dijous, 7 de juliol del 2005

Un any de docència

Passades ja dues setmanes de la finalització del curs a l'institut d'Igualada, crec què ja em trobe en la disposicó adequada d'emetre una valoració més o menys objectiva dels deu mesos de docència. La primera impressió que tinc és la d'haver viscut sensacions intenses tan bones com dolentes i per una altra l'obtenció d'un desig de replantejament docent de cara a l'any que ve. M'acontenta aquesta retroalimentació que m'ha sobrevingut, la qual cosa demostra què no m'ha deixat indiferent aquest periòde sinó tot el contrari, crec haver fet propòsit de millora per a l'any que ve.
Respecte a les àrees de millora per al curs vinent estaria l'allunyament entre els alumnes i el mestre. Enguany, fruit de la meua inexperiència, reconec haver cercat la complicitat de l'alumnat i he obtés amistats i odis per parts iguals, no sent aquest l'objectiu que pretenia. Cal diferenciar la situació dels graus superiors respecte als de grau mitjà o inferiors. En els majors, potser beneficiós perquè obtens de manera nítida i automàtica una valoració del seguiment i interés de les teues classes, en els mitjans és del tot impensable possar-te al seu nivell, ja què la majoria no tenen clares les aspiracions a cercar després del curs. La segona millora seria la relacionada en la introducció progressiva de noves tecnòlogies com puga ser en concret la implementació d'un portal web amb els continguts de l'assignatura, on alumnes puguen disposar d'un interacció entre el profe i ells mitjançant forums de discussió, alliberaments de documents, etc.

diumenge, 26 de juny del 2005

Mentre escolte Standing Inside Your Love dels Smashing

Mal preparant l'examen pràctic de demà on en pegaran una clatellada considerable, no puc deixar d'escoltar una de les millors canços de l'últim disc dels de Chicago anomenat Machina: The machine of God publicat el 2000:

Standing inside yor love

You and me
Meant to be
Immutable
Impossible
It's destiny
Pure lunacy
Incalculable
Insufferable
But for the last time
You're everything that I want and ask for
You're all that I'd dreamed
Who wouldn't be the one you love
Who wouldn't stand inside your love
Protected and the lover of
A pure soul and beautiful you
Don't understand
Don't feel me now
I will breathe
For the both of us
Travel the world
Traverse the skies
Your home is here
Within my heart
And for the first time
I feel as though I am reborn
In my mind
Recast as child and mystic sage
Who wouldn't be the one you love
Who wouldn't stand inside your love
And for the first time
I'm telling you how much I need and bleed for
Your every move and waking sound
In my time
I'll wrap my wire around your heart and your mind
You're mine forever now
Who wouldn't be the one you love and live for
Who wouldn't stand inside your love and die for
Who wouldn't be the one you love

divendres, 24 de juny del 2005

Revisió del concordat amb el Vaticà

La radicalitat en el missatge de l'Església durant el regnat de Joan Pau II i la seua continuitat amb Benet XVI així com l'enrocament de l'església espanyola en postures dogmàtiques a l'extrem origina que la societat civil quede lastrada amb el finançament d'una institució anacrònica a totes llums i que ha perdut el paper de referent moral dintre de la societat. És per això què s'aixequen veus demanant la revisió de les relacions bilaterals entre l'Estat i el Vaticà vigents des de fa més de vint anys per tal de resituar-la en el lloc què actualment li pertoca.

A la web del Concordato reivindiquen tres punts bàsics:

1) La finalització del finançament de l'Església per part de l'Estat, aspecte què propicia un greuge comparatiu amb la resta de religions en un Estat que es declara laïc

2) Revisió de l'ensenyament de l'assignatura de religió. Aquesta s'ha d'abordar des del punt de vista històrico-cultural i no des del confesional. La decisió dels continguts i la gestió del professorat anirà a càrrec de l'Estat i la situació d'aquestos s'haurà d'equiparar amb la resta de docents oferint-los drets que a hores d'ara no tenen o els gaudeixen parcialment (accés, cesament, drets i obligacions com la llibertat de càtedra)

3) Que els acords bilaterals entre Estat i Vaticà respecten aspectes com l'aconfesionalitat de l'Estat i la llibertat de culte.

