Per fi ho han aconseguit

Després d'escoltar al ministre Wert:

1. Augmentar del 10% al 20% el límit legal d'alumnes per aula (és a dir, incrementar el màxim d'estudiants per classe de 27 a 30 en primaria i de 33 a 36 en secundaria)
2. No cobrir les baixes del professorat de menys de dues setmanes.
3. Aplaçar el canvi previst dels cicles formatius de FP.
4. Congelar o reduïr els complements salarials
5. Donar la possibilitat als centres de batxillerat d'oferir només un tipus de batxillerat.
6. Incrementar les hores de docència.

I el que és més greu, fer-nos a tots tontos, tenint la barra de dir que no es vora afectada la qualitat de l'ensenyament, amb 36 xiquets en molts casos de diferents nacionalitats, diferents ritmes d'aprenentatge, diferents nivells de motivació i diferents nivell de respecte cap a l'educació, si les classes són de 60 minuts, és impossible dedicar més de 2 minuts per xiquet, però en fi ara seran tot aplaudiments i la cançoneta de sempre de que si no anem a poder amb 36 xiquets, quan en molts casos són els mateixos pares que no poden ni amb un.
Era una cosa que tard o prompte tenia que ocòrrer, jo esperava que fora tard, però per fi s'han carregat l'ensenyament públic i el que és pitjor, que amb estes mesures possiblement s'estalvien molts diners però en un futur molt proper l'escola es convertirà en una guarderia de xiquets grans. Només de pensar-ho se'm posen els pels de punta, en fi, per definir al ministre Wert només em queda la famosa frase de Jaume Ortí: "Llaurador burro, queradilles grosses".

Un avanç del que ens espera en Ibiza

De com es toquem la borla en Batoi

Demà de matí començarà la segona convocatòria d'un concurs regional de programació per a alumnes de cicles formatius. Com que procurem fer la menor feina possible, vorem com ix la cosa perquè el que s'ha fet des de febrer és poc més que configurar des de zero una nova aula, preparar imatges específiques per al concurs, desenvolupar i corregir problemes que seran interpretats per un jutge on-line, presentar el concurs a altres centres, buscar premis, patrocinadors, etc. Esta vesprada passejant amb les mans en les butxaques hem comprovat que per cadascun dels equips que s'han presentat hi ha un parell de PC's en cas que un puga fallar. Els dos equips guanyadors passaran a un concurs nacional per decidir quin és el campió. Resumint, que a Ciscar, Català i tota la quadrilla ni li aplegarà esta solfa, això sí, de segur que es farà la foto en juliol dins d'un centre per garantir que els mantes treballen i suen dins de les aules com ha de ser. Obviament tota esta faena gratuïta no té incentiu econòmic per als vagos que ho conduïxen, faltaria més... Valmor, Bankia i resta de paràsits necessiten més mamella que nosaltres. I així anem, refent aeroports inutilitzats mentre un projecte de col·laboració entre centres queda silenciat per tota la misèria ètica de la gent que ha balafiat a mans plenes i ara són els prohomens de l'austeritat. I encara hi ha gent que dijous no farà vaga!!

El Boss versiona el We Shall Overcome de Pete Seeger

Himne dels anys 60 interpretat per aquells que no tenien res i només demanaven igualtat i justícia social. Hi ha multitud de versions però esta sembla la més emotiva.

Antídot contra l'argumentari esquirol.

És un terme compartit tant en València com en el Ferrol, ací teniu la seua definició etimològica. I pel que fa a l'argumentari és ampli i divers. Ací teniu un bon mostrari del que porten entre mans.

Que pretenen?

Pareix ser que els docents com va dir Esperanza Aguirre som uns gossos malfaeners, i per si encara la gent no s'havia enterat, el vicepresident José Ciscar a matitzat que les nostres vacances comencen a l'agost i que el juliol no és un mes de vacances ja que hem d'estar a disposició de l'administració, cosa que com ell diu ja se sabia, però ho havia de recordar més que res per a que la gent encara es posicione més encara en contra del professorat.

És molt trist veure que importa més si els professors tenim més o menys privilegis, treballem més o menys hores o tenim més o menys vacances, que l'educació dels fills d'aquells que ens critiquen. Per el que escolte tots els dies, la gent se n'alegra de que ens baixen el sou, ens augmenten les hores i el que és més important, ens augmenten les ratios ( Per si algú encara no ho sap, la ratio és el número d'alumnes per aula ).

