Entre Granada, l'Empordà i el Bioparc

Apleguen les vacances de Pasqua i enguany la colla gatzara es separa per tal de passar estos dies. Mentre que gran part de la gent s'aplegarà a veure de prop l'Alhambra, la resta s'enfilarà cap a terres gironines o gaudirà del nou zoo valencià. Uns degustaran la cultura de la tapa i canya mentre d'altres optaran per practicar el senderisme i gaudir de la bellesa de pobles i paratges amb molt d'encant o per contra, es tractarà de buscar la zona on habiten els pollastres desplomats endèmics o les voraces godzrites. Mentre els granadins gaudiran de l'embruix del Sacromonte i del Albaicín d'altres es deixaran seduir per paratges com el de la Fageda d'En Jordà o els pobles de Sant Pau o Peratallada. A tots en general, que el bon oratge i la germanor ens acompanye i a la tornada, ja ens contem les batalletes com cal.

Freedom for Tibet

Penosa vida la des pobles sense estat ni cap tipus de reconeixement: els kurds perseguits entre Turquia i Iraq, els saharuis malvivint en el desert d'Argelia, els gitanos escampats pertot arreu i els tibetans segrestats i colonitzats en la seua pròpia casa. És clar que en els seus mètodes de resistència empren mètodes aborronadors per a l'opinió dels occidentals però el grau d'esclafament de la seua identitat els impedix fer accions més recomanables.Des d'aquest enllaç podeu expressar el vostre suport als tibetans i el rebuig a l'opressió xinesa. Fa més de cinquanta anys de la ocupació xinesa de la regió i s'han realitzat desenes d'actes de reivindicació en contra de la invasió del Tibet. Per traure tota la ràbia que genera això, res millor que el clàssic "Bullet with butterfly wings" dels Smashing Pumpkins.

Wanted dead or alive

S'ha d'admirar a la gent que de vint-i-quatre hores que té el dia en gaudix vint-i-cinc. I Wallace és el seu màxim exponent. Que teníem una cita amb els Espanyoletos i la seua pujada històrica per ca Korea. Allí estava ell i nosaltres darrere per poder veure-ho. Que el Panellet s'assemblava més a un dels Marinos que no a un panellet en el mes de març. Wallace era part important de la festa. Que s'ha de donar el bon dia a Jero en Solbes. Es va i encara que siga amb un poliol, es queda bé i punt. Que a les 10 s'ha d'anar a netejar les Agustines. Wallace allí que estava. Que curigi ha d'anar a votar, Wallace fa de xófer de manera decidida ... en conclusió, anomenem Wallace com al representant de la generació beat en la colla gatzara. No sabem si ha estat influenciat per Burroughs, Kerouac o la resta però d'axavo quin no parar!!!.

Repoblació en el cementeri

Set dies després de la primera anulació, el diumenge i baix un cel radiant plantarem pins i aurons (arce en castellà) a l'esplanada del cementeri. A continuació una instantània de com s'ha de doblar el llom i heu de prestar especial atenció a la manera tan artista de pillar l'aixaeta. La foto cortesia del blog de OlgaiNan. Moltes gràcies xe!!

Xarrades a "Jau"

Dissabte passat el poble de Bocairent estava mort, MORT NO! Una quadrilla d'irreductibles Gatzares es van fer fort al café plaça durant la gala de miss espanya 2008 i van poder comprovar que en este món es pot parlar de les coses més inversemblants conegudes. D'ahi vam podem obtindre informació sobre eixe cinema que tots diuen oblidat, però que tots van a la recerca en internet, com és el cinema porno. No vam parlar del contingut sinò del títol de les pel·lícules, que són tan bons com estos:

* Puticlinica de recoñocimiento.
* El triángulo de las desnudas.
* La banana mecánica.
* Pene de Muerte.
* Indiana Jones: en busca del rabo perdido.
* Pútalo Bill.
* 7 pollas para 7 hermanas.
* Erecciones generales.
* Házmela escupir IV.
* Semental querido Watson.
* La Follera Mayor.
* Vino a por trabajo y le comieron lo de abajo.
* Caray con el mayordomo que largo tiene el maromo.
* Ensalada de pepino en el colegio femenino.
* Bombera agárrame la manguera.
* Ven abuelito que te toco el pito.
* Si yo no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco.
* Chorizo de cantimpalo.

