divendres, 27 d’agost de 2004

Bjork en defensa del copyleft



Una cantant excepcional sols pot dir coses com aquestes:

'You know, its ironic that just at the point the lawyers and the businessmen had calculated how to control music, the internet comes along and fucks everything up. Björk gives the finger again, this time waving it into the air. God bless the internet- she adds.'

'And what about you, then?
I'll still be there, waving a pirate flag.'

Cortesia de la petiteclaudine

dijous, 26 d’agost de 2004

Com un huracà!!!

'...Here comes the story of the Hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin' that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world...' (Bob Dylan-Hurricane)

Qui diu que no fan bon cine en estiu?? El pitjor va ser que la peli era a Tele 5 i ja es sap... s'acabava a la una de la matinada. Que la pel·lícula no deixa de tindre continguts lacrimògens i sovint una profunditat artificiosa és totalment cert. Que a Internet trobes nombrosos enllaços on rebateixen algunes omisions que fan en el film per dignificar més encara la imatge de Rubin Carter, sembla factible.Però tot això no lleva que l'Huracà va patir la discriminació racista habitual dels anys 60 i 70. A hores d'ara continua esmorteïda per la creuada de l'Estupidíssim contra tota classe d'homosexuals (incloent a la filla del seu vicepresident que és lesbiana)... Però hi ha que anar tan lluny per cercar discriminacions???... Que va!!! Sense més lluny, a Xàtiva, han censurat l'actuació de Pot de Plom per ofenses greus al Papa. Mare tapem!

dimarts, 24 d’agost de 2004

Recuperant l'alé després d'un cap de setmana intens

Tot seguit a l'acabament de la marxa baixarem amb les piles carregades per retrobar-nos amb el Gavaldà, el Joan Reig i el Falin. Lluny queda ja aquella festa de benvinguda a les caixes de sabates de Tarongers, on compartirem una litrona saborosa amb el Luguillano i menjàrem un poc el tarro a dues murcianes de Cieza . Vist que no s'avenien a les nostres classes desinteressades de valencià, nosaltres començarem a parlar en alemà amb coses com el Gute nacht o Mein name o I habe. Al que anàvem. Tocaren bàsicament cançons de l'últim disc i el que la gent aplaudí més van ser vells exits com el 'Jo vull ser rei' o el 'Bon dia'. Espere que l'any que ve iniciatives com aquesta tinguen continuïtat.

dissabte, 21 d’agost de 2004

De ruta per la Mariola



A les 6:30 del matí i completament de nit hem enfilat camí cap al Vinalopó per a esmorzar a la Front Freda baix una pinadeta amb un airet fresquet i molt bo i a més sense massa calor. Després de reposar forces, hem pujat fins al Somet des d'on hem baixat pel Mas del Pou i el de Dominguez fins Santa Bàrbara. A continuació hem continuat baixant cap al poble pels Teulars i per l'Alqueria. Aproximadament uns 20 km que no s'han fet gens pesats per a ningú de nosaltres, baix un matí que ens ha respectat amb bon correntet d'aire i millors temperatures. Per últim, Joan, Pere i jo després d'haver-se dutxat convenientment se n'hem anat cap als Moscaters per menjar-se una paella que estava per xuclar-se els dits. Només un inconvenient: que ja estic per a tot el dia escaldadet (que li anem a fer!!)Com no he fet cap foto perquè no me n'he enrecordat que portava al damunt la càmara, us adjunte una que he trobat per Internet

divendres, 20 d’agost de 2004

Per una Palestina lliure


La ONG Al-Awda està remetent paraules de suport als ciutadans palestins en la seua lluita pel reconeiximent internacional i per a la pacificació del país. La web és aquesta.

