Els gatzarets a la festa del bou

Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.

El diumenge és el dia bo per córrer i el groovy bé que ho sabia. Al millor bou de la festa va eixir a lluir-se però aquesta vegada la sort li va ser esquiva i va pegar en els seus ossos a terra a l'igual que el Llarg. A hores d'ara tots dos estan ben matxucats però orgullosos d'haver contribuït a la pervivència i engrandiment de la festa. Des d'ací, demane un reconeixement públic a estos dos herois que defugen la por i engrandixen aquesta humil web. Les últimes notícies que ens apleguen diuen que el groovy no pot estar en una altra posició que no siga la de la maja de Goya.

En la primera instantanea podeu veure a pirata amb l'animalet en qüestió, i més avall podreu veure un video de com va acavar este entranyable amic, que tot i estar poc de temps entre nosaltres, ens ha marcat, i molt.

L'animalet del pirata se'ns n'anava, i ni el dr. house ni el dr. vilches hagueren pogut fer res per ell, però en això que van apareixer dos intrèpids metges i açò és el que va ocorrer ...

Sentum ha tingut la seua chance

Viste!!!, el bo de sentum acabat d'aterrar en la T4, va creuar-se amb els mandataris groguets i es va oferir com a alternativa de Llaneza per a allò que disposara el club, ja siga vendre a Riquelme o formar part de la secretària tècnica de Pamesa juntament amb el Johny Rogers etc. Mentre curigi es restableix de la seua xicoteta indisposició, és hora de que tributem un homentage merescut a un integrant de la colla que ha exportat la web cap a terres teutones sense oblidar la llavor de Wallace i George. Boludo!! ara toca publicitar la web en el bouet merudet.

La colla Gatzara fent esport un diumenge de matí.

Eren les 9.30 del matí quant amb tota la il.lusió del món vam partir, a la marxeta, cap al camping per fer un poc d'esport i esmorzar en un ambient més saludable que als llocs de costum.

Però en arribar a la terra promesa, ens vam trobar amb una gens agradable sorpresa...

Com no, una vegada fet el gran esforç, no ens podiem quedar sense la nostra recompensa, i com si ens acaçara un bou en un "encierro", vam fer de budells cor i vam arribar a hora d'esmorzar, com no, a un dels bars de costum.

La colla gatzara es mulla...

... i com a exemple un botó. Wallace és el que millor rendibilitza el Plantavit caigut del cel i per això, passa de paraigües que li són un tant esquius. I aprofite aquesta oportunitat per a anunciar que Wallace no és l'únic que s'implica. Qui us escriu, va a tornar a l'enèsim curset de dolçaina a veure si d'una vegada em reivindique com a dolçainer i deixe de tremolar com un allioli cada vegada que em diuen de tocar en algun lloc. L'horari és un tant inversemblant però el compromís i les ganes són màximes. Xiquets, què això va de bo!!

Has intentat apagar-lo i encendre'l de nou?

Més gags ambientats en el món informàtic esta vegada ambientada en el món dels navegadors.

Arriba a Canal + una sèrie anglesa ambientada en un departament d'informàtica d'una gran empresa. Els personatges són els que us podeu imaginar: el típic freak de la informàtica o el típic cap que té molt poca idea... Ací vos deixe un capitol subtitolat i a Internet em podeu trobar molts més.

Homenatge a Antonio Gasset

Donat que el blog ha passat a ser un instrument pedagògic de descobriment de personatges il·lustres, anem a continuar en una tasca tan gratificadora com és la de ensenyar a buscar puntets de llum dins de tanta oscuritat. En este cas, Antonio Gasset, presentador de 'Dias de cine' i d'un cineclub diferent ja extingit de nom 'Off Cinema' (Patriota, porta'l a l'Avenida!!)... Ací ve un recull de les frases més celebres d'aquest locutor madrileny. A gaudir-les.

Sendes i carenes d'Enric Valor, exposició i CD al Patronato

Dissabte a les set de la vesprada i capejant el fred, ens vam acostar tota la comitiva de germana i nebodes cap al Patronato. El motiu era la presentació del treball realitzat per l'associació de Escola Valenciana. Al saló de baix, hi havia unes instantànies on es recreaven els ambients de les rondalles de l'autor de Castalla. Ja dalt, es va presentar el CD on s'ha fet una gran tasca posant com a narradors personatges de la ceràmica valenciana del s.XIX i com a acompanyament musical el so del grup ontinyentí Menestrils. I tot això, per a contextualitzar historietes localitzades en les nostres serres i valls com les del Gegant del Romaní o El Castell d'Entorn i no Entorn. Des d'ací un rendit reconeixement a l'escritor castallut per la seua tasca ens uns moments d'oblit i abandonament de la llengua així com per la seua senzillesa que permet fomentar la lectura en valencià a grans i menuts.

Llegendes urbanes musicals

Ahí van unes quantes xorraes per fer boca per al cap de setmana

• A Camilo Sesto li van posar colagen en les cordes vocals
• Elvis i John Lennon viuen junts en la Polinesia
• La Oreja financia el món abertzale
• Bunbury va pertenèixer a Parchis (per mi la millor)
• Els components del grup de heavy Motorhëad esnifaven ossos de morts
• Joey Ramone no es va llevar els calcetins en dos anys i quan ho va fer li van haver de transplantar pell amb un injert
• Iggy Pop cagava i dormia en la terrassa del seu pis
• El cantant de Kiss es va electrocutar la llengua per arrimar-la al micro i li van posar un injert de llengua de vaca
• Mikel Erentxun té la dent trencada per l'impacte d'un vidre durant un concert.
  
• Mick Jagger i David Bowie van ser sorpresos en el llit per Iman, la dona de Bowie
  
• Marylin Manson és Paul el de Aquellos Maravillosos Años i es va llevar una costella per autofel·lar-se millor
  

375 aniversari de la proclamació de Sant Blai

Vam començar el cap de setmana dissabte de vesprada en l'Assemblea de la Junta de Festes. Mai havia estat i té un puntet d'emotivitat el fet del Festa Avant. L'Avant implica que en els propers mesos s'ha de currar de valent i també que un any més la tradició es farà realitat. En acabar i mentre em moria de ganes per anar a la Placeta Presó, al Terrers Road vam palmar amb el cap ben alt contra el Bar Ràpid per 2-1. A banda de perdre en el camp, em vaig privar de veure l'actuació estel·lar de l'Arcà i en especial del groovy. No hi ha res millor que la crítica entusiasta cap a un nebot com va ser la de ma mare. Per la nit, el sopar en bona companyia i amb el 3-0 dels valencianistes renascuts donava pas a un diumenge farcit d'esdeveniments. Vaig evitar un esmorzar avortat en el càmping i a les dos, fet un pinzell (vegeu la instantània) als Espanyoletos. En acabar i des de l'inici de la costera, desfilada fins a la Residència que donava pas a un refresquet de cloenda en Ximo. Si voleu una cobertura gràfica com Déu mana, no deixeu de visitar el blog de Mariano on a més de gaudir de les millors instantànies, teniu l'abast una àmplia documentació sobre els èxits del Bocairent de futbol femení.

Panellet dels Marinos.

Com no podia ser d'altra manera el Gurú va fer de les seues al panellet dels moros marinos i es va codejar amb la creme de la creme dels membres de dita filà.

Patti Smith i Bob Dylan reunits en uns programes especials de la Madriguera

Amb la jubilació avançada de mites radiofònics de Ràdio 3, l'espai reservat per als mestres de les ones s'ha reduït considerablement. No obstant això, igual que un gal combatent als romans, trobem a Diego Manrique i el seu Ambigú. L'any passat va passar convalescent una bona temporada però enguany ha vingut en forces renovades i a part de ser l'abanderat de Ràdio 3, ha engegat un nou programa de mitjanit a RNE1. Estos dies està passant uns especials sobre Bob Dylan (què original, no?) a càrrec de Patti Smith, una dona emmarcada dins del punk-rock més potent i activista pel dret igualitari cap a les dones, les injustícies etc. Anem al tema: es fa un repàs des de l'eixida del geni de Duluth del seu bressol a Minnesota, la seua etapa folk i el trencament dels esquemes pre-establerts amb l'electrificació del seu so. Ací teniu l'enllaç d'on podeu descarregar-vos els programes de manera gratuïta.

El conjunt històricartístic de Bocairent, candidat a ser meravella valenciana

Mira que estes coses a mi em deixen en la mosca darrere l'orella. A banda, és com en els OT que no guanya qui millor canta sinó qui millor sap mobilitzar a la gent.Doncs bé, un aplec de 35 associacions culturals valencians han fet una tria dels aspectes més singulars de la nostra terra. I a partir d'aquesta, volen que el públic siga el que determine quin element ha de ser meravella i quin no. L'adreça on heu de votar és la de www.meravellesvalencianes.org . Paral·lelament a aquest esdeveniment la gent de Festa Avant ha iniciat un concurs per tractar de determinar les set meravelles de Bocairent. És temps per a mirar-se el melic. De manera que ja sabeu que toca. A aplicar-se i a donar les gràcies a Calaver per la seua primicia. A mi m'ha faltat el temps i ja he votat.

