Ruta per la Via Verda del Serpis

Diumenge que ve hi ha una eixida programada per l'Ajuntament i la Saria per recorrer el trajecte entre Bocairent i Villalonga seguint els curs del Serpis. Dimarts s'acaba el termini d'inscripció, de manera que cal donar-se un poc de pressa. La nit anterior és el Panellet dels Contrabandistes però no hi ha res impossible. Teniu més informació a la web de l'Ajuntament.

El vici ocult dels gatzares

Pel que més vulgau, quant entreu a les coves, no la mireu fixament que vos cautivarà, de fet ja hi ha algun gatzara que li deu diners a la maquineta.

Gatzara's Tudell en "Tienes Talento"

Denúncia de la situació de les Alqueries

Surfejant per Internet, he trobat un vídeo que denúncia una actuació realitzada en les Alqueries i pel que respecta a la neteja del curs del riu. En moments com l'actual en que sabem què passa cada dia al Grau de València, on sabem ja distingir quin és l'asfalt adequat per a bòlids i quin per a turismes, sembla extraordinari què no se n'assabentem del que passa a un pam dels nostres nassos. I també caldria valorar el xoc de competències de les autoritats locals, autonòmiques i de les nacionals pel que fa a les Confederacions Hidrogràfiques dels rius. Tothom té jurisdicció, de manera que tots són culpables?

Assaig en demostració d'alegria i d'entusiasme

Perfils que traïxen

Gràcies a Calaver ens han aplegat les primeres imatges de l'enllaç de Marian i Txem. En elles, la nit ja estava avançada, les vergonyes ja s'havien esfumat i cadascú es mostrava tal i com era. Per exemple, la seriositat de Manel i el bombo delator que se m'amagava baix de la camisa. Mare meua!! en poc de temps sabré si és xiquet o xiqueta.

25 anys de Barricada

Veterà grup de rock que està de celebració pel seu 25é aniversari de trajectòria musical. Navarresos rebutjats per part de l'entorn nacionalista basc i de retorn de tot, si tenen alguna qualitat és la de ser fidels a ells mateixos i capejar els anys i les modes i tendencies actuals. Res millor que posar un vídeo del Oveja Negra, un dels èxits més importants de la banda del Drogas i el Boni.

misa 12

Sempre ens quedarà Muchachada Nui

A la injustícia del Geta, res millor que celebrar el retorn de Muchachada Nui o en concret de la secció Mundo Viejuno.

Greenwich té ganes d'acampà

Acave de rebre una telefonada de Greenwich recordant-me que vam quedar en fer una acampà per al pont de maig, te moltes ganetes de rebentar de nou i simplement volia comfirmar que la cosa va avant (ell ja s'ha canviat el torn a la faena) o pel contrari, la penya en moments d'euforia molta boqueta però poca fla... i a la fi es rajen com sempre.
Jo ja li he comfirmat que compte amb mi, i esperem que la resta de la colla no es tire enrere, per això cal comfirmar assistència, perquè sinò "qui calla atorga" i en aquest cas estaria millor dit "qui calla s'enten que es raja".

Cinc anys després: Ni oblit ni perdó

... per als seus executors, per als instigadors d'un enfrontament que ha deteriorat la situació internacional a pasos de gegant, per als responsables governamentals que miren cap a una altra banda i no demanen explicacions ni mouen els fils pertinents per tal d'aclarir el succés. Per a tots ells, el més gran dels menyspreus!! I no només per Couso sinó pel fill d'Anguita o pel fotograf ucraïnes caigut el mateix dia i per tants altres ...

Peu de Trol, peu Normal

Este és el primer video d'una serie gravada a Granada i al nou local d'assaig. ( Nousseb passam la resta de videos de la serie)

Viatge a "Granada Bonita"

Amunt, camino de donda, en la cresta de la hola, hem punxat en os, monstre bu, hem pillat molla, copon bendito, pienso en valencià, pollosos, bota, xurro al piso, wiargiar, microclima, estomago revuelto, puede ser termometro, os falta algo?si,rebentar, martinez el fatxa, al final no puede ser carta, melilla, camara acorasà, suerte chicos, apuntemse el pub, mira el mapa que ja hi ha policia, mira com balla gérman: ostia no, que es aixina, peu de troll ...