Espere que no siga així, però quines poden ser les conseqüencies de desprestigiar la tasca docent d'aquesta manera:

• A la consellera d'educació se li ompli la boca dient que no van a acomiadar a ningú i que van a contractar els mateixos interins que en el setembre del curs anterior. Si, però no diu res de la gent que es jubila, si hi han 380 IES a una mitja de 2 jubilacions per institut, els comptes no eixen, 760 professors menys que el curs passat i com ella mateix va dir més alumnes. Conseqüencia, ens augmenten les hores lectives als que som i ens augmenten la ratio. Classes amb fins a 35 alumnes, ens passarem més de la meitat de la classe intentant posar ordre i el poc temps que ens quede si de cas donarem alguna cosa, per desgràcia la realitat de les aules avuí en dia és esta, i per tant que ensenyarem? res, però pareix ser que això no és important, l'educació dels xiquets és el que menys importa.
• Pareix ser que els docents, a l'acabar la seua última classe es deixen tots els llibres, treballs i examens per corregir a classe i que en arribar a casa ens tombem al sol i ens prenem la cervesa i no ens preparem les classes per al proper dia, cosa que no es veritat. Però per a la majoria este temps que dediquem a casa no és fer faena. Si continuen amb estos atacs el que aconseguiran és que de veritat fem açò, espere que no.
• Posar classes de reforçament al juliol, per a qui? Per a aquell xiquet que s'ha passat tot el curs sense fer res, donant pel sac, entregant els examens en blanc, etc, etc. Així busquen la qualitat de l'ensenyament?
• I a l'igual que ens ataquen als professors, perquè no diuen res dels pares. Jo m'he trobat pares que han vingut a presionar-me per a que aprovara al seu fill, que per cert no s'havia presentat a un examen i que tenia una mitjana durant el curs d'un 1, perquè sino seria jo el culpable de desgraciar-los la vida ja que era la única assignatura que li quedava i no podria fer la selectivitat en juny, i perquè no havien fet res per solucionar el problema durant el curs? O un altre que despres de cridar-lo per dir-li que el seu fill no feia res en classe i estava molestant als seus companys em va dir que no el molestara cridant-li per dir-li coses que ell ja sabia però que ell no podia fer res ja que en casa feia el mateix i ell no el podia controlar, i pretenen que nosaltres en controlem a 35? I estos son uns exemples, però igual que jo no pose a tots els pares en el mateix sac, ja que la majoria si que estan dispostos a col·laborar, m'agradaria que no ens posaren a tots els docents en el mateix sac ja que evidentment la majoria ens dediquem amb tota l'ànima a la nostra feina, però com en tots els llocs hi ha una mínima part que no ho fa.

En fi, no escric més perquè estic cansat de la mateixa cansoneta de tots els dies, de que be que visc, quina sort, ...

I quan reivindiquem una EDUCACIÓ DE QUALITAT, també pareix ser que únicament ens queixem de la baixada del nostre sou, evidentment que també ho fem, no som idiotes, però també estem reivindicant que es cobrisquen totes les baixes, hi ha alumnes que es passen mesos sense professorat, que baixen les ratios per a que els xiquets realment puguen aprofitar les classes (REIVINDICACIÓ MÉS IMPORTANT DE TOTES ) perquè ja ho va dir Julio Cesar "Divide y venceras" i d'altres com dotar als centres de l'equipament necessari, etc, etc.

I ja m'he cansat ( encara que no se de que ja que no faig faena ), sinò continuaria...

Per una educació de Qualitat

La ressaca festera és menys resaca amb l'hundidor


Enguany la ressaca festera és més lleugera del que és de costum perquè la cordà el dissabte ens farà que es retrobem una setmana després de festes. I si això li afegim que Biagio Calderano està coent les instantànies de cada any i que el Hundidor ja ha tret la seua crònica de l'obrador, pareix que els ritmes de pas-dobles i marxes cristianes i mores no se'n vulguen anar del poble.

I què?

Fred, pluja i neu per als dies més importants de l'any. Enguany les festes seran més de maset i cases que de carrer. Però no per això seran pitjors. I com a prova, enguany curigi no ha fet la seua tradicional entrada antifestera cagant-se en la mala folla dels festers, en com de poc valorats estan els músics etc. Això vol dir que l'alta en alguna filà està propera i lluny queden les seues diatribes contra les filaes.

Això va de bo!! En deu minuts el sergent de festes enceta la traca.

Ara a la vellea...

... porte entre mans un altre bloc. És el que té ser valencià:

http://batoicontraretallades.wordpress.com

Cent frigories...només i dues fregones

Esta nit al Calderon, Joan Miquel, Pau, asteroides, dromedaris de Liverpool, batiscafos katiuskas i coses modernes

Temps era temps...

Quan lluíem innocentment samarretes de Minnie Mouse amb xandalls apedaçats. Ara que ben pensat els estils sempre tornen com els pedaços a les peces de roba o els monyos serrella com el del groovy en la foto. Ai qui poguera tornar.

