina disfressa portaves?

L'arcà i sentum amb ells a la conquesta d'Alfafara

Amb Ací no paga ni Déu de Dario Fo, segur que l'èxit és apoteòsic i els contraten per als descansos de les orquestes estiuenques. Ànims per a Pirata, Nousseb i en especial a sentum que debuta en l'obra. Ai quins nerviets!!