Açò no és cap maledicció i cal deixar-ho palès

Que la conjuntura ens està jugant una mala passada és evident. Però això és una cosa puntual i no s'ha de cridar a Iker Jiménez per tal de cercar una explicació. I res millor que posar-ho per escrit i d'aquesta manera espantar els mals auguris. A hores d'ara s'ha de donar el màxim de suport a sentum, wallace i curigi. Els dos primers han de fer un exercici de paciència i no desesperar. Per a curigi això mateix li val però a un termini més llarg. I pel que fa al Patriota, per un foradet puc veure que farà com Amenábar en la peli de Tesis on va dissenyar un paper a mida per als casporros dels mestres que li amargaven la vida (escriu un post en El Cine Avenida posant-los a caldo i veuràs com almenys la mala castanyeta se'n va). Dissortadament, el nivell del professorat que hi ha en la ESO i els Cicles de l'IES L'Estació no es pot trobar pertot arreu.

Amics per sempre

Per festejar les sis-centes notícies penjades a la web no ho podem fer de millor manera que lloant una amistat que fa poc que ha nascut però des de la distància es veu sòlida i duradora. I és que, el que la festa uneix, l'home amb prou feines ho aconseguirà desfer. El dia de Sant Blai, el tòtem periodístic que ens acosta des de Canal 9 al conjunt de tradicions i mostres folklòriques de la terra, aterrarà pel poble i entre altres aspectes, vol comentar la particularitat del Piquete dels Suavos dins de la processó de Sant Blai. Des de la comunitat gatzara, considerem tot un honor que Wallace siga l'elegit per narrar els origens i característiques més rellevants del Piquete i l'animem per a què realitze esta tasca de manera entusiasta, situant així al món gatzara dins de l'àmbit televisiu i dels mass media. Al cardenal no l'esperem però a Julio sí!!

Continuant amb la poca creativitat

La reunió dels Comptes em porta de cap i no he trobat res millor que este garrulo que fa la competència a Arzak, Adrià i Arguiñano en el seu Madri Fusion que al remat es pot resumir: molta mariconà però de segur que et quedes en fam. Ho sent xiquets però no done per a més.

Aplegat el moment...

Tallà de rotllo gorda. Dedicat per a aquells que s'enveneneu amb ketchup dia sí i dia també




I posats a perdre l'oremus, de perduts al riu:

Suport a curigi

El comentari del passat cap de setmana amb l'Acapte, el soparet de la nit d'abans o l'atac antropomosko a nousseb passa a un segon terme a causa del trencament del peroné de curigi en el últim partit de la Depor. Malgrat que les festes no són sant de la seua devoció, confiem que la lesió no el frustre i puga seguir d'una manera més relaxada els actes de la festa. Mirant-ho per la part positiva, les crosses l'impediran indignar-se veient a festerots fent garrulades a tort i a dret. Queda dit curigi, de hui endavant dolçaina i Internet com si s'acabara el món.

P.D. El document gràfic el tinc encomanat però encara no enllestit

Gatzares (i bloggers) a l'acte de la publicació 2008

Gràcies al nostre amic belkro (belkro.blogspot.com) tenim el següent reportatge gràfic:

Per a himnes, el nostre

Mentre a nivell estatal batallen contracorrent per posar lletra a un himne composat per una marxa militar, a nivell local estem celebrant el 75é aniversari de l'Himne de Bocairent. Mentre aquell és un insult a la tradició d'autors i de peces originades a nivell nacional especialment per compositors valencians, el nostre és fruit del treball conjunt dels nostres avantpassats. Mentre aquell va ser imposat per un règim dictatorial, el nostre va ser aprovat i estrenat en un règim democràtic. Mentre la lletra proposada d'aquell ha originat un gran rebuig per com és d'ambigua i abstracta, el nostre remarca els trets identitaris més rellevants i concrets del poble com poden ser les al·lusions a la Mariola o l'assentament de la indústria a les nostres terres. Crec que ningú s'hauria de sentir representat per cap himne o bandera, però posats a triar, el 2 de febrer en la plaça gaudiré de la interpretació de l'Himne.

El cap de setmana de la Publicació

Tan si ets antifester com si no, te n'adones que el poble bull. I als curreles no en queda altra que anar fent per a que el dia de Caixes estiga tot enllestit i es minimitzen al màxim els imprevistos d'última hora. Per la nit, sopar i al carrer que hi havia ganeta. Marxes com Barranc del Sinc i Benataire entre altres ens van portar a l'arc on ja la festa va quedar repartida entre les Coves i el Maset. A l'endemà, obrir els ulls, comprar el Llibre de Festes i veure com acaba la Publicació va ser tot un. Per a dinar paella al maset un tant tiranteta, tot s'ha de dir. Queda per tant posada la corda detonant que ens portarà a l'esclat de la festa el dia de Caixes i s'obri el torn obert de paraules per a la valoració de festers i músics sobre la Publicació en general i les peces de la desfilada de la nit i de la Publicació amb Pas als Espanyoletos, Xamarcai i Aligeaba Spyros. Senyors, facen joc!

Rojales no és l'excepció

Al cas ja comentat ací de barracons sense acondicionar de l'IES L'Estació s'ha de sumar la quarta caiguda del sostre d'un institut en Rojales. Ha aplegat fins a tal punt la situació que aquest institut ha sigut clausurat i els alumnes desviats a l'Institut de Guardamar. I això són només els casos més cridaners. A Almassora un centre amb cinc anys d'antigüetat també va cedir el sostre i va ferir part dels alumnes. Mentrestant, la Conselleria es desvel·la per redactar un estatut de bones maneres per a alumnes i professors i així millorar l'estada als centres. Potser aquest haja d'incloure l'ús del casc obligatori dins del recinte escolar. Així s'evitaran lesions causades pel bullying extrem o per la inoperància de CIEGSA. Tremole quan aquestos tararots asomen el nas per l'institut que ja té quasi quaranta anys de trajectòria. De segur que els experts en cobrar prompte i escapa a còrrer es quedaran bocabadats.

Enquesta del Nadal

Ben a les clares queda que els Reis han passat i no ens han fet molt de cas. L'imatge de l'equip és lamentable, els liders d'altres èpoques han quedat defenestrats de la nit al matí, els nous fitxatges han xafat més les comisaries de València que no la gespa de Mestalla. I mentrestant, de positiu només hi ha l'incorporació d'un migcampiste argentí de 19 anys de nom Banega a preu d'or. Veurem que ens depara el futur!!
I com a segon plat, queda clar que la gent s'espera la nit del Santo Cristo en candeletes a l'espera de que Voro i el seu puret retornen al castell per a manar tal i com saben.

Entre oliveres

Fa un fred que pela però les olives ja estan massa temps a l'arbre: les ultimes boïres les han afluixat el pessó i la ventada d'ahir en va tirar massa per terra. No hi ha eixida i cal actuar per a poder disposar de l'or groc l'any que ve. Així que vaig a pillar-li el raspallet a Sant Blai i a la faena. Ací vos deixe els versets de Machado que eixien en l'anunci de Carbonell per a posar-se en situació:

¡Olivares y olivares
de loma en loma prendidos
cual bordados alamares!
(...)
Olivar, por cién caminos
tus olivitas irán
caminando a cien molinos

AMB UNA MICA DE RETARD: FELIÇ ANY "TRES AL QUADRAT".

I és que a la fi el virus de l'Antropomosko ens ha donat caça a Gatzara i a mi, i és per això que no hem pogut felicitar l'any més prompte. Això del feliç any nou nosaltres encara no ho hem tastat.
Però com diuen les dos mítiques frases del refranyer:

• Més val tard que mai.
• No és com comença, sinò com s'acava.

Ací vos deixe un record de la música de cap d'any

Més val tard que mai!!

Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:

Mil esguitets
per a tots els
gatzarets

75é aniversari de les Normes de Castelló

Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.

La comunitat gatzara vos desitja Bon Nadal

A tots aquells qui entreu i de vegades participeu, us desitgem que tingueu uns Bons Nadals i que sapieu traure el màxim profit d'estos dies, esquivant les discusions familiars, empatxos, intoxicacions etíliques etc. i deixant-se seduir per la mirada dels xiquets envers els Nadals. És l'única manera de tornar a recuperar la il·lusió perduda. I com a mostra un botó, la felicitació que feien els Ramones al seus fans allà pels anys 80.

Sobre estes festes i l'institut

Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.

I per últim, des d'ací mostrar el meu reconeixement a uns alumnes de l'institut que han revertit la seua situació deplorable dins d'uns barracons sense cap tipus de calefacció. Allò que es va prometre per al primer dia de curs, va anar retardant-se fins que l'aigua va sobreeixir del got i els nanos pel seu compte es van mobilitzar per tal de denunciar-ho. La premsa va acudir i la roda va començar a moure's fins al punt que aquesta, la nostra Conselleria tan preocupada per la qualitat dels serveis educatius, ha mogut fitxa en menys d'una setmana. Si jo estiguera en la seua pell, estaria mobil·litzant-me a cada instant demanant tot allò que és legítim. Queda demostrat que el marketing és el que mana.

Sopar de la comunitat gatzara per al dia del sorteig de Nadal

El Pirata l'ha proposat per al dissabte 22 i jo m'apunte. Procurem ser el més ràpids possible i així poder reservar alguna taula quan toque, d'acord? Ja hem començat les vacances!!

Som exemple per a qui?

Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.

Sopar de germanor i Solatge

A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM

Canya al mono

Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.