Flipa ja amb la portaveu socialista!!

El seu vídeo roda pertot arreu. Va ser portaveu per un dia i fulminada a l'instant. El perquè vosaltres mateix ho jutjareu. No estaria mal llevar un poc de pompa i acostar el llenguatge dels nostres representants a un estrat més informal. Ara, en aquest cas, la cosa se'n va de mare. I aprofitant aquesta situació, val la pena demanar ja d'una vegada l'existència de llistes obertes. La democràcia que tenim viu una etapa de maduresa i som capaços de discernir pel nostre compte aquells que realment representen els nostres interessos i aquells que no. Els grans partits polítics han passat a ser grups de poder que dins seu porten elements indesitjables com els trànsfugues Tamayo, Sáez o Calomarde. Això sí que ens importa i no l'espanyolisme o els nacionalismes.

Google llança una plataforma de mòbils oberta

S'acaba de desvetllar el secret de Google referent als mòbils. S'anomena gPhone i és una plataforma que servirà per a no dependre de sistemes tancats com palm, symbian o windows mobile. Google s'ha associat amb altres empreses com Motorola, Qualcomm, Telefònica, etc... (la "Open Handset alliance", Aliança Auricular Oberta) per a crear Android, una plataforma mòbil oberta baix llicència Apache versió 2. Inclou òbviament un sistema operatiu i una plataforma de desenvolupament, una interfície d'usuari i aplicacions adicionals. Ningú haurà de pagar cap patent per usar-lo, poden copiar-lo, etc. Els gPhone es començaran a llançar a partir de meitat del 2008 i pretén donar resposta a la tendència de deixar d'usar els ordinadors en favor dels dispositius mòbils (mòbils, assistents, etc) en països com Japó o els del sud-est asiàtic.

Radiohead planta cara a les discogràfiques

El grup anglés comandat per Tom Yorke ha tirat per terra els esquemes pre-establerts en la indústria discogràfica i ha posat a la venda el seu últim treball sense intermediaris a través de la web que dóna nom al seu últim treball: In Rainbows
El més novedós és que deixen a elecció del comprador el preu que desitgen pagar-los (inclós el poder descarregar-se l'album debades). Catalogats com a uns dels representants més influents del rock alternatiu britànic, tracten de plantar cara al desencís i a la frustació del món en que vivim a través de les seues lletres farcides de crítiques i denúncies d'injustícies actuals. Ací vos deixe Creep, el primer single que tragueren quasi fa quinze anys però que impacta només d'escoltar-lo.

A veure Lina que fas!

La foto que ve adjunta a aquesta notícia és la trobada de la llavors Directora General d'Immigració de la Generalitat Valenciana en la inauguració del nou Centre Cultural Islàmic de València. Doncs bé, aquella Directora General és huí alcaldessa d'Ontinyent, i per al dissabte 3 de novembre hi ha una manifestació d'un grupuscle xenòfob contra la immigració al mateix Ontinyent. Tots coneixem l'obsessió censora de Lina que ha llevat de socarrel les emissions de Info TV i el permís per al Meruts Festival emparant-se en "és el que el poble vol". No sóc massa de resar però mirant el seu bagatge, vaig a arrancar-me per un rosari a veure si torna a aflorar el censor que porta dins i ho fa bé per una vegada. El dissabte tindrem la resposta.
(Apunt del 31 d'octubre) Donat que les pregaries queden en no res i les autoritats locals viuen abstretes i de cul a realitats com la que ens ocupa, jovents d'Ontinyent i dels voltants han organitzat una contra-manifestació el dissabte a les 18 hores en el parc Mestre Ferrero amb concerts de grupets locals, batukades, etc. Des d'ací el nostre suport a aquesta iniciativa que no pretén més que extingir conductes aborronadores com la de Barcelona.

Calamaro i les bessones Victoria i Soledad

"Victoria y Soledad

filosofia y realidad
las amé por separado
pero juntos somos más..."

Així comença la cançó d'Andrés dins del treball anomenat Honestidad Brutal. En ella, l'autor narra el trobament amb dos bessones i les seues reaccions i desitjos envers d'elles. Doncs bé, el que semblava un episodi de pujada hormonal està basat en fets reals i contrastats. Apareixen en la revista Interviu i conten la seua versió del trobament, molt més light i allunyat de les febrils dèries del cantant argentí. Jutgeu per vosaltres mateixos.

