dimecres, 26 de novembre del 2003

Que alegria, que alboroto!!! València seu de la Copa America!!! Ja podem no cagar en quatre anys fins que tots els macarrons que porten les barquetes, aterren a València i comencen a soltar pasta de baix de l'ala!!!!

Ai mare!!!Jo no sé si la mateixa gent de C9 es creurà tot el rebombori que s'ha creat. Digueu-me inculte però jo de la Copa America no sabia res. Digueu-me esnob però jo coneixia nomes la Copa Louis Vutton. Cacaus que te un !!!

diumenge, 12 d’octubre del 2003

Qui diu que no es pot fer el ruc un dissabte en ple mes d'Octubre???

La veritat es que puc considerar-me com un desvergonyit de ple dret. Acudir a la revetla d'Albaida vestit de vidua alegre sense cap justificant alcohòlic o cannàbic suposa un salt de qualitat important. Tot i que, anar disfressat igual que Manolo o el Sata em lleva càrrega desvergonyidora. Marcos, no pot dir el mateix, amb una disfressa de bisbe unica, amb la qual feia de cap de colla (té aptituds fisiques per això).

Be xiquets!!! Demà aterrem a la dura realitat i m'he de preparar!!

divendres, 10 d’octubre del 2003

Ahir, tot i arribar en presses a la cita, vaig acudir juntament amb Montse, Elena i Jorge a l'actuacio de Xavi Castillo al teatre de Banyeres. Vaig veure de nou el teatret referent al viatge de Jordiet (el seu personatge mes carismàtic) a un Dorado anomenat Terra Mitica. Confese ser molt forofo de les caricatures que realitza de la molt honorable alcaldessa de València i del seu company de fatigues el ara portaveu estatal. No penseu que el dia va ser molt redó. Només una dada. Passar tres hores davant d'un tallat no es el millor plan per passar la vesprada. Si no coneixieu als Pot de Plom, ara es moment de visitar la seua web http://www.potdeplom.com.

Au cacau, que vaja be la vesprada.

dimecres, 8 d’octubre del 2003

Hola xiquets:

Açò es la meua primera aportació a la comunitat blog. Espere tindre una continuïtat de continguts i anar aprenent a mesura que vaja escrivint coses. Demà és el 9 d'Octubre, dia de tots els valencians. En aquestes dates, sempre em ve al cap, la cançó de Raimon 'D'un temps, d'un país':

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

Visca la terra!!!