dilluns, 29 de novembre de 2004

Avorriment igualadí
Només us puc contar que no desitge aquest cap de setmana ni al pitjor dels mortals. De festa zero, d'ansietat, tota i més perquè avaluacions són dimecres. Només puc que agräir mil vegades a Carles i Noe que vingueren a fer-me la visita perquè estava en un embotament brutal. L'aqüeducte que ve, el necessite com aigua de maig. Parlant d'aigua, que ploga ja!!

divendres, 26 de novembre de 2004

Incorporació de nou enllaç

Huí he actualitzat la secció d'enllaços llevant aquells que ja estaven obsolets i afegint-ne de nous. Puntualitzar que despedim a Anna i el seu Poderdelsilencio (disculpes pels textos plagiats, no creia que era per a tant!) i afegim la novíssima pàgina web de Borja on tenim reservat un espai reservat dintre de l'espai Semblants Raonables. T'agarraré!!!

dijous, 25 de novembre de 2004

L'infern és exotèrmic o endotèrmic?

Estret de lapetiteclaudine

La mayoría de los estudiantes fundamentaron su respuesta en la Ley de Boyle o en variantes de la misma. La Ley de Boyle es una de las leyes de los gases ideales que relaciona el volumen y la presión de una cierta cantidad de gas mantenida a temperatura constante y establece que el volumen es inversamente proporcional a la presión. Otro estudiante, sin embargo, ofreció la siguiente conclusión:

Para empezar -afirmó- necesitamos saber cómo la masa del Infierno cambia a lo largo del tiempo. Para eso necesitamos conocer la cantidad media de almas que entran en el Infierno y la media de las que salen. Creo que podemos afirmar con seguridad que, una vez un alma entra en el infierno no sale jamás. Por lo tanto, las almas entran pero no salen.

Para definir el número de almas que entran, echemos un vistazo a las distintas religiones que existen en el mundo hoy día. La mayoría afirman que todos aquellos que no forman parte de su religión van al infierno. Ya que hay más de una religión y las personas no forman parte de más de una de ellas, podemos concluir que todas las almas van al infierno.

Dada la tasa de nacimientos y muertes que manejamos hoy dia, podemos esperar que el número de almas crezca de manera exponencial. Si consideramos la media de cambio del volúmen del Infierno según la Ley de Boyle, podemos afirmar que, para mantener una temperatura y una presión estable, el volúmen del Infierno deberá expandirse de manera proporcional al número de almas que entran. Esto nos deja dos posiblidades:

1. Si la velocidad media de expansión del Infierno es menor a la velocidad media a la que las almas entran, entonces la temperatura y la presión crecerá hasta que el Infierno se haga pedazos.

2. Si la velocidad media de expansión del Infireno es mayor que el número de almas que entran en él, la temperatura y la presión descenderá hasta que el Infierno se congele.

Así que, ¿cuál es la correcta?

Si aceptamos el postulado dado por Teresa durante mi año de novato según el cual se acostaría conmigo cuando el Infierno se congelara, y tenemos en cuenta el hecho de que me la tiré anoche, entonces debemos considerar que la proposición nº2 es la correcta y, por tanto, concluir que el Infierno es exotérmico y ya se ha congelado. Y lo que se infiere de esta conclusión es que:

-si el infierno se ha congelado, eso significa que no se aceptan más almas y que podemos considerarlo extinto.

-Esto deja el cielo como única alternativa y demuestra la existencia de un ser divino y explica por qué Teresa se pasó la noche gritando: ¡Oh Dios mío! ¡Oh Dios mío!

dimarts, 23 de novembre de 2004

Xibeca: tot un descobriment



A banda de tindre les coses més clares amb el tema de la llengua, els catalans també han descobert una extrordinària cervessa de massiva acceptació de per aquestos indrets: la Xibeca de Damm.
Com a mostra un botó: " Se puede encontrar tanto en lata como en botella de litro, pero realmente se hizo famosa por su envase de litro que alegremente paseamos todos los jovenes,mucho antes de que surgiera la polemica del botellón.". A fe, que està millor en vidre que en llanda.

divendres, 19 de novembre de 2004

Reafirmació antroplógica de que som carn i ungla



Pau i el molt honorable s'assemblen com dues gotes d'aigua. O no? I la descoberta l'han realitzada a pocs quilòmetres d'Igualada, a un llogaret anomenat Hostalets de Pierola. Paquito, ma casa és ta casa!!!

dijous, 18 de novembre de 2004

Mirad que peazo zuavo

Amigo gatzara...para que no digas que no se te informa de las ultimas novedades en uniformidad propuestas por algunos destacados miembros de esta, nuestra querida escuadra, te pongo este bonito modelo para que dispongas de elementos de valoración en las proximas refriegas verbales a celebrar en el maset de los zuavos.


Hay quien sueña con hacerlo realidad algun dia.(ya sabes).

Saludos

dimarts, 16 de novembre de 2004

Festa de Santa Cecília



Com que molts dels lectors d'aquesta pàgina formen part de l'Assocació Musical de Bocairent (no els confongueu amb els de la Vila), m'han suggerit la possibilitat de penjar el cartell que anuncia la seua festa major: el dia en que passen a ser protagonistes de la festa. Vist des de fóra, veig la banda amb un poc de frustració ja que un bon dia un gurú entre els gurús de la solfa em va dir que mai aplegaria a bon port en les meues metes musicals. El temps li ha donat la raó perquè m'ho he deixat de banda, però no desespere i la meua il·lusió està intacta. Supose que entre maferpues, cantonades i borgetes em tiraran una maneta en el futur per tal de millorar les meues aptituds musicals.Va per ells.

dilluns, 15 de novembre de 2004

M'avorrisc, conseqüentment existisc

Que xungo és quedar-se a Igualada per avançar feina i no fer res més que intentar superar un constipat que encara m'acompanya i menjar una quantitat ingent de papes, carn, truita etc. De faena res de res. Sense més desitjos de que vinguera ja dilluns i no avorrir-me. Dissabte vaig veure Terrassa-Lleida, Depor-Llevant. Diumenge Barça-Casademont Girona i Espanyol B no se contra quin equip. Per favor, no més caps de setmana d'aquest tipus. Quant que he anyorat acudir a la parroquia, compartir tertulia i bons vermudets amb parroquians amics o simplement coneguts, anar a la Depor, fer quatre carreres que queden bé per a la foto i per la nit, rendir comptes amb mi niño i el seu localet amb atmòsfera irrespirable. Ie, que el divendres vaig de cap al poble!

divendres, 12 de novembre de 2004

Cinc milions de persones equivocades?

Si governa un macaco, si centenars de milions el recolzen, si té el cuiro, la gasolina, el metall i les armes, l'única cosa que ens queda és el reducte de les xicotetes coses.
No podrem fugir de la seua influència, però sí marcar una línia què no podra travessar.
Açò va per a vosté., Sr. macaco, i per a les caparres amb pell de marbre que li fan el nuc de la corvata: seguisc i seguiré sent governant sobirà de les meues incoherències, dels llocs que em piquen i de com me'ls rasque.
Aquest és el meu reducte. I a fe què és irreductible i molt difícil d'envair.

dimecres, 10 de novembre de 2004

Borges t'arregla el pitjor dia que pugues tindre

Un respir per a un dia de molt estrés:

'Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y
encadenar un alma; y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía
no significa seguridad, y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a
aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a
construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado
inseguro para planes...

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol
quema. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma,en lugar de
esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno
realmente vale, y uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende'

dimarts, 9 de novembre de 2004

Un anyet a la capital de l'Anoia

Ie xiquets, que em quede un any per ací. Si voleu alguna cosa de mi, ja sabeu on estic. Au cacaus!!!

diumenge, 7 de novembre de 2004

Quatre anys més



Com no podem tirar a Bush de la poltrona, s'aconformen en reinventar-lo de manera què ens semble més amigable. Tot vostre gràcies a Borja el teniu ací
El Sanedrí ha dictaminat què ...

donada l'escasesa d'article escrits pels dos membres que actualment fem posible gatzara, convoquem a tots aquells que vulguen aportar coses a què ho facen. Ens reservem el dret de publicació ja que desitgem que les notícies aportades vagen en la línia editorial d'aquesta pàgina.
Sense més xiquets, aneu enviant cosetes...

dijous, 4 de novembre de 2004

Cul de mal seient

Qui no plora no mama! I això és el que vaig a fer. Qui em conega un poc, sabrà que em canse de seguida de tot: un cop acabats els estudis podria haver continuat però me'n vaig anar a Madrid, allí als cinc mesos d'estar currant ja vaig començar a cercar nova feina fins que vaig trobar l'explotació d'Ontinyent (a priori haguera sigut de bojos renunciar-hi)... un cop en Ontinyent, vaig patir en carns pròpies l'estrés i la manca de reconeiximent professional i allò va fer que em posara de nou a estudiar, ja que allí no podia treballar ni un dia més. Encara sense acabar el projecte de la segon carrera, estic ara ací a l'Anoia, experimentant noves sensacions.
Doncs bé,encara que semble mentida comence a demanar un poc de tranquilitat i us expose el cas: el dilluns hi ha un mestre d'informàtica que deixa una vacant per tot el curs. Jo estic molt interessat en optar a ella perquè em veig capacitat i perquè em garanteix un any d'ingressos a la meua pobra economia. Per una altra banda, jo ací estic fent una substitució a un mestre que des del primera dia m'amenaçava en agafar l'alta mèdica abans d'hora perquè es trobava bé (una laringitis li provocava una afonia que l'incapacitava per a parlar). La meua substitució expira demà i llavors estaria lliure per optar a la vacant... Doncs no! Ahir li cride al professor que substituïsc i em diu que l'afonia no es cura, de manera que possiblement s'allargue la baixa (aspecte que m'incapacita per optar a la vacant de tot el curs)
CONCLUSIÓ: El meu futur per a enguany està en joc i jo he d'esperar amb els braços creuats perquè no puc fer res al respecte.
Ohh!!! Què ansietat!!! Seguirem informant...