dijous, 29 de març de 2007

Shock de masses
Via correu m'ha aplegat inesperat, de sobte... la nota venia a dir que no em deixaria indiferent i a fe que ha encertat. Només començar-se m'han vingut al cap desenes de flashos derivats del visionat d'un paio així fent el garrulo d'aquella manera. Li diuen Sotok, ve de la part del donuts que no existeix i va ser regidor d'urbanisme amb el PP. Sembla que no li seduïa massa l'opció de boicotejar mitjans de comunicació i que la Espe seria un entrebanc en la seua carrera artística meteòrica.

De reminiscències les té totes i més: sembla un Tino Casal dels 80 (el de Eloise), amb eixa xotera d'òs de la caverna podria perfectament fer-se càrrec dels Village People i amb una privilegiada veu de vellut com la que té, podria fer els gallets característics dels Bee Gees, es fa acompanyar d'uns Lordi de mentida amb els que fa homenatge al concurs per excel·lència (el d'Eurovisió)... I que em dieu dels efectes especials propis de pelis mítiques de Sèrie B fetes amb una caixa de galetes, molta imaginació i poca pela... Xiquets, jo vaig a traure ja el banyador perquè, sens dubte, va a ser el hit de l'estiu.


dimarts, 27 de març de 2007

Dos nous enllaços

Ahí van dos links: un a l'essència moscatera més ortodoxa i l'altra al d'un miserable amb aficions taurines. Benvinguts al club, xiquets!!

dilluns, 26 de març de 2007

Últim concert de Llach

Vaig créixer entre cintes de la meua germana on a la capçalera estava un concert al Camp Nou. Aquell accent rar transmetia força i ritmes dels que fàcilment et quedaves amb les tornades de les cançons. No faltava cada any amb la seua cita a l'Echegaray i l'any passat no va ser una excepció a banda d'una visita puntual a Banyeres que al remat, ha sigut l'últim concert que he vist seu.
Per al record quedarà aquell concert hores abans del primer atac dels trastornats de les Açores. Un Llach ple de ràbia davant l'imminent enfrontament que s'acostava, va estar més de dues hores fent trontollar el deshauciat Echegaray amb un clam rotund en contra de l'atrocitat que ens venia. Aquell dia se'm va esvair la visió d'home fred i poc donat a concessions ben guanyada pel concert del poble prou encorsetat i gelat.
M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.

Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:


diumenge, 25 de març de 2007

Colla de dolçainers i tabaleters.

Com que pareix que va de bo, i ja tenim algun que altre "bolo" a punt de confirmar, necessitem un nom per a la colla de dolçainers i tabaleters, des d'ací vos demane la col·laboració per trobar-ne un adient. A banda de convidar a tot aquell membre de la comunitat gatzara que tinga una dolçaina o un tabal ( els voyeurs del blog també ) a formar part d'esta iniciativa.
Junts podrem fer comunitat.

dijous, 22 de març de 2007

Es pot tossir ací?

Els baixos nivells d´audiència de Canal 9 són els símptomes més evidents d´una malaltia crònica que començà a manifestar-se en l´època Fabregat-Lerma, s´accentuà en la de Villescusa-Zaplana i s´allarga en l´agonia final de no-sé-qui-Camps (em perdonaran que ignore el nom de l´actual director), convertit ja en descarat instrument de propaganda del PP. A la invisibilitat calculada del país real i complex que promociona la cadena (hi ha noms que ni fets a posta) ha respost el públic amb la mateixa moneda girant-li l´esquena, senyal que els valencians no som tan babaus com alguns voldrien. Molts dels potencials espectadors de Canal 9, que exigim uns mínims de qualitat i bona pedagogia i l´ús digne i normal del valencià, vam emigrar per refugiar-nos a TV3. Des de la construcció dels repetidors pagats amb els propis diners, i la posterior conversió a televisió digital, som centenars de milers els qui la mirem amb més o menys assiduïtat, perquè no hi ha color. Els amos del corral autonòmic, en comptes de millorar l´oferta del seu canal per veure de guanyar-se audiència, optaran pel que han fet sempre: impedir la recepció de TV3. La indigència de Canal 9 ja els va bé, perquè a fi de comptes els seus forats pressupostaris els paguem els contribuents, de manera que continuaran servint gasofa televisiva a un públic minoritari submís i alliçonat. No ha de prosperar un exemple del que podria ser una televisió digna i professional, oberta a la realitat del propi país i del món. Els croats de la llibertat de mercat es salten les seues lleis a la torera quan els convé, i més en època d´eleccions. Obsedits pels propis fantasmes, dèbils en el seu monopoli autoritari, faran mans i mànegues per ofegar la dissidència, fins i tot la tan modesta de veure la tele que més ens agrade. Si valencians i catalans no parlem la mateixa llengua, què tenen contra el saludable aprenentatge de llengües estrangeres? Tossirem quan i on ells ens diguen.