She's like a rainbow

Amb dies grisos com els de huí, necessitem una nota de color per a que tirar endavant no coste tant. Esta nit amb Xavi Castillo ja en tindrem suficient però ara de matí és hora de posar-se el 'xute' cromàtic de l'anunci d'una coneguda marca de televisors. En campanyes anteriors, soltaren milions de pilotetes pels costeruts carrers de San Francisco i ara li toca a Nova York patir una invasió de conillets... i si a banda, posen de banda sonora als primers Rolling, el cel està més prop que mai dels nostres dits. Vegeu amb els vostres ulls!!

Última oportunitat

Signatures

,signatures

,més signatures











i encara més











Ja que queda poc de calvari, i com que no la podeu signar físicament, aci teniu l'oportunitat de signar-me virtualment l'escaiola, els pasos a seguir són:

1. Abaixar-se la foto.
2. Obrir-la amb paint (també podeu usar software lliure que faça la mateixa funció que este de Bill Gates)
3. Signar-la i enviar-la a curigi@hotmail.com

Si algú ho fa jo aniré penjant cada dia com va quedant, i sinò continuarem amb el post de mariola verda

Repoblació a càrrec de Mariola Verda

El proper diumenge 24 de febrer a partir de les 10 del matí l'associació Mariola Verda amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bocairent realitzaran una repoblació pels voltants del cementeri. Tot el poble queda convidat a acudir i participar d'aquest acte que commemora el Dia de l'Arbre.

La leyenda del tiempo

Ahir per la nit la vaig escoltar sencera i no me la lleve del cap. És de Camaron, la lletra és d'un poema de Lorca i participen acompanyants com Kiko Veneno. Una passada!... Tinc un alumne en l'institut que és forofo i ja li demanaré referències.

Són tots els que estan però no estan tots els que són

Després d'unes festes convulses com les d'enguany, té molt de mèrit una foto com l'adjunta. Tot i que no estem tots (trobem a faltar a sentum, nousseb, Pirata o Figueres), aplegar a reunir tanta gent després de la Retreta és de molt de mèrit. Passat ja el dia d'Altes i Baixes toca baixar el pistó fins Pasqua o no (Falles i el motoret del Greenwich emeten uns cants de sirena que és impossible resistir-se'n). Per últim, molt de sentiment anti-fester però curigi el dia Moros i Cristians va atrinxerar-se davant dels Estudiants i va defendre la posició amb les ungles com si fos un pivot bregant en la final del Trofeu de Basquet del Patronato.
Aprofitant la conjuntura, des d'ací un reconeixement a tots aquells que sentim el bàsquet amb cor verd-i-negre, perquè huí és el nostre dia i ens venen a la memòria noms com els de Margall, els germans Jofresa, Villacampa, etc. Visca la Penya!!

Crònica de les Festes 2008

No podem començar una crònica de les Festes d'enguany sense lamentar les absències intermitents de wallace, sentum i curigi. Des de la comunitat esperem que a l'any que ve els entrebancs d'enguany no siguen més que un mal record i que puguen integrar-se com cal en la Festa.
Dit això i pel que fa a les Caixes, remarcar un bon castellet i lamentar que una vegada més la gent se n'oblida de que el barri medieval també és poble i la representació de farolets per la Mare de Déu dels Desamparats era minúscula enfront la que hi havia en la Residència.
Pel que fa a l'Entrà cal destacar l'incrïble Tabal i Saragüell que portàvem a les esquenes, els boatos dels Suavos i Marrocs on el Pirata era peça fonamental i malauradament la pluja que contra pronòstic va fer acte de presència i va deslluir les entrades de Marinos i Moscaters.
Pel que fa al dia de Sant Blai, remarcar un gran Piquet on el Figueres i el Pijo varen gaudir com xiquets en el seu debut i la marxa Jerusalen que anava tocant la banda acompanyant al patró (gràcies kkus per la informació). En Moros i Cristians cal citar el dinar de germanor amb els Contrabandistes en el seu remodelat maset i per la nit l'Ambaixà de la Risa que va deixar un bon regust de boca en el seu debut amb la participació estelar de grrovy com a Ambaixador Cristià. Per últim, en la pujada al Santo Cristo els colegues varen fer una colecció fotogràfica d'alt nivell digna de Robert Cappa o d'Annie Leibovitz. Ja per la vesprada, George Best pillava la banda d'alferes dels Suavos i des d'ací li desitgem el millor per a gaudir-ho com toca. Per la nit, les Cordaes en majúscula tornaven a Bocairent i donaven pas a una cassola de l'Eixabegó un poc massa cuita. De segur que em deixe coses i és ara el vostre torn. Ja queda menys per a les de 2009.

P.D. L'enquesta en termes totals ha sigut guanyada pel sentiment antifester comandat per curigi, tot i que la suma de les forces festeres ha guanyat en percentatge. De manera que com en les eleccions, tothom guanya i cap persona perd.

P.D.D. Cal agrair per enèsima volta la llavor de Mariano a l'hora d'intentar captar l'essència de les Festes al llarg dels dies. Jo ja em deixe la càmera en casa perquè se que Mariano sempre està ahí. De nou, gràcies!!

L'home del temps informa...

Xiquets, que això va de bo i no és possible ja cap marxa enrere. Els talla-rotllos de cabanyueles, caputxins i misticades diverses un any més s'hauran de deixar els mals presagis a casa perquè per totes bandes anuncien absència de pluja i oratge típicament hivernal. Com a mostra les prediccions de l'Institut Nacional i d'OratgeNet. Des d'ací, fem una crida per a què tots, en la mesura de les seues possibilitats, tracten de gaudir de les festes. Queda clar que podem viure situacions molt canviants però l'esperit de festa només és un i cal treure'l a relluir per estes dates. El campanar està a punt de voltejar i des d'ací m'avance per a cridar: VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!

Açò no és cap maledicció i cal deixar-ho palès

Que la conjuntura ens està jugant una mala passada és evident. Però això és una cosa puntual i no s'ha de cridar a Iker Jiménez per tal de cercar una explicació. I res millor que posar-ho per escrit i d'aquesta manera espantar els mals auguris. A hores d'ara s'ha de donar el màxim de suport a sentum, wallace i curigi. Els dos primers han de fer un exercici de paciència i no desesperar. Per a curigi això mateix li val però a un termini més llarg. I pel que fa al Patriota, per un foradet puc veure que farà com Amenábar en la peli de Tesis on va dissenyar un paper a mida per als casporros dels mestres que li amargaven la vida (escriu un post en El Cine Avenida posant-los a caldo i veuràs com almenys la mala castanyeta se'n va). Dissortadament, el nivell del professorat que hi ha en la ESO i els Cicles de l'IES L'Estació no es pot trobar pertot arreu.

Amics per sempre

Per festejar les sis-centes notícies penjades a la web no ho podem fer de millor manera que lloant una amistat que fa poc que ha nascut però des de la distància es veu sòlida i duradora. I és que, el que la festa uneix, l'home amb prou feines ho aconseguirà desfer. El dia de Sant Blai, el tòtem periodístic que ens acosta des de Canal 9 al conjunt de tradicions i mostres folklòriques de la terra, aterrarà pel poble i entre altres aspectes, vol comentar la particularitat del Piquete dels Suavos dins de la processó de Sant Blai. Des de la comunitat gatzara, considerem tot un honor que Wallace siga l'elegit per narrar els origens i característiques més rellevants del Piquete i l'animem per a què realitze esta tasca de manera entusiasta, situant així al món gatzara dins de l'àmbit televisiu i dels mass media. Al cardenal no l'esperem però a Julio sí!!

