Mapa de forces entre el programari lliure i el propietari

Per què pagar per alguna cosa que pots tindre debades i que fa el mateix d'una manera més acurada? La lluita està oberta i ací veiem el mapa de la batalla sobre el terreny.

La tornada dels Smashing

Supose que la falta de liquidesa i ressó mou els grups a tornar a ajuntar-se i redissenyar les fórmules que els van portar al més alt. És el cas de Billy Corgan i els Smashing Pumpkins que després d'una trajectòria erràtica i molt obscura en solitari, han tingut dos dits de front i han fet les paus.
En el Primavera Sound de Barcelona, Billy, Darcy i James faran punt i seguit a la trajectoria que interrompiren en el Palau d'Esports de Madrid allà per octubre de 2000. L'entrada va costar quatre mil pessetes d'aleshores, el concert era diumenge i a l'endemà s'havia de currar. Billy de blanc immaculat, Darcy tractant-se de les seues adiccions va ser substituïda per la guitarrista de Hole i vam actuar d'improvisats camillers amb una xiqueta que va caure desmaiada als nostres nassos. No obstant això, una tralla incesant ens va fer aillar de tot i vam gaudir com mai dins d'aquella gabia. Què barbaritat!! M'arisse de pensar-ho!

Mapa del rock anglés

L'últim viatge realitzat a terres angleses va barrejar per parts iguals l'afició netament futbolera amb la devoció pel rock establert allà pels anys 60. Hi ha una web que ha elaborat un mapa on es detalla amb cura tots els llocs que han influït des de llavors fins huí en dia. Com no, Liverpool i Camden tenen el seu lloc, així com Cheltenham amb Brian Jones o Sheffield amb els actuals Artic Monkeys.

Rellotges de sol

Dins del curset de rellotges de sol, vàrem reseguir el conjunt de rellotges disponibles en la Vall d'albaida. Pobles com Benissoda, Palomar, Guadassequies o el de la imatge de Benigànim allotgen tresors dels que ara sou partíceps. I la setmana que ve al poble des rellotges de sol: Otos.

La censura en els blogs

Dedicat als que em califiquen d'oportunista o que em mouen interesos ocults. Com deia aquell, entren ganes de tancar la porta i que l'últim tire la clau. Menys mal que trobes açò i et sents acompanyat.

Comentari sobre "La nostra Residència", article de Pau Calabuig a bocairent.net

És paradoxal l'envejable situació de la Residència dins del poble i la seua opacitat pel que respecta a tots nosaltres. Després d'haver realitzat allí l'objecció, el que et queda d'allí, és un regust de resignació destil·lat pels mateixos iaios i pels que allí treballen.

Pel que fa a les solucions aquestes han d'abarcar molts aspectes, com pot ser la d'una gestió directa i seriosa des de l'ajuntament. La llavor de les monges és valuosa i impagable. No obstant això, aquestes no han de ser les que diguen com funciona el centre o quines accions i horaris es porten a terme. El seu paper és el de colaboradores experimentades però no el de gestores. És totalment legítim que les monges dediquen el seu temps a l'assistència dels iaios i a l'oració però això no ha d'afectar a la quotidianeïtat dels nostres majors, Quan jo era a la residència, es sopava a l'hora dels nostres berenars i els iaios li pegaven la volta al rellotge dins del llit. A banda d'aquest desajust horari, hi havia una carència d'activitats que es resumia en veure culebrons o programes de succesos, resar el rosari i prendre la fresca quan es podia. En conclussió, cal una acció directa que implique als nostres majors en uns hàbits racionals i una dinàmica engrescadora.

Un altre gir a realitzar ha de ser el de traure la residència al carrer, fer-la visible, rebaixar els barrots que la separen del poble. És genial que en Nadal, els dolçainers i els Reis vagen a visitar-los, que facen missa tots els dies. Però s'ha d'eixir, fomentar accions que els traguen del seu reducte i els facen visibles i colaboradors necessaris de la vida del poble. Si no fem veure que es sentim orgullosos d'ells, aniran recloent-se cada vegada més en la seua closca i els de fóra serem més reticents a l'hora d'integrar-los al nostre costat.

Ara que fa olor ja a urnes, als capitosts se'ls ompli la boca i la residència està en primera línia de foc. Que si construiran una segona, que si l'ajuntament es desvelta per millorar les condicions dels nostres majors... aquesta Residència funciona pel bon fer dels assistents que hi treballen de manera precària, pel treball de les monges i gràcies. I d'ací a maig, tots ells veuran com per les reixes de l'entrada entren tota mena de propostes i en aplegar l'estiu el que vindrà serà una reixa doble d'alta. Una reixa forjada pels nostres representants i permesa per la nostra vergonyosa indiferència.

Mostra de suport incondicional

Tristíssim però molt freak

Rescata a un iaio viagrós de la seua jubilació merescuda, ven de nou el clàssic sol i platja amb alguna cosa més, se l'acusa de malversació de capitals, fa publicitat explícita de Marina d'Or que guai!! ... el tio Fabra sorprén per moments i la última malifeta li ha eixit bordada: èxit de visites a Youtube i cançó a escoltar als xiringos i als viatges dels pensionistes. Dilluns més friki impossible.

Nightwish: proposta finesa de metall i rock gòtic

Fart ja de dissertacions estèrils i avorridíssimes sobre el futbol, m'he capbussat en una música cedida per un alumne de l'institut. Ells són Nightwish, vestigi de la tradició nòrdica, de grups com Poets of The Fall, Within Temptation, Lordi i tans altres. Altre punt al seu favor, que la ex-cantant Tarja Turunen és molt ben pareguda, com podeu observar, i té una veu prodigiosa. Com sol passar, deeses d'aquest calibre són incompreses pels nòrdics quadriculats i menyspreades sistemàticament. No obstant això, a Tarja se li presenta una carrera prometedora i els Nightwish busquen una substituta de garanties per a aquesta gran pèrdua. Mentrestant, en la cançó de la setmana, us deixe una mostra del que Tarja amb els Nightwish aconseguien. Sembla tret d'escenes d'acció de pelis com la del 'Señor dels Anells'

Dia de bones notícies

Després de la magnífica ressaca europea d'anit, en el Llevant ve que la promotora del PAI dels Barranquets ha fet suspensió de pagaments a causa del retard en l'execució del projecte. Totes les parts mantenen inflexibles les seues postures i no es pot cantar victòria però si alegrar-nos per aquesta desfeta parcial de les tesi del rajol. Més informació al Llevant i a la plataforma d'Albaida decideix.

Go for it, Stevie!!

Mentre en el Giuseppe Meazza el València tractarà d'arrapar alguna cosa positiva davant l'imbatible Inter, al Nou Camp, Barça i Liverpool oferiran de segur un xoc marcat per l'atac blaugrana i la tàctica dels reds. Aquestos últims han preparat en Portugal el partit de manera expressa. Més els haguera valgut que s'hagueren quedat a casa perquè van aprofitar el dia de descans per xamar bona cosa i armar molta gresca (aspecte genètic irrenunciable per a qualsevol anglés). No obstant això, l'equip una vegada més s'encomanarà a la seua història i com no, al seu capità, Steven Gerrard.

