No hi ha malsons que cent anys duren

La bombolla immobiliaria s'ha acabat i la plaga del formigó remet per moments. Els projectes es consideren a la baixa en el pitjor dels casos i quan no, es desestimen per la seua nul·la rendibilitat econòmica. Lluny queda per a nosaltres el malson promogut per al tros de Sant Antoni i ara és Benasau qui desestima el projecte per part del seu Ajuntament. Si bé, la mobil·lització en aquest poble ha estat dividida, no s'ha d'obviar que va propiciar un canvi de color polític en aquell Ajuntament i que ha contribuït de manera clara ha dir NO al projecte derogat. Des d'ací l'enhorabona a tots els ciutadans de Benasau i en especial a l'associació FRAINOS que ha lluitat contra el desgavell de la macrourbanitzacions.

Curigi no ha tornat de buit del viatge

Bomba informativa de llarg recorregut. La ex de Dennis Rodman i del guitarriste Dave Navarro ha aprofitat la promoció de 'Casi 300' per anunciar aquesta primícia. Des de la comunitat gatzara, no podem fer res més que felicitar al xicon i tractar de guardar l'oremus quan vinga el tros de dóna de la que parlem. Ací teniu la declaració.

Les Pasqües entre Blanes i Cadaqués

... i ben tocat l'oratge per la traumantana i fins i tot l'aiguaneu a nivell del mar... tot va començar amb una pujada distesa que ens va portar per les viles medievals de Sant Mateu o Montblanc. Parades obligatòries eren Garcia i Igualada que ja han passat a formar part del bagatge d'aquest qui us escriu. Allí anava a retrobar-me amb vells amics de l'institut i conèixer de nous que varen escurar l'herbero que vaig dur en un obrir i tancar els ulls.

A l'endemà i amb presagis de molta pluja cap a les comarques gironines, vam fer rumb cap a Olot i la zona volcànica de la Garrotxa. Després d'una tortuosa carretereta i tot just aplegant al destí, va començar a ploure de valent i això va originar un canvi de plans.
En lloc de la Fageda d'En Jordà s'enfilarem cap a Castellfollit i Besalú on carregàrem embotit divers i un licor parent del nostre herberet: la ratafia que consta de cassalla, herbes i anous verdes (en honor a la veritat no estava del tot malament)
Ressaltar la tonalitat negra del nucli antic de Castellfollit i el conjunt arquitectònic de Besalú, amb la presència d'un imponent pont, les restes d'una sinagoga jueva i la presència dels únics miqvés o banys de purificació jueus a la península.
A l'hora de sopar ens esperava Torroella i la fonda situada en la part més alta de la localitat. Un soparet suculent i una nit que donava poc marge de maniobra amb un vendaval enfurismat i una pluja intermitent.
A l'endemà, tocava Girona amb la catedral, l'església de Sant Domènech, els banys àrabs i un passeig a vora del riu Onyar. Llàstima de l'aiguaneu que va caure i que va refredar l'ambient fins al punt d'agafar rumb cap a l'Empordà. Passàrem per Púbol on Gala (la dona de Dalí) tenia el seu palauet personal i arribàrem a Peratallada, nucli medieval conservat en la seua integritat amb fos i muralla incloses. Paral·lelament i no molt lluny d'allí, gaudírem de Pals i els seus costeruts carrers il·luminats i que a dalt de tot ens mostraven la planura de l'Empordà i els innumerables poblets perduts dins seu. Aquella nit quedarem amb uns amics que venien del Marroc i que a l'endemà havien d'enfilar-se ja cap als llocs on feien faena.
Nosaltres esgotarem l'últim dia pegant un passeig per les runes d'Empuries i les cales de l'Escala. Vàrem fer una menjorrà a Verges, al lloc on Lluis Llach va composar l'Estaca i per últim visitàrem Monells i Sant Feliu de Guixols per realitzar finalment, una baixada prolongada cap a casa aplegant ben entrada la matinada.