Manel Rodríguez-Castelló

Font: ( Levante-EMV )

dimarts, 20 de març de 2007

De blanques i negres

Des de primer moment va quedar clar que els nervis superarien amplament aquells que no exisitiren a les oposicions: en els dos caminava sobre fil d'aram però hi havia una diferència cabdal i és que, palmar en les opos només m'afectava a mi mentre que repartir notes desafinades perjudicaria al entorn immediat de la falla. A banda, cal afegir que dormir poc i fer-se més esguitets del que toca et lleva la poca lucidesa que pugues tindre i la progressió en la música ha anat indubtablement de més a menys.

No obstant això, s'ha de remarcar la fe cega i un tant temerària de Greenwich, la germanor de la colla gatzara tant el dia de l'ofrena com en el debut i com no, tornar a llocs mítics com la Plaça del Patriarca o el Carme, icones d'uns temps que no tenen perquè no tornar. Per acabar, no m'arrepentisc d'haver anat encara que queda un abisme per millorar. Ací i ara queden instituïts els Corrals com seu administrativa i d'assajos de la Colla Gatzara amb el veí com a President d'Honor. La manta al coll i el cabasset...

dissabte, 17 de març de 2007

Nova beguda oficial de la comunitat gatzara.













Barrejada amb whisky resulta una beguda celestial.

dijous, 15 de març de 2007

Colla de dolçainers i tabaleters La Comunitat Gatzara
Diumenge dia 18 de març a les 12, gran actuació de La Comunitat Gatzara al Cap i Casal.













Aquest és l'esboç de la falla on actuarem.

dimecres, 14 de març de 2007

Vint mil entrades!! Què barbaritat!!


Mentre laqueinflaelcontador s'ha pres un merescut descans, se'ns ha descobert lahinchaelcontdero i amb el crit de Viva Pego!! ens ha capturat el trofeu més preuat: l'entrada 20.000. Va per tots i gràcies reina! Per cert, quina disfressa portaves?

dissabte, 10 de març de 2007

L'arcà i sentum amb ells a la conquesta d'Alfafara

Amb Ací no paga ni Déu de Dario Fo, segur que l'èxit és apoteòsic i els contraten per als descansos de les orquestes estiuenques. Ànims per a Pirata, Nousseb i en especial a sentum que debuta en l'obra. Ai quins nerviets!!

dimecres, 7 de març de 2007

Mapa de forces entre el programari lliure i el propietari

Per què pagar per alguna cosa que pots tindre debades i que fa el mateix d'una manera més acurada? La lluita està oberta i ací veiem el mapa de la batalla sobre el terreny.


La tornada dels Smashing

Supose que la falta de liquidesa i ressó mou els grups a tornar a ajuntar-se i redissenyar les fórmules que els van portar al més alt. És el cas de Billy Corgan i els Smashing Pumpkins que després d'una trajectòria erràtica i molt obscura en solitari, han tingut dos dits de front i han fet les paus.
En el Primavera Sound de Barcelona, Billy, Darcy i James faran punt i seguit a la trajectoria que interrompiren en el Palau d'Esports de Madrid allà per octubre de 2000. L'entrada va costar quatre mil pessetes d'aleshores, el concert era diumenge i a l'endemà s'havia de currar. Billy de blanc immaculat, Darcy tractant-se de les seues adiccions va ser substituïda per la guitarrista de Hole i vam actuar d'improvisats camillers amb una xiqueta que va caure desmaiada als nostres nassos. No obstant això, una tralla incesant ens va fer aillar de tot i vam gaudir com mai dins d'aquella gabia. Què barbaritat!! M'arisse de pensar-ho!
Mapa del rock anglés


L'últim viatge realitzat a terres angleses va barrejar per parts iguals l'afició netament futbolera amb la devoció pel rock establert allà pels anys 60. Hi ha una web que ha elaborat un mapa on es detalla amb cura tots els llocs que han influït des de llavors fins huí en dia. Com no, Liverpool i Camden tenen el seu lloc, així com Cheltenham amb Brian Jones o Sheffield amb els actuals Artic Monkeys.

diumenge, 4 de març de 2007

Rellotges de sol


Dins del curset de rellotges de sol, vàrem reseguir el conjunt de rellotges disponibles en la Vall d'albaida. Pobles com Benissoda, Palomar, Guadassequies o el de la imatge de Benigànim allotgen tresors dels que ara sou partíceps. I la setmana que ve al poble des rellotges de sol: Otos.


divendres, 2 de març de 2007

La censura en els blogs

Dedicat als que em califiquen d'oportunista o que em mouen interesos ocults. Com deia aquell, entren ganes de tancar la porta i que l'últim tire la clau. Menys mal que trobes açò i et sents acompanyat.

dijous, 1 de març de 2007

Comentari sobre "La nostra Residència", article de Pau Calabuig a bocairent.net

És paradoxal l'envejable situació de la Residència dins del poble i la seua opacitat pel que respecta a tots nosaltres. Després d'haver realitzat allí l'objecció, el que et queda d'allí, és un regust de resignació destil·lat pels mateixos iaios i pels que allí treballen.

Pel que fa a les solucions aquestes han d'abarcar molts aspectes, com pot ser la d'una gestió directa i seriosa des de l'ajuntament. La llavor de les monges és valuosa i impagable. No obstant això, aquestes no han de ser les que diguen com funciona el centre o quines accions i horaris es porten a terme. El seu paper és el de colaboradores experimentades però no el de gestores. És totalment legítim que les monges dediquen el seu temps a l'assistència dels iaios i a l'oració però això no ha d'afectar a la quotidianeïtat dels nostres majors, Quan jo era a la residència, es sopava a l'hora dels nostres berenars i els iaios li pegaven la volta al rellotge dins del llit. A banda d'aquest desajust horari, hi havia una carència d'activitats que es resumia en veure culebrons o programes de succesos, resar el rosari i prendre la fresca quan es podia. En conclussió, cal una acció directa que implique als nostres majors en uns hàbits racionals i una dinàmica engrescadora.

Un altre gir a realitzar ha de ser el de traure la residència al carrer, fer-la visible, rebaixar els barrots que la separen del poble. És genial que en Nadal, els dolçainers i els Reis vagen a visitar-los, que facen missa tots els dies. Però s'ha d'eixir, fomentar accions que els traguen del seu reducte i els facen visibles i colaboradors necessaris de la vida del poble. Si no fem veure que es sentim orgullosos d'ells, aniran recloent-se cada vegada més en la seua closca i els de fóra serem més reticents a l'hora d'integrar-los al nostre costat.

Ara que fa olor ja a urnes, als capitosts se'ls ompli la boca i la residència està en primera línia de foc. Que si construiran una segona, que si l'ajuntament es desvelta per millorar les condicions dels nostres majors... aquesta Residència funciona pel bon fer dels assistents que hi treballen de manera precària, pel treball de les monges i gràcies. I d'ací a maig, tots ells veuran com per les reixes de l'entrada entren tota mena de propostes i en aplegar l'estiu el que vindrà serà una reixa doble d'alta. Una reixa forjada pels nostres representants i permesa per la nostra vergonyosa indiferència.