Trailer de Santos la película

Mostra d'Artesania i Tradicions

Ahir es va clausurar la II Mostra de Productes Artesanals i Tradicions de Bocairent. Cita que ha de guanyar pes progressivament per tal de traure profit a l'enorme potencial turístic del poble. La comunitat gatzara es va deixar dur per les propostes de la Mostra: vàrem menjar pericana com si s'acabara el món, ho vam regar tot amb cerveseta fresqueta i vinet reconfortant, gaudírem d'una torrà d'embotit en la parà dels Toni's i com a colofó vàrem assistir al correfocs i a la batucada. Cal esmentar, el record de baixada de l'escaleta de la Cantereria a càrrec de gatzara quan estava acossat per un dimoni i on monmossen va estar a punt de medir la llargària de la travessera. En acabar, vam fer camí a l'arc on la gent de batukem van fer moure a la gent amb els ritmes de les seues percusions. Obviament, el nostre amic Wallace, de viatge per terres milanistes, ens va vindre al record i va poder gaudir per uns breus moments d'un dels esdeveniments que més valora. Sempre ens quedarà per al record la batukada del Casco Viejo de Donosti on vam embogir tots i al crit de Rompelo,rompelo vam fer nostre un dels instruments. Tampoc podem deixar de banda els ballets i les coreografies impossibles d'un Patriota fet un dandy encorvatat i d'un Twenty rasurat de la seua clàssica barba. Per últim, us deixe un vídeo fresquet dels Batukem que no us deixarà indiferents

Els enigmes de la foto del milicià

Un menut poblet cordovés com Cerro Muriano i un soldat de Benilloba, Federico Borrell, han encarnat la cruesa i el sense sentit de qualsevol guerra, i més encara quan aquesta es realitza entre germans. Aquesta foto, feta icona, de l'hongarés Robert Capa ha passat a la posteritat per com és de tràgica i aborronadora. Estos dies ha sorgit a la llum un reportatge que qüestiona molts aspectes que envolten a la instantània: planteja la possibilitat de que el milicià no estiguera mort, de que no fóra Taino (Federico Borrell) i, fins i tot, de que no fóra Capa qui el va fotografiar. I ho argumenten amb plantejaments científics i demolidors, allunyats de qualsevol ideologia.

Gran estrena.

Encara que parega mentida, no ho és, el nostre Gurú definitivament està dalt, les seues corredories s'han fet resò i han arrivat a la gran pantalla, eixir en el youtube li se quedava ja curt. Per a més informació http://www.santoslapelicula.com/

Més afotos del Pirata & company

Ahir Nebrera i huí Carod

Entrar com un corder a un mataor, on suposava que hi hauria franco - tiradors que farien molt difícil el diàleg i eixir viu i amb la consciència trànquila és molt gran. Des que funciona el 'Tengo una pregunta para usted' he vist rols de personatges amb discursos repetitius fins l'avorriment, o circumloquis molt difícils de comprendre. El de huí ha sigut una exposició serena, correcta, argumentada i coherent davant mostres d'odis viscerals que deixaven poc de marge per a l'entesa. El públic també s'ha de dir, li ha seguit el joc actuant de manera sectària i intolerant. No obstant això, la dialèctica del Rovira és per a llevar-se el barret (independentment de si s'està d'acord o no amb ell)

Montserrat Nebrera i els gabinets de Julia Otero

Per tractar de sorgir de la crisi temàtica en que em trobe immers, necessite un colp d'efecte, alguna cosa fóra del que és normal. I reconèixer la meua admiració envers una dirigent popular com és Montserrat Nebrera pot ser el punt de partida. El retorn de la Ràdio de Julia ha originat que alguns dels seus col·laboradors tornaren a participar en la secció del gabinet. Vehement fins al punt d'aportar experiències personals pròpies i tot barrejat per una dialectica freda i incissiva, la Nebrera defuig de lluites estèrils partidistes i tracta de trobar sempre un punt d'encontre, una entesa... Potser, per això, siga castigada incessantment pels mitjans episcopals i menyspreada per l'executiva del partit pel que treballa. Disposa d'una web on obri debats online sobre la situació de Catalunya i a la web de Onda Cero podeu trobar enregistrades les seues intervencions
.

Gatzara's Tudell relacionant-se amb la jet-set

Sobren les paraules. D'ací no res a tocar al nou mestalla.

La història de Emilio y Camelia

Mentre estic ací desesperat amb este curset que no estic treient, en la ràdio han sonat els Tigres. I clar!! s'ha parat el món. En el Fòrum de Barcelona tinguérem l'ocasió de gaudir dels amos dels narcocorridos amb històries impossibles de traficants, drogues i destrucció. Clar exemple és la cançó que us deixe: dos mexicans volen portar maria a l'altra banda de la frontera. Són parella però els diners els portaran a una situació extrema. Vegeu que els passa!!