dijous, 19 d’agost de 2004

Un coet al cul

El més fàcil en aquestos dies de canícula és deixar-se portar per l'embotament i la passivitat pròpia de vacances. Huí he assumit un repte que, ara per ara, m'acollona i el pitjor és, que cada dia tindré un examen. A veure per on eixim

dimecres, 18 d’agost de 2004

Esglai a Guilella

Ahir a les cinc de la vesprada visquérem l'enèssim atemptat cap a la integritat de la ja molt assetjada Serra Mariola. Va ser a Guilella, antic convent de monges, i que ara pertany a mans privades. Es va encendre un magatzem de l'edifici i sort que l'actuació va ser ràpida, perquè d'una altra manera, amb el ponent i la tardança dels camions de bombers que van aplegar hora i mitja després, hagueren fet presagiar el pitjor. Ahir a les Xarrades a la Fresca li tocava el torn al Director del Parc Natural, que es va perdre en dissertacions sobre com de bonica és la serra i la feina molt important que VOLEN fer. En el torn de preguntes se li tiraren al coll, increpant-lo per la ineficiència de mesures preses i la no existència d'un pla propi de prevenció d'incendis. Fou descoratjador com treia balons fóra i argumentava que no es podia donar una actuació ràpida donada la burocràcia que s'ha de dur a terme des de la Conselleria fins els Ajuntaments. Pitjor encara va estar, el veure la manca de sintonia absoluta entre els dirigents del parc i agents socials com Mariola Verda (associació que ha sigut menyspreada sistemàticament per polítics miops)... bufen mals vents per a la Serra tot i ser Parc Natural. Cal una acció directa ja!!

dimarts, 17 d’agost de 2004

Tangos amargs

Hi ha històries brutals, que et suposen una bufetada a la cara i després de les quals et quedes amb cara de no saber que dir. La història tracta d'un carnisser centenari britànic que visitava cada dia la seva esposa a l'asil d'ancians. La dona estava malalta i tenia vuitanta-set anys. Ell anava a veure-la com qui compleix una cita amb l'amor. Potser conservava encara aquell punt d'il·lusió adolescent que mai no havia perdut o que recuperà en els anys de la vellesa. Les visites duraven vuit hores. Devien explicar-se poques coses. Qui sap si només es miraven en silenci, sense paraules, i se sentien bé, i en tenien prou.
Ell va degollar-la. Ho va fer, en saber que havien de traslladar-la a un altre centre per causa de la seua malaltia. El centre era lluny i no podrien veure's. Va preferir que acabara els seus dies. A ell l'han comdemnat a dotze anys de treballs forçats (comdemna absurda contant que té cent anys)i que no podrà suportar l'absència de la seva dona.

dilluns, 16 d’agost de 2004

Dos dies en els camps de crema

El que va començar el dissabte de bon matí ens va portar a la platja de Villaricos (Almeria), seu del CreamFields. A destacar l'extraordinari ambient format en l'àrea d'acampada del festival, la qualitat excepcional de les platges almerienses amb unes aigües cristalines que serien l'enveja de les platges valencianes o alacantines i una 'decepció' respecte a la música del festival. He aplegat a la conclusió de que estils com el dance, house o trip-hop són massa hedonistes per a un esperit estoïc com el meu, forjat dins d'una moral catòlica ferma i que m'ha servit per a valorar tota aquella música que proposa alternatives o inclús denúncia la situació i els problemes d'allò que ens rodeja (preferisc a la Mala abans que a Tricky o Massive Atack). Per últim, remarcar la colpidora visió del Parc Natural de la Serra de Gata... extensions infinites ermes i que, tot i això, guarden espècies endemiques més pròpies de latituds saharianes, una terra de color rogenc que és treballada fins l'extenuació baix els milers de metres quadrats de plàstics extesos a les seues valls, una gent oberta i desenfadada que fa que menjar als seues bars o tasques siga una experiència gratificant i a més barata. En resum, una terra de contrastos, per una banda el plaer nihilista del festival i per l'altra l'esforç i la lluita constant per guanyar-li terreny al desert i conseguir viure en un lloc tan hostil.

divendres, 13 d’agost de 2004

Tornant al Cinema Paradiso



Que hi ha diferències substancials entre 'El viaje de Carol' d'anit a la plaça de bous i la pel·licula de Tornatore és evident. Ací ni Totto ni Alfredo podrien haver-se guanyat la vida posant en marxa la cinta. L'avanç tecnològic és un fet i per a bé o per a mal, els nostres dos amics s'haurien d'haver buscat una nova ocupació a la que atendre's. No obstant, sí que hi ha moltes similituds. Compartiem anit un cel estrelat, potser els seients del Paradiso no foren còmodes a l'igual que anar a la plaça sense coixí (sàvia decisió de molts dels assistents que jo no vaig tindre). I per últim, la major similitud és l'expectació dels dos grups que reunien tant a amics com veïns, famílies, i perquè no, amors, somnis o esperances.

dijous, 12 d’agost de 2004

Racisme?