PD1: Si no enteneu el de dalt, no patiu, és el nou dialecte gatzara.
PD2: Perdoneu per eixir en quasi totes les fotos, però anar amb muletes no facilitava la tasca de tirar-ne.
PD3:Disculpes per tardar tant, però he tingut problemes tecnics. I Gurú, espere que respectes el post.
PD4:I encara queden els videos per penjar.

Renovació d'enquestes

Vist que no hi ha ningú que haja anat a Granada estes Pasqües, canviarem l'enquesta que ja estava un tant obsoleta. Ha guanyat l'opció d'anar a veure a Greenwich a Falles quan cap persona que va anar es va trobar en ell. Ja farem malifetes el dissabte, ja!! La segona opció més votada ha sigut la de no fer notar l'absència de curigi. En això, crec que hem complit perquè vam guanyar als de TST i jo particularment no recorde quan era la última vegada que ho varem fer. Meneo, senyors, meneo!!

No hi ha malsons que cent anys duren

La bombolla immobiliaria s'ha acabat i la plaga del formigó remet per moments. Els projectes es consideren a la baixa en el pitjor dels casos i quan no, es desestimen per la seua nul·la rendibilitat econòmica. Lluny queda per a nosaltres el malson promogut per al tros de Sant Antoni i ara és Benasau qui desestima el projecte per part del seu Ajuntament. Si bé, la mobil·lització en aquest poble ha estat dividida, no s'ha d'obviar que va propiciar un canvi de color polític en aquell Ajuntament i que ha contribuït de manera clara ha dir NO al projecte derogat. Des d'ací l'enhorabona a tots els ciutadans de Benasau i en especial a l'associació FRAINOS que ha lluitat contra el desgavell de la macrourbanitzacions.

Curigi no ha tornat de buit del viatge

Bomba informativa de llarg recorregut. La ex de Dennis Rodman i del guitarriste Dave Navarro ha aprofitat la promoció de 'Casi 300' per anunciar aquesta primícia. Des de la comunitat gatzara, no podem fer res més que felicitar al xicon i tractar de guardar l'oremus quan vinga el tros de dóna de la que parlem. Ací teniu la declaració.

Les Pasqües entre Blanes i Cadaqués

... i ben tocat l'oratge per la traumantana i fins i tot l'aiguaneu a nivell del mar... tot va començar amb una pujada distesa que ens va portar per les viles medievals de Sant Mateu o Montblanc. Parades obligatòries eren Garcia i Igualada que ja han passat a formar part del bagatge d'aquest qui us escriu. Allí anava a retrobar-me amb vells amics de l'institut i conèixer de nous que varen escurar l'herbero que vaig dur en un obrir i tancar els ulls.

A l'endemà i amb presagis de molta pluja cap a les comarques gironines, vam fer rumb cap a Olot i la zona volcànica de la Garrotxa. Després d'una tortuosa carretereta i tot just aplegant al destí, va començar a ploure de valent i això va originar un canvi de plans.
En lloc de la Fageda d'En Jordà s'enfilarem cap a Castellfollit i Besalú on carregàrem embotit divers i un licor parent del nostre herberet: la ratafia que consta de cassalla, herbes i anous verdes (en honor a la veritat no estava del tot malament)
Ressaltar la tonalitat negra del nucli antic de Castellfollit i el conjunt arquitectònic de Besalú, amb la presència d'un imponent pont, les restes d'una sinagoga jueva i la presència dels únics miqvés o banys de purificació jueus a la península.
A l'hora de sopar ens esperava Torroella i la fonda situada en la part més alta de la localitat. Un soparet suculent i una nit que donava poc marge de maniobra amb un vendaval enfurismat i una pluja intermitent.
A l'endemà, tocava Girona amb la catedral, l'església de Sant Domènech, els banys àrabs i un passeig a vora del riu Onyar. Llàstima de l'aiguaneu que va caure i que va refredar l'ambient fins al punt d'agafar rumb cap a l'Empordà. Passàrem per Púbol on Gala (la dona de Dalí) tenia el seu palauet personal i arribàrem a Peratallada, nucli medieval conservat en la seua integritat amb fos i muralla incloses. Paral·lelament i no molt lluny d'allí, gaudírem de Pals i els seus costeruts carrers il·luminats i que a dalt de tot ens mostraven la planura de l'Empordà i els innumerables poblets perduts dins seu. Aquella nit quedarem amb uns amics que venien del Marroc i que a l'endemà havien d'enfilar-se ja cap als llocs on feien faena.
Nosaltres esgotarem l'últim dia pegant un passeig per les runes d'Empuries i les cales de l'Escala. Vàrem fer una menjorrà a Verges, al lloc on Lluis Llach va composar l'Estaca i per últim visitàrem Monells i Sant Feliu de Guixols per realitzar finalment, una baixada prolongada cap a casa aplegant ben entrada la matinada.