P.D. Se'm fa rar no tindre la canyeta ja banyaeta i pujar al camp de futbol. Què li anem a fer!! Hi ha més dies que llonganisses!!

Festa del 9 d'octubre.

Macaulay Culkin i Muchachada Nuí

Els hereus de la Hora Chanante en Paramount Comedy se n'han passat a la 2 i aixó tots els que no tenim la parabol·lica podem gaudir del seu humor especial. Sense pèrdua, l'acadèmia de reinserció de xiquets prodigi. Flipant!!

El Festival Inèdit

Com a bons fans que som, les 8 ens van tocar ja en la plaça de bous. No era qüestió de perdre´s un macro- concert amb tants grups, i amb una causa solidària com el recolzament a la tasca de l'Associació de Malalts i Familiars de l'Alzeimer. El festival va començar amb el grup de la musa del blog alternatiu de la Banda de Música de Bocairent. Sí, Andrea i el concert acústic del seu grup Relliska varen encetar les actuacions que donarien pas a la sensació de la nit. El cantant de Mal Abuso va lluir al llarg de la seua actuació la samarreta del nostre incipient grupet Gatzara's Tudell. Va ser la sensació de la nit perquè curigi es va dedicar en exclusiva a desmentir que erem un grupet de rock o que ara per ara fitxàvem a gent de fóra del poble. Després de sopar, tornàrem ja en sentum i la clec dels Moscaters. Cal remarcar l'actitud altruïsta del nostre amic. Deixant de banda les seues preferències per la cançó lleugera i per Battiato, va fer un pas endavant i va gaudir de la iniciativa d'una associació del poble feta amb i per al poble. Ens va rebre el grup Voltor i seu metall freshhquet en valencià. En acabar, era hora d'arreplegar veles que a l'endemà debutava Confusió. Amb derrota 3-2, un pal en les acaballes del partit i Figueretes expulsat en l'equip contrari.

Gatzara's Tudell a la Gala de l'Esport.

Va per davant, donar les gràcies al Club de Bàsquet Patronato Bocairent per haver-nos convidat a participar de la Gala de l'Esport Bocairentí i ser partíceps en primera persona de la fantàstica proesa aconseguida per esta club al ser considerada Yaiza Santonja millor esportista 2007. Aquest acte ens va permetre continuar avançant amb la nostra campanya agressiva de "marketing" per tal de donar-nos a conèixer arreu de tot el territori. Els Gatzara's Tudell sempre col·laborant amb tot tipus d'actes.
GATZARES ESTEM DALT!

Una relació per sempre més

Va nàixer en el càmping Ezcaba de Orikain mentre fèiem temps per anar de festa a Pamplona. Es va consolidar al youtube. I ara, ja és una peça preeminent dins del nostre repertori. A wallace se li posa la carn de gallina a l'escoltar-la, curigi tenia el prototip i entre Nousseb i el Pirata la varen perfeccionar (jo em limite a narrar-ho que ja és molt)... Aplegat el moment del debut en els moscaters, l'esperit del púgil de Filadelfia ho envaïx tot: les seues poques llums, la seua capacitat innata per a boxejar, el seu amor per Adrian etc. Què contar sobre el sopar? rotllos xungos propis inicials, primeres sensacions positives, soparet de cine, l'aniversari de Cristina la del groovy, l'aparició estelar de greenwich i ali, josenagger colant-se també en la festa, el patriota pillant beta fotuda però ja solventada (wallace, helen i jo mateix donem fe), mariners que ni Ted Lanaràs, coreografies impossibles, jocs de cadireta etc. En resum, que esperem la data del concurs per fer-ne una altra. I per finalitzar, fer un reconeixement a Nousseb i la seua superació en cartells com l'adjunt a esta notícia. No hi ha paraules!!.
Annex: Les fotos del sopar de germanor estan ací.

Novetats dels Gatzara`s Tudell

En la setmana que ens portarà al concurs de llançament de mòbils (no oblideu que dijous nit tenim cita en els Corrals), estem a les portes d'apuntar-se enguany a les classes de dolçaina de Ad Libitum en el poble. Si alguna persona més està interessada que no dubte en dir-li-ho a curigi preferentment, que és qui porta el tema. Ara per ara som bona colla però quant més sucre més dolç. Per acabar, ací teniu un esboç de com quedarà la samarreta que volem lluir en el concurs del Salse.

Aprofitant aquest missatge, per fer palés el reconeiximent a les seleccions de bàsquet i voleibol pels seus mèrits aconseguits (qui diu que no som bons en jocs colectius?) i a Isabel Fernández, de qui conserve un autograf, i qui ha guanyat la medalla de plata en judo en el Campionat Mundial de Rio.

