dimarts, 30 de setembre de 2008

Estrena: 10 d'octubre

Santos no és un heroi, és un xic normal, regordet i al que li agrada tocar la dolçaina. No obstant, quan un viatger multidimensional l'avisa de que el seu millor amic és en realitat el maligne Nova, la missió de Santos es torna clara, salvar el mon i rescatar a Laura, l'amor de la seua vida.


Xiquets, ara si que va de bo, el divendres 10 d'octubre a fer cotxà i a vore la peli.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Endevineu qui són?

A mi em va costar una estona reconèixer qui eren, però se'ns dubte el fons em va donar la pista necessària per saber qui són.

dijous, 18 de setembre de 2008

L'Angliru, l'Olimp del ciclisme

Fins que el groovy o manel no m'aporten el diferent material audiovisual que vam tindre, no em queda més que tractar de transmetre amb paraules el que vàrem viure del divendres a diumenge. Eixírem matí el divendres, paràrem a esmorzar a la Roda i a dinar a la vora de Tordesillas, ja en la província de Valladolid.
Pegàrem un mosset i estiràrem les cames per rependre la marxa. L'oratge que s'havia mantés sense ploure durant tot el viatge ens va donar la benvinguda a Asturies amb una tronada que ens va fer témer el pitjor. Res més lluny de la realitat. Vàrem aplegar a la zona de Viapará (a meitat de l'ascensió a l'Angliru) amb unes cadires que ens prestaren amablement en Riosa i amb el menjar que havíem pillat al poble. Muntàrem la tenda amb les últimes llums del dia. Al nostre davant, es plantava imponent la immensa mole del cim. Els natius de la zona ens comentaren que no és el pic més alt. És més, en el moment que aplegues al més alt del port, encara queda una hora per camins de terra fins aplegar al cim de la Gamonal.

Quan la nit començava a guanyar la partida, nosaltres ja estàvem asseguts amb les nostres cadiretes estrenades i bevent cervesetes i el poc vermudet que el groovy va comprar al poble. Per la nit i ben sopadets, encetàrem un set i mig on el groovy va ser la víctima propiciatòria per fer-se els 'tanguinos' després de quasi cada partida. Estàvem rodejats de jovents de la zona i ens conscienciàrem de seguida de la necessitat de l'establiment d'un estatus oficial per al bable que parlaven aquella colla d'amics. Com no, ja sabem dir zu zara polita en asturià.Puxa Asturies!!
Hi havia una festa a tocar de la zona on havíem acampat. No obstant això, el cansament era molt i la música era una maquineta que a la mitja hora ja t'havia rebentat. Així què, s'enfilàrem als sacs perquè a l'endemà hauríem de viure fresquets moltes i intenses sensacions.
A migdia i ja amb tot arreplegat, partírem cap al cim. Tot allò era una festa. Una cua interminable de gent a peu o amb bicicletes es creuaven al nostre pas. L'objectiu era aplegar a la Cueña les Cabres on estaven les rampes més empinades. Passàrem per la Cuesta les Cabanes on flipàrem amb les pendents pronunciades que esperaven els corredors. Fins i tot, pujant a peu, les costeres exigien un cert esforç i aplegàrem al cim amb moltes ganes de dinar. En arribar a la Cueña les Cabres, l'ambient era espectacular. No he anat a moltes voltes però em semblava impossible veure alguna cosa decent amb tanta gent en dansa. Optàrem per anar més amunt, a la zona de l'Aviru, amb pendents del 20%, per tindre una bona perspectiva. S'ubicàrem a quilòmetre i mig de la meta en una zona amb moltes corbes on podíem veure des de lluny com pujaven els ciclistes. Dinàrem, pegàrem una revolada per la meta i tornàrem frustrats per no poder comprar cap maillot. Els cotxes de l'organització anaven petant pel camí i obligaven a hostesses i resta de panxacontents haver de suar la gota gorda caminant per poder aplegar a la meta.
Per fi, la serp multicolor feia acte de presència i l'ambient creixia per moments quan els ciclistes passaven pel lloc on havíem acampat. Quan varen arribar a les Cabanes, la gent va embogir i nosaltres des de dalt no soltàvem l'orella de la ràdio. Que sí Valverde estirava, que sí Contador responia o Sastre, malauradament, feia la goma. Per fi, al fons apareixia Contador amb una cadència bona de pedaleig per la pancarta dels dos quilòmetres. Després Valverde i Purito Rodriguez i finalment Leipheimer, Sastre... i un rosari de corredors que et demanaven que els ajudares empentant-los i que tractaven de buscar aire no se sap ben bé d'on. Impressionants mostres d'èpica amb els corredors rebentats i mirant al davant desitjant que l'infern s'acabara d'una vegada. He trobat un vídeo on sembla que estiga el grovy (després que arranca a córrer el que porta la bandera d'Espanya de capa). Ja de tornada, férem parada i fonda en Lleó on ens férem uns kebabs que sabien a glòria i on dormírem en un furgatxó digne de la família Monster.
Per concloure només em queda dir que la muntanya és màgica i enganxa i que alguna vegada tornaré per pujar-la en la bici. A banda, us deixe un vídeo del primer heroi que va fer cim a l'Angliru. Txaba, per sempre!!




