dilluns, 30 de juny de 2008

Nit memorable a l'Abadia


L'ambient era l'adequat, les ganes eren les de viure alguna cosa fóra del normal i i havia bones vibracions de passar un bon soparet. Abans del plat fort, vam triar el Ximo com a lloc de concentració, on poder fer-se la prèvia. Després, una abundant picaeta, bona cosa de líquid per suavitzar la calor i pizzes o entrepa-pedra per acabar d'omplir la panxa. I això per als que menjaven, perquè gent com sentum o Figueres no van moure massa la barreta. Cal destacar, el bateig de Twenty com a nou membre de la Penya i una certa xafogor causada per la densitat humana que hi havia.
Del partit, parleu en aquells que saben de fútbol. Només dir-vos que en acabar, valia la pena veure a curigi i la seua peluca freshqueta, veure com el Turista es desmelanava juntament amb el Pijo i es deixava caure amb el seu cotxe per la plaça, certes bermudes fetes expresament per a l'esdeveniment i la germanor d'una nit com la d'ahir. Un gintoniquets van posar la cloenda d'un punt i seguit... perquè com bé va dir George, a agost ja tenim ahí la Supercopa.

P.D. Figueres , passa les fotos que vares fer i montarem un albumet, d'acord?

dilluns, 23 de juny de 2008

Trencant fronteres

Una vegada més, un cap de setmana trepidant acaba de passar i s'ha de constatar per a prendre la veritable mesura de tot allò que passa. Començaven divendres amb les Futbol 7 on passaven a formar part de la llegenda de Alça l'Aleta dins del seu XX aniversari. Malgrat no passar de primera ronda, constituïx tot un honor jugar al costat de mites com Tambor o Cates. Un primer partit seriós i l'últim ja no tant a causa de l'excessiva calor que ens va passar factura.
I a la nit, tocava saldar el deute amb els Antònia que en Alacant no em van deixar ni a mitja vela. I de bon tros, no ens van defraudar en absolut. Aposta arriscada al damunt d'un calorós GreenSpace pel fet de dur un orquestra simfònica paral·lela al grup. I tot i la molta basca que feia, els de Bunyola van arrasar. El Pau portava una samarreta idèntica a la de Wallace en honor al col·lectiu gatzara allí aplegat. El Greenwich es pixava del gust d'haver descobert un grup que barreja transbordadors, amb robots, alpinistes o samurais.
I què dir que no sapigueu ja d'ahir diumenge? Només que ahir en l'Abadia, l'abonnament de temporada ja no va valdre i els socis itinerants vam pillar millor lloc que els fixos, la cervesa i les pizzes van córrer a discreció... sentum patia, curigi i jo rosegàvem i la resta aguantava el tipo . Cal fer menció de que el quadriceps de George Best, no acostumat a alegries futboleres com la d'ahir, el va deixar sense una celebració com toca. No passa res!! El dijous més.


dijous, 19 de juny de 2008

D'una altra pasta per a iniciar l'estiu

El dopatge els ha fet molt de mal però veien les coses que els passen i els riscos que corren a diari, no està de més el tòpic d'estar fets d'una altra pasta. Vegeu la llenyà de Frank Schleck a la Volta a Suïsa comandada pel basc Igor Antón. Bé ha fet el groovy d'anar-se'n al banc de Cartagonova

I com que s'acosten dates de diversos concerts i s'acaba el curs, res millor que escoltar a Antonia Font. Qui sap, possiblementfins i tot vengem la totxa de Luis Enrique diumenge que ve. 

