dilluns, 2 de juny del 2008

Endorfines en la ment

Cap de setmana esportiu de cap a peus. Començàvem el divendres a mitjanit un partit farcit de baixes com les de Manel, Figueres o Vicent. La cinteta de Garcés en el cap de Wallace no va ser suficient i el partit de seguida es va complicar. Tot això va vindre agreujat per una acumulació de personals que va minar el poder de banqueta de l'equip. No obstant això, cal destacar el rendiment de Garci, Crespo i Wallace en un partit que se'ns va anar als trenta punts de diferència. A l'endemà es jugàvem la supervivència en el torneig a partir de les 8. L'equip disposava de nou d'una curta banqueta i dels recanvis de Figueres i Vicent enlloc de Pere i d'un gripós Wallace i la sensible baixa de curigi. Partit jugat de poder a poder, on les distàncies van ser sempre molt curtes i on el nostre nivell defensiu va millorar molt respecte al primer partit. A destacar com un 2+1 pot ajuntar sensacions que van des d'una immensa alegria a una decepció descoratajadora després d'un tir lliure patètic. A banda d'això, cal destacar el rendiment de Figueres que va rondar les dobles figures, el bon fer de Garci i l'avinguda del cavaller de Vivar, des de les terres de la Castella burgalesa, per tal de donar l'empenta definitiva, la de l'èpica dels herois, aquella que t'encumbra o et soterra. Al remat, sis punts ens deixaven fóra de la competició amb un regust dolç de boca.

Ja per la nit, va aplegar l'hora de les celebracions com les dels aniversaris de Jou i Sentum i la iniciativa de pujar al Vinalopó a l'endemà amb la bici. No va ser un trajecte fàcil a causa dels nombrosos entrebancs que se'ns varen presentar: cobertes quartellades, eixos de rodes mal fixats, bacs, halogens perduts, merdes en el camí, etc. Sort que nousseb ha fet el cicle de mecànica i fa cara de bon xiquet a l'hora de que la gent ens deixe les seues claus angleses. A pel futbet anem!