Recolzant el ciclisme

Que sí, que el dopatge ho ha envaït tot. Però sempre quedarà l'èpica, la capacitat de somniar amb l'etapa heroica basada en una escapada de llarg recorregut farcida de ports quilomètrics amb pendents de vertigen, baixades a tomba oberta i condicions climàtiques desfavorables. Que sí, que el ciclisme és un esport per a romàntics, per a perdedors compulsius que si sap si alguna vegada assoliran la glòria que cerquen. Mentre hi haja almenys un ciclista així, hi haurà forofos com els de la foto fent-los costat. Ara i sempre.

Júlia Otero retorna a Onda Cero

Lluny queda ja l'ombra de personatges sinistres com el Villalonga que foren els pioners en la guerra dels mitjans de comunicació i que obeint a les fluctuacions del capital, posaven i llevaven com si foren autèntics dèspotes. El comiat de la gallega va tindre molt de rebombori i aquesta va començar una trajectòria entre els que destaquen els programes de la vesprada de TV3, va tornar a TVE1 amb el millorable 'Las cerezas' i l'any passat col·laborava amb Luis del Olmo en Punto Ràdio. En fi, només cal desitjar que repetisca moments inigualables com les baralles dialèctiques del professor Manuel Delgado i el díscol Adriansens.

Gatzara's Tudell en el concurs de llançament de mòbils

La gent del Salse 05 ha confiat en nosaltres per al concurs de llançaments de mòbil. Una vegada més, pretenem donar-ho tot en el poble que ens ha vist nàixer i jo particularment, perquè és la primera vegada que tocaré per ací. Per a una ocasió com aquesta, el tio Nousseb ens ha regalat un logo marca de la casa, el qual, serà l'estàndard que ens durà a les més altes glòries de la música tradicional. D'ací al dia del concurs, en el local d'assaig obrim un torn ininterromput de 24 hores tocant. Els altres membres de la colla, veureu el que feu. Jo me'n vaig ara de seguida perquè estic verd.

Els Suavos enceten una campanya de recollida d'adreces de correu electrònic

Com que en la comunitat gatzara hi ha a manta de suavos, a veure si es posem les piles i col·laborem. Amb motiu d’oferir una resposta més àgil i estalviar el consum de paper en la mesura del possible, volem posar en marxa una llista de distribució a través de la qual comunicaríem als suavos les novetats i convocatòries oportunes. També s’està estudiant implantar un servei d’informació al móbil. Per tot això, us demanem que ens faciliteu el vostre DNI, nom, l'adreça de correu electrònic i els número de mòbil al nostre correu suavos@suavos.com

La gent de Menorca en Kayak enceta unes jornades groenlandeses de caiac

Des de la web dels nostres amics Carles i Maria Teresa ens ha arribat unes jornades que encetaran a l'octubre on faran tallers i projeccions sobre l'origen del caiac a les terres de Groenlandia. S'inclouen excursions per l'illa, tallers de cuina, fabricació de cordes i cursos de remolc

Síndrome postvacacional

Esta setmana se'ns està fent dura per la tornada al treball, però esta vinyeta que m'he trobat ens pot estimular, ja que sempre podem pensar que hi ha gent que està pitjor que nosaltres. I sinò, com he vist en un programa de TV hi ha empreses que ajuden a que la tornada al treball siga menys dura oferint serveis com els d'organitzar festetes després de treballar, fer massatges, etc. ( Ara be, en Bocairent encara no hi ha cap )

Detall de la NIT MÀGICA.

Gràcies al nostre company Twenty, ací tenim un detall gràfic de la Nit més Màgica de l'any. ( El detall del collet de cordellets de Gurú, és el més fashion que es recorda a Bocairent des de fa anys)

Nova enquesta

No hi ha dubtes de que l'expedició menorquina de gatzara ha copat l'interés estiuenc de la comunitat. Ara us deixe amb antídots contra l'avorriment i el fred de la tardor. Una vegada més, heu de dir la vostra

L'estampa de la cavalcada de Sant Agustí

El bo de curigi no passa pel seu millor moment creatiu i per això demana cada moment que alguna persona li inspire per al pròxim missatge en gatzara. És per això, que a meitat cavalcada, li va recordar a nousseb el curset de photoshop que tenen pendent. Nousseb, estirat ja!!

Marlango torna a la càrrega

Conscients de que la tornada a la quotidianeïtat és dura i s'hem d'evadir de certa manera del buït deixat pel període estiuenc, Leonor i la seua colla avancen una cançó del que serà el seu tercer disc: The Electrical Morning. No se encara com valorar aquesta cançó 'Hold me tight' i per això em reserve l'opinió. Digueu la vostra.