Continuant amb la poca creativitat

La reunió dels Comptes em porta de cap i no he trobat res millor que este garrulo que fa la competència a Arzak, Adrià i Arguiñano en el seu Madri Fusion que al remat es pot resumir: molta mariconà però de segur que et quedes en fam. Ho sent xiquets però no done per a més.

Aplegat el moment...

Tallà de rotllo gorda. Dedicat per a aquells que s'enveneneu amb ketchup dia sí i dia també




I posats a perdre l'oremus, de perduts al riu:

Suport a curigi

El comentari del passat cap de setmana amb l'Acapte, el soparet de la nit d'abans o l'atac antropomosko a nousseb passa a un segon terme a causa del trencament del peroné de curigi en el últim partit de la Depor. Malgrat que les festes no són sant de la seua devoció, confiem que la lesió no el frustre i puga seguir d'una manera més relaxada els actes de la festa. Mirant-ho per la part positiva, les crosses l'impediran indignar-se veient a festerots fent garrulades a tort i a dret. Queda dit curigi, de hui endavant dolçaina i Internet com si s'acabara el món.

P.D. El document gràfic el tinc encomanat però encara no enllestit

Gatzares (i bloggers) a l'acte de la publicació 2008

Gràcies al nostre amic belkro (belkro.blogspot.com) tenim el següent reportatge gràfic:

Per a himnes, el nostre

Mentre a nivell estatal batallen contracorrent per posar lletra a un himne composat per una marxa militar, a nivell local estem celebrant el 75é aniversari de l'Himne de Bocairent. Mentre aquell és un insult a la tradició d'autors i de peces originades a nivell nacional especialment per compositors valencians, el nostre és fruit del treball conjunt dels nostres avantpassats. Mentre aquell va ser imposat per un règim dictatorial, el nostre va ser aprovat i estrenat en un règim democràtic. Mentre la lletra proposada d'aquell ha originat un gran rebuig per com és d'ambigua i abstracta, el nostre remarca els trets identitaris més rellevants i concrets del poble com poden ser les al·lusions a la Mariola o l'assentament de la indústria a les nostres terres. Crec que ningú s'hauria de sentir representat per cap himne o bandera, però posats a triar, el 2 de febrer en la plaça gaudiré de la interpretació de l'Himne.

El cap de setmana de la Publicació

Tan si ets antifester com si no, te n'adones que el poble bull. I als curreles no en queda altra que anar fent per a que el dia de Caixes estiga tot enllestit i es minimitzen al màxim els imprevistos d'última hora. Per la nit, sopar i al carrer que hi havia ganeta. Marxes com Barranc del Sinc i Benataire entre altres ens van portar a l'arc on ja la festa va quedar repartida entre les Coves i el Maset. A l'endemà, obrir els ulls, comprar el Llibre de Festes i veure com acaba la Publicació va ser tot un. Per a dinar paella al maset un tant tiranteta, tot s'ha de dir. Queda per tant posada la corda detonant que ens portarà a l'esclat de la festa el dia de Caixes i s'obri el torn obert de paraules per a la valoració de festers i músics sobre la Publicació en general i les peces de la desfilada de la nit i de la Publicació amb Pas als Espanyoletos, Xamarcai i Aligeaba Spyros. Senyors, facen joc!

Rojales no és l'excepció

Al cas ja comentat ací de barracons sense acondicionar de l'IES L'Estació s'ha de sumar la quarta caiguda del sostre d'un institut en Rojales. Ha aplegat fins a tal punt la situació que aquest institut ha sigut clausurat i els alumnes desviats a l'Institut de Guardamar. I això són només els casos més cridaners. A Almassora un centre amb cinc anys d'antigüetat també va cedir el sostre i va ferir part dels alumnes. Mentrestant, la Conselleria es desvel·la per redactar un estatut de bones maneres per a alumnes i professors i així millorar l'estada als centres. Potser aquest haja d'incloure l'ús del casc obligatori dins del recinte escolar. Així s'evitaran lesions causades pel bullying extrem o per la inoperància de CIEGSA. Tremole quan aquestos tararots asomen el nas per l'institut que ja té quasi quaranta anys de trajectòria. De segur que els experts en cobrar prompte i escapa a còrrer es quedaran bocabadats.