divendres, 13 de juny de 2008

No són bons temps per als docents

Fa uns dies va faltar Gonçal Anaya, pedagog precursor d'una renovació pedagògica més acostada a la Institucion Libre de Enseñanza de Giner de los Rios que als postulats mercantilistes actuals. No el vaig conèixer personalment però sí a través de Joan Baptista Malonda, mestre que me'l va introduir. En aquest article, Batiste li ret un sentit homenatge. I mentre gent com Marqués o Anaya se'n van deixant un terrible buit, ací ens quedem amb assignatures en anglés i una sensació de que el barco va més per inercia que no per la pericia d'aquells que porten el timó. En aquest article, la escriptora Susana Fortes relata com es sent un profe a dia de huí.

dimecres, 11 de juny de 2008

No només de futbol viu l'home

Que sí, que a mi també se'm va passar pel cap xarrar de futbol, en concret, de l'article que portava ahir El Pais sobre la última selecció republicana que va jugar un partit oficial abans de la guerra en Suïssa. Jugadors que han quedat relegats a un segon pla per les gestes edulcorades de la premsa franquista. Gent com Zubieta, Gorostiza o Eizaguirre mai tindran el ressó dels Marcelino o Zarra. I per una altra banda, el bon oratge sembla que aplegue i a continuació es proposa una activitat lúdica d'esport, de coneixença del nostre medi i reivindicativa pel que fa a les alternatives a l'ús del petroli dins de les nostres vides. Es tracta d'una marxa que anirà de Mariola fins al Moncabrer d'anada i tornada. Si voleu ací, tambè podeu apuntar-vos.


dijous, 5 de juny de 2008

El llegat de Marqués

Ha mort l'autor del País Perplex on reflexa els trets identitaris de la societat valenciana que encara tenen vigència. Tot i definir-se roig, nacionaliste i ecologiste, ha constituït una veu pròpia allunyada de sectarismes i dels aparells dels diferents moviments polítics. Huí tant en el Levante com en El Pais trobeu articles sobre l'autor. Falta veure si en els mitjans oficialistes, pesa més la última capa d'asfalt del circuïtet i d'aquesta manera no hi ha cabuda per al seu record i homenatge.

dilluns, 2 de juny de 2008

Endorfines en la ment

Cap de setmana esportiu de cap a peus. Començàvem el divendres a mitjanit un partit farcit de baixes com les de Manel, Figueres o Vicent. La cinteta de Garcés en el cap de Wallace no va ser suficient i el partit de seguida es va complicar. Tot això va vindre agreujat per una acumulació de personals que va minar el poder de banqueta de l'equip. No obstant això, cal destacar el rendiment de Garci, Crespo i Wallace en un partit que se'ns va anar als trenta punts de diferència. A l'endemà es jugàvem la supervivència en el torneig a partir de les 8. L'equip disposava de nou d'una curta banqueta i dels recanvis de Figueres i Vicent enlloc de Pere i d'un gripós Wallace i la sensible baixa de curigi. Partit jugat de poder a poder, on les distàncies van ser sempre molt curtes i on el nostre nivell defensiu va millorar molt respecte al primer partit. A destacar com un 2+1 pot ajuntar sensacions que van des d'una immensa alegria a una decepció descoratajadora després d'un tir lliure patètic. A banda d'això, cal destacar el rendiment de Figueres que va rondar les dobles figures, el bon fer de Garci i l'avinguda del cavaller de Vivar, des de les terres de la Castella burgalesa, per tal de donar l'empenta definitiva, la de l'èpica dels herois, aquella que t'encumbra o et soterra. Al remat, sis punts ens deixaven fóra de la competició amb un regust dolç de boca.

Ja per la nit, va aplegar l'hora de les celebracions com les dels aniversaris de Jou i Sentum i la iniciativa de pujar al Vinalopó a l'endemà amb la bici. No va ser un trajecte fàcil a causa dels nombrosos entrebancs que se'ns varen presentar: cobertes quartellades, eixos de rodes mal fixats, bacs, halogens perduts, merdes en el camí, etc. Sort que nousseb ha fet el cicle de mecànica i fa cara de bon xiquet a l'hora de que la gent ens deixe les seues claus angleses. A pel futbet anem!