D'actualitat aquestos dies per haver presentat un llibre autobiogràfic on detalla que la seua vida va quedar marcada per la mort del seu cosí en els tràgics succesos de Hillsborough, així com l'incident que li va poder costar la cama jugant al futbol en la meitat del carrer, com va pujar al primer equip juntament amb Michael Owen, el debut en la selecció del tres lleons, els moments de dubtes davant sucoses ofertes de clubs milionaris i com no, la inoblidable Copa d'Europa aconseguida a Istanbul.

Gerrard ha transgredit la barrera del jugador per esdevindre una icona dels Kop a l'igual que Albelda ho deu de ser en Mestalla. De ben segur, huí, tan en Igualada com en Bocairent, el Liverpool serà portat en volandes, encoratjat per véncer a camp Barça i continuar amb la seua llegenda victoriosa. (M'ha quedat un poc massa pompós, ho reconec)

Actualitzat l'album de fotos amb retrats de Festes i de Pego

Huí que m'havia alçat per adelantar faena i va i m'agobie en el cormull de fotos que encara no li havia donat eixida. Ja està. A l'àlbum trobareu totes les novetats. Salserians!!, passar-vos-les totes per al concurs seria massa, de manera que teniu barra lliure al nostre flickr per a que escolliu la guanyadora.

Repàs d'una nit màgica que es va convertir en dia

Anar a Carnestoltes ja es sap. Llicència per a la disbauxa mentre dure la música. I si a banda, hi ha un garito on posen Ojos, Macaco, Manu o Obrint Pas, això ja és tocar el cel en els dits. A remarcar disfresses com la de Bender de Futurama, la de Elle Driver de Kill Bill, , de companyes de curro, la Bruixa Averia o la del SuperCalamar.No obstant hi ha un però, hi és que no va haver conclau amb la comunitat salseriana: veure al Patriota va ser una flashà però supose que tindria altres prioritats. No passa res, la copeta a l'any que ve!!! Mireu les fotos de Lancelot, del doctor Nousse, de Curigi Hood i de la viuda punkarra de Camden. Hi ha que remarcar l'absència del Pirata, confíem que hi haja situacions més propícies que la d'enguany i que la polla de plàstic puga lluir amb tot l'esplendor. La resta, només cal que us ho imagineu.

Pego, anem a per tu!!!

Falten només dues dies, aneu desenpolvant les disfresses que som gatzara i anem a reventar


Ací teniu una possible disfressa.

Resposta a Francisco Cabrillo sobre un article referent a l'estament de funcionaris

A un article aparegut en Libertad Digital, aquest catedràtic d'Economia escrivia sobre l'aborregament exclussiu dels funcionaris i sobre l'absurditat de quedar-se a treballar el més prop de casa. A la aqual cosa, ha tingut la resposta següent:

(...) Sobre sus convicciones acerca de los funcionarios, considero que su visión ahonda en el esteretotipo formado para cualquier trabajador del Estado y no ofrece ninguna clave novedosa. Y con la simplificación llegan los errores de juicio. En función de la inquietud del sujeto en cuestión, éste se puede aborregar o tratar de evolucionar en su puesto de trabajo. De hecho, tanto en los estamentos públicos como privados, existe gente enquistada que por diferentes motivos, permancen en su puesto de manera perenne.(...)

(...)En el àmbito privado, más que ahondar en conocimientos tecnológicos, aprendí a gestionar las exigentes cargas de trabajo que buscan llegar como sea a los objetivos marcados por iluminados carentes de sensibilidad acerca de análisis y reparto de tareas. En la docencia, con la misma presión autoimpuesta, he crecido por tener que abordar aspectos de diferente índole y por desempeñar esta acción de una manera mucho más creativa.(...)

(...) Acerca de la pretensión de su alumna ejemplar de quedarse lo más cerca posible de casa, és una opción completamente legítima y con la cual, me identifico plenamente.(...) siempre he tenido presente que me debo al entorno en que me he criado y es por ello, que deseo ejercer mi trabajo lo más cerca posible de mi gente.

Nova falta de seny a l'ajuntament de Benasau

A Benasau, pateixen el mateix que nosaltres l'any passat. Uns il·luminats han decidit enterrar en el formigó de 1300 xaletets nous un poble de 500 habitants. L'alcadesa elegida pel Bloc se'n va passar al PP per dur millor la gestió del PAI, té contactes en la Diputació d'Alacant que li fan la feina i ella no té més que esperar que la burocràcia i les comissions debiliten l'oposició al projecte. L'última acció realitzada és la de rebutjar dos mil alegacions (entre elles, una meua) i ací no ha passat res. Més informació ací.

El professor Delgado i ser anti-sistema

Estudiant en València vaig conèixer a Manuel Delgado en 'La Ràdio de Júlia' d'Onda Cero. Antropòleg i tertulià en el programa, les seues actuacions les recorde molt vehements, sovint massa taxatives però sempre destil·lant un afany inconformista que a un universitari li calava de seguida. Actualment, està en 'La Ventana' de la SER. No ha perdut gens de la seua rebel·lia, és més, sembla més escorat que quan el vaig trobar. Com que a hora del seu espai estic en classe només puc escoltar l'apartat de "Pensar por pensar" a través d'Internet. L'últim sobre la definició de que és ser Anti-Sistema. Com no, Delgado ha deixat anar missatges directes, clars, gens ambigus i replets d'autocrítica.

Commemoració gatzariana a Pego

Aprofitant el Carnestoltes de Pego, anem a fer rutlla gorda per ajuntar-se i celebrar la despegada del bloc com a referent local i de la colla. Cal confirmar assistència estant ja apuntats els següents:

• Pirata
• Nousseb
• Curigi
  
• Sentum i dos merudets

Salserians i resta: anem a fer comboi wapo i no cal perdre la beta!!

Crònica festera II

Ben dormidet i gaudint d'un dinar de Sant Blai sense beta, anàrem de cap al Piquete que va començar arremullat però que poc a poc va escampar en un finet repixar. Se'm va fer més curt que de costum potser perquè tant groovy com wallace estaven pels voltants amb ganes de joguera. Després d'uns esguitets en les Coves esperant a la processó on va quedar clar que som l'alternativa al concurs de sainets, ens situàrem darrere de la processó per acompanyar a Sant Blai. Després de la pluja de paperets vam ser designats pel gran gurú piqueter Hector, com els elegits per anar a l'esglèssia i començar a montar el passadís per a l'entrada del Patró. Una vegada Sant Blai a l'esglèssia cantàrem l'himne on la gent que m'envoltava plorava; no se ben bé si era per l'emoció o pel martiri d'escoltar-me cantar l'himne amb una afonia de cavall. Gran tangà de sopar en els Suavos sense la presència de curigi que no es va dignar ni a deixar encés el mòbil i amb una faraona de pega que va feia les delícies dels més matxutxots (recordeu el Subeloooooo!!!)... Amb eixos ingredients, estava clar que la nit era prou fotuda i no vaig tindre altra que anar a xafar orella promptet.