Enquesta del Nadal

Ben a les clares queda que els Reis han passat i no ens han fet molt de cas. L'imatge de l'equip és lamentable, els liders d'altres èpoques han quedat defenestrats de la nit al matí, els nous fitxatges han xafat més les comisaries de València que no la gespa de Mestalla. I mentrestant, de positiu només hi ha l'incorporació d'un migcampiste argentí de 19 anys de nom Banega a preu d'or. Veurem que ens depara el futur!!
I com a segon plat, queda clar que la gent s'espera la nit del Santo Cristo en candeletes a l'espera de que Voro i el seu puret retornen al castell per a manar tal i com saben.

Entre oliveres

Fa un fred que pela però les olives ja estan massa temps a l'arbre: les ultimes boïres les han afluixat el pessó i la ventada d'ahir en va tirar massa per terra. No hi ha eixida i cal actuar per a poder disposar de l'or groc l'any que ve. Així que vaig a pillar-li el raspallet a Sant Blai i a la faena. Ací vos deixe els versets de Machado que eixien en l'anunci de Carbonell per a posar-se en situació:

¡Olivares y olivares
de loma en loma prendidos
cual bordados alamares!
(...)
Olivar, por cién caminos
tus olivitas irán
caminando a cien molinos

AMB UNA MICA DE RETARD: FELIÇ ANY "TRES AL QUADRAT".

I és que a la fi el virus de l'Antropomosko ens ha donat caça a Gatzara i a mi, i és per això que no hem pogut felicitar l'any més prompte. Això del feliç any nou nosaltres encara no ho hem tastat.
Però com diuen les dos mítiques frases del refranyer:

• Més val tard que mai.
• No és com comença, sinò com s'acava.

Ací vos deixe un record de la música de cap d'any

Més val tard que mai!!

Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:

Mil esguitets
per a tots els
gatzarets

75é aniversari de les Normes de Castelló

Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.

La comunitat gatzara vos desitja Bon Nadal

A tots aquells qui entreu i de vegades participeu, us desitgem que tingueu uns Bons Nadals i que sapieu traure el màxim profit d'estos dies, esquivant les discusions familiars, empatxos, intoxicacions etíliques etc. i deixant-se seduir per la mirada dels xiquets envers els Nadals. És l'única manera de tornar a recuperar la il·lusió perduda. I com a mostra un botó, la felicitació que feien els Ramones al seus fans allà pels anys 80.

Sobre estes festes i l'institut

Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.

I per últim, des d'ací mostrar el meu reconeixement a uns alumnes de l'institut que han revertit la seua situació deplorable dins d'uns barracons sense cap tipus de calefacció. Allò que es va prometre per al primer dia de curs, va anar retardant-se fins que l'aigua va sobreeixir del got i els nanos pel seu compte es van mobilitzar per tal de denunciar-ho. La premsa va acudir i la roda va començar a moure's fins al punt que aquesta, la nostra Conselleria tan preocupada per la qualitat dels serveis educatius, ha mogut fitxa en menys d'una setmana. Si jo estiguera en la seua pell, estaria mobil·litzant-me a cada instant demanant tot allò que és legítim. Queda demostrat que el marketing és el que mana.

Sopar de la comunitat gatzara per al dia del sorteig de Nadal

El Pirata l'ha proposat per al dissabte 22 i jo m'apunte. Procurem ser el més ràpids possible i així poder reservar alguna taula quan toque, d'acord? Ja hem començat les vacances!!

Som exemple per a qui?

Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.

Sopar de germanor i Solatge

A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM

Canya al mono

Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.

Qui està en situació de donar classes de democràcia a qui?