En resum, la proposta pretén establir un marc de convivència amb els principis de respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.

dilluns, 20 de juny del 2005

Informàtics i parella, ¿com l'aigua i l'oli?

En Barrapunto, web dedicada a tot allò referent al programari lliure, huí hi ha un article referent a una qüestió sociològica referent a la gent del nostre gremi. Com que ara mateix estic igual que el Fadrí de Castelló, no puc fer més que sentir-me identificat amb el sector tractat en l'article. Què en penseu?

divendres, 17 de juny del 2005

Omnipotència docent

Ostia, ostia!! Comence així perquè vullguera estar deu metres baix terra i no considerar-me responsable últim d'un atac d'ansietat i de la frustació latent d'un alumne de vint-i-sis anys que se n'ha anat a casa embogit i entre plors de desesperació... Fins fa dos setmanes per mi era l'arquetip de l'alumne amb nula capacitat de progrés, ensimismat en el seu món particular, bona persona i inclús amb insuficient caràcter com per plantar cara en moments determinats... D'això considere que n'he abusat determinades vegades deixant-lo en entredit o pitjor encara ridiculitzant-lo sense detectar cap punt d'inflexió o canvi de xip en el seu comportament... Fins huí, quan ja no hi ha retorn, en què ha tret tota la frustació que portava damunt organitzant un ciri que m'ha astorat i que m'ha fet pensar en com estime a la meua gent. A més, des de fa dos setmanes he conegut que fa temps va tenir algun trastorn psicol·lògic que el va noquejar un periòde de temps en que va haver de guardar repós i reduir el pistó de l'activitat diaria. Després d'haver estat recriminat telefònicament per sa mare, a hores d'ara hi ha centenars de dits imaginaris acusadors que m'apunten com a responsable, confundisc rialles que escolte pel centre en crits ofegats de l'alumne, escolte sirenes per fora i crec què ell d'alguna manera o altra estarà involucrat ... Puta misèria, quanta escola em fa falta!!

dimecres, 15 de juny del 2005

Em sent beat

Gràcies al monstre Kerouac i al seu testament vital 'En el camí' huí m'agafe el món i el pose a ballar al compàs que marque damunt del meu dit:

" ... Llavors ballaven pels carrers com trompes embogides, i jo em movia vacil·lant darrere seu com he estat fent durant tota la meua vida mentre perseguisc a la gent què realment m'interessa, perquè la única gent que m'interessa és aquella què esta tocada de l'ala, tocada de l'ala per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla de llocs coneguts per tothom sinó que bull, crema dintre de fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes en meitat de les estreles i llavors es veu com explota una llum blava i tothom exclama 'Ah!!!!!'..."
Trencant fronteres en el món gatzara

La gatzatua representa en euskera la quallada cuita amb llet de cabra. Quan que m'agrada que les postres entren dins d'aquest reduït univers. Ale xiquets!! A xuplar-se els dits toca fotent-se gatzatues. Què vaja de gust!!

dimarts, 14 de juny del 2005

Diga'm pare nostre.

Any 2050, el món és una orgia que no cesa, els humans constituteixen una barreja amorfa de cossos, òrgans sexuals desafiants i suors plenes de lascívia i desig... ja no existeixen classes ni dogmes, les mitres es barregen amb els profilàctics d'igual manera que els escapularis amb la vaselina, l'espècie humana ha embogit i degenera cap a un pou que sembla no tenir mai fi ...però espera ... no, hi ha un xicotet reducte què encara resisteix a la luxúria de la carn. Reclosos en el centre de Madrid han aconseguit sobreviure a la davallada als inferns de la resta de gent, mantenen l'essència dogmàtica que arranca de l'Edat Mitjana i han aconseguit establir una comuna regida baix els principis de la castedat i del correcte ús de la capacitat reproductora de les dones. No importa que una dona d'entre ells es guanye un sobresou amenitzant la monótona relació de parella de quatre matrimonis fracassats o faça d'instructora als joves adolescents que volen saber per a què serveix allò que els penja entre cames, tampoc importa què un pobre xic genèticament ja desviat cerque la possibilitat d'apaivagar els seus instints fregant-se contra tot allò que puga encabir dintre seu (és l'únic al que es pot resignar) o tampoc és relevant què de tant en tant algun èsser dominador faça ostantació del seu poder sobre els dominats. Concloent, són xicotetes anècdotes que no enterboleixen la rígida moral d'escrupulós acompliment. Un detall fonamental que els caracteritza és que fan una interpretació depurada de l'etimologia del llenguatge de tal manera què rebutgen el cautxú perquè eviten tot allò que faça referència a la 'goma'. Pel que fa a la dieta, s'abstenen de cuinar els ous batuts amb oli o preparar croissants o ensaimades. Al mateix temps, cuinen amb mantega per evitar entrar en contacte amb el poder lubrificador de l'oli. S'amaguen quan l'arc de Sant Martí ix després d'haver plogut i moltes altres limitacions que els imposen les masses embogides que els assetgen. Dissabte a la vesprada es reuniran per commemorar el primer encontre que feren allà pel 2005 i jo com a cristià, resaré per ells per a què abans que es fossilitzen, puguen adonar-se de què la llibertat i la igualtat de condicions de l'individu està per damunt de qualsevol creença.Diga'm pare nostre ...