A l'endemà vaig tindre l'honor d'anar en la diana comandada pel mite Calabuig amb pas-dobles com Un moble més i amb missa de trinxera a les Agustines. Aquesta va ser protagonitzada, malauradament, per un fantasma que es va homenatjar amb el vi de consagrar amorrant-se directament de la vinagrereta. Espectacle lamentable refrendat amb un esmorzar en companyia de 'capitalistas radicales' (i jo afegisc rates de claveguera). Amb tal successió de prendes, el millor va ser anar a fer una becadeta abans d'acompanyar a la meua neboda a l'ambaixà. Apoteòsic espectacle de Nando i copiós dinar en els Granaders. Empatxats i encadenant esguits vam traguejar com a porcs en els Estudiants on vegérem la Retreta i el Contrabando (actes que pels anys han de consolidar-se i millorar)... El dia del Santo Cristo ja li vaig pegar la volta al rellotge dins del llit, vaig regalar veu carajillera per tot l'institut i vaig gaudir de l'últim sopar als Suavos amb wallace i greenwich. Preparaets ja per a la cordà, pillàrem Barrera per veure les evolucions de Camarasa i l'Alegre, les eixides i les millorables canyes. El dia de l'Eixabegó vam fer mosset a una bona però apressurada cassola i ahir vàrem posar el colofó amb la reunió d'altes i baixes: 14 altes (Figueres, Helena i Xuski entre ells), 7 baixes i George Best capità per al 2010. En Belfast no es recorda res igual des de la victòria d'Irlanda del Nord contra Espanya (com diria sentum, sense acritud)

Crònica festera 2007

Vaig aplegar a les 19:30 al poble després de pujar el Barranc a l'estil del Rally de Montecarlo... Insufucient per aplegar a l'acte estelar del progenitor de curigi. No obstant això, amb wallace d'abanderat, amanírem a la Mare de Déu de Desemparats a veure l'escàs riu de fanalets que es dignaren a anunciar la festa per la part antiga del poble (em va caure la cara de vergonya!) i a observar la restauració de l'altar de l'ermita. Des d'ací, s'ha 'agrair la llavor fosca i plena d'entrebancs d'aquells que fan perviure les festetes i les tradicions locals. Soparet express i al carrer a ritme de pas-dobles (jo que em portava estudiada Benataire!!).

Després de la desfilada, gran actuació de la banda de Montitxelvo i visites a les Coves i als Marinos en companyia de wallace i sentum. Per a variar, massa per a la carabassa sent el primer dia de festa.

A l'endemà i per a la meua sorpresa, em vaig alçar fresquet com una rosa i em vaig enfilar cap a l'ambulatori per tal de curar l'expectoració i sonora tos que patia. Només em va donar el metge el justificant de baixa laboral, ja estava molt recuperat i preparat per a la desfilada de l'Entrà. Fartà de rigor en l'Estació, primes esguitets i nervis inicials fins que Nando va cridar:

Per Bocairent: Vitol al Patró Sant Blai!! Armes al muscle!!

Al so de Benataire d'una banda reforçada amb trompes i dolçaines, férem les variacions de manera acceptable i una vegada acabada la desfilada, anàrem a ca el Turista on Pepe Luis em va presentar a una tia que encara no coneixia i on gaudírem dels boatos dels Moros i Marrocs.

Sopar d'urgència i a cremar les naus a les Coves on vam fer festa amb els del Salse, els de Moros Ells, etc. Vam filosofar sobre allò humà i diví , que si els moscaters ballaven el Suavo a l'intimitat, que si els partits de bàsquet, que si la gasolinera del Collao està en Bocairent o no, etc. La matinada ens va sorprendre al Solbes on Jero ens va preparar un desdejuni d'urgència a base de valencianes, suc de pinya (rica en Vitamina C i antioxidants). A la plaça banyava el terra una sonora tormenta i la decisió de suspendre-la ens va permetre xafar orella de manera adequada.

El Dèu d'Anfield: Robbie Fowler

En el següent article trobem alguna de les claus de perquè Robbie Fowler ha esdevingut una icona dels Reds. Amb passat toffee no ha dubtat en signar per segona vegada amb l'equip de Rafa Benitez malgrat estar comdemnat a la suplència la majoria de les vegades. Ja ha assegurat el seu patrimoni convertint-se en un especulador rotllo el malson del grec del nostre poble. Us adjunte un retall del diari esportiu "el 9" enviat des de Igualada especialment per ser rellegit en el nostre blog. Samarro, moltes gràcies per tot!!!
Confíem que els nous propietaris ianquis del club, respecten la idiosincràsia i les tradicions del club. Ara per ara, semblen un Juan Soler més. Ja hi ha projectat passar d'Anfield amb el conseqüent moviment especulatiu (rotllo Mestalla i Porxinos) però els deixarem un periode de gràcia a veure que fan.

Si plou, que ploga. Cada cosa arranca quan toca!!

Amb títol de l'insigne Calabuig i espectacular foto que ens ha obsequiat el Patriota, estem a punt de posar el punt i final a unes festes que no s'oblidaran per a qui us escriu. Això sí, la crònica per a demà que encara queda la Cordà i l'Eixabegó. Moltíssimes gràcies de nou, Patriota!! La teua experiència d'espiar per la webcam la vaig repetir els dos últims anys i val per donar-nos el premi a masoquistes de l'any.

De totes maneres, Festa Avant!!

Ai mare, que açò només siga que un malson:

Ni Amàlia Sebastian pot amagar els pronòstics

Xiquets, l'amenaça ja està ahí i l'hem d'afrontar. No sembla que aquestes festes, puguem dormir les turques baix del sol: cels encapotats i riscos de ruixats per a l'Entrà i puja persistent per a Sant Blai. Havent afrontat el diluvi del '93 açò és un passeig en barca i si cal, la demanarem als marinos. El Pirata ens aporta el pronòstic de l'INM. A mi em queda l'esperança de que huí marca pluja com en el dia de Sant Blai i ara per ara, està el sol fóra.

Testeig del Windows Vista

Dins del Pais.com tres usuaris de diferent naturalesa (Windows, Linux i Mac) avaluen l'esperat Windows Vista. Les crítiques són bastant positives per al producte encara que sembla que a l'últim li tallen la paraula. No us sembla? A més, obvien aspectes com els dels requeriments de maquinari i programari que són més que generosos.... Possiblement, un de cada tres equips dels que esteu usant actualment no el podria instal·lar. Així que abans de comprar-vos la distribució més limitada (250 eurets) reviseu la vostra torre i aneu a la tenda de consumibles a per més de tot.

Quien es ese hombre?

Demà Sarassas Music posen el punt i final als concerts commemoratius de l'aniversari de la movida, event promocionat per la Espe que no aplega al final de mes i que serà retransmés per Ràdio 3. Fabio Mcnamara (antic amiguet del Goyat Almodovar) i companyia fan un homenatge a aquells que defensen uns ideals i en practiquen uns altres. Ací teniu una mostreta ben representativa i pegadíssa. Des de Georgie Dann que no s'havia vist res igual.

Històries de la Oficial

El Turista ens aporta una visió un tant tremendista de com pot arribar a ser la oficial el dia de l'entrà mentre sonen Benataire i Creu Daurà. Hi ha que ser conscients de que l'anestesia del dinar pot provocar-nos hilarants rialles mentre ens peguen el paquet de la nostra vida. Meritori és el dibuix com per a nomenar al Turista, gurú del grafisme. A banda, Twenty ens ha passat La Puerta Grande per a que la pogueu gaudir.

Renovem la cançó de la setmana

El Patriota ens ha enviat la marxa cristiana Benataire per renovar la secció de la 'Cançó de la Setmana'... Em ve que ni pintà per al dia de l'Entrà en que la mesclarem amb Creu Daurà (gallifante per a aquell que me la passe) i on Ferran ens martiritzarà un any més per tal de portar el pas com Déu mana... Patriota, espere la Por la puerta grande per a quan et vinga bé. Ja et gratificarem convenientment en les Coves per estes colaboracions... o en la Tasca de la Premsa on els cafes irlandesos i el 'No droga permitir aqui' són inimitables.

Només queden dos setmanetes

Ja s'olora l'herberet per qualsevol indret del poble, les mantes fa temps que tenen la pols treta i les costureres i les tintoreries van que tiren fum. Ahir sí que vaig poder anar a l'Acapte, després d'una nit que ens va deparar un catering més que acceptable, la banda de Llocnou d'En Fenollet bufant com si s'acabara el món i una salutació efusiva a Twenty i el Patriota pel seu bon fer a la banda. A l'endemà, un dinar de la misèria com mai havia recordat, una victòria del València contra la Real i un "sellent" a la penúltima fila del Preludi Fester. A destacar la destacada actuació de groovy malgrat el seu estat groogy i com no, la gran aportació de Nousseb. Mamma Mia!!!

Segon cap de setmana de traca

Estos caps de setmana són a les festes, el mateix que l'Advent al Nadal: una preparació per a les festes que estan ahí a la cantonada. Huí toca el torn a Espanyoletos, Granaders i Contrabandistes... pel que fa a nosaltres, huí estrenarem catering i això implica que esta nit farem tots de gourmets exigents... hi ha qui en forrar-se la panxa ja està pagat i d'altres prenyats que ni treien un menjar celestial estaran contents. En resum: per a alguns el canvi no aportarà res de nou i per a d'altres segur que ens pareixerà bo. Ens veiem per les Coves!! A banda, esta nit celebrarem que sentum ve per a quedar-se. I això, no és poc

Un activista davant del Big Ben

Des de Juny del 2001, Brian Haw duu acampat davant del Big Ben i de les cases del Parlament per demanar el cessament de la guerra en Iraq i l'establiment d'un nou ordre mundial més just i menys convuls. La solidaritat amb una acció tan rara va fer que el xiringuito de Brian es convertira en quasi un mural de protesta i denúncia. Però, les ordenances municipals londinenques li van desmuntar tota la paraeta alegant mesures antiterroristes per millorar la seguretat ciutadana. Veure per creure!! Huí en "La 2 Noticias" li han fet un xiquet homenatge i des d'ací vull adherir-me a aquest. I jo que vaig pensar que era un complet destrellatat. La del costat, la germana que no la dona. Sentum va immortalitzar aquest moment que huí recordem.

El missatge transmés a Brian a través del seu portal és el següent:

Hi, We come from Bocairent and last december, we took a photo with Brian that is saved on our blog: http://gatzara.blogspot.com. Your dream is our dream. Lots of hope and illusion, Brian!!.

La comunitat gatzara edita nou disc.

Un cap de setmana mogudet

Després d'un incontestable 4-2 contra el Salse a Terrers Road (Fadrins dixit) i de comprar la cadireta oficial de McLaren a la fillola de la web, vàrem encetar el primer dels tres dissabtes que queden per a festes. Sopant vàrem constatar l'entusiasme del personal a l'hora de crear la filà dels moros gatzares. Amb els Marrocs i els Moros Vells desfilàrem amb la mateixa marxa cristiana des de la Punta del Pont fins la Plaça. En acabar vam retornar al maset on els esguitets s'acabaven com l'aigua i després a les Coves on ja només cabien cervessetes i gràcies.

El ferm propòsit d'acompanyar a wallace en l'arrancà de la Publicació es va esvair i ni tan sols vaig poder eixir del llit quan van passar pel meu carrer. Després de la paelleta en el maset, vàrem sondejar la nova Tasca la Premsa on es cascàrem dos cafes irlandesos que varen convertir en circular la Placeta Pressó. Xiquets açò només ha fet que començar i Pirata, piano piano, que a Festes has d'estar!!
(Actualització a 16/1: El Salse mata dos pardals d'un tir i us felicita les Festes i un Any Nou)

Per una ràpida millora, Pirata!!

La colla gatzara vol fer extensiva la confiança en el Pirata per a traure endavant l'entrebanc viscut i tornar a fer del blog, aquesta, la nostra comunitat. Pirata!! esta nit et trobarem a faltar per la plaça: vagen per davant uns esguitets a la teua salut.

Els Clash i Camden Town

Potser s'empatxem d'ací a febrer de tantes disertacions sobre les Festes. Per això mateix, vull canviar de terç (no del de Suavos) donant notorietat a 'Pioneros', programa de Ràdio3 que repassa la trajectòria de grups mítics del pop-rock, reggae, etc. Així ja hi ha hagut monogràfics sobre la vida dels Rolling Stones, Bob Marley, Burning, Ramones, etc. Actualment estan amb The Clash, banda anglesa de punk liderada per Joe Strummer, Mick Jones i Paul Simonon. Teniu disponibles dins de la web de Ràdio3 el recull de programes emesos fins ara.

Dins d'aquestos programes, te n'adones del paper de Camden Town com a punt de trobada entre estils i bandes (així els Sex Pistols i els mateixos The Clash es varen conèixer allí) a l'estil de Malasaña en la Movida o Ciutat Vella en el moviment originat en Barcelona per grups com Macaco, Ojos de Brujo, etc.

Gatzara ha de tindre la seua filà, encara que siga virtual

El dilatat bagatge fester del Turista no ens podia deixar de costat per aquestes dates i lluny de controversies musicals, s'ha decantat per un pas arriscat però que una vegada completat, ens omplirà de goig a tots els gatzis i simpatitzants. Clar que sí!! Una filà encara que siga virtual!! Els moros gatzaries/moros gatzarians és el que necessitem!!!

Això sí, tenim per davant una feina titànica: tria d'escut, tratge, local social, composició de la marxa mora "Als gatzis de Bocairent", triar entre la banda de Quatretondeta o la de Benilloba, tria de representants de la filà, creació d'un acte com el Piquet, Serafí, Mariner que ens identifique de la resta, portar el tratge embastat al Museu Fester.... Qualsevol iniciativa envieu-la a viugatzara@gmail.com (Nousseb, això últim va per tu!!)


L'assemblea de constitució tindrà lloc el 17 de febrer abans del sopar de germanor a un lloc encara per concretar. Si fa falta als Corrals, i de pas, em cuideu el jardilet!! (Actualització: Ja tenim ací el primer esboç enviat pel Turista. Ale xiquets, més coses!!)

Sun llança la nova versió de Solaris

Els Sistemes Operatius es divideixen entre Windows i Linux? No!!! Hi ha una altra opció també distribuïda com a codi obert i que podeu obtindre de manera gratuïta ací. En la portada, com podeu observar, han agafat una representació castellera per representar la idea central de què l'esforç conjunt i desinteressat aconsegueix tot allò que es proposa. Hem de sentir-nos orgullosos de que una mostra de les nostres tradicions haja sigut elegida per llançar un producte ianqui d'aquesta repercusió.

Adeu Nadals, Hola Festes!!!

Encara en els torrons, polvorons, panses etc. atragantats en la gola i ja tenim l'herberet, els pastissets i els rotllets de Sant Blai esperant-nos en la taula. Queda menys d'un mes i per això hem de guardar les nadales en un calaix i trauré els pas-dobles, les marxes cristianes i les mores i començar a fer festa. Recordarem aquest any com el de la cutre metamorfosi de Tomasin, abans conegut com la Mahoma (xe tu igual que Prince!!!) ... Podem encarregar-li a Vicent Ramon que fera un símbol no ofensiu a l'estil del princep de Minneapolis (la gent del Salse05 ahí té molt a dir) ... Paranoies integristes a banda, Festa Avant xiquets!! ...

Cal fer una proposta molt especial per demanar que Saoro exercisca com a dj durant les festes i es deixe estar de paixarells traumatitzats per la mort de Kyle a South Park que ens torturen a reggaetons i pasteló divers. U2, Ramones, Loquillo... Saoro, ets molt gran!!

Desitjos per al Nou Any

Comencem per escoltar-nos bé i proveir-nos de sensacions i sentiments agradables (...). No reprimiu les vostres passions ni soterreu els vostres desitjos si voleu ser feliços (...) Només som feliços gràcies a les inclinacions i les passions satisfetes.

Madame du Chatêlet. Inclinacions

Primer triatló de pingüins "Pou Clar"

Dins de les activitats programades dins del Festivern 06 està programat un triatló per les rodalies del Pou Clar. La prova començarà dissabte 30 atravessant nadant les càlides aigües del Pou Clar i plantar-se al mig d'Ontinyent vestidet de pingüí de neopré pedalejant i finalment, pegar una volteta corrents pel casc àntic. Hi ha suculents premis com:

• 1r premi: 10 entrades debades i 100 euros en consumicions
• 2n premi: 4 entrades amb 40 euros
• 3r premi: 2 entrades i 20 euros

jornaler, deixa'm el neopré que vaig!!

Baixant els torrons per l'Aitana

Mentre la gent es dedica a atiborrar-se de tot allò que li vinga a la mà, hi ha d'altres que volen rebaixar els excessos nadalencs i conéixer un poc més l'entorn en que vivim. A banda, el fet de que Aitana mantinga gran part de la neu que va caure dimecres, la fa molt més interessant. Per una altra part, cal informar que els militars abandonaran la base en breu, constituint la primera espècie que no es desitjarà reintroduir dins de l'habitat.

Mini-Cava anant cap a Aitana
La Serrella
Font de Forata
Forata amb talló de neu
El Puig Campana des d'Aitana
El Montgó des d'Aitana

Crònica d'un any: !!! Ole tu mare !!!

Com passa el temps, pareix ahir i fa ja quasi un any des d'aquest compul de samarros.
Amb l'any 2006 tocant a la seua fi, és hora de fer un repàs del que ha sigut l'any de la consolidació de la comunitat gatzara.
Com diria el rutllo al video de festes de sam, " Amb eixa oloreta a herbero pels carrers de Bocairent començava un any que serà recordat pels amics/amigues de la comunitat gatzara, com un any que es pot resumir amb la frase que alguns membres vam escoltar al lloc de costum el dissabte passat: " Mira els del blog més visitat de Bocairent"

Del mes de gener cal destacar com no el primer gran pic de comentaris de la ja llarga vida del blog, arribant-se a replegar 41 comments en un sol post, a més del compul de samarros del qual maese nousseb a fet us durant tot l'any gatzara.
Entrat el febrer, i despres d'haver passat unes bones festes, amb l'ajuda de laqueinflaelcontador recolliem la primera alegria, amb pisculabis inclòs per part de gatzara, amb l'arrivada de la visita 2000.
Al mes de març, una nodrida representació de la comunitat gatzariana deixa emprempta en les terres del veí poble de Banyeres, les fotos donen fe. I a més es va batre una marca que fins a dia d'avui no s'ha tornat a veure, aconseguirem la fredolera xifra de 52 comentaris en un únic post: ! que brutos !

Del mes d'abril no recorde cap dada ressenyable, però segur que algun membre ( acceptant també els anonymous ) poden assenyalar alguna dada important, de la qual despres de tanta rutlla, jo no recorde.
Al mes de maig acomiadarem a sentum, que marxa a les terres de la Gran Bretanya a preparar el conclave gatzarià que tindria lloc a la ciutat de Cheltenham mesos despres, i com no ressenyar l'assoliment de la visita 5000 de este el nostre blog.
El juny i juliol passaren sense pena ni glòria (i em remet al paràgraf del mes d'abril, acceptant anonymous per referir-se a qualsevol acte gatzarià), llevat del retorn de sentum i del naixement d'una nova gatzara-afeccionada de nom Noa.
Al mes d'agost començava l'època de les cervesses, destacant una molt refressssssshhhhhhhcant a la caseta del maese nousseb acompanyada dels pistatxos de rigor, tanmateix el mes d'agost va donar per a molt més, com no una gran rutlla a un gran escenari, les fotos parlen per si assoles, però no puc evitar comentar el momoent conga, o el moment never mind, o com no el moment de regar les plantetes del gurú amb la música de la troya de fons, sobren les paraules ( o millor dit, sobren poals de regar).
El mes de setembre fou data assenyalada, doncs un membre de gatzara va passar per la vicaria, la qual cosa duu associada una despedida de solter, en la que el moment del joc dels xupitos amb tota la trope fou el moment més àlgid.
En octubre el blog es feia major, aconseguiem la visita 10000, enxampada per sentum però no fou fins fa poques dates que ho varem corroborar.
Novembre començà amb la nit més rutlla la del rutllo, nit en la que va haver un membre que es va convertir al vampirisme eixint malparat un servidor. Però a banda d'esta nit no es pot oblidar l'emocionant crònica de Matt el viatger, així com l'eixida a l'àmbit internacional del món gatzara, obtenint visites de llocs tant inhòspits com Indonèsia, Suècia, India ...
Del mes de desembre que dir, doncs que des de la felicitació de Nadal de la família reial que no s'havia vist res paregut. A banda destacar també l'expedició gatzara a la Gran Bretanya, a més d'una nova fita assolida el dia 12 de desembre on vam rebre 137 visites.

Des d'ací demanar a tot el món que ens visita, que participe més i a vore si podem aconseguir abans que acave l'any la visita 13000, intente-m'ho, això si: !! Nense Tiria !!

PD: Promet que el proper post no serà tant llarg i que tindrà més reportatge visual que escrit: NEVERMIND anem a per tu!!!

La comunitat gatzara vos desitja Bon Nadal

Dia de l'Orgasme Global

En Global Orgasm ens proposen que el 22 de Desembre totes les parelles (o persones) del món es dediquen a 'generar' energia positiva, amb la finalitat de reduir el mal rotllo regnant en la Terra actualment (violència, guerres, etc). Per a això tots els participants s'han de concentrar a pensar, durant i després de l'orgasme, en la Pau durant aquesta jornada. Més informació ací.

John Barnes: llegenda dels Reds

Jugador mític dels anys 80 juantament amb Ian Rush o John Aldridge, va ser el jugador de color anglés més valorat i més beligerant amb els atacs racistes provinents de quatre anglesos prostàtics. En el següent vídeo, se li fa un meritori homenatge a la seua valua com a jugador i com a persona. Ací l'enllaç.

A falta del calbet de la loteria, bo és el tio gatzara

Xiquets, ma mare i jo som l'equivalent a unes fades perquè hem anat repartint un pessiguet en les participacions de Mariola Verda. I es que, l'acció contra el PAI i les titelles que el movien havia de tindre alguna recompensa. Són 12€ per papereta el que ha tocat. Suficient per donar-se un homenatge de cervesseta amb platets calents. Bon profit i Bon Nadal!!

Manifestació per una vivenda digna

El 23 de desembre en la Plaça de Sant Agustí per aquells que no poden tornar a casa per Nadal perquè aquesta no existeix!!

Mor el bateria del You'll never walk alone

Fa tan sols una setmana que el vàrem escoltar en directe i aquest cap de setmana ha faltat el bateria del grup que va composar el mític himne corejat en cada partit del Liverpool. El seu nom era Fred Marsden, tenia 65 anys i va pertanyer al grup Gerry and the Pacemakers durant els anys 60. Els reds de cor estem de dol.

Ací un enllaç de EP3 i ací de nou el nostre:

La faceta més solidària del nostre gurú.

Tots tenim un àngel de la guarda que ens protegeix, en el cas de la nostra benvolguda serra Mariola el seu particular àngel no és altre que una gran divinitat de la xarxa. I és que com be resa el títol ...

.
Encara que amb retard, tot aplega en esta vida.

Tot i que encara no hem fet la celebració de l'entrada 10000 de gatzara, el nostre company sentum deia la veritat i va ser capaç d'enxampar a temps l'entrada. Això si, és un poc garrula perquè està imprimida sobre paper ( sentum, algunes classes d'informàtica no et vindrien malament ). De totes formes ahi està la prova testimonial.

Tria de videos i fotos

Ja teniu una selecció de les fotos i videos que vam fer en el viatge. Si aneu a l'enllaç de Festes 2006 veureu algunes de les fotos i en els segünts enllaços, inaugurem la participació de la comunitat gatzara en youtube:

Doblatge del canvi de guàrdia (ací)
Per Camden Town (ací i disponible només huí)
En les rodalies d'Anfield (ací)
El You'll never walk alone (ací)

Ací tenim el You'll never walk alone cortesia de George Best's phantom:

When you walk through a storm,
Hold your head up high,
And don't be afraid of the dark.
At the end of a storm,
There's a golden sky,
And the sweet silver song of a lark.
Walk on through the wind, Walk on through the rain,
Though your dreams be tossed and blown..

Walk on, walk on, with hope in your heart,
And you'll never walk alone.......
You'll never walk alone.

Walk on, walk on, with hope in your heart,
And you'll never walk alone.......
You'll never walk alone.

Lauren, eixe home!!!

No me'n recorde si era presentador o que, em sembla d'alguna cosa semblant a Eurovisió... el cas és que es va casa pel rite zulú (busqueu-ho en Wikipedia)... com que la comunitat volia ahí queda immortalitzat

Curigi s'uneix a l'editorial gatzara.

Degut al gran esforç que suposa dur avant este gran blog, el gran gurú m'ha donat el poder per a poder afegir notícies ( I com no "afotos" també ) a este nuestro blog. A partir d'ara podreu gaudir d'un altre punt de vista menys retòric, ja que no tinc la facilitat de paraula del nostre gurú (que per això ja esta ell ), però si de comentar aspectes relacionats amb el món de la farandula dels dissabtes rutlleros, que per a la majoria dels gatzares és el que més ens interessa. Per finalitzar aquest xicotet epígraf, deixe en l'aire la següent pregunta: Quin dia ens podrem juntar tots els gatzares per fer un gran encontre rutllo-musical nocturn? That is the question.

Mort d'un dictador

Ahir diumenge, Día Internacional dels Drets dels Animals, va morir Augusto Pinochet. És una macabra ironía, una broma de mal gust que coincidisca una data per commemorar la dignitat dels éssers vius amb la mort d'un energumen que es va saltar les més mínimes normes de convivència.

Des de Cheltenham

Rebentats de menjar porqueria i beure brebatges diuretiques com en una boda, ara tenim la primera oportunitat de rendir comptes al punt d'encontre que compartim. Nomes aplegar a l'aeroport i mentre esperavem a sentum, vam comencar un repas de les millors cervessetes de la zona que encara ens dura hui (a mi me'n falten per tastar mes de dos).. ahir varem menjar com cigaletes en el Burger
King i despres mirant el Manchester, que mes que mira-lo, ens miraven a nosaltres per estar baix de la barra. Hui hem fet turisme local, hem descobert que es la ciutat on va naixer el fundador dels Rolling Stones, Brian Jones, i ara se n'anem a controlar el cami cap a l'estacio de bus. Ara vos passe a curigi: Estic nublat i no se que escriure,pero aci la gent es veu que no treballa i no s'extressa molt, perque per a ser un dia de feina hi ha massa gent fent-se "paints" que no "half paints". Hem visitat el parc dels esquirols i quasitotes les tabernes que pel cami em anat trobant. Ara esperem que el nostre contacte nocturn amb la carnassa que ens ha preparat el tatet siga satisfactori i poder disfrutar d'una llarga nit de conversa amb el nostre fluid angles d'anar per casa: nomes dir que en situacions extremes la unica paraula que se'ns ocorre es: it it it it ...
Des de Cheltenham with love.

Curigix i Gatzarix se'n van a la Gran Bretanya

Ja està ací, ja ha aplegat el dia. Em falta anar a pels cacaus, veure el tema del roaming i comprar més memòria per la càmera. Bon vent ens guie i a pintar-se/-les s'ha dit. Sentumix, anem a per tu!!

