Cul de mal seient

Qui no plora no mama! I això és el que vaig a fer. Qui em conega un poc, sabrà que em canse de seguida de tot: un cop acabats els estudis podria haver continuat però me'n vaig anar a Madrid, allí als cinc mesos d'estar currant ja vaig començar a cercar nova feina fins que vaig trobar l'explotació d'Ontinyent (a priori haguera sigut de bojos renunciar-hi)... un cop en Ontinyent, vaig patir en carns pròpies l'estrés i la manca de reconeiximent professional i allò va fer que em posara de nou a estudiar, ja que allí no podia treballar ni un dia més. Encara sense acabar el projecte de la segon carrera, estic ara ací a l'Anoia, experimentant noves sensacions.
Doncs bé,encara que semble mentida comence a demanar un poc de tranquilitat i us expose el cas: el dilluns hi ha un mestre d'informàtica que deixa una vacant per tot el curs. Jo estic molt interessat en optar a ella perquè em veig capacitat i perquè em garanteix un any d'ingressos a la meua pobra economia. Per una altra banda, jo ací estic fent una substitució a un mestre que des del primera dia m'amenaçava en agafar l'alta mèdica abans d'hora perquè es trobava bé (una laringitis li provocava una afonia que l'incapacitava per a parlar). La meua substitució expira demà i llavors estaria lliure per optar a la vacant... Doncs no! Ahir li cride al professor que substituïsc i em diu que l'afonia no es cura, de manera que possiblement s'allargue la baixa (aspecte que m'incapacita per optar a la vacant de tot el curs)
CONCLUSIÓ: El meu futur per a enguany està en joc i jo he d'esperar amb els braços creuats perquè no puc fer res al respecte.
Ohh!!! Què ansietat!!! Seguirem informant...