dijous, 9 de juny del 2005

L'agitació del món acadèmic

Xiquets, que el món acadèmic és una bassa d'oli o què per moure un dit et paguen el sou és una fal·làcia. O bé, soc tan curtet què els minuts que la resta de mestres suposadament empren per preparar les classes i tota la burocràcia adjunta a mi se'm transformen en hores per art de màgia o realment ací es curra i de veritat. Tinc un projecte final de carrera amb data de finalització indefinida (potser a la propera glaciació ja estiga), tinc unes opos que si tinguera dignitat tractaria d'estudiar depressa i corrents ... però no, quan no són examens de recuperació són les actes de notes o les de tutories o les pràctiques en empresa dels nanos... I aquesta ansietat em fa menjar cada cop més i més... Això m'excusa de que no s'actualitze gatzara convenientment... Per cert, m'ha aplegat per fonts molt properes a la web que hi ha una previsió d'un encontre o convivència de tot el món gatzarí, el lloc i la data del qual estan encara per concretar. Des d'ací done el meu rotund vist-i-plau ... aquesta feina ja és inabastable per a una esquena com la meua ... I les vostres frustacions són les meues... De manera què en l'aplec gatzarí parlarem de com enfocar la temporada de tardor en gatzara.

Salut xiquets!!!

dilluns, 30 de maig del 2005

Road Movie per la Cerdanya

Està vist que és el meu destí passar els caps de setmana anant de poble en poble, gaudint dels paratges i de la gastronomia dels llogarets que visite. Aquest cap de setmana havia de ser eminentment fester ja que me n'anava a la Patum de Berga. Però com que soc tan 'sapalastre', la nit anterior es carreguen d'una navallada a un nano uns descervellats i com no podria ser d'altra manera, s'anul·len les festes. S'enterem en Berga mateix de tot allò que havia succeït i bastant deprimits improvisem un pla alternatiu basat en una visita al Pirineu gironí. Per aplegar-hi ens van sangrar 9 € i mig per passar pel tunel del Cadí i poder aplegar a Puigcerdà, capital de la Cerdanya... Ciutat fronterera abocada al turisme d'hivern i de qualitat, esta farcida de tendes amb marques hiper-selectes però el que més destaca és un immens llac a la part alta envoltat per fages i salzes. Entorn brutalment trànquil i on poder gaudir d'un entorn natural privilegiat. Com que estavem al costat de França, vam travessar la frontera per Llívia, península envoltada de territori francés amb una arquitectura rural impressionant i un casc antic que et deixava bocabadat. Passàrem a territori francés i continuant amb la meua dèria escatològica vaig pixar en un bancal francés (no hi ha res millor que deixar anar els líquids a la herba dels camps i en la mà a la cintura com marquen els canons)... Posteriorment, iniciarem la tornada cap a Ripoll per una nacional que travessava immenses extensions d'abets i altres coníferes i que ens feia parar cada pas per poder beure de les fonts que hi havia pertot arreu i per gaudir del paisatge. Cal remarcar, l'extrema sequera que s'intuia en els cops assecats dels arbres i en els embassaments alarmantment buïts que vàrem deixar darrere. Finalment, en Ripoll vàrem recuperar forces per tornar a casa, després de travessar una altra serralada imponent com la del Montseny.

