dissabte, 30 d’abril de 2005

Nit de caniques

Aquesta nit he tingut un somni inquietant, millor dit el que ha estat ha sigut un malson. El meu equilibri depenia dels moviments nerviosos i espasmòdics que a dures penes conseguia fer al damunt d'un mantell de caniques de tots els colors: de metàliques, de xineses, de normals etc. i tot açò ve per a plantejar-se on han quedat les caniques que teniem de menuts?. Jo recorde guardar-les dintre d'un moblet de la meua antiga habitació ... però i ara.... on estaran?... Potser en un futur li les donarà a la meua nebodeta. Ara què, potser ella no les usaria per a jugar amb les seues futures amigues, ves tu a saber... Hi ha que veure com me les estimava i ara Déu sap on pararan.

divendres, 22 d’abril de 2005

Homenatge als Tigres

Des de que els vegerem en el Fòrum, hi ha gent com jo què ja som incondicionals dels narcocorridos dels Tigres del Norte. Hi aquesta notícia fa referència al disc d'homenatge que realizen altres bandes mexicanes com Café Tacuba o la cantant Julieta Venegas. Així que ja tenim una altra excusa per gaudir una vegada més de les històries d'amor i de tràfic de droga a Ciudad Juarez i els seus voltants. Sabeu alguna cosa de la llegenda urbana de què els propis narcos pagaven als Tigres per a què composaren cançons inspirades en la seua vida? Jo no m'ho acabe de creure.

dimecres, 20 d’abril de 2005

20 d'abril dels Celtas

He crescut amb el seu 20 d'abril per bandera i comence a posar-me melancòlic (l'edat no perdona) cada vegada que la torne a escoltar. Supose què el tio de la cançó continuarà fent esforços per no oblidar-la ni perdre els vincles per minúsculs que siguen. Una adapatació de la lletra quinze anys després podria ser així:

20 de abril del 2005.
Hola chata, ¿cómo estás?
¿no creo que te sorprende que te escriba?
Llevo años intentando que escribirte sea algo normal
Pues es que sigo estando aquí solo,
me he puesto a recordar,
me está entrando melancolía
y necesito hablarte una vez más.

¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmo?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos...
Hoy no queda ya nadie de los de antes,
ahora todos se han anulado, se han anulado... síii!

Pero bueno ¿tú qué tal? ...di.
Lo mismo ya los críos se han ido de casa.
¿qué tal te va con tu marido?
Espero que siga siendo divertido.
Yo, la verdad, como siempre.
Sigo currando en lo mismo.
La música empieza a cansarme
y ya me encuentro muy vacío.

Bueno, pues ya me despido.
Si te mola me contestas.
Espero que mis palabras
desordenen tu inquebrantable conciencia.
Pues nada chica, lo dicho,
hasta pronto si nos vemos.
Yo sigo con mis canciones
esperando hacerme un hueco dentro de tus sueños.

Osti!! M'ha eixit molt depre l'adaptació.... vaig a fotre'm xocolate que tot ho cura

dilluns, 18 d’abril de 2005

A dos dies de l'auditoria

Després d'un atzarós i intens cap de setmana, els nervis afloren al veure el 20 d'abril tan prop. Aquest dia, m'avaluaran com faig de mestre i ja tinc assumit que em trobaran defectes. Demà pegarem l'espenta final i de segur, què el dimecres tot seran nervis i stress. De manera què vaig a estar de retir espiritual, també anomenat conclau. L'aura espiritual adequada em va aplegar dissabte nit i encara no m'ha abandonat. Dimecres ja sabré si 'Habemus qualitas' o 'habemus porqueritas'.

dijous, 14 d’abril de 2005

Huí fa setanta-quatre anys ...

... un referéndum guanyat per la majoria progressista burgesa destrona al sistema monàrquic i instaura la Segona República, la del sufragi universal, la de l'educació lliure i gratuïta, la de la laïcitat... Segons Clara-Simó els republicans són revolucionaris i antieclessiàstics i especialment implicats en les zones riberenques al Mediterrani. A més afegeix, que la majoria de les idees progressistes han sorgit d'aquestos entussiàstics activistes i que el mèrit sempre se l'han apuntat aquells reaccionaris que tenen al lliberalisme com la solució de tots els problemes... Tres quarts de segle després, encara es posen en entredit els principis que motivaren aquell esclat d'il·lusió massiu i la lluita d'aquells és encara la lluita nostra. A un pas de puça cap endavant solen vindre reculades de cangur. Us recomane que accediu a una web realitzada per la Universitat de València sobre la València que constituí la capital de l'Estat durant la Guerra Civil (interessantíssima)... I per a aquells que considereu que la Copa Davis d'Australia fou el principi de la III República, seguidament us adjunte les lletres més irreverents associades al Himne de Riego:

Si los curas y frailes supieran
la paliza que les van a dar,
subirían al coro cantando:
"Libertad, libertad, libertad!"


Si los Reyes de España supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldrían gritando:
"¡Libertad, libertad, libertad!"

dilluns, 11 d’abril de 2005

Canonització ja



Com deia la ja veterana Alaska "... quiero ser santa, quiero ser beata..."... Jo lo de sant ja fa vint-i-tants anys que ho tinc i ja m'assumisc com a tal però ... ai beato!! això sí que em falta en el currículum!!! Per això, no estaria mal què, modestament, em consideràreu ja com un bellíssima persona en vida ... de miracles ja n'he fet bastants ... he congregat multituds, he caminat de Serrans a Tarongers sense aturar ni dubtar mai el pas, correc els 10 kms en menys de 50 mins, he evaquat en la revetla de Na Jordana sense despentinar-me. Que més voleu?? Nousseb, el tutú a lo Billy Elliot és tot un encert. El dia que em faça beato, el primer miracle que faré serà atorgar-te el premi Pulitzer a la millor fotografia.
Tractant de rescatar el blog

Que sí, que teniu raó!! Que tinc la web deixada de la mà de Déu!! Que sempre trobe millors coses que fer que no actualitzar la web!! Però tot té una relació causa-efecte, no? (em sembla que era Hume qui deia això)... Motius de l'aletargament de notícies: a) primer i principal, el 20 d'abril (a l'igual que la cançó del mítics Celtas Cortos) he de rendir comptes a l'auditoria interna que es realitzarà a l'institut... i se què no me la puc pelar de cap manera, b) tracte de llegir més i deixar-me de consumir reality's de forma compulsiva (voleu que us done la meua opinió sobre la autobiografia de Bob Dylan??)... segur què em dieu que soc un carrossa... podria afegir una crítica sobre la peli del Hundimiento (ací gatzarin podria dir la seua) o de Diarios de una motocicleta on Sentum segur que em diria que se'm nota que em corre la sang roja... Bo, xape el post que ja tinc els alumnes ací

dijous, 7 d’abril de 2005

Altra vegada el primer del poble

El proper diumenge de nou el primer del poble en els 10 km d'Igualada. Estic ja cansat de ser invencible. Ja us contaré que tal va. Ahh!! I regalen xandall i tot!! Xe!! que barbaritat!! Definitivament l'atletisme és el esport més barat de tots: pel simple fet de fer de Forrest Gump van donant-te de tot.

dilluns, 4 d’abril de 2005

El primer del poble

A falta de saber si guindilla o algú més van ser tan frikis de pujar a Barcelona a participar en una cursa de 10 km, puc dir, sense faltar a la modestia que vaig ser el primer del poble, què ja és molt. I per a que done fe, de 7500 que van aplegar jo vaig ser el 4602: