Nova enquesta

No hi ha dubtes de que l'expedició menorquina de gatzara ha copat l'interés estiuenc de la comunitat. Ara us deixe amb antídots contra l'avorriment i el fred de la tardor. Una vegada més, heu de dir la vostra

L'estampa de la cavalcada de Sant Agustí

El bo de curigi no passa pel seu millor moment creatiu i per això demana cada moment que alguna persona li inspire per al pròxim missatge en gatzara. És per això, que a meitat cavalcada, li va recordar a nousseb el curset de photoshop que tenen pendent. Nousseb, estirat ja!!

Marlango torna a la càrrega

Conscients de que la tornada a la quotidianeïtat és dura i s'hem d'evadir de certa manera del buït deixat pel període estiuenc, Leonor i la seua colla avancen una cançó del que serà el seu tercer disc: The Electrical Morning. No se encara com valorar aquesta cançó 'Hold me tight' i per això em reserve l'opinió. Digueu la vostra.

Per motius de connexió a internet no li vaig poder retre l'homenatge corresponent el dia de l'aniversari de la seua mort. Pareix que no, però ja fa cinc anys des d'aquell 19 d'agost de 2002 quan se'ns va donar la trista notícia que el primer metrosexual, aquell que va posar de moda els pels del pit, ens va deixar. Allà on estigues sempre cantaràs a València.

50 anys de 'On the road'

Novela autobiogràfica de Jack Kerouac on narra els viatges per carretera amb el seu amic Neal Cassidy atravessant els Estats Units per la ruta 66. Està considerat com el punt de partida del que posteriorment s'anomenaria Generació Beat i remarca les influències de la música jazz, la poesia i les experiències amb drogues d'aquesta gent. Aquest gènere seria continuat posteriorment per autors com William Burroughs, Allen Ginsberg, etc. i influenciaria estils de música posteriors com el rock, grunge, etc.

El comando cardumen i la volta a Menorca en caiac

cardumen= grup de peixos que es traslladen junts i que obeïxen als mateixos estímuls

Més de dos cents quilòmetres de perímetre costaner repartit en nou dies, unes quaranta hores acumulades de navegació, desenes de caletes visitades i milers d'històries viscudes donen per a molt. De manera que anem a obrir un blog paral·lel on guardar totes les narracions i les imatges de la travessia. El blog és aquest. Us deixe amb la foto que ens vàrem fer a la cala de Fornells a la part nord de l'illa i dins de la cançó de la setmana us passe la banda sonora de l'expedició. Una cançó de Skaparapid anomenada 'Que trabaje el rey'

Creant escola

No estaba muerto, estaba de parranda.

Per fi hem tingut notícies de Gatzara, l'última informació que ens ha arribat es que una corrent marina l'ha portat fins les costes de Sardenya, es broma, la veritat és que ha recorregut la meitat sud de la costa menorquina i ja li queda menys per acavar esta odisea. De tota manera un paparazzi l'ha agafat infraganti i ací tenim la prova.

PD:Necessite urgentment un curset de photoshop.

RIP

Ja fa dies que no tenim notícies del Gurú ,esperem que només li s'haja oblidat el carregador del mòbil i per això no conteste, però per si de cas la mar ha fet estràngols i no el tornem a tindre entre nosaltres, vaja per davant este xicotet homenatge a l'erudit dels blogs bocairentins.

Homenatge al caiac.

Aquest és el caiac amb el que el gurú fara la seua heroïcitat (o bogeria, segons es mire)

El presidiari de 'Se lo que hicisteis'

Programa de la Sexta conduït per Patricia Conde que està ja tritllada en programes d'humor com El Informal o Splunge i un desconegut Àngel Martín. Només l'he pogut veure els dies que he estat fent la capacitació però és diferent per clavar una canya ferotge als programes de tele-porqueria que emeten al mateix temps com és el cas del Tomate. En aquest cas pillen a un presidiari de permís a l'estació de Pitis, al nord de Madrid. No té desperdici!!

Huí sentum entra en Pamplona

Segons el full de ruta previst, huí sentum ha d'aplegar a la capital de l'encierro, després d'haver passat per Villava, ciutat natal de Miguel Indurain. Estem segurs que amb la companyia de les canariones, la feixuga caminata agafarà un matís més interessant i ajudarà a portar de manera més còmoda la motxilla. Passaràs per la carretera del costat del càmping Ezcaba de Orikain, on tans bons moments hem passat i on curigi es mor per tornar. Sabem que les xicones millor guia que tu no tindran, però limita't al que busquen: l'itinerari del encierro i ja està. Au, ja ens contes demà on començaràs i on acabaràs. Per anar seguint-te més que res.

Chema Rey i Jesús Ordovas deixen Ràdio 3

Dos pesos pesats de la ràdio pública abandonen huí l'emissora a la que han estat lligats des de que l'escolte i molt més temps enrere. Ordovàs amb el seu 'Diario Pop' ha sigut un altaveu dels grups eixits des dels anys 80 amb exemples tan paradigmàtics com Siniestro Total, Radio Futura, Kiko Veneno o un desbocat Almodóvar amb McNamara. L'altre amb el seu Bulevar ha fet dels migdies una hora màgica on trobar l'avantguarda de grups nacionals i estrangers i revisions d'èpoques passades com la sèrie de programes dedicades al 'Sunset Boulevard'.

Independement de la qualitat dels programes, cal destacar dos aspectes que comparteixen aquests dos monstres de la comunicació: per una banda el seu eclecticisme que ens permetia escoltar coses que difícilment escoltaríem en altres cadenes comercials. I per una altra banda, la seua capacitat de gaudir de tot allò que fan.
Si alguna de les emissores més conegudes d'aquest país estiguera a les meues mans, no dubtaria a fitxar-los com a cracks. Però sembla que això, llevat de Ràdio 3, no importa a cap emissora més. Chema i Jesús, tant jo com molta altra gent, us devem l'haver-nos obert els ulls a nous estils de música sepultats per les cadenes comercials. Des d'ací, el nostre reconeixement més absolut. Huí a les cinc, Ordovàs tancarà la paradeta. No us ho perdeu!!
Com a homenatge, en la cançó de la setmana us he deixat Un Buen Dia de Los Planetas, cançó amb que s'encetava el Diario Pop tots els divendres.

sentum ja està en Roncesvalles a punt pel camí de Santiago

Les notícies aplegades ens diuen que sentum ja ha aplegat al punt de partida sa i estalvi. Huí farà meditació taoïsta i un poc de pilates abans d'iniciar el camí que l'ha de dur fins Logronyo. Bon vent t'acompanye, amic!!! Les fotos que us adjunte són de la Colegiata de Roncesvalles i la Creu del Peregrí, punt de partida de l'aventura del nostre amic.

Festa del Panellet

Després de la prèvia necessària a les Coves, el maset ens esperava amb un sopar copiós i estressant. Prova d'això és que a les onze ja havíem acabat de sopar. Després vàrem començar a arremullar-se la gola i wallace a fer gàrgares perquè anava a començar la seua tasca de speaker a l'hora de presentar els tercers classificats en el Torneig de la Festa del Panellet. Ja en el pont, la desfilada va acabar de seguida i passat l'arc, començaren els moviments tàctics: sentum lluïa el model moscater d'enguany, manel em recriminava els acudits de la foto del tour (el remitent efectiu és wallace), figueres i wallace es convertiren en siamesos, nousseb acompanyava al vampiro qui no responia de bon grat a les seues salutacions característiques, Greenwich capejava els monòlegs com podia, curigi exercia de líder del blog difonent-lo als quatre vents i per últim, jo m'atrintxerava a les Coves on Saoro va fer les delícies de tots els asistents. I això només és l'inici: aquesta setmana toquen les paelles i Alfafara.

A l'endemà, gran concert de música festera a la Plaça de Bous a càrrec de l'Aljub amb la col·laboració de colles veïnes, un grup de metall de la Unió Musical de Bocairent i el ballet de Esther Balsalobre. Cal remarcar que durant el concert, si miraves cap a presidència, et trobaves amb kkus asa2 enfundat en l'elàstica roja del nostre blog. Una nova mostra de que anem a més!!

Es mereixem un millor ciclisme

Balafiar un cap de setmana en pujar als Pirineus francesos, patir fred i anar ben prompte amb l'objectiu de pillar bon lloc són coses que fas perquè el ciclisme val la pena. Però cada vegada, la distància entre el professional i l'aficionat és més gran i tot això a causa del dopatge. L'últim cas és el de Vinokourov, corredor total, de qui simpatitzes de seguida. A falta de la contraanalisi, un any més la sospita es confirma i condueix a patrocinadors i espectadors a no creure's res. La pregunta és: fins quan haurem de tindre fe?

Maria, guanyadora de Factor X

Coneixent de que van aquest tipus de programes i la poca afició que els tenia, el mèrit de fer-me aguantar fins altes hores de la matinada davant del caixó és notable. I va valdre la pena. En el moment en que Maria defenia la seua posició de finalista es va aturar el temps. I tota la parafernàlia i el rebombori mediàtic del programa claudicaren baix la interpretació de l'obra Cançao do mar de Dulce Pontes. Ací us deixe el vídeo d'aquella actuació i en la cançó de la setmana l'original de Dulce Pontes.

Cançao do mar

Fui bailar no meu batel
Além do mar cruel
E o mar bramindo
Diz que eu fui roubar
A luz sem par
Do teu olhar tão lindo
Vem saber se o mar terá razão
Vem cá ver bailar meu coração
Se eu bailar no meu batel
Não vou ao mar cruel
E nem lhe digo aonde eu fui cantar
Sorrir, bailar, viver, sonhar contigo

Revival de San Fermín

Malgrat que llengües baladrones s'entesten en posar pals a les rodes de gatzara, la força d'questa comunitat és insospitada. I com a mostra un botó. Ací teniu les interpretacions més o menys afortunades realitzades en San Fermí al càmping Ezcaba.

Com que la cosa està parada des de fa temps ...