Penseu en Veneçuela, Cuba, Rússia, la Xina o el Pakistan i la diferent vara de mesura que s'empra en funció dels interessos que tenen.

Els gatzarets a la festa del bou

Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.

El diumenge és el dia bo per córrer i el groovy bé que ho sabia. Al millor bou de la festa va eixir a lluir-se però aquesta vegada la sort li va ser esquiva i va pegar en els seus ossos a terra a l'igual que el Llarg. A hores d'ara tots dos estan ben matxucats però orgullosos d'haver contribuït a la pervivència i engrandiment de la festa. Des d'ací, demane un reconeixement públic a estos dos herois que defugen la por i engrandixen aquesta humil web. Les últimes notícies que ens apleguen diuen que el groovy no pot estar en una altra posició que no siga la de la maja de Goya.

En la primera instantanea podeu veure a pirata amb l'animalet en qüestió, i més avall podreu veure un video de com va acavar este entranyable amic, que tot i estar poc de temps entre nosaltres, ens ha marcat, i molt.

L'animalet del pirata se'ns n'anava, i ni el dr. house ni el dr. vilches hagueren pogut fer res per ell, però en això que van apareixer dos intrèpids metges i açò és el que va ocorrer ...

Sentum ha tingut la seua chance

Viste!!!, el bo de sentum acabat d'aterrar en la T4, va creuar-se amb els mandataris groguets i es va oferir com a alternativa de Llaneza per a allò que disposara el club, ja siga vendre a Riquelme o formar part de la secretària tècnica de Pamesa juntament amb el Johny Rogers etc. Mentre curigi es restableix de la seua xicoteta indisposició, és hora de que tributem un homentage merescut a un integrant de la colla que ha exportat la web cap a terres teutones sense oblidar la llavor de Wallace i George. Boludo!! ara toca publicitar la web en el bouet merudet.

La colla Gatzara fent esport un diumenge de matí.

Eren les 9.30 del matí quant amb tota la il.lusió del món vam partir, a la marxeta, cap al camping per fer un poc d'esport i esmorzar en un ambient més saludable que als llocs de costum.

Però en arribar a la terra promesa, ens vam trobar amb una gens agradable sorpresa...

Com no, una vegada fet el gran esforç, no ens podiem quedar sense la nostra recompensa, i com si ens acaçara un bou en un "encierro", vam fer de budells cor i vam arribar a hora d'esmorzar, com no, a un dels bars de costum.

La colla gatzara es mulla...

... i com a exemple un botó. Wallace és el que millor rendibilitza el Plantavit caigut del cel i per això, passa de paraigües que li són un tant esquius. I aprofite aquesta oportunitat per a anunciar que Wallace no és l'únic que s'implica. Qui us escriu, va a tornar a l'enèsim curset de dolçaina a veure si d'una vegada em reivindique com a dolçainer i deixe de tremolar com un allioli cada vegada que em diuen de tocar en algun lloc. L'horari és un tant inversemblant però el compromís i les ganes són màximes. Xiquets, què això va de bo!!

Has intentat apagar-lo i encendre'l de nou?

Més gags ambientats en el món informàtic esta vegada ambientada en el món dels navegadors.

Arriba a Canal + una sèrie anglesa ambientada en un departament d'informàtica d'una gran empresa. Els personatges són els que us podeu imaginar: el típic freak de la informàtica o el típic cap que té molt poca idea... Ací vos deixe un capitol subtitolat i a Internet em podeu trobar molts més.

Homenatge a Antonio Gasset

Donat que el blog ha passat a ser un instrument pedagògic de descobriment de personatges il·lustres, anem a continuar en una tasca tan gratificadora com és la de ensenyar a buscar puntets de llum dins de tanta oscuritat. En este cas, Antonio Gasset, presentador de 'Dias de cine' i d'un cineclub diferent ja extingit de nom 'Off Cinema' (Patriota, porta'l a l'Avenida!!)... Ací ve un recull de les frases més celebres d'aquest locutor madrileny. A gaudir-les.

