Huí hem donat un pas més a l'hora d'aconseguir emular la proesa del soldat grec que va morir per córrer des de Marathon fins Atenes. He aconseguit fer la meitat del seu trajecte i ja he patit en carn pròpia les bambolles en els peus, la irritació en l'entrecuix, el mal del mugrons pel frec de la samarreta. Huí l'objectiu era el d'acabar i s'ha aconseguit. Ara toca consolidar la distància i millorar el temps de huí (sobre 1:53 minuts). En l'apartat d'agraïments, cal esmentar la llavor de Miguel, Garcia i Figueres que m'han acompanyat tot el recorregut no permetent que deixara caure els braços en els moments fotuts; com també la de wallace i curigi des del seu retir espiritual donant ànims. Gràcies gent!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada