Tranquilitat complaent
Els dies passen entre la rutina diària del telèfon sonant, dels albarans pegant i de les entrades i eixides anotant i dels cursets de natació. Està bé ser conscient que en menys de dues setmanes tot tornarà a ser com abans i tornaran els temors, els reptes i els dubtes que són tan característics aquesta temporadeta. En fi, me'n vaig a dormir i a concentrar-me per veure com superar de la millor manera l'ola de calor que s'aproxima. Per cert, a la meua futura nebodeta ja li barallen dos noms: o Àngela o Núria. Preferisc aquest últim i així li ho he fet saber a Laura. De totes maneres, Àngela no està malament.
2 comentaris:
El subconsciente te traiciona...Recuerdas aquellas noches de danzas en las que tenias que acompañar a una Ángela als corrals ....JAJAJAJA
Sip, potser m'agrade més Núria per això mateix
Publica un comentari a l'entrada