dijous, 30 d’agost del 2007

dilluns, 27 d’agost del 2007

Marlango torna a la càrrega

Conscients de que la tornada a la quotidianeïtat és dura i s'hem d'evadir de certa manera del buït deixat pel període estiuenc, Leonor i la seua colla avancen una cançó del que serà el seu tercer disc: The Electrical Morning. No se encara com valorar aquesta cançó 'Hold me tight' i per això em reserve l'opinió. Digueu la vostra.




dimecres, 22 d’agost del 2007

Un lustre sense "el Titi"

Per motius de connexió a internet no li vaig poder retre l'homenatge corresponent el dia de l'aniversari de la seua mort. Pareix que no, però ja fa cinc anys des d'aquell 19 d'agost de 2002 quan se'ns va donar la trista notícia que el primer metrosexual, aquell que va posar de moda els pels del pit, ens va deixar. Allà on estigues sempre cantaràs a València.

50 anys de 'On the road'

Novela autobiogràfica de Jack Kerouac on narra els viatges per carretera amb el seu amic Neal Cassidy atravessant els Estats Units per la ruta 66. Està considerat com el punt de partida del que posteriorment s'anomenaria Generació Beat i remarca les influències de la música jazz, la poesia i les experiències amb drogues d'aquesta gent. Aquest gènere seria continuat posteriorment per autors com William Burroughs, Allen Ginsberg, etc. i influenciaria estils de música posteriors com el rock, grunge, etc.

dilluns, 20 d’agost del 2007

El comando cardumen i la volta a Menorca en caiac

cardumen= grup de peixos que es traslladen junts i que obeïxen als mateixos estímuls

Més de dos cents quilòmetres de perímetre costaner repartit en nou dies, unes quaranta hores acumulades de navegació, desenes de caletes visitades i milers d'històries viscudes donen per a molt. De manera que anem a obrir un blog paral·lel on guardar totes les narracions i les imatges de la travessia. El blog és aquest. Us deixe amb la foto que ens vàrem fer a la cala de Fornells a la part nord de l'illa i dins de la cançó de la setmana us passe la banda sonora de l'expedició. Una cançó de Skaparapid anomenada 'Que trabaje el rey'

divendres, 17 d’agost del 2007

Creant escola


dissabte, 11 d’agost del 2007

No estaba muerto, estaba de parranda.

Per fi hem tingut notícies de Gatzara, l'última informació que ens ha arribat es que una corrent marina l'ha portat fins les costes de Sardenya, es broma, la veritat és que ha recorregut la meitat sud de la costa menorquina i ja li queda menys per acavar esta odisea. De tota manera un paparazzi l'ha agafat infraganti i ací tenim la prova.


PD:Necessite urgentment un curset de photoshop.

dijous, 9 d’agost del 2007

RIP


Ja fa dies que no tenim notícies del Gurú ,esperem que només li s'haja oblidat el carregador del mòbil i per això no conteste, però per si de cas la mar ha fet estràngols i no el tornem a tindre entre nosaltres, vaja per davant este xicotet homenatge a l'erudit dels blogs bocairentins.

dilluns, 6 d’agost del 2007

Homenatge al caiac.


Aquest és el caiac amb el que el gurú fara la seua heroïcitat (o bogeria, segons es mire)

divendres, 3 d’agost del 2007

El presidiari de 'Se lo que hicisteis'

Programa de la Sexta conduït per Patricia Conde que està ja tritllada en programes d'humor com El Informal o Splunge i un desconegut Àngel Martín. Només l'he pogut veure els dies que he estat fent la capacitació però és diferent per clavar una canya ferotge als programes de tele-porqueria que emeten al mateix temps com és el cas del Tomate. En aquest cas pillen a un presidiari de permís a l'estació de Pitis, al nord de Madrid. No té desperdici!!


dijous, 2 d’agost del 2007

Huí sentum entra en Pamplona

Segons el full de ruta previst, huí sentum ha d'aplegar a la capital de l'encierro, després d'haver passat per Villava, ciutat natal de Miguel Indurain. Estem segurs que amb la companyia de les canariones, la feixuga caminata agafarà un matís més interessant i ajudarà a portar de manera més còmoda la motxilla. Passaràs per la carretera del costat del càmping Ezcaba de Orikain, on tans bons moments hem passat i on curigi es mor per tornar. Sabem que les xicones millor guia que tu no tindran, però limita't al que busquen: l'itinerari del encierro i ja està. Au, ja ens contes demà on començaràs i on acabaràs. Per anar seguint-te més que res.