Per motius de connexió a internet no li vaig poder retre l'homenatge corresponent el dia de l'aniversari de la seua mort. Pareix que no, però ja fa cinc anys des d'aquell 19 d'agost de 2002 quan se'ns va donar la trista notícia que el primer metrosexual, aquell que va posar de moda els pels del pit, ens va deixar. Allà on estigues sempre cantaràs a València.

50 anys de 'On the road'

Novela autobiogràfica de Jack Kerouac on narra els viatges per carretera amb el seu amic Neal Cassidy atravessant els Estats Units per la ruta 66. Està considerat com el punt de partida del que posteriorment s'anomenaria Generació Beat i remarca les influències de la música jazz, la poesia i les experiències amb drogues d'aquesta gent. Aquest gènere seria continuat posteriorment per autors com William Burroughs, Allen Ginsberg, etc. i influenciaria estils de música posteriors com el rock, grunge, etc.

El comando cardumen i la volta a Menorca en caiac

cardumen= grup de peixos que es traslladen junts i que obeïxen als mateixos estímuls

Més de dos cents quilòmetres de perímetre costaner repartit en nou dies, unes quaranta hores acumulades de navegació, desenes de caletes visitades i milers d'històries viscudes donen per a molt. De manera que anem a obrir un blog paral·lel on guardar totes les narracions i les imatges de la travessia. El blog és aquest. Us deixe amb la foto que ens vàrem fer a la cala de Fornells a la part nord de l'illa i dins de la cançó de la setmana us passe la banda sonora de l'expedició. Una cançó de Skaparapid anomenada 'Que trabaje el rey'

Creant escola

No estaba muerto, estaba de parranda.

Per fi hem tingut notícies de Gatzara, l'última informació que ens ha arribat es que una corrent marina l'ha portat fins les costes de Sardenya, es broma, la veritat és que ha recorregut la meitat sud de la costa menorquina i ja li queda menys per acavar esta odisea. De tota manera un paparazzi l'ha agafat infraganti i ací tenim la prova.

PD:Necessite urgentment un curset de photoshop.

RIP

Ja fa dies que no tenim notícies del Gurú ,esperem que només li s'haja oblidat el carregador del mòbil i per això no conteste, però per si de cas la mar ha fet estràngols i no el tornem a tindre entre nosaltres, vaja per davant este xicotet homenatge a l'erudit dels blogs bocairentins.

Homenatge al caiac.

Aquest és el caiac amb el que el gurú fara la seua heroïcitat (o bogeria, segons es mire)

El presidiari de 'Se lo que hicisteis'

Programa de la Sexta conduït per Patricia Conde que està ja tritllada en programes d'humor com El Informal o Splunge i un desconegut Àngel Martín. Només l'he pogut veure els dies que he estat fent la capacitació però és diferent per clavar una canya ferotge als programes de tele-porqueria que emeten al mateix temps com és el cas del Tomate. En aquest cas pillen a un presidiari de permís a l'estació de Pitis, al nord de Madrid. No té desperdici!!

Huí sentum entra en Pamplona

Segons el full de ruta previst, huí sentum ha d'aplegar a la capital de l'encierro, després d'haver passat per Villava, ciutat natal de Miguel Indurain. Estem segurs que amb la companyia de les canariones, la feixuga caminata agafarà un matís més interessant i ajudarà a portar de manera més còmoda la motxilla. Passaràs per la carretera del costat del càmping Ezcaba de Orikain, on tans bons moments hem passat i on curigi es mor per tornar. Sabem que les xicones millor guia que tu no tindran, però limita't al que busquen: l'itinerari del encierro i ja està. Au, ja ens contes demà on començaràs i on acabaràs. Per anar seguint-te més que res.

Chema Rey i Jesús Ordovas deixen Ràdio 3

Dos pesos pesats de la ràdio pública abandonen huí l'emissora a la que han estat lligats des de que l'escolte i molt més temps enrere. Ordovàs amb el seu 'Diario Pop' ha sigut un altaveu dels grups eixits des dels anys 80 amb exemples tan paradigmàtics com Siniestro Total, Radio Futura, Kiko Veneno o un desbocat Almodóvar amb McNamara. L'altre amb el seu Bulevar ha fet dels migdies una hora màgica on trobar l'avantguarda de grups nacionals i estrangers i revisions d'èpoques passades com la sèrie de programes dedicades al 'Sunset Boulevard'.