Més llenya al mono... que és de goma

De tots és coneguda la situació límit que ha viscut el centre de dia de l'Alzeihmer i que ara han conseguit millorar parcialment. I ara li toca a la Residència, a la qual tot Déu va anar a fer-se fotos en la seua rehabilitació i ara ja no s'acosta quasi ningú.

Lluny de polititzacions d'un color o d'un altre, la Residència és un patrimoni del poble i com a tal, tots els partits haurien de fer pinya per mantindre'l i millorar-lo.

Ací teniu la crida que fa Picolí:

http://bocairent.es/va/content/comunicat-de-lalcalde-sobre-la-residencia-sagrat-cor-de-jesus

Dos gatzarets apurats

Per baixar els torrons i la torraeta en la seu d'hivern res millor que una correntella pels carrers del poble a benefici de l'associació d'Alzeihmer AFAB de Bocairent. Bon oratge, bon ambient on ens va faltar el percusioniste do brasil i on vam gaudir de valent a última hora els bunyolets i el xocolate preparats.

Des de la comunitat gatzara vos desitgem ...

El món Gatzara vos desitja Bon Nadal!

Ja podeu opinar

En la web de Nuestras bandas de Música ja podeu escoltar les actuacions de totes les bandes participants en el V Certamen Internacional de Bandes de Torrevella, així és que, si teniu ganes i temps, podeu escoltar els audios i opinar al voltant dels resultats del Certamen.
Cal dir que els pasdobles interpretats per cada banda no eren puntuables, que l'obra obligada ( The Secret of the Hills ) tenia puntuacions per part del jurat de 0 a 10, i que l'obra lliure de cada banda puntuava de 0 a 5.

Cadascú que es faça una idea.

JA HA ARRIBAT L'HORA

I es que després de molts anys sense acudir a un Certamen, L'Associació Unió Musical Bocairent s'ha fet endavant i el dissabte dia 10 de desembre de 2011 tornarà a participar-ne en un. En concret en el V Certamen internacional de bandes de música de Torrevella.
Han sigut uns mesos de molt d'esforç, treball i sacrifici ( qui anava a dir-me que despres de tants anys tornaria a estudiar clarinet a casa ) però l'experiència, de moment, ha valgut la pena.
Se'ns està fent molt dur, sobretot pel gran volum d'assajos que estem fent estes últimes setmanes, però esperem que el dissabte tot ens surta el millor possible. No se qui deia allò de "l'important és participar", dons te molta raó, ja que el fet de participar ens ha fet millorar el nivell musical de la banda, però no estaria de més aconseguir el millor premi possible, de fet és una competició.
Guanyem o no, el treball està fet i la il·lusió fins l'últim moment no ens la llevarà ningú.
Simplement espere que ens deitjeu la millor de les sorts possibles i que el poble de Bocairent torne a vibrar amb una nova gesta de la gent d'este poble.

Un gatzara a la marató

Com que no se com estaré en acabar la cursa, ací vos deixe la evidència d'allò que he somiat des del darrer mes de juny quan em vaig apuntar. Esta vegada sí, ha aplegat el moment de ficar-se en la pell del soldat Filipides que marxà de Marató a Atenes per anunciar la victòria dels grecs contra els perses.

De perquè no hi ha només un, però el més important sens dubte, és l'exemple de superació que a hores d'ara és més necessari que mai a nivell col·lectiu i en especial a nivell personal... a qui m'ha fet com sóc!

Sobren les paraules amb els dos enllaços següents i agrair el compartir la marxa amb Gabriel la qual es va fer molt més fàcil. I per últim, un gest digne d'estudi: per què collons ens passar la meta faig el gest típicament raulista de besar-me l'anell? Com les neurones em van provocar una interferència de tal magnitud? Seré un viking recalcitrant i encara no me n'he adonat?... sobre la resta poc més a dir que la cita no se m'esborrarà fàcilment. Per a millorar, el posicionament en l'eixida per a una propera vegada. Quatre minuts després de començar la carrera passava per l'arc de l'eixida i després posa't a avançar a tot el personal.

Eixida RTVV (11' 50'')
Arribada RTVV (3 '33'')

Arribada CorrendoVoy (26'')

L'autobús de línia

El promés és deute i com enguany en Santa Cecilia sembla ser que no va haver reportatge ací va una instantània de l'autobús de línia. Hi ha absents de molt de calat com Greenwich i els seus desmangaos que feien les delicies de les femines en Villa Mar tot començar novembre. I també presències il·lustres com la de Joanet que va ser generós a l'hora de repartir vidis, els quals, ja s'han fet un nom en les fredes nit de Panellet.