dimarts, 31 de juliol del 2007

Chema Rey i Jesús Ordovas deixen Ràdio 3

Dos pesos pesats de la ràdio pública abandonen huí l'emissora a la que han estat lligats des de que l'escolte i molt més temps enrere. Ordovàs amb el seu 'Diario Pop' ha sigut un altaveu dels grups eixits des dels anys 80 amb exemples tan paradigmàtics com Siniestro Total, Radio Futura, Kiko Veneno o un desbocat Almodóvar amb McNamara. L'altre amb el seu Bulevar ha fet dels migdies una hora màgica on trobar l'avantguarda de grups nacionals i estrangers i revisions d'èpoques passades com la sèrie de programes dedicades al 'Sunset Boulevard'.

Independement de la qualitat dels programes, cal destacar dos aspectes que comparteixen aquests dos monstres de la comunicació: per una banda el seu eclecticisme que ens permetia escoltar coses que difícilment escoltaríem en altres cadenes comercials. I per una altra banda, la seua capacitat de gaudir de tot allò que fan.
Si alguna de les emissores més conegudes d'aquest país estiguera a les meues mans, no dubtaria a fitxar-los com a cracks. Però sembla que això, llevat de Ràdio 3, no importa a cap emissora més. Chema i Jesús, tant jo com molta altra gent, us devem l'haver-nos obert els ulls a nous estils de música sepultats per les cadenes comercials. Des d'ací, el nostre reconeixement més absolut. Huí a les cinc, Ordovàs tancarà la paradeta. No us ho perdeu!!
Com a homenatge, en la cançó de la setmana us he deixat Un Buen Dia de Los Planetas, cançó amb que s'encetava el Diario Pop tots els divendres.
sentum ja està en Roncesvalles a punt pel camí de Santiago

Les notícies aplegades ens diuen que sentum ja ha aplegat al punt de partida sa i estalvi. Huí farà meditació taoïsta i un poc de pilates abans d'iniciar el camí que l'ha de dur fins Logronyo. Bon vent t'acompanye, amic!!! Les fotos que us adjunte són de la Colegiata de Roncesvalles i la Creu del Peregrí, punt de partida de l'aventura del nostre amic.
Festa del Panellet

Després de la prèvia necessària a les Coves, el maset ens esperava amb un sopar copiós i estressant. Prova d'això és que a les onze ja havíem acabat de sopar. Després vàrem començar a arremullar-se la gola i wallace a fer gàrgares perquè anava a començar la seua tasca de speaker a l'hora de presentar els tercers classificats en el Torneig de la Festa del Panellet. Ja en el pont, la desfilada va acabar de seguida i passat l'arc, començaren els moviments tàctics: sentum lluïa el model moscater d'enguany, manel em recriminava els acudits de la foto del tour (el remitent efectiu és wallace), figueres i wallace es convertiren en siamesos, nousseb acompanyava al vampiro qui no responia de bon grat a les seues salutacions característiques, Greenwich capejava els monòlegs com podia, curigi exercia de líder del blog difonent-lo als quatre vents i per últim, jo m'atrintxerava a les Coves on Saoro va fer les delícies de tots els asistents. I això només és l'inici: aquesta setmana toquen les paelles i Alfafara.

A l'endemà, gran concert de música festera a la Plaça de Bous a càrrec de l'Aljub amb la col·laboració de colles veïnes, un grup de metall de la Unió Musical de Bocairent i el ballet de Esther Balsalobre. Cal remarcar que durant el concert, si miraves cap a presidència, et trobaves amb kkus asa2 enfundat en l'elàstica roja del nostre blog. Una nova mostra de que anem a més!!

dimecres, 25 de juliol del 2007

Es mereixem un millor ciclisme

Balafiar un cap de setmana en pujar als Pirineus francesos, patir fred i anar ben prompte amb l'objectiu de pillar bon lloc són coses que fas perquè el ciclisme val la pena. Però cada vegada, la distància entre el professional i l'aficionat és més gran i tot això a causa del dopatge. L'últim cas és el de Vinokourov, corredor total, de qui simpatitzes de seguida. A falta de la contraanalisi, un any més la sospita es confirma i condueix a patrocinadors i espectadors a no creure's res. La pregunta és: fins quan haurem de tindre fe?

dimarts, 24 de juliol del 2007

Maria, guanyadora de Factor X

Coneixent de que van aquest tipus de programes i la poca afició que els tenia, el mèrit de fer-me aguantar fins altes hores de la matinada davant del caixó és notable. I va valdre la pena. En el moment en que Maria defenia la seua posició de finalista es va aturar el temps. I tota la parafernàlia i el rebombori mediàtic del programa claudicaren baix la interpretació de l'obra Cançao do mar de Dulce Pontes. Ací us deixe el vídeo d'aquella actuació i en la cançó de la setmana l'original de Dulce Pontes.




Cançao do mar

Fui bailar no meu batel
Além do mar cruel
E o mar bramindo
Diz que eu fui roubar
A luz sem par
Do teu olhar tão lindo
Vem saber se o mar terá razão
Vem cá ver bailar meu coração
Se eu bailar no meu batel
Não vou ao mar cruel
E nem lhe digo aonde eu fui cantar
Sorrir, bailar, viver, sonhar contigo

dilluns, 23 de juliol del 2007

Revival de San Fermín

Malgrat que llengües baladrones s'entesten en posar pals a les rodes de gatzara, la força d'questa comunitat és insospitada. I com a mostra un botó. Ací teniu les interpretacions més o menys afortunades realitzades en San Fermí al càmping Ezcaba.




divendres, 20 de juliol del 2007

Com que la cosa està parada des de fa temps ...

diumenge, 15 de juliol del 2007

Fotos dels Sant Fermins

Com veig que el gurú no es posa les piles a l'hora d'oferir el material gràfic del que disposem, i sense que servisca de precedent, ací vos avance unes poques fotos de la nostra visita a Iruña.

dimecres, 11 de juliol del 2007

Conclave gatzara als Sanfermis 2007

El tercer festival començava divendres de vesprà on un nervioset gatzara i un cegallós curigi rebien amb tots els honors a Nousseb i el seu torpedo. Soparet amb l'amfitriona Helen Wallace i després d'un mus embafoset vam anar escopetaets cap a l'estació. El que hauria de ser un viatge intrascendent i endormiscat ens va deparar la primera acció remarcable del viatge: el típic iaio xaxo que no parava de pegar veuarraes i contar acudits verds. Ben despertets gràcies als excesos d'aquest bon home, a les 6 del matí arribàvem al camping i montàvem tenda. Una sonà després agafàvem el bus i se n'anàvem amb l'uniforme de gala a rebre el txupinazo. Missió impossible eixir igual que havies entrat. Ben prompte feiem olor a kalimotxó agrós, la dolçaina estava amerà de vi i el colectiu gatzara es desperdigava a causa de les empentes i corrents humanes que hi hagueren. De tornada al càmping, vàrem trobar la xopaeta miraculosa que ens estalviaria els calors excessius del càmping i allí recuperaríem forces per a la nit (xiquets, foto de la xopà ja!!)
Amb uns entrepans de minúscules tallaes de pernil i llom adobat era previsible que la cervesa-aigua Keler, una Cruzcampo i un whisky J&B ens soltaren la llengua i les inhibicions. Oferírem un repertori ampli de dolçaina als guiris del voltant i férem marxa cap a l'orquesteta que hi havia a Kiwilàndia. Ens vàrem adonar de que l'entrebanc idiomàtic és una barrera costosa de superar tot i el nivell de Oxford que vàrem lluir. Així què, vàrem decidir decantar-nos per les llengües llatines i marxar directament a l'epicentre de la festa. Primera parada: Monument a l'Encierro. Allí celebràrem l'aniversarí conjunt de Nousseb i una romana (per cert Nousseb, per què no et varen posar Fermí?)...

Vàrem baixar del monument i ens va pegar baixó tot. Era missió impossible empalmar amb l'Encierro i tornàrem al refugi després de patejar una estona des del poble del costat amb companyies poc amistoses.
A l'endemà, encara amb les seqüeles de la nit anterior decidírem donar-li gust a la panxa i s'atrinxeràrem en el restaurant del poble on fartàrem com si de hostatges alliberars de camps d'extermini fórem (hi ha fotos que avalen aquesta teoria). Nova passaeta per la xopà gloriosa i a aguntar marea amb les lluites dels veïns per imposar el seu estil de música i les seues veus insidioses. A les 5 del matí, començàvem a escriure el final de la nostra aventura que ens portaria a la plaça de bous de Pamplona on carregats com a burros, vàrem presenciar el encierro i les vaquetes com uns senyors. Ja només ens quedava porgar el viatge de tornada i confiar que algun altre any puguem tornar.