El que va començar com una patada avant per fer front al sense sentit d'Inase ha aplegat a la seua fi. Com tot, d'aquesta carrera hi ha hagut coses que m'han agradat més i d'altres que no m'han entusiasmat tant. Però ara això, poc importa. Ja estem de nou a l'eixida i només puc fer una cosa: començar a córrer, i no de manera pausada com faig entre setmana sinó com més ràpid millor, no hi ha temps per a poder mirar enrere i poder quedar-te amb el millor de tots aquests cicles: el dia a dia que ara mires amb melangia i desassosec per la incertesa del futur. Hi ha qui diu que em queda molt per fer: buscar feina, buscar casa, tirar arrels etc. I jo huí, mira per on, només faig que pensar en la gent que m'ha ajudat a tirar endavant durant aquestos anys i que possiblement no torne a veure en molt de temps. És una sensació fastigosa i de soletat absoluta amb només un antídot: corre, escapa, sent el batec del cor, sent la transpiració del cos, sent com sua el teu front, sent com es seca la gola, fes que el cansament físic anul·le la teua capacitat reflexiva... i ni te s'ocurrisca tornar la mirada enrere... CORRE, FORREST, CORRE!!
2 comentaris:
Llega un momento antes o despues en que dejas la privilegiada vida de estudiante para enfrentarte a lo que va a ser tu vida laboral. Los examenes y las largas vacaciones dan paso a una situación aparentemente irreversible y vitalicia de madrugones, clientes, reuniones,código inestable ,plazos imposibles y jefes explotadores de los que parece imposible escapar...
Tu tuviste las suficientes agallas para volver a los estudios ante una espectativa laboral no muy atractiva y para ello hace falta valor..
Valor para prescindir de un sueldo mensual...
Valor para plantear semejante "disparate?"...
Valor para volver a empezar y reorientar tu vida por otro camino y no contetarse con un "me equivoque de carrera ,pero claro a estas alturas".
Y sobre todo valor para a partir de este mismo momento volver al ruedo del espantoso tinglado laboral partiendo casi de 0 y habiendo sufrido en tus propias carnes como está el tema de complicado.
Salud, suerte y al toro....que como a todos nosotros te va a hacer falta.
Q
Bé, sempre tindré a la mà el 'tirar-me al monte' i fer-me bandoler. Encara que per això m'hauré d'apuntar Contrabandiste,no? Millor, em buscaré una faena legal je je
Publica un comentari a l'entrada