El desafiament de Valencia hui

Desafiar a la llengua imperial de la premsa, és una cosa a remarcar. Posteriorment, i malgrat les lloances de factotums locals, crec que és una aventura difícil de consolidar. Difícil perquè la premsa escrita cada vegada té més complicat fer-se un lloc, difícil pel fet de mostrar-se clarament crític amb el pensament únic imperant (el titolar de portada és sobre una manifestació de les victimes del metro de la línia 1), complicat pel fet de que aventures similars com el 'Diario de Valencia' té a hores d'ara una lenta agonia. I finalment, el secessionisme lingüístics ja només ven als quatre nostàlgics 'palleters'... el castellà està pertot arreu i li la bufa tot.
No obstant això, com que crec en les causes perdudes, em cau bé el Baltasar Bueno de 'Valencia Hui'... Per cert, les males llengües, diuen que és un instrument de confrontació entre zapalanistes i campsistes subvencionat pel presi de la Diputació, el 'xufa' de Vallada, Ferran Giner.

Més actuacions en el dia contra la SIDA

Les catedrals holandeses van a posar condons en les seues torres per a promocionar el preservatiu com mitjà de prevenció de la SIDA. Les imatges parlen per sí mateix i m'esborrona pensar en que passaria si la Almudena o la Catedral de Burgos lluiren el lubricat làtex. Com diria Austin Powers: "tu eres muy malo, mini yo!!"... Més informació i imatges a tot condó ací.

Dia Mundial contra la SIDA

Nousseb ens ha refrescat la memòria sobre la pandémia que actualment s'enduu per davant a milions de persones especialment en les zones més desafavorides. Cal redoblar esforços en la difusió de les mesures preventives i fer que els tractaments retrovirals apleguen a tot aquell qui ho necessite. Per una altra banda s'ha de rebutjar les patents mèdiques sobredimensionades que neguen el tractament a milions de persones i que aprofundeixen en l'abisme existent entre el primer i tercer món. Els medicaments com el programari han de ser lliures!!

Antònia Font huí en els Concerts de Ràdio 3

Des de l'any passat els seguisc la pista i continua constituint un somni veure'ls en directe. Ara per ara, s'aconformarem en escoltar el seu pop surrealista i poètic a les 9 de la nit per Ràdio 3. Ací us deixe el seu enllaç: Antònia Font

Bona acció de la semana

Des de la mítica pesseta que demanava Lola Flores per aclarir els seus comptes amb Hisenda no es recordava res igual. No és pot permetre que una crac mediàtica i una icona del lliberalisme ben entés tinga problemes a l'hora de pagar el rebut de la llum. És per això que Un Euro para Espe tracta d'ajudar-la de la manera que bonament puga'm. Siguem solidaris que ve el Nadal.

Patir com un gos

La pujada a la Murta dins de la Mitja d'Alzira em va sentenciar i al quilòmetre divuit era un calàver amb cames. Tres parades vaig haver de fer per aconseguir un temps desastrós, 1:56:54, i ara toca reposar que no vol dir adormir-se. La setmana que ve acompanyaré a Garcia i a Figueres des del llit en la Mitja del Samaruc d'Algemesí. Pròxima revenja: 17 de desembre en la mitja del raïm de taula d'Asp.

Crònica de Matt el viatger des de Cambotja


"Avui he entrat a Cambotja procedent de Thailandia. Vaig iniciar el viatge a Saigon en el Vietnam, des d'allí vaig pujar pegant-li al pedal fins Hanoi. La gent de la montanya molt be, de la gent de la costa vaig acabar fins els collons, Ja alli, vaig agafar un tren fins la frontera xinesa, alli vaig ser dos dies rodant per aquelles montanyes i vaig tornar a Hanoi on vaig anar a la bahia de Halong. Despres vaig estar al consulat de Laos a Hanoi i m'informaren de les fronteres que tenia obertes per poder entrar, vaig estudiar la situació i vaig entrar per una que es a 300km de Hanoi, Una vegada en Laos la cosa va millorar, el ciclisme en Laos és de puta mare a més el pais és acollonant de bonic i la gent molt tranquileta, la veritat és que necessitava sortir del Vietnam. És un perill acollonant el rodar per aquelles terres, el trafic és boig i la gent al volant suïcida. A Laos tot molt be, en la capital Vietiane una passada, és bona per a viure una temporada, no notes que és una capital; és supertranquil i s'està collonut. La salut està respetant-me, els animalets en visitaren ahir, la veritat és que en vaig tindre un bon grapat pel cos, pero..... ja està solventat. Ja el dilluns vaig entrar a Thailandia, la veritat és que és com del cel a la terra d'aci a Cambotja, Thailandia és un país modern, no és europa pero no està tan endarrerit, és el més avancat dels quatre que estic visitant. En Thailandia tot bé, anava rodant i tot bé, la veritat és que la càmera de fotos a Thailandia la vaig gastar poc, això és bona senyal per a un país que jo tire poques fotos. Avui el primer dia a Cambotja ja he tirat més que en una setmana allí. Ací hi ha coses que es semblen molt a Mauritania, i Mauritania és molt heavy. Vaig per la carretera tapadet i aixi i tot el sol absorbeix, a mes he d'anar amb la boca i el nas tapat, ja que més que asfalt és terra i els cotxes passen a tota velocitat i els camions i és una polseguera la que alcen de collons."

Bon vent et guie amic i que el futur et depare noves aventures per a què tu les gaudisques i per a penjar-les ací. Això sí, torna sa i estalvi, d'acord?

Superfallera

És un pardal, és un avió... no és superfallera. Amb dos tonyes com dos sols i amb pintons aniquiladors, superfallera vetla perquè es mantinga la llei i l'ordre haja on es produïsquen injustícies dins de la millor terreta del món. Impagable testimoni gràfic.

Ja tenim casa!!

I que guapeta que és!! La nova s'anomena Conifers i està al centre. És igual de típica que l'altra, amb els mateix visillos en les cortinetes i sky pertot arreu... m'emportaré d'igual manera els visillets de ma mare per si no m'agrada la tonalitat... (ja se sap dels anglesos!!)... De la rodalia te n'aniràs però de la moqueta no t'escaparàs!! A sentum la dona ja l'ha advertit de que no em de donar quefer per les nits. Ja ens coneixen abans d'anar!!!

Huí açò dóna gust


Fent una captura als països des dels quals es connecten a gatzara, hem de plantejar-se fer ja la versió anglesa. Sentum, en les teues mans deixem el mega-projecte!
D'altres conclussions a extreure és que Joan entra més que sentum (a mi em cauria la cara de vergonya xatet!!) i l'enllaç de Suècia venia d'una ciutat de nom Huskvarna (clarament Jaume per connectar-se a gatzara se'n va al poble dels seus amors).. i per últim una pregunta: com collons internautes d'India o Indonesia apleguen a gatzara?