Entre Granada, l'Empordà i el Bioparc

Apleguen les vacances de Pasqua i enguany la colla gatzara es separa per tal de passar estos dies. Mentre que gran part de la gent s'aplegarà a veure de prop l'Alhambra, la resta s'enfilarà cap a terres gironines o gaudirà del nou zoo valencià. Uns degustaran la cultura de la tapa i canya mentre d'altres optaran per practicar el senderisme i gaudir de la bellesa de pobles i paratges amb molt d'encant o per contra, es tractarà de buscar la zona on habiten els pollastres desplomats endèmics o les voraces godzrites. Mentre els granadins gaudiran de l'embruix del Sacromonte i del Albaicín d'altres es deixaran seduir per paratges com el de la Fageda d'En Jordà o els pobles de Sant Pau o Peratallada. A tots en general, que el bon oratge i la germanor ens acompanye i a la tornada, ja ens contem les batalletes com cal.

Freedom for Tibet

Penosa vida la des pobles sense estat ni cap tipus de reconeixement: els kurds perseguits entre Turquia i Iraq, els saharuis malvivint en el desert d'Argelia, els gitanos escampats pertot arreu i els tibetans segrestats i colonitzats en la seua pròpia casa. És clar que en els seus mètodes de resistència empren mètodes aborronadors per a l'opinió dels occidentals però el grau d'esclafament de la seua identitat els impedix fer accions més recomanables.Des d'aquest enllaç podeu expressar el vostre suport als tibetans i el rebuig a l'opressió xinesa. Fa més de cinquanta anys de la ocupació xinesa de la regió i s'han realitzat desenes d'actes de reivindicació en contra de la invasió del Tibet. Per traure tota la ràbia que genera això, res millor que el clàssic "Bullet with butterfly wings" dels Smashing Pumpkins.

Wanted dead or alive

S'ha d'admirar a la gent que de vint-i-quatre hores que té el dia en gaudix vint-i-cinc. I Wallace és el seu màxim exponent. Que teníem una cita amb els Espanyoletos i la seua pujada històrica per ca Korea. Allí estava ell i nosaltres darrere per poder veure-ho. Que el Panellet s'assemblava més a un dels Marinos que no a un panellet en el mes de març. Wallace era part important de la festa. Que s'ha de donar el bon dia a Jero en Solbes. Es va i encara que siga amb un poliol, es queda bé i punt. Que a les 10 s'ha d'anar a netejar les Agustines. Wallace allí que estava. Que curigi ha d'anar a votar, Wallace fa de xófer de manera decidida ... en conclusió, anomenem Wallace com al representant de la generació beat en la colla gatzara. No sabem si ha estat influenciat per Burroughs, Kerouac o la resta però d'axavo quin no parar!!!.

Repoblació en el cementeri

Set dies després de la primera anulació, el diumenge i baix un cel radiant plantarem pins i aurons (arce en castellà) a l'esplanada del cementeri. A continuació una instantània de com s'ha de doblar el llom i heu de prestar especial atenció a la manera tan artista de pillar l'aixaeta. La foto cortesia del blog de OlgaiNan. Moltes gràcies xe!!

Xarrades a "Jau"

Dissabte passat el poble de Bocairent estava mort, MORT NO! Una quadrilla d'irreductibles Gatzares es van fer fort al café plaça durant la gala de miss espanya 2008 i van poder comprovar que en este món es pot parlar de les coses més inversemblants conegudes. D'ahi vam podem obtindre informació sobre eixe cinema que tots diuen oblidat, però que tots van a la recerca en internet, com és el cinema porno. No vam parlar del contingut sinò del títol de les pel·lícules, que són tan bons com estos:

* Puticlinica de recoñocimiento.
* El triángulo de las desnudas.
* La banana mecánica.
* Pene de Muerte.
* Indiana Jones: en busca del rabo perdido.
* Pútalo Bill.
* 7 pollas para 7 hermanas.
* Erecciones generales.
* Házmela escupir IV.
* Semental querido Watson.
* La Follera Mayor.
* Vino a por trabajo y le comieron lo de abajo.
* Caray con el mayordomo que largo tiene el maromo.
* Ensalada de pepino en el colegio femenino.
* Bombera agárrame la manguera.
* Ven abuelito que te toco el pito.
* Si yo no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco.
* Chorizo de cantimpalo.

She's like a rainbow

Amb dies grisos com els de huí, necessitem una nota de color per a que tirar endavant no coste tant. Esta nit amb Xavi Castillo ja en tindrem suficient però ara de matí és hora de posar-se el 'xute' cromàtic de l'anunci d'una coneguda marca de televisors. En campanyes anteriors, soltaren milions de pilotetes pels costeruts carrers de San Francisco i ara li toca a Nova York patir una invasió de conillets... i si a banda, posen de banda sonora als primers Rolling, el cel està més prop que mai dels nostres dits. Vegeu amb els vostres ulls!!