Entre Granada, l'Empordà i el Bioparc

Apleguen les vacances de Pasqua i enguany la colla gatzara es separa per tal de passar estos dies. Mentre que gran part de la gent s'aplegarà a veure de prop l'Alhambra, la resta s'enfilarà cap a terres gironines o gaudirà del nou zoo valencià. Uns degustaran la cultura de la tapa i canya mentre d'altres optaran per practicar el senderisme i gaudir de la bellesa de pobles i paratges amb molt d'encant o per contra, es tractarà de buscar la zona on habiten els pollastres desplomats endèmics o les voraces godzrites. Mentre els granadins gaudiran de l'embruix del Sacromonte i del Albaicín d'altres es deixaran seduir per paratges com el de la Fageda d'En Jordà o els pobles de Sant Pau o Peratallada. A tots en general, que el bon oratge i la germanor ens acompanye i a la tornada, ja ens contem les batalletes com cal.

Freedom for Tibet

Penosa vida la des pobles sense estat ni cap tipus de reconeixement: els kurds perseguits entre Turquia i Iraq, els saharuis malvivint en el desert d'Argelia, els gitanos escampats pertot arreu i els tibetans segrestats i colonitzats en la seua pròpia casa. És clar que en els seus mètodes de resistència empren mètodes aborronadors per a l'opinió dels occidentals però el grau d'esclafament de la seua identitat els impedix fer accions més recomanables.Des d'aquest enllaç podeu expressar el vostre suport als tibetans i el rebuig a l'opressió xinesa. Fa més de cinquanta anys de la ocupació xinesa de la regió i s'han realitzat desenes d'actes de reivindicació en contra de la invasió del Tibet. Per traure tota la ràbia que genera això, res millor que el clàssic "Bullet with butterfly wings" dels Smashing Pumpkins.

Wanted dead or alive

S'ha d'admirar a la gent que de vint-i-quatre hores que té el dia en gaudix vint-i-cinc. I Wallace és el seu màxim exponent. Que teníem una cita amb els Espanyoletos i la seua pujada històrica per ca Korea. Allí estava ell i nosaltres darrere per poder veure-ho. Que el Panellet s'assemblava més a un dels Marinos que no a un panellet en el mes de març. Wallace era part important de la festa. Que s'ha de donar el bon dia a Jero en Solbes. Es va i encara que siga amb un poliol, es queda bé i punt. Que a les 10 s'ha d'anar a netejar les Agustines. Wallace allí que estava. Que curigi ha d'anar a votar, Wallace fa de xófer de manera decidida ... en conclusió, anomenem Wallace com al representant de la generació beat en la colla gatzara. No sabem si ha estat influenciat per Burroughs, Kerouac o la resta però d'axavo quin no parar!!!.

Repoblació en el cementeri

Set dies després de la primera anulació, el diumenge i baix un cel radiant plantarem pins i aurons (arce en castellà) a l'esplanada del cementeri. A continuació una instantània de com s'ha de doblar el llom i heu de prestar especial atenció a la manera tan artista de pillar l'aixaeta. La foto cortesia del blog de OlgaiNan. Moltes gràcies xe!!

Xarrades a "Jau"

Dissabte passat el poble de Bocairent estava mort, MORT NO! Una quadrilla d'irreductibles Gatzares es van fer fort al café plaça durant la gala de miss espanya 2008 i van poder comprovar que en este món es pot parlar de les coses més inversemblants conegudes. D'ahi vam podem obtindre informació sobre eixe cinema que tots diuen oblidat, però que tots van a la recerca en internet, com és el cinema porno. No vam parlar del contingut sinò del títol de les pel·lícules, que són tan bons com estos:

* Puticlinica de recoñocimiento.
* El triángulo de las desnudas.
* La banana mecánica.
* Pene de Muerte.
* Indiana Jones: en busca del rabo perdido.
* Pútalo Bill.
* 7 pollas para 7 hermanas.
* Erecciones generales.
* Házmela escupir IV.
* Semental querido Watson.
* La Follera Mayor.
* Vino a por trabajo y le comieron lo de abajo.
* Caray con el mayordomo que largo tiene el maromo.
* Ensalada de pepino en el colegio femenino.
* Bombera agárrame la manguera.
* Ven abuelito que te toco el pito.
* Si yo no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco.
* Chorizo de cantimpalo.

She's like a rainbow

Amb dies grisos com els de huí, necessitem una nota de color per a que tirar endavant no coste tant. Esta nit amb Xavi Castillo ja en tindrem suficient però ara de matí és hora de posar-se el 'xute' cromàtic de l'anunci d'una coneguda marca de televisors. En campanyes anteriors, soltaren milions de pilotetes pels costeruts carrers de San Francisco i ara li toca a Nova York patir una invasió de conillets... i si a banda, posen de banda sonora als primers Rolling, el cel està més prop que mai dels nostres dits. Vegeu amb els vostres ulls!!

Última oportunitat

Signatures

,signatures

,més signatures











i encara més











Ja que queda poc de calvari, i com que no la podeu signar físicament, aci teniu l'oportunitat de signar-me virtualment l'escaiola, els pasos a seguir són:

1. Abaixar-se la foto.
2. Obrir-la amb paint (també podeu usar software lliure que faça la mateixa funció que este de Bill Gates)
3. Signar-la i enviar-la a curigi@hotmail.com

Si algú ho fa jo aniré penjant cada dia com va quedant, i sinò continuarem amb el post de mariola verda

Repoblació a càrrec de Mariola Verda

El proper diumenge 24 de febrer a partir de les 10 del matí l'associació Mariola Verda amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bocairent realitzaran una repoblació pels voltants del cementeri. Tot el poble queda convidat a acudir i participar d'aquest acte que commemora el Dia de l'Arbre.

La leyenda del tiempo

Ahir per la nit la vaig escoltar sencera i no me la lleve del cap. És de Camaron, la lletra és d'un poema de Lorca i participen acompanyants com Kiko Veneno. Una passada!... Tinc un alumne en l'institut que és forofo i ja li demanaré referències.

Són tots els que estan però no estan tots els que són

Després d'unes festes convulses com les d'enguany, té molt de mèrit una foto com l'adjunta. Tot i que no estem tots (trobem a faltar a sentum, nousseb, Pirata o Figueres), aplegar a reunir tanta gent després de la Retreta és de molt de mèrit. Passat ja el dia d'Altes i Baixes toca baixar el pistó fins Pasqua o no (Falles i el motoret del Greenwich emeten uns cants de sirena que és impossible resistir-se'n). Per últim, molt de sentiment anti-fester però curigi el dia Moros i Cristians va atrinxerar-se davant dels Estudiants i va defendre la posició amb les ungles com si fos un pivot bregant en la final del Trofeu de Basquet del Patronato.
Aprofitant la conjuntura, des d'ací un reconeixement a tots aquells que sentim el bàsquet amb cor verd-i-negre, perquè huí és el nostre dia i ens venen a la memòria noms com els de Margall, els germans Jofresa, Villacampa, etc. Visca la Penya!!

Crònica de les Festes 2008

No podem començar una crònica de les Festes d'enguany sense lamentar les absències intermitents de wallace, sentum i curigi. Des de la comunitat esperem que a l'any que ve els entrebancs d'enguany no siguen més que un mal record i que puguen integrar-se com cal en la Festa.
Dit això i pel que fa a les Caixes, remarcar un bon castellet i lamentar que una vegada més la gent se n'oblida de que el barri medieval també és poble i la representació de farolets per la Mare de Déu dels Desamparats era minúscula enfront la que hi havia en la Residència.
Pel que fa a l'Entrà cal destacar l'incrïble Tabal i Saragüell que portàvem a les esquenes, els boatos dels Suavos i Marrocs on el Pirata era peça fonamental i malauradament la pluja que contra pronòstic va fer acte de presència i va deslluir les entrades de Marinos i Moscaters.
Pel que fa al dia de Sant Blai, remarcar un gran Piquet on el Figueres i el Pijo varen gaudir com xiquets en el seu debut i la marxa Jerusalen que anava tocant la banda acompanyant al patró (gràcies kkus per la informació). En Moros i Cristians cal citar el dinar de germanor amb els Contrabandistes en el seu remodelat maset i per la nit l'Ambaixà de la Risa que va deixar un bon regust de boca en el seu debut amb la participació estelar de grrovy com a Ambaixador Cristià. Per últim, en la pujada al Santo Cristo els colegues varen fer una colecció fotogràfica d'alt nivell digna de Robert Cappa o d'Annie Leibovitz. Ja per la vesprada, George Best pillava la banda d'alferes dels Suavos i des d'ací li desitgem el millor per a gaudir-ho com toca. Per la nit, les Cordaes en majúscula tornaven a Bocairent i donaven pas a una cassola de l'Eixabegó un poc massa cuita. De segur que em deixe coses i és ara el vostre torn. Ja queda menys per a les de 2009.

P.D. L'enquesta en termes totals ha sigut guanyada pel sentiment antifester comandat per curigi, tot i que la suma de les forces festeres ha guanyat en percentatge. De manera que com en les eleccions, tothom guanya i cap persona perd.

P.D.D. Cal agrair per enèsima volta la llavor de Mariano a l'hora d'intentar captar l'essència de les Festes al llarg dels dies. Jo ja em deixe la càmera en casa perquè se que Mariano sempre està ahí. De nou, gràcies!!

L'home del temps informa...

Xiquets, que això va de bo i no és possible ja cap marxa enrere. Els talla-rotllos de cabanyueles, caputxins i misticades diverses un any més s'hauran de deixar els mals presagis a casa perquè per totes bandes anuncien absència de pluja i oratge típicament hivernal. Com a mostra les prediccions de l'Institut Nacional i d'OratgeNet. Des d'ací, fem una crida per a què tots, en la mesura de les seues possibilitats, tracten de gaudir de les festes. Queda clar que podem viure situacions molt canviants però l'esperit de festa només és un i cal treure'l a relluir per estes dates. El campanar està a punt de voltejar i des d'ací m'avance per a cridar: VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!

Açò no és cap maledicció i cal deixar-ho palès

Que la conjuntura ens està jugant una mala passada és evident. Però això és una cosa puntual i no s'ha de cridar a Iker Jiménez per tal de cercar una explicació. I res millor que posar-ho per escrit i d'aquesta manera espantar els mals auguris. A hores d'ara s'ha de donar el màxim de suport a sentum, wallace i curigi. Els dos primers han de fer un exercici de paciència i no desesperar. Per a curigi això mateix li val però a un termini més llarg. I pel que fa al Patriota, per un foradet puc veure que farà com Amenábar en la peli de Tesis on va dissenyar un paper a mida per als casporros dels mestres que li amargaven la vida (escriu un post en El Cine Avenida posant-los a caldo i veuràs com almenys la mala castanyeta se'n va). Dissortadament, el nivell del professorat que hi ha en la ESO i els Cicles de l'IES L'Estació no es pot trobar pertot arreu.

Amics per sempre

Per festejar les sis-centes notícies penjades a la web no ho podem fer de millor manera que lloant una amistat que fa poc que ha nascut però des de la distància es veu sòlida i duradora. I és que, el que la festa uneix, l'home amb prou feines ho aconseguirà desfer. El dia de Sant Blai, el tòtem periodístic que ens acosta des de Canal 9 al conjunt de tradicions i mostres folklòriques de la terra, aterrarà pel poble i entre altres aspectes, vol comentar la particularitat del Piquete dels Suavos dins de la processó de Sant Blai. Des de la comunitat gatzara, considerem tot un honor que Wallace siga l'elegit per narrar els origens i característiques més rellevants del Piquete i l'animem per a què realitze esta tasca de manera entusiasta, situant així al món gatzara dins de l'àmbit televisiu i dels mass media. Al cardenal no l'esperem però a Julio sí!!

Continuant amb la poca creativitat

La reunió dels Comptes em porta de cap i no he trobat res millor que este garrulo que fa la competència a Arzak, Adrià i Arguiñano en el seu Madri Fusion que al remat es pot resumir: molta mariconà però de segur que et quedes en fam. Ho sent xiquets però no done per a més.

Aplegat el moment...

Tallà de rotllo gorda. Dedicat per a aquells que s'enveneneu amb ketchup dia sí i dia també




I posats a perdre l'oremus, de perduts al riu:

Suport a curigi

El comentari del passat cap de setmana amb l'Acapte, el soparet de la nit d'abans o l'atac antropomosko a nousseb passa a un segon terme a causa del trencament del peroné de curigi en el últim partit de la Depor. Malgrat que les festes no són sant de la seua devoció, confiem que la lesió no el frustre i puga seguir d'una manera més relaxada els actes de la festa. Mirant-ho per la part positiva, les crosses l'impediran indignar-se veient a festerots fent garrulades a tort i a dret. Queda dit curigi, de hui endavant dolçaina i Internet com si s'acabara el món.

P.D. El document gràfic el tinc encomanat però encara no enllestit

Gatzares (i bloggers) a l'acte de la publicació 2008

Gràcies al nostre amic belkro (belkro.blogspot.com) tenim el següent reportatge gràfic:

Per a himnes, el nostre

Mentre a nivell estatal batallen contracorrent per posar lletra a un himne composat per una marxa militar, a nivell local estem celebrant el 75é aniversari de l'Himne de Bocairent. Mentre aquell és un insult a la tradició d'autors i de peces originades a nivell nacional especialment per compositors valencians, el nostre és fruit del treball conjunt dels nostres avantpassats. Mentre aquell va ser imposat per un règim dictatorial, el nostre va ser aprovat i estrenat en un règim democràtic. Mentre la lletra proposada d'aquell ha originat un gran rebuig per com és d'ambigua i abstracta, el nostre remarca els trets identitaris més rellevants i concrets del poble com poden ser les al·lusions a la Mariola o l'assentament de la indústria a les nostres terres. Crec que ningú s'hauria de sentir representat per cap himne o bandera, però posats a triar, el 2 de febrer en la plaça gaudiré de la interpretació de l'Himne.

El cap de setmana de la Publicació

Tan si ets antifester com si no, te n'adones que el poble bull. I als curreles no en queda altra que anar fent per a que el dia de Caixes estiga tot enllestit i es minimitzen al màxim els imprevistos d'última hora. Per la nit, sopar i al carrer que hi havia ganeta. Marxes com Barranc del Sinc i Benataire entre altres ens van portar a l'arc on ja la festa va quedar repartida entre les Coves i el Maset. A l'endemà, obrir els ulls, comprar el Llibre de Festes i veure com acaba la Publicació va ser tot un. Per a dinar paella al maset un tant tiranteta, tot s'ha de dir. Queda per tant posada la corda detonant que ens portarà a l'esclat de la festa el dia de Caixes i s'obri el torn obert de paraules per a la valoració de festers i músics sobre la Publicació en general i les peces de la desfilada de la nit i de la Publicació amb Pas als Espanyoletos, Xamarcai i Aligeaba Spyros. Senyors, facen joc!

Rojales no és l'excepció

Al cas ja comentat ací de barracons sense acondicionar de l'IES L'Estació s'ha de sumar la quarta caiguda del sostre d'un institut en Rojales. Ha aplegat fins a tal punt la situació que aquest institut ha sigut clausurat i els alumnes desviats a l'Institut de Guardamar. I això són només els casos més cridaners. A Almassora un centre amb cinc anys d'antigüetat també va cedir el sostre i va ferir part dels alumnes. Mentrestant, la Conselleria es desvel·la per redactar un estatut de bones maneres per a alumnes i professors i així millorar l'estada als centres. Potser aquest haja d'incloure l'ús del casc obligatori dins del recinte escolar. Així s'evitaran lesions causades pel bullying extrem o per la inoperància de CIEGSA. Tremole quan aquestos tararots asomen el nas per l'institut que ja té quasi quaranta anys de trajectòria. De segur que els experts en cobrar prompte i escapa a còrrer es quedaran bocabadats.