El caçador caçat


Van caient mites i és que el tio Nousseb encara no havia passat pel retoc fotogràfic... Hi ha qui ha estat atent i ens ha passat una altra visió del mag del Photoshop. Sembla tal com diu l'autor de la instantània poseït per l'esperit de Belcebú, Nosferatu i altres personatges endimoniats... a banda la conjunció amb els cinc 1's' seguidets fa que em riga jo del número de la bestia (666). Avalueu vosaltres mateix i ja teniu tema de Santa Cecilia per enguany: els dimonis naixen o es fan??

Crònica d'una quinta

Vàrem començar per unes dianetes en les Coves (vaig fer més de 200 punts i encara no m'ho crec)... i després ja pujàrem al temple de Lao, Kelo i Victor... Entre els conseguits acudits d'Espinós i els no tant de Sara i mamellaes de Mogo ens vàrem fotre el sopar que en línies generals va estar bé (exceptuant el problema que sempre tinc a l'hora de les postres)... En aplegar les rondes de la barra ja varen perfilar-se detalls per a la trentena de l'any que ve, parlàrem de la situació en Cuba amb Isi, vaig vendre una poca loteria que em vaig endur i vàrem advertir a Jaume de que anar a Gandia a l'endemà li portaria greus conseqüències (nyas, esquinç!!)... Finalment i després d'un breu pas per la tasca se'm vam anar a ca Peio a cremar les últimes naus i mossegar les últimes teles. Ja estic fregant-me les mans per a la de l'any que ve!!.

Te'n recordes?...

Remember when ...!! No començava així la simtonia de un programa de Canal9 on eixia Núria Roca parlant dels 80 i altres personatges més. Entre nousseb i jo mateix hem intentat fer retrocedir gatzara per veure dos personatges antagònics però que han compartit un mateix temps: la cupletista i el Yoda de Montserrat. A gaudir-ho

És temps de llaurar

Un vellet iraquià, àrab, musulmà i resident a Xicago des
de fa 40 anys, vol plantar, com cada any, creïlles al seu
jardí. Enguany, però, llaurar la terra és ja un treball
massa pesat per ell. El seu fill únic, Ahmed, estudia a
França. L'home li envia un correu-e explicant-li el problema.

"Estimat Ahmed: Em sent massa vell per llaurar la terra i
enguany no podré plantar creïlles. Si
estigueres ací amb mi, sé que el meu problema
desapareixeria. Sé que tu cavaries i remouries tota la
terra per mi. T'estima, el pare."

Poc després, rep un mail de son fill.

"Estimat pare: Ni se t'acudisca remoure la terra d'eixe
jardí. En eixe jardí és on vaig amagar allò i allà està bé,
colgat en terra. Ton fill que t'estima, Ahmed."

A les 4 de la matinada d'eixe dia compareixen l'FBI, la
CIA, els rangers i el marines, Steven Seagal i Silvester
Stallone, cossos d'elit de tota mena i representants del
Pentàgon que remouen tota la terra del jardí cercant-hi
materials per a fabricar bombes dàntrax, àcid bòric o
algun detergent sospitós. No hi troben res i
se'n van.

Al matí següent el vellet rep un correu-e del seu
fill. "Estimat pare: De segur que la terra ja està prou
remoguda per a una bona sembra. Donada la distància en què
em trobe, és el millor que he pogut fer per les teues
creïlles. T'estime, Ahmed."

Gràcies a Adelaida

Èxit de convocatòria en l'acte de les Agustines

Hi ha gent com jo mateix que hem viscut una llarga diàspora per diversos llocs. A l'aplegar al poble tenies una sensació d'estar descolocat, de no trobar el teu lloc. Mentrestant, hi ha gent que és poble i amb els seus mèrits i inconvenents arrimen el muscle de manera immediata quan intuixen en l'ambient algun perill. I ahí estan aspectes com el de la macro-urbanització o més recentment les Agustines.
Este diumenge corríem trànquils per Xàtiva perquè sabíem que l'acte meitat turístic meitat reivindicatiu estava en les bones mans del tio kkus i de wallace. Mira si va ser gran l'èxit que vàrem intentar acostar-nos a la 1:30 i ja ens van dir que no podia ser. Com a consol, ens queda el video penjat en Youtube:

Pujada al Castell de Xàtiva

Dia radiant, unes poques lleganyes als ulls i a afrontar la pujada al castell que ja coneixia de fer pràctiques de cotxe. Bones sensacions malgrat haver eixit dels últims i els 49:16 em demostren que poquet a poquet la cosa va millorant (lluny queden els 52 minuts llargs de la Cursa de Bombers de Barcelona de fa un any). Això sí, aplegar al nivell de Garcia, Figueres o el galàctic Andrés és un altre cantar. Pròxim repte: perdre tot el respecte a les mitges en la d'Alzira.

Ahí vos deixe unes dades històriques: la meua primera mitja i amb tots els companys juntets després de portar-me en volandes tot el trajecte. Hi ha momentets que s'han de viure.



I aquesta de la carrera d'ahir:

Extasiat amb l'Arcà

Sense haver vist els monòlegs, és una evidència que l'Arcà ha patit un salt de qualitat. Dels tradicionals sainets que fan molt pel rodatge d'una companyia, huí amb el 'Ací no paga ni Déu' m'ha donat la impressió de ser un grup sòlid i atrevit, que venç l'adversitat del temps i d'una obra complicada per durada i muntatge. Les pors del Pirata eren totalment legítimes per com de complicada era la seua actuació i la situació ha sigut superada molt satisfactòriament. Per uns moments, m'he cregut dins de grans teatres com el Rialto o el Principal, ja que l'espectacle no desmereixeria estar a l'altura d'estos recintes. No vull sembar pilota però és que se m'acaben els adjectius. Què barbaritat!!! No crec que un caragol haja deixat tantes babes com curigi i jo esta vesprada en l'Avenida. Nousseb i Pirata, vosaltres sí que sou uns vertaders gurús!!

L'Arcà representa 'Ací no paga ni Déu'

A les 18:30 este diumenge en l'Avenida per veure a Nousseb, el Pirata i companyia representant l'obra de Dario Fo. Jo no m'ho perdré i la comunitat gatzariana tampoc deuria. Ànim xicons!! La platea estarà amb vosaltres!!

La nit més rutlla la del rutllo!!

Després de curset matinal i dinarot vespertí afrontava amb el cos ja adobat el PANELLET per excel·lència. En aplegar al poble, s'olorava en l'ambient la gana de traca i de barca marinera que hi havia. Bon soparet amb wallace i figueres, trobament després de la desfilada amb nousseb, pirata, kkus i curigi. Primers tanguinos a les coves per pujar sense complexos als marinos. wallace i el clarió fent de les seues fins que em va mullar el peu amb el cubata (algun dia seràs rebatejat de manera inesperada i no tindràs ganes de preguntar perquè!!!)... Després de xarrar amb el clon d'Aurora i de fer-me paleontòleg de manera express, toca moure's al tram i fins ací puc contar la història. Ara toca als enverinats que diguen la seua!!. Ànim xicuelos!!