dimecres, 25 de maig del 2005

Mi vida sin mi

Que per què aquesta peli: senzill, per Leonor. Que em sembla? no està malament, tracta temes dramàtics sense adoptar tons sensiblers ni molt menys. El pitjor: la cançó de Chop Suey és bastant cagarro. El millor sens dubte les actrius: passant, com no, per un paper bre però concís de Leonor a la protagonista, l'anglesa Sarah Polley, vehicle conductor de la peli i l'encarregada de desdramatitzar la pel·lícula. Si la voleu, jo tinc el DVD.

dilluns, 23 de maig del 2005

Un cap de setmana en la motxilla

Si senyors!!! ... vaig pillar el macuto i em vaig tirar a l'asfalt com en una road movie tipus Thelma i Louise o Una història vertadera i cap a Lleida a l'aplec del caragol. Mira que m'agraden les festes què li donen gust a la barreta i al bon menjar. No es que siga forofo dels caragols però em vaig fotre un plat de xones en un tres i no res. I estaven que et cagaves. Allí la tradició és mullar-los amb all-i-oli potent i els meus pets i rots de per la vesprada donen fe de que veritablement la salsa estava ben condimentada. A l'endemà, m'esperava la Cursa del Corte Inglés i els seus 11 kms que em van portar per Plaça Catalunya, Plaça Espanya, Montjuïc i l'estadi Lluís Companys. Creia que m'aniria millor però vaig acabar amb la llengua fora. I es que en els últims dos quilòmetres em semblava més amb un caragol que em vaig empassar el dissabte que no a un atleta que vol acabar la cursa.

dilluns, 16 de maig del 2005

Més que mai, You'll never walk alone

D'ací a nou dies s'enfrontaran dos estils de clubs europeus a la final de la Lliga de Campions en Estambul: per una banda estarà el Milan que és l'abanderat a hores d'ara d'aquells clubs què són emprats per grans multimilionaris (en la seua majoria, bastant mafiosos) per obtindre ressó universal. Per una altra banada estarà un club que des del seu origen, basa la seua fortalesa en la capacitat d'aglutinar a una gran massa social i en el respecte a la herència i els valors transmitits al llarg de la seua història. El cínic pragmatisme dels diners enfront d'un idealisme utòpic. Com no podia ser menys, la gran família del Liverpool trobarà el meu suport incondicional des del cor de l'Anoia.

diumenge, 15 de maig del 2005

Aroma fastigós a gasoil

Sobre el sense sentit d'estar mitja vida al volant:

Me da vértigo el punto muerto
y la marcha atrás,
vivir en los atascos,
los frenos automáticos y el olor a gasoil.
Me angustia el cruce de miradas
la doble dirección de las palabras
y el obsceno guiñar de los semáforos.(...)
Me arruinan las prisas y las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo
y hasta la línea recta.
Me enervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran
a sus ideales sobre los de cualquiera.
Me cansa tanto tráfico
y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras que el mundo gira.

Del poema Ideario, dins de l'obra "Cuenta Atrás" de Jose M. Ortega Palomares

Ací teniu un enllaç

dissabte, 14 de maig del 2005

El prego de Sabina en les festes de Sant Isidre

Madrileños, madrileñas,
señoras y caballeros,
gigantes y cabezudos,
Isidros y forasteros,
ciudadanas, ciudadanos,
gatas, gatos corraleros,
mantoncitos de manila,
chulapos, organilleros,
maripepas, hilariones,
merengues y colchoneros,
(sin olvidar al Getafe
ni al Rayo que va subiendo):
escuchad lo que un farsante,
andaluz y madrileño,
viene a deciros con aire
de cuplé más que de verso.
Hoy pregono en esta villa
que fue corte y sigue siendo
a pesar de los pesares
cuna de un rubio heredero.
Aquí nacieron mis hijas,
aquí en mitad de un concierto,
comprendí que no era un bulo
aquel «de Madrid al cielo».

