dimarts, 29 de setembre de 2009

I encara hi ha gent que demana aigua

Segons l'estació meteorològica de Bocairent a hores d'ara duem 163 mm d'aigua des de diumenge fins ara, i durant este mes 285 mm, és a dir la meitat del que ha plogut durant tot l'any. Si plou malament i si no plou malament. Si fins ara a les notícies tot era grip A, ara tot és gota freda, encendre la televisió i la ràdio dona pena, crec que vaig a tornar a tirar de repertori i tornar a radio 3 que tot és música, i de la bona (Llevat de quan fan la UNED, que no li puc)

dilluns, 21 de setembre de 2009

Oktoberfest
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a la plaça de bous de València el primer Valencia Bierfest i com no, greenwich i jo, juntament amb uns amics de la moscaterà no em pogut faltar a tant magnífic aconteciment. Un ambient genial en un lloc inmillorable, eixe olor a fum de saltxitxa francfurt i de costelletes, queradilles fregides, ketxup acompanyat de música bervenera remember que ens feia beure sense parar, vaja com si estiguerem locos, i el millor, litres i litres de cervesa fresqueta d'alemanya, tant de cibà com de blat,ens ha encisat tant que l'any que ve tornem, si no podem anar a Munich a gaudir de l'autèntic Oktoberfest clar, ja que és una assignatura pendent que tenim. Llàstima que no ens poguerem endur les gerres, que sinò en quatre dies ens tocava renovar el vestuari perquè ja no ens entraria la roba.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Ens ho mereixem
Com va dir michel al mundial d'Italia'90, Kalaver i jo ens ho mereixem. Tot i que vam disfrutar el dissabte d'una música encissadora, recordant la bruja averia i sobretot del directe del millor grup que ha existit i existeix com Siniestro Total, ens va faltar la mítica tocà que alguns de vosaltres no coneixeu de Kortatu: Don Vito y la revuelta del frenopático (més coneguda per l'asamblea de majaras ). Per a nosaltres dos i per a tots els fans de Kortatu i de Siniestro Total ací vos deixe el que per a molts és la millor cançó dels 80 i de sempre.


dimarts, 15 de setembre de 2009

Primer assaig de tardor dels Gatzara's Tudell

Este dimecres vegeu si encetem els períodes de assajos que les classes ja estan ahi i el morro fa figa. Nousseb, com ho tens? Ja es sap que el Corral té una acustica prou millorable. De totes maneres, es pot anar.

Au cacaus, mulleu-se!!

dimarts, 8 de setembre de 2009

Quan més vas d'estreleta, més borinot eres!!

Res feia presagiar que les sensacions i les expectatives del tren a Barcelona quedaren entelades per un oratge amenaçador i per uns inaudits problemes de so en un concert de tanta grandària i tan costoses entrades.

Arribats a Sants trobarem l'habitació de seguida i una vegada havent deixat les bosses, ràpid posàrem rumb a la muntanya màgica. No cal dir que el temps era ajustat i que els nervis eren molts ( tants que els més menjadors no volien ni parar-se a pillar alguna cosa per fer un mosset ). Ja dins l'estadi, tots quedàrem captivats per la gentada que hi havia i per uns barrils de cervesa de 30 quilos que portaven assistents del concert a les esquenes i les venien a uns preus prou desorbitats.

Anem al gra, el començament va ser molt elèctric i prometedor. Llàstima que de primer hora, el so de la part dreta del concert comença a fallar i cabrejar al personal. I en lloc de para per veure si les coses es podien resoldre, el paixarell de Chris Martin continuava com si res passara. Les cançons anaven passant i el problema lluny d'acabar s'agrandava a cada instant.

Ja adonant-se de que les coses no anaven bé, la banda va començar un mini-concert agafant els instruments i eixint fora de l'escenari com un unplugged. Al meu parer van fer un poc el ruc fins que alguna persona els notificara que el so anava més o menys decent. Per al que va vindre després, a mi ja me la sauva prou.

A l'eixida cal destacar l'actitud heròica i la determinació titànica de Wallace a l'hora d'aconseguir CD's per a tots lluitant contra la marabunta. I es que ja es sap, que el coratge escocés és difícil de batre.

Ja de tornada del concert i després de sopar a mitjanit anàrem a la Ovella Negra on ens serviren poals d'alcohol i on dos guiris ens van pujar la temperatura veient les seues evolucions. Després d'això, anàrem a cremar les naus al Karma on gaudírem d'una bona música i on ja els esguitets anaven com en una boda.

A l'endemà, passejada per Rambles i barri gòtic i després d'un plat combinat ben complet, tornàrem d'esta xicoteta aventura un poc frustrada.

Ací us deixe un enllaç on es demana a la banda que tornen a Barcelona debades en compensació pel lamentable espectacle de divendres passat. Jo ja he signat.

P.D. Curigi, tu tens fotos per mesclar-les amb el text?

dimecres, 2 de setembre de 2009

Cold Play
Xiquets, ja està ahí, este divendres al concert que Cold Play donarà a la muntanya màgica. Per anar fent boca, un aperitiu.