GATZARA f. Cridadissa i soroll en demostració d'alegria, d'entusiasme.
dimarts 15 de maig de 2012
Convocatòria unitària de l'ensenyament
Des de 1998 no hi havia una convocatòria d'aquest tipus i llavors jo encara pegava bacs per València tractant de treure endavant una carrera. Catorze anys després, el cloroform que ens ha amansat tants i tants anys sobtadament ha deixat de fer el seu efecte narcotitzador i la realitat mostra el seu costat més dur.
No se llavors el grau de mobilització que tingueren les manifestacions i no se tampoc si hi havia alguna cosa semblant a la guerra de guerrilles on cada docent tracta de tirar l'aigua al seu molí i com diuen en ma casa "pa Xixo si sobra". És hora d'anar de la mà i fer un front comú contra les retallades. Ni som ni hem sigut responsables d'esta disbauxa.
Si alguna cosa hem de traure de profit d'esta disbauxa generalitzada és la de valorar convenientment el que tenim més a prop, allò que determina la nostra manera de ser i aquelles relacions que són les que ens construeixen com membres del nostre entorn immediat.
És una espesa teranyina fabricada quasi sense adonar-se que al remat no ens parem a prestar-li una mínima atenció. Només quan trontolla o quan decididament se'n ve cap davall és quan la desitgem amb totes les forces i fem tot allò que tenim a l'abast per mantindre-la o millor encara reforçar-la.
Una passejada, un sopar en bona companyia compartint les situacions que se'ns han donat en la nostra rutina diària, una vesprada de dijous amb xurros tot i no ser de xocolate, un diumenge en el camp ajuntant tota casa i adonant-nos que malgrat tenir camins divergents, no som res si no estem junts.
Augmentar del 10% al 20% el límit legal d'alumnes per aula (és a dir, incrementar el màxim d'estudiants per classe de 27 a 30 en primaria i de 33 a 36 en secundaria)
No cobrir les baixes del professorat de menys de dues setmanes.
Aplaçar el canvi previst dels cicles formatius de FP.
Congelar o reduïr els complements salarials
Donar la possibilitat als centres de batxillerat d'oferir només un tipus de batxillerat.
Incrementar les hores de docència.
I el que és més greu, fer-nos a tots tontos, tenint la barra de dir que no es vora afectada la qualitat de l'ensenyament, amb 36 xiquets en molts casos de diferents nacionalitats, diferents ritmes d'aprenentatge, diferents nivells de motivació i diferents nivell de respecte cap a l'educació, si les classes són de 60 minuts, és impossible dedicar més de 2 minuts per xiquet, però en fi ara seran tot aplaudiments i la cançoneta de sempre de que si no anem a poder amb 36 xiquets, quan en molts casos són els mateixos pares que no poden ni amb un. Era una cosa que tard o prompte tenia que ocòrrer, jo esperava que fora tard, però per fi s'han carregat l'ensenyament públic i el que és pitjor, que amb estes mesures possiblement s'estalvien molts diners però en un futur molt proper l'escola es convertirà en una guarderia de xiquets grans. Només de pensar-ho se'm posen els pels de punta, en fi, per definir al ministre Wert només em queda la famosa frase de Jaume Ortí: "Llaurador burro, queradilles grosses".
Demà de matí començarà la segona convocatòria d'un concurs regional de programació per a alumnes de cicles formatius. Com que procurem fer la menor feina possible, vorem com ix la cosa perquè el que s'ha fet des de febrer és poc més que configurar des de zero una nova aula, preparar imatges específiques per al concurs, desenvolupar i corregir problemes que seran interpretats per un jutge on-line, presentar el concurs a altres centres, buscar premis, patrocinadors, etc. Esta vesprada passejant amb les mans en les butxaques hem comprovat que per cadascun dels equips que s'han presentat hi ha un parell de PC's en cas que un puga fallar. Els dos equips guanyadors passaran a un concurs nacional per decidir quin és el campió. Resumint, que a Ciscar, Català i tota la quadrilla ni li aplegarà esta solfa, això sí, de segur que es farà la foto en juliol dins d'un centre per garantir que els mantes treballen i suen dins de les aules com ha de ser. Obviament tota esta faena gratuïta no té incentiu econòmic per als vagos que ho conduïxen, faltaria més... Valmor, Bankia i resta de paràsits necessiten més mamella que nosaltres. I així anem, refent aeroports inutilitzats mentre un projecte de col·laboració entre centres queda silenciat per tota la misèria ètica de la gent que ha balafiat a mans plenes i ara són els prohomens de l'austeritat. I encara hi ha gent que dijous no farà vaga!!
El Boss versiona el We Shall Overcome de Pete Seeger
Himne dels anys 60 interpretat per aquells que no tenien res i només demanaven igualtat i justícia social. Hi ha multitud de versions però esta sembla la més emotiva.
És un terme compartit tant en València com en el Ferrol, ací teniu la seua definició etimològica. I pel que fa a l'argumentari és ampli i divers. Ací teniu un bon mostrari del que porten entre mans.