Última oportunitat

Signatures

,signatures

,més signatures











i encara més











Ja que queda poc de calvari, i com que no la podeu signar físicament, aci teniu l'oportunitat de signar-me virtualment l'escaiola, els pasos a seguir són:

1. Abaixar-se la foto.
2. Obrir-la amb paint (també podeu usar software lliure que faça la mateixa funció que este de Bill Gates)
3. Signar-la i enviar-la a curigi@hotmail.com

Si algú ho fa jo aniré penjant cada dia com va quedant, i sinò continuarem amb el post de mariola verda

Repoblació a càrrec de Mariola Verda

El proper diumenge 24 de febrer a partir de les 10 del matí l'associació Mariola Verda amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bocairent realitzaran una repoblació pels voltants del cementeri. Tot el poble queda convidat a acudir i participar d'aquest acte que commemora el Dia de l'Arbre.

La leyenda del tiempo

Ahir per la nit la vaig escoltar sencera i no me la lleve del cap. És de Camaron, la lletra és d'un poema de Lorca i participen acompanyants com Kiko Veneno. Una passada!... Tinc un alumne en l'institut que és forofo i ja li demanaré referències.

Són tots els que estan però no estan tots els que són

Després d'unes festes convulses com les d'enguany, té molt de mèrit una foto com l'adjunta. Tot i que no estem tots (trobem a faltar a sentum, nousseb, Pirata o Figueres), aplegar a reunir tanta gent després de la Retreta és de molt de mèrit. Passat ja el dia d'Altes i Baixes toca baixar el pistó fins Pasqua o no (Falles i el motoret del Greenwich emeten uns cants de sirena que és impossible resistir-se'n). Per últim, molt de sentiment anti-fester però curigi el dia Moros i Cristians va atrinxerar-se davant dels Estudiants i va defendre la posició amb les ungles com si fos un pivot bregant en la final del Trofeu de Basquet del Patronato.
Aprofitant la conjuntura, des d'ací un reconeixement a tots aquells que sentim el bàsquet amb cor verd-i-negre, perquè huí és el nostre dia i ens venen a la memòria noms com els de Margall, els germans Jofresa, Villacampa, etc. Visca la Penya!!

Crònica de les Festes 2008

No podem començar una crònica de les Festes d'enguany sense lamentar les absències intermitents de wallace, sentum i curigi. Des de la comunitat esperem que a l'any que ve els entrebancs d'enguany no siguen més que un mal record i que puguen integrar-se com cal en la Festa.
Dit això i pel que fa a les Caixes, remarcar un bon castellet i lamentar que una vegada més la gent se n'oblida de que el barri medieval també és poble i la representació de farolets per la Mare de Déu dels Desamparats era minúscula enfront la que hi havia en la Residència.
Pel que fa a l'Entrà cal destacar l'incrïble Tabal i Saragüell que portàvem a les esquenes, els boatos dels Suavos i Marrocs on el Pirata era peça fonamental i malauradament la pluja que contra pronòstic va fer acte de presència i va deslluir les entrades de Marinos i Moscaters.
Pel que fa al dia de Sant Blai, remarcar un gran Piquet on el Figueres i el Pijo varen gaudir com xiquets en el seu debut i la marxa Jerusalen que anava tocant la banda acompanyant al patró (gràcies kkus per la informació). En Moros i Cristians cal citar el dinar de germanor amb els Contrabandistes en el seu remodelat maset i per la nit l'Ambaixà de la Risa que va deixar un bon regust de boca en el seu debut amb la participació estelar de grrovy com a Ambaixador Cristià. Per últim, en la pujada al Santo Cristo els colegues varen fer una colecció fotogràfica d'alt nivell digna de Robert Cappa o d'Annie Leibovitz. Ja per la vesprada, George Best pillava la banda d'alferes dels Suavos i des d'ací li desitgem el millor per a gaudir-ho com toca. Per la nit, les Cordaes en majúscula tornaven a Bocairent i donaven pas a una cassola de l'Eixabegó un poc massa cuita. De segur que em deixe coses i és ara el vostre torn. Ja queda menys per a les de 2009.

P.D. L'enquesta en termes totals ha sigut guanyada pel sentiment antifester comandat per curigi, tot i que la suma de les forces festeres ha guanyat en percentatge. De manera que com en les eleccions, tothom guanya i cap persona perd.

P.D.D. Cal agrair per enèsima volta la llavor de Mariano a l'hora d'intentar captar l'essència de les Festes al llarg dels dies. Jo ja em deixe la càmera en casa perquè se que Mariano sempre està ahí. De nou, gràcies!!

L'home del temps informa...

Xiquets, que això va de bo i no és possible ja cap marxa enrere. Els talla-rotllos de cabanyueles, caputxins i misticades diverses un any més s'hauran de deixar els mals presagis a casa perquè per totes bandes anuncien absència de pluja i oratge típicament hivernal. Com a mostra les prediccions de l'Institut Nacional i d'OratgeNet. Des d'ací, fem una crida per a què tots, en la mesura de les seues possibilitats, tracten de gaudir de les festes. Queda clar que podem viure situacions molt canviants però l'esperit de festa només és un i cal treure'l a relluir per estes dates. El campanar està a punt de voltejar i des d'ací m'avance per a cridar: VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!

Açò no és cap maledicció i cal deixar-ho palès

Que la conjuntura ens està jugant una mala passada és evident. Però això és una cosa puntual i no s'ha de cridar a Iker Jiménez per tal de cercar una explicació. I res millor que posar-ho per escrit i d'aquesta manera espantar els mals auguris. A hores d'ara s'ha de donar el màxim de suport a sentum, wallace i curigi. Els dos primers han de fer un exercici de paciència i no desesperar. Per a curigi això mateix li val però a un termini més llarg. I pel que fa al Patriota, per un foradet puc veure que farà com Amenábar en la peli de Tesis on va dissenyar un paper a mida per als casporros dels mestres que li amargaven la vida (escriu un post en El Cine Avenida posant-los a caldo i veuràs com almenys la mala castanyeta se'n va). Dissortadament, el nivell del professorat que hi ha en la ESO i els Cicles de l'IES L'Estació no es pot trobar pertot arreu.

Amics per sempre

Per festejar les sis-centes notícies penjades a la web no ho podem fer de millor manera que lloant una amistat que fa poc que ha nascut però des de la distància es veu sòlida i duradora. I és que, el que la festa uneix, l'home amb prou feines ho aconseguirà desfer. El dia de Sant Blai, el tòtem periodístic que ens acosta des de Canal 9 al conjunt de tradicions i mostres folklòriques de la terra, aterrarà pel poble i entre altres aspectes, vol comentar la particularitat del Piquete dels Suavos dins de la processó de Sant Blai. Des de la comunitat gatzara, considerem tot un honor que Wallace siga l'elegit per narrar els origens i característiques més rellevants del Piquete i l'animem per a què realitze esta tasca de manera entusiasta, situant així al món gatzara dins de l'àmbit televisiu i dels mass media. Al cardenal no l'esperem però a Julio sí!!

Continuant amb la poca creativitat

La reunió dels Comptes em porta de cap i no he trobat res millor que este garrulo que fa la competència a Arzak, Adrià i Arguiñano en el seu Madri Fusion que al remat es pot resumir: molta mariconà però de segur que et quedes en fam. Ho sent xiquets però no done per a més.

Aplegat el moment...

Tallà de rotllo gorda. Dedicat per a aquells que s'enveneneu amb ketchup dia sí i dia també




I posats a perdre l'oremus, de perduts al riu:

Suport a curigi

El comentari del passat cap de setmana amb l'Acapte, el soparet de la nit d'abans o l'atac antropomosko a nousseb passa a un segon terme a causa del trencament del peroné de curigi en el últim partit de la Depor. Malgrat que les festes no són sant de la seua devoció, confiem que la lesió no el frustre i puga seguir d'una manera més relaxada els actes de la festa. Mirant-ho per la part positiva, les crosses l'impediran indignar-se veient a festerots fent garrulades a tort i a dret. Queda dit curigi, de hui endavant dolçaina i Internet com si s'acabara el món.

P.D. El document gràfic el tinc encomanat però encara no enllestit