Independement de la qualitat dels programes, cal destacar dos aspectes que comparteixen aquests dos monstres de la comunicació: per una banda el seu eclecticisme que ens permetia escoltar coses que difícilment escoltaríem en altres cadenes comercials. I per una altra banda, la seua capacitat de gaudir de tot allò que fan.
Si alguna de les emissores més conegudes d'aquest país estiguera a les meues mans, no dubtaria a fitxar-los com a cracks. Però sembla que això, llevat de Ràdio 3, no importa a cap emissora més. Chema i Jesús, tant jo com molta altra gent, us devem l'haver-nos obert els ulls a nous estils de música sepultats per les cadenes comercials. Des d'ací, el nostre reconeixement més absolut. Huí a les cinc, Ordovàs tancarà la paradeta. No us ho perdeu!!
Com a homenatge, en la cançó de la setmana us he deixat Un Buen Dia de Los Planetas, cançó amb que s'encetava el Diario Pop tots els divendres.

sentum ja està en Roncesvalles a punt pel camí de Santiago

Les notícies aplegades ens diuen que sentum ja ha aplegat al punt de partida sa i estalvi. Huí farà meditació taoïsta i un poc de pilates abans d'iniciar el camí que l'ha de dur fins Logronyo. Bon vent t'acompanye, amic!!! Les fotos que us adjunte són de la Colegiata de Roncesvalles i la Creu del Peregrí, punt de partida de l'aventura del nostre amic.

Festa del Panellet

Després de la prèvia necessària a les Coves, el maset ens esperava amb un sopar copiós i estressant. Prova d'això és que a les onze ja havíem acabat de sopar. Després vàrem començar a arremullar-se la gola i wallace a fer gàrgares perquè anava a començar la seua tasca de speaker a l'hora de presentar els tercers classificats en el Torneig de la Festa del Panellet. Ja en el pont, la desfilada va acabar de seguida i passat l'arc, començaren els moviments tàctics: sentum lluïa el model moscater d'enguany, manel em recriminava els acudits de la foto del tour (el remitent efectiu és wallace), figueres i wallace es convertiren en siamesos, nousseb acompanyava al vampiro qui no responia de bon grat a les seues salutacions característiques, Greenwich capejava els monòlegs com podia, curigi exercia de líder del blog difonent-lo als quatre vents i per últim, jo m'atrintxerava a les Coves on Saoro va fer les delícies de tots els asistents. I això només és l'inici: aquesta setmana toquen les paelles i Alfafara.

A l'endemà, gran concert de música festera a la Plaça de Bous a càrrec de l'Aljub amb la col·laboració de colles veïnes, un grup de metall de la Unió Musical de Bocairent i el ballet de Esther Balsalobre. Cal remarcar que durant el concert, si miraves cap a presidència, et trobaves amb kkus asa2 enfundat en l'elàstica roja del nostre blog. Una nova mostra de que anem a més!!

Es mereixem un millor ciclisme

Balafiar un cap de setmana en pujar als Pirineus francesos, patir fred i anar ben prompte amb l'objectiu de pillar bon lloc són coses que fas perquè el ciclisme val la pena. Però cada vegada, la distància entre el professional i l'aficionat és més gran i tot això a causa del dopatge. L'últim cas és el de Vinokourov, corredor total, de qui simpatitzes de seguida. A falta de la contraanalisi, un any més la sospita es confirma i condueix a patrocinadors i espectadors a no creure's res. La pregunta és: fins quan haurem de tindre fe?

Maria, guanyadora de Factor X

Coneixent de que van aquest tipus de programes i la poca afició que els tenia, el mèrit de fer-me aguantar fins altes hores de la matinada davant del caixó és notable. I va valdre la pena. En el moment en que Maria defenia la seua posició de finalista es va aturar el temps. I tota la parafernàlia i el rebombori mediàtic del programa claudicaren baix la interpretació de l'obra Cançao do mar de Dulce Pontes. Ací us deixe el vídeo d'aquella actuació i en la cançó de la setmana l'original de Dulce Pontes.

Cançao do mar

Fui bailar no meu batel
Além do mar cruel
E o mar bramindo
Diz que eu fui roubar
A luz sem par
Do teu olhar tão lindo
Vem saber se o mar terá razão
Vem cá ver bailar meu coração
Se eu bailar no meu batel
Não vou ao mar cruel
E nem lhe digo aonde eu fui cantar
Sorrir, bailar, viver, sonhar contigo

Revival de San Fermín

Malgrat que llengües baladrones s'entesten en posar pals a les rodes de gatzara, la força d'questa comunitat és insospitada. I com a mostra un botó. Ací teniu les interpretacions més o menys afortunades realitzades en San Fermí al càmping Ezcaba.