Podeu trobar-lo complet ací
Compra-venda celestial

Des de que la laïcitat dels Estats va fent-se camí enfront una tradició que mantenia els cultes religiosos sense estalviar en despeses, les diferents esglèsses s'han vist abocades a fer ús de l'enginy i de les matemàtiques financeres per mantenir el seu status. Això ha originat que en els nostres dies, l'Esglèsia siga un agent més dintre de l'especulació que ho envolta tot. Sense anar més lluny, l'escandol de la diocesi de Valladolid amb GesCartera o l'últim èxit de la casa de subastes on-line Ebay ha sigut multiplicar per deu el preu de venda inicial d'un Golf que va pertànyer al nou papa Ratzinger

dijous, 12 de maig del 2005

Antiblavers.info

Excel·lent web per descobrir qui és qui en el món del secessionisme lingüístic, polític i inclús econòmic... Lingüistes a la seua manera com Adlert, Casp o Lanuza, mecenes com els germans Lladró que ara se les veuen i se les desitgen per mantenir el seu empori, ultrafatxes com el Sentandreu, cabdills com el difunt Lizondo etc. En resum, una web molt acertada

dimecres, 11 de maig del 2005

L'arrsicada mentida d'Enric Marco

Em sent dessolat veient un llibertari descobert i contra les cordes, tractant de justificar que ha falsejat la seua pròpia realitat per defensar més aferrissadament si cap, les conviccions que han guiat tota sa vida. El president fins fa poc de l'amical de Mauthausen, associació que agermana a supervivents i familiars dels deportats al camp de concentració austríac, ha desvel·lat que mai va estar dintre del mateix, tan sols va ser jutjat mentre treballava a l'Alemanya nazi. Ha explicat que els continus sabotatges a que sotmetia tots els aparells que passaven per les seues mans va originar que l'acusaren de conspirador i comuniste. Des d'aleshores la seua lluita va ser la d'explicar com era la barbàrie feixista i prevenir a les generacions futures de les seues conseqüències. Però, dissortadament, ell mai tindria els pes específic dels vertaders reclusos del camp. Per això, va voler emfatitzar la seua veu embolcallant-la amb una farsa què sense voler, a hores d'ara se li ha girat en contra, quedant en entredit la tasca de recuperació de memòria realitzada per l'amical. No obstant això, la franquesa de les seues paraules demanant perdó, l'abatut apenediment que ha mostrat, el fet de que no sembla que haja emprat el càrrec que ostentava per a profit personal i el treball ininterromput durant més de trenta anys són raons per al meu suport per a un ésser humà, traït per la feblesa innata del reconeiximent dels altres però què al remat, és un combatent sense descans en defensa de la llibertat i de la justícia social.

dilluns, 9 de maig del 2005

Si hi ha un paradís, s'ha d'assemblar molt al Razzmatazz

Malgrat els dotze euros de l'entrada, cal dir que la sala s'ho val, tant pel seu valor material com per l'immaterial... El Razzmatazz és una immensa fàbrica abandonada i reconvertida en sala multifuncions bé per a discoteca bé per a sala de concerts. Cal assenyalar que la quantitat de seguretat és extrema i bastant dura perquè al meu darrere va caure un paio desplomat i se'l van endur com un xiquet de bolquers... I pel que fa a la música, una distinció veritable d'estils: pop, rock, techno i trance per als més pillats ... barrejant Interpol amb Beck, Prodigy, Placebo, White Stripes o Planetas. En resum, que ja conte els dies què m falten per tornar a anar. Contents?

diumenge, 1 de maig del 2005

Jo vull ser paraca

Jo vull ser paraca
anar tots els dies per l'aire penjat
saber caure bé
només per servir a l'Estat

fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
l'avioneta amb el botó engegat.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de legionaris
suant infal.libilitat
com un sergent o un Losantos.

Si és cert que tots queiem sempre plantats
per què collons jo mai podré ser paraca.

Viatjar molt
ja siga oficial o per plaer
que ja se sap
que a les altures es viu molt bé

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de legionaris
suant infal.libilitat
com un sergent o un Losantos.

Si és cert que tots queiem sempre plantats
per què collons jo mai podré ser paraca.

Adpatació de la cançó Jo vull ser rei dels Pets