Pareix ser que els docents com va dir Esperanza Aguirre som uns gossos malfaeners, i per si encara la gent no s'havia enterat, el vicepresident José Ciscar a matitzat que les nostres vacances comencen a l'agost i que el juliol no és un mes de vacances ja que hem d'estar a disposició de l'administració, cosa que com ell diu ja se sabia, però ho havia de recordar més que res per a que la gent encara es posicione més encara en contra del professorat.
És molt trist veure que importa més si els professors tenim més o menys privilegis, treballem més o menys hores o tenim més o menys vacances, que l'educació dels fills d'aquells que ens critiquen. Per el que escolte tots els dies, la gent se n'alegra de que ens baixen el sou, ens augmenten les hores i el que és més important, ens augmenten les ratios ( Per si algú encara no ho sap, la ratio és el número d'alumnes per aula ).
Espere que no siga així, però quines poden ser les conseqüencies de desprestigiar la tasca docent d'aquesta manera:
A la consellera d'educació se li ompli la boca dient que no van a acomiadar a ningú i que van a contractar els mateixos interins que en el setembre del curs anterior. Si, però no diu res de la gent que es jubila, si hi han 380 IES a una mitja de 2 jubilacions per institut, els comptes no eixen, 760 professors menys que el curs passat i com ella mateix va dir més alumnes. Conseqüencia, ens augmenten les hores lectives als que som i ens augmenten la ratio. Classes amb fins a 35 alumnes, ens passarem més de la meitat de la classe intentant posar ordre i el poc temps que ens quede si de cas donarem alguna cosa, per desgràcia la realitat de les aules avuí en dia és esta, i per tant que ensenyarem? res, però pareix ser que això no és important, l'educació dels xiquets és el que menys importa.
Pareix ser que els docents, a l'acabar la seua última classe es deixen tots els llibres, treballs i examens per corregir a classe i que en arribar a casa ens tombem al sol i ens prenem la cervesa i no ens preparem les classes per al proper dia, cosa que no es veritat. Però per a la majoria este temps que dediquem a casa no és fer faena. Si continuen amb estos atacs el que aconseguiran és que de veritat fem açò, espere que no.
Posar classes de reforçament al juliol, per a qui? Per a aquell xiquet que s'ha passat tot el curs sense fer res, donant pel sac, entregant els examens en blanc, etc, etc. Així busquen la qualitat de l'ensenyament?
I a l'igual que ens ataquen als professors, perquè no diuen res dels pares. Jo m'he trobat pares que han vingut a presionar-me per a que aprovara al seu fill, que per cert no s'havia presentat a un examen i que tenia una mitjana durant el curs d'un 1, perquè sino seria jo el culpable de desgraciar-los la vida ja que era la única assignatura que li quedava i no podria fer la selectivitat en juny, i perquè no havien fet res per solucionar el problema durant el curs? O un altre que despres de cridar-lo per dir-li que el seu fill no feia res en classe i estava molestant als seus companys em va dir que no el molestara cridant-li per dir-li coses que ell ja sabia però que ell no podia fer res ja que en casa feia el mateix i ell no el podia controlar, i pretenen que nosaltres en controlem a 35? I estos son uns exemples, però igual que jo no pose a tots els pares en el mateix sac, ja que la majoria si que estan dispostos a col·laborar, m'agradaria que no ens posaren a tots els docents en el mateix sac ja que evidentment la majoria ens dediquem amb tota l'ànima a la nostra feina, però com en tots els llocs hi ha una mínima part que no ho fa.
En fi, no escric més perquè estic cansat de la mateixa cansoneta de tots els dies, de que be que visc, quina sort, ...
I quan reivindiquem una EDUCACIÓ DE QUALITAT, també pareix ser que únicament ens queixem de la baixada del nostre sou, evidentment que també ho fem, no som idiotes, però també estem reivindicant que es cobrisquen totes les baixes, hi ha alumnes que es passen mesos sense professorat, que baixen les ratios per a que els xiquets realment puguen aprofitar les classes (REIVINDICACIÓ MÉS IMPORTANT DE TOTES ) perquè ja ho va dir Julio Cesar "Divide y venceras" i d'altres com dotar als centres de l'equipament necessari, etc, etc.
I ja m'he cansat ( encara que no se de que ja que no faig faena ), sinò continuaria...
Des de 1998 no hi havia una convocatòria d'aquest tipus i llavors jo encara pegava bacs per València tractant de treure endavant una carrera. Catorze anys després, el cloroform que ens ha amansat tants i tants anys sobtadament ha deixat de fer el seu efecte narcotitzador i la realitat mostra el seu costat més dur.
No se llavors el grau de mobilització que tingueren les manifestacions i no se tampoc si hi havia alguna cosa semblant a la guerra de guerrilles on cada docent tracta de tirar l'aigua al seu molí i com diuen en ma casa "pa Xixo si sobra". És hora d'anar de la mà i fer un front comú contra les retallades. Ni som ni hem sigut responsables d'esta disbauxa.