Si el món és molt ampli... si cabem tots. No és com la Lluna, que quant està minvant sí que hauríem estar tots apretadets

dimecres, 11 d’agost de 2004

Ja tinc carlota per moure'm



Aquestos dies he patit d'una passivitat brutal. Se m'esgolaven les hores entre les mans fins que, he aconseguit trobar un element d'il·lusió que no és altre que anar al ja molt remogut festival CreamFields. Igual que el burro es meneja al veure la carlota, jo també.

dilluns, 9 d’agost de 2004

No sigues borrego



De La Insignia

dissabte, 7 d’agost de 2004

He introduït un nou sistema de comentaris

Com podreu veure baix de la notícia he posat un nou sistema de comentaris que sembla més potent que l'anterior. De totes maneres continue deixant el vell fins passat un temps en que sàpia traure tot el suc a este nou model de comentaris... De totes maneres, espere que aneu fent ús del nou sistema a veure que us pareix. Au cacau!!

divendres, 6 d’agost de 2004

Fins quan haurem de suportar el greuge comparatiu

A Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni d'Agullent (Vall d'Albaida) de 56 anys, se'ls ha negat la possibilitat d'adoptar una nena xinesa perquè a parer de la conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana tenen "dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià" i perquè "compten amb pocs recursos personals per assimilar continguts".(Diari Avui-06/08/04)

Que passa? Que la xiqueta ve de Xina ja castellanoparlant??

dijous, 5 d’agost de 2004

Igual que el Rai amb la seua moto aquàtica



Passada l'alegria inicial per aconseguir les dues entrades (les quals no me les esperava per res del món) ara aplega el moment de posar els peus en terra i valorar (Per a què les vull?). A mi em sembla que el meu cas és més fàcil de solucionar que no el del Rai amb la moto aquàtica en el seu barri als afores de Madrid. Huí ho he estat mirant i son quasi tres horetes de distància (pitjor seria Galicia o Astúries). Només fa falta predisposició i ganes de passar-ho bé. La veritat és que un festival a la vora de la platja pot ser més que estimulant.

dimecres, 4 d’agost de 2004

Dues entrades per al CreamFields d'Almeria!!!



Sí senyor, dues invitacions per cortesia de Ràdio 3 a un concert on van Massive Atack, Fat Boy Slim, Goldfrapp o Miss Kittin entre d'altres. La putada és que el concert està a prendre pel cul i tanta maquineta em fa imaginar les pintes dels colegues que poden anar de per allí. Us adjunte l'aparença del cartell.
Que és un weblog?

- ¿Qué es para tí un weblog?

- Una terapía inútil, claro. Es como un psicólogo, pero bastante más barato, si contamos dos sesiones semanales a 50 €, el año tiene 52 semanas, mmm... un hosting sale bastante más barato y los resultados obtenidos no difieren demasiado.

- ¿Sí?

- No, pero algo hay que decir en estos casos

Tret de jetlageando

dimarts, 3 d’agost de 2004

Ansietat

He acabat de currar i ja ha començat el compte arrere per acabar el projecte. Ara per ara, les sensacions són prou decebedores i açò no ha fet més que començar. Seguirem informant en cas de que hi haja alguna altra novetat.

dilluns, 2 d’agost de 2004

Gatzara entra de ple dins del mercat ianqui!!



Amb el suport de prestigiosos directors com els germans Cohen, Michael Moore, Terence Malick etc. aquesta web ha estat distingida amb una estrela al Passeig de la Fama de Hollywood juntament a noms tan ilustres com els de Marlon Brando, Marilyn Monroe o Ava Gardner. La direcció de la web agraeix el reconeiximent i al mateix temps fa una declaració d'intencions on anuncia que ni el prestigi ni la fama obtinguda la van a canviar o domesticar.

Denuncia sobre la situació espanyola

Mentre a l'Estat Espanyol Telefonica cobra una cuota de 40 € per unes connexions màximes de 512 Kb/s a l'estat francés s'ofereixen connexions de 2 Mb/s a 20 €. Si a més contes, que el poder adquisitu espanyol és prou menor que el francés, huí en dia tindre una ADSL suposa un esnobisme (crec que vaig a tornar a la Tarifa Plana per conscienciació social)