dilluns, 15 de setembre de 2008

Dos cardaors en el bressol dels figatells

Costa fer una sinopsi o un breu resum de tot allò viscut en Beneixama dissabte passat. Fins i tot, l'exercici de narrar una seqüència de fets provoca que s'ajunten records i sensacions. Començaré per la posada del tratge entre cançons populars del repertori dels Guia passant per l'homenatge al mestre de San Fernando, Camaron. Disposàvem d'una cotxereta amb una situació envejable des d'on veiem el pas dels cristians, llauradors i estudiants. L'oratge s'acostava amenaçant a mesura que s'apropava l'hora d'eixir i de camí a l'inici, ja vàrem poder constatar la gran afluència de cardaorets com alguns membres de la tonga o el vertader Figueres. La nostra esquadra era la que tancava l'entrada i el repertori dels del Camp de Mirra va incloure peces com Moro del Sinc, Alygeaba Spyros i el Ball del Moret, propi de Beneixama. Anàvem obrint-se pas amb uns cascs prominents i unes capes gruixudes que t'aplomaven ben al terra cap al castell. Conclosa l'entrada, ens esperava un tros de sopar en casa de Joan amb un sortit d'entrepans, coques i tapes que vàrem gaudir de valent. Com a efectes col·laterals de la disbauxa regnant, cal assenyalar que se'm va perdre la càmera del tio que tantes instàntanies ens ha donat per aquest blog i a banda d'això, un grapat de diners també em van dir ahí et quedes.

Per concloure, no hem de deixar de banda l'agraïment als membres de l'esquadra que ens van acollir com uns més de la colla: David 'Cop', Bellotín, Xeto, Juan Diego, Joan, Josep 'el mentor de curigi' Guia, ... Xiquets!! Els gatzares no oblidarem com de bé s'ho passàrem i quedeu convidats des d'ara mateix a tractar de reviure els millors moments en el poble. Gràcies a tots!!

P.D. Elena i Wallace poden deixar les seues impressions sobre els actes del dissabte a migdia, així com proveïr-me de fotos que no en tinc cap.

Com diria George Best, visca don Jose Paz i la feliç ocurrència que va tindre!!

P.D.D. Hui vaig de cul. Demà crònica de l'Angliru. Au cacaus


divendres, 12 de setembre de 2008

Sanidad aconseja que no se consuman tellinas tras detectar 29 casos de hepatitis A en Valencia

P. G. del Burgo, Valencia
El ministro de Sanidad y Consumo, Bernat Soria, recomendó ayer a las familias que tengan tellinas en casa que se abstengan de consumirlas, tras la alerta de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición que ha ordenado la retirada del mercado de estos moluscos congelados procedentes de Perú de las marcas Peixet, Antonio y Ricardo, PCS y Mascato tras haber confirmado la Conselleria de Sanidad la aparición de cinco casos de hepatitis A en la Comunitat Valenciana relacionados con el consumo de este producto y tener sospechas fundadas de otros 24 que también están vinculados con esta ingesta.
Ninguno de los enfermos ha requerido hospitalización. La conselleria ha informado que todos los afectados son mayores de 18 años. Las mismas fuentes observaron que solo se ha podido confirmar la infección en cinco de los 29 casos porque fueron los únicos de los que había muestras para su análisis. Los cultivos del laboratorio confirmaron la existencia del virus de la hepatitis A en las muestras de tellinas analizadas.
La alerta se ha podido decretar tras detectar el Laboratorio de Microbiología de la Conselleria de Sanidad un incremento significativo de casos de hepatitis A en las últimas semanas en la Comunitat. Los técnicos de Salud Pública empezaron a hacer numerosas encuestas epidemiológicas hasta confirmar que el vehículo común eran las tellinas que se habían consumido tanto en bares como en los domicilios particulares.
El rastreo de casos permitió observar que las primeras infecciones databan de principios del mes de julio.
La conselleria indicó que el martes por la noche, cuando se conocieron los resultados de los análisis de los moluscos que confirmaban la presencia del virus de la hepatitis A, se trasladó la información a la Agencia Española de Seguridad Alimentaria que, a su vez, la difundió a través de la red nacional a todas las comunidades autónomas. El ministerio ha señalado que ayer estaba prácticamente retirado todo el producto de la cadena de distribución.
El ministro Bernat Soria elogió la rapidez con la que la Conselleria de Sanidad había detectado que las tellinas habían sido el agente causante de la infección. "Ésto revela la eficacia del sistema de alerta", destacó Soria.

PD: Xiquets, ens han fotut i ben fotut, ja que fins que no s'aclarisca, millor que no demanem per fer la picaeta le exquisites Tellines de les "Coves". Ens haurem de comformar únicament amb els callos, adobat, papes, mesclat i fabes.

Això si cervesa que no en falte.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Contant els dies per vestir-se de negre

Que sí, que és cert!!! Per primera vegada eixirem del perímetre fester que marca l'home de la manta i s'enfilarem cap al lloc originari dels figatells, que ens proveïx de gelats tot l'estiu o de formatge blanquet tot l'any. Sí senyors, el poble que va plantar cara a la tèrmica i va proposar l'horta solar actualment existent. Efectivament, em referisc al poble de Beneixama. La setmana passada vàrem fer una incursió per conèixer a membres de l'esquadra mora en la que eixirem i ens vàrem assabentar dels trets diferenciadors de la festa en honor a la Divina Aurora. Termes com cops, gastadors o plantejaments com els de tres capitans per a un mateix any son genuïns d'aquest poble riberenc del Vinalopó. Només em cal convidar-vos a acudir i aplaudir-nos fins l'extenuació (som l'esquadra que tanca l'entrada i dóna pas als camions) a nosaltres i a les quatre filaes existents: cristians, estudiants, llauradors i moros, i per una altra banda agrair a Adelaida i Joan la seua hospitalitat i les facilitats que ens han oferit per tal de participar en la festa. Que sone el Moro del Sinc!!

dilluns, 1 de setembre de 2008

Nou local per als gatzares

A partir d'ara haurem de canviar d'aires a l'hora de fer-se el pisculabis, perquè es veu que el més ric del cementeri no te prou i ha decidit muntar el seu propi negoci