Enquesta del Nadal

Ben a les clares queda que els Reis han passat i no ens han fet molt de cas. L'imatge de l'equip és lamentable, els liders d'altres èpoques han quedat defenestrats de la nit al matí, els nous fitxatges han xafat més les comisaries de València que no la gespa de Mestalla. I mentrestant, de positiu només hi ha l'incorporació d'un migcampiste argentí de 19 anys de nom Banega a preu d'or. Veurem que ens depara el futur!!
I com a segon plat, queda clar que la gent s'espera la nit del Santo Cristo en candeletes a l'espera de que Voro i el seu puret retornen al castell per a manar tal i com saben.

Entre oliveres

Fa un fred que pela però les olives ja estan massa temps a l'arbre: les ultimes boïres les han afluixat el pessó i la ventada d'ahir en va tirar massa per terra. No hi ha eixida i cal actuar per a poder disposar de l'or groc l'any que ve. Així que vaig a pillar-li el raspallet a Sant Blai i a la faena. Ací vos deixe els versets de Machado que eixien en l'anunci de Carbonell per a posar-se en situació:

¡Olivares y olivares
de loma en loma prendidos
cual bordados alamares!
(...)
Olivar, por cién caminos
tus olivitas irán
caminando a cien molinos

AMB UNA MICA DE RETARD: FELIÇ ANY "TRES AL QUADRAT".

I és que a la fi el virus de l'Antropomosko ens ha donat caça a Gatzara i a mi, i és per això que no hem pogut felicitar l'any més prompte. Això del feliç any nou nosaltres encara no ho hem tastat.
Però com diuen les dos mítiques frases del refranyer:

• Més val tard que mai.
• No és com comença, sinò com s'acava.

Ací vos deixe un record de la música de cap d'any

Més val tard que mai!!

Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:

Mil esguitets
per a tots els
gatzarets

75é aniversari de les Normes de Castelló

Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.

La comunitat gatzara vos desitja Bon Nadal

A tots aquells qui entreu i de vegades participeu, us desitgem que tingueu uns Bons Nadals i que sapieu traure el màxim profit d'estos dies, esquivant les discusions familiars, empatxos, intoxicacions etíliques etc. i deixant-se seduir per la mirada dels xiquets envers els Nadals. És l'única manera de tornar a recuperar la il·lusió perduda. I com a mostra un botó, la felicitació que feien els Ramones al seus fans allà pels anys 80.

Sobre estes festes i l'institut

Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.

I per últim, des d'ací mostrar el meu reconeixement a uns alumnes de l'institut que han revertit la seua situació deplorable dins d'uns barracons sense cap tipus de calefacció. Allò que es va prometre per al primer dia de curs, va anar retardant-se fins que l'aigua va sobreeixir del got i els nanos pel seu compte es van mobilitzar per tal de denunciar-ho. La premsa va acudir i la roda va començar a moure's fins al punt que aquesta, la nostra Conselleria tan preocupada per la qualitat dels serveis educatius, ha mogut fitxa en menys d'una setmana. Si jo estiguera en la seua pell, estaria mobil·litzant-me a cada instant demanant tot allò que és legítim. Queda demostrat que el marketing és el que mana.

Sopar de la comunitat gatzara per al dia del sorteig de Nadal

El Pirata l'ha proposat per al dissabte 22 i jo m'apunte. Procurem ser el més ràpids possible i així poder reservar alguna taula quan toque, d'acord? Ja hem començat les vacances!!

Som exemple per a qui?

Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.

Sopar de germanor i Solatge

A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM

Canya al mono

Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.

Qui està en situació de donar classes de democràcia a qui?

Penseu en Veneçuela, Cuba, Rússia, la Xina o el Pakistan i la diferent vara de mesura que s'empra en funció dels interessos que tenen.

Els gatzarets a la festa del bou

Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.

El diumenge és el dia bo per córrer i el groovy bé que ho sabia. Al millor bou de la festa va eixir a lluir-se però aquesta vegada la sort li va ser esquiva i va pegar en els seus ossos a terra a l'igual que el Llarg. A hores d'ara tots dos estan ben matxucats però orgullosos d'haver contribuït a la pervivència i engrandiment de la festa. Des d'ací, demane un reconeixement públic a estos dos herois que defugen la por i engrandixen aquesta humil web. Les últimes notícies que ens apleguen diuen que el groovy no pot estar en una altra posició que no siga la de la maja de Goya.