Sendes i carenes d'Enric Valor, exposició i CD al Patronato

Dissabte a les set de la vesprada i capejant el fred, ens vam acostar tota la comitiva de germana i nebodes cap al Patronato. El motiu era la presentació del treball realitzat per l'associació de Escola Valenciana. Al saló de baix, hi havia unes instantànies on es recreaven els ambients de les rondalles de l'autor de Castalla. Ja dalt, es va presentar el CD on s'ha fet una gran tasca posant com a narradors personatges de la ceràmica valenciana del s.XIX i com a acompanyament musical el so del grup ontinyentí Menestrils. I tot això, per a contextualitzar historietes localitzades en les nostres serres i valls com les del Gegant del Romaní o El Castell d'Entorn i no Entorn. Des d'ací un rendit reconeixement a l'escritor castallut per la seua tasca ens uns moments d'oblit i abandonament de la llengua així com per la seua senzillesa que permet fomentar la lectura en valencià a grans i menuts.

Llegendes urbanes musicals

Ahí van unes quantes xorraes per fer boca per al cap de setmana

• A Camilo Sesto li van posar colagen en les cordes vocals
• Elvis i John Lennon viuen junts en la Polinesia
• La Oreja financia el món abertzale
• Bunbury va pertenèixer a Parchis (per mi la millor)
• Els components del grup de heavy Motorhëad esnifaven ossos de morts
• Joey Ramone no es va llevar els calcetins en dos anys i quan ho va fer li van haver de transplantar pell amb un injert
• Iggy Pop cagava i dormia en la terrassa del seu pis
• El cantant de Kiss es va electrocutar la llengua per arrimar-la al micro i li van posar un injert de llengua de vaca
• Mikel Erentxun té la dent trencada per l'impacte d'un vidre durant un concert.
  
• Mick Jagger i David Bowie van ser sorpresos en el llit per Iman, la dona de Bowie
  
• Marylin Manson és Paul el de Aquellos Maravillosos Años i es va llevar una costella per autofel·lar-se millor
  

375 aniversari de la proclamació de Sant Blai

Vam començar el cap de setmana dissabte de vesprada en l'Assemblea de la Junta de Festes. Mai havia estat i té un puntet d'emotivitat el fet del Festa Avant. L'Avant implica que en els propers mesos s'ha de currar de valent i també que un any més la tradició es farà realitat. En acabar i mentre em moria de ganes per anar a la Placeta Presó, al Terrers Road vam palmar amb el cap ben alt contra el Bar Ràpid per 2-1. A banda de perdre en el camp, em vaig privar de veure l'actuació estel·lar de l'Arcà i en especial del groovy. No hi ha res millor que la crítica entusiasta cap a un nebot com va ser la de ma mare. Per la nit, el sopar en bona companyia i amb el 3-0 dels valencianistes renascuts donava pas a un diumenge farcit d'esdeveniments. Vaig evitar un esmorzar avortat en el càmping i a les dos, fet un pinzell (vegeu la instantània) als Espanyoletos. En acabar i des de l'inici de la costera, desfilada fins a la Residència que donava pas a un refresquet de cloenda en Ximo. Si voleu una cobertura gràfica com Déu mana, no deixeu de visitar el blog de Mariano on a més de gaudir de les millors instantànies, teniu l'abast una àmplia documentació sobre els èxits del Bocairent de futbol femení.

Panellet dels Marinos.

Com no podia ser d'altra manera el Gurú va fer de les seues al panellet dels moros marinos i es va codejar amb la creme de la creme dels membres de dita filà.

Patti Smith i Bob Dylan reunits en uns programes especials de la Madriguera

Amb la jubilació avançada de mites radiofònics de Ràdio 3, l'espai reservat per als mestres de les ones s'ha reduït considerablement. No obstant això, igual que un gal combatent als romans, trobem a Diego Manrique i el seu Ambigú. L'any passat va passar convalescent una bona temporada però enguany ha vingut en forces renovades i a part de ser l'abanderat de Ràdio 3, ha engegat un nou programa de mitjanit a RNE1. Estos dies està passant uns especials sobre Bob Dylan (què original, no?) a càrrec de Patti Smith, una dona emmarcada dins del punk-rock més potent i activista pel dret igualitari cap a les dones, les injustícies etc. Anem al tema: es fa un repàs des de l'eixida del geni de Duluth del seu bressol a Minnesota, la seua etapa folk i el trencament dels esquemes pre-establerts amb l'electrificació del seu so. Ací teniu l'enllaç d'on podeu descarregar-vos els programes de manera gratuïta.

El conjunt històricartístic de Bocairent, candidat a ser meravella valenciana

Mira que estes coses a mi em deixen en la mosca darrere l'orella. A banda, és com en els OT que no guanya qui millor canta sinó qui millor sap mobilitzar a la gent.Doncs bé, un aplec de 35 associacions culturals valencians han fet una tria dels aspectes més singulars de la nostra terra. I a partir d'aquesta, volen que el públic siga el que determine quin element ha de ser meravella i quin no. L'adreça on heu de votar és la de www.meravellesvalencianes.org . Paral·lelament a aquest esdeveniment la gent de Festa Avant ha iniciat un concurs per tractar de determinar les set meravelles de Bocairent. És temps per a mirar-se el melic. De manera que ja sabeu que toca. A aplicar-se i a donar les gràcies a Calaver per la seua primicia. A mi m'ha faltat el temps i ja he votat.

Flipa ja amb la portaveu socialista!!

El seu vídeo roda pertot arreu. Va ser portaveu per un dia i fulminada a l'instant. El perquè vosaltres mateix ho jutjareu. No estaria mal llevar un poc de pompa i acostar el llenguatge dels nostres representants a un estrat més informal. Ara, en aquest cas, la cosa se'n va de mare. I aprofitant aquesta situació, val la pena demanar ja d'una vegada l'existència de llistes obertes. La democràcia que tenim viu una etapa de maduresa i som capaços de discernir pel nostre compte aquells que realment representen els nostres interessos i aquells que no. Els grans partits polítics han passat a ser grups de poder que dins seu porten elements indesitjables com els trànsfugues Tamayo, Sáez o Calomarde. Això sí que ens importa i no l'espanyolisme o els nacionalismes.

Google llança una plataforma de mòbils oberta

S'acaba de desvetllar el secret de Google referent als mòbils. S'anomena gPhone i és una plataforma que servirà per a no dependre de sistemes tancats com palm, symbian o windows mobile. Google s'ha associat amb altres empreses com Motorola, Qualcomm, Telefònica, etc... (la "Open Handset alliance", Aliança Auricular Oberta) per a crear Android, una plataforma mòbil oberta baix llicència Apache versió 2. Inclou òbviament un sistema operatiu i una plataforma de desenvolupament, una interfície d'usuari i aplicacions adicionals. Ningú haurà de pagar cap patent per usar-lo, poden copiar-lo, etc. Els gPhone es començaran a llançar a partir de meitat del 2008 i pretén donar resposta a la tendència de deixar d'usar els ordinadors en favor dels dispositius mòbils (mòbils, assistents, etc) en països com Japó o els del sud-est asiàtic.

Radiohead planta cara a les discogràfiques

El grup anglés comandat per Tom Yorke ha tirat per terra els esquemes pre-establerts en la indústria discogràfica i ha posat a la venda el seu últim treball sense intermediaris a través de la web que dóna nom al seu últim treball: In Rainbows
El més novedós és que deixen a elecció del comprador el preu que desitgen pagar-los (inclós el poder descarregar-se l'album debades). Catalogats com a uns dels representants més influents del rock alternatiu britànic, tracten de plantar cara al desencís i a la frustació del món en que vivim a través de les seues lletres farcides de crítiques i denúncies d'injustícies actuals. Ací vos deixe Creep, el primer single que tragueren quasi fa quinze anys però que impacta només d'escoltar-lo.