dijous, 28 de desembre de 2006

Primer triatló de pingüins "Pou Clar"


Dins de les activitats programades dins del Festivern 06 està programat un triatló per les rodalies del Pou Clar. La prova començarà dissabte 30 atravessant nadant les càlides aigües del Pou Clar i plantar-se al mig d'Ontinyent vestidet de pingüí de neopré pedalejant i finalment, pegar una volteta corrents pel casc àntic. Hi ha suculents premis com:
  • 1r premi: 10 entrades debades i 100 euros en consumicions
  • 2n premi: 4 entrades amb 40 euros
  • 3r premi: 2 entrades i 20 euros
jornaler, deixa'm el neopré que vaig!!
Baixant els torrons per l'Aitana

Mentre la gent es dedica a atiborrar-se de tot allò que li vinga a la mà, hi ha d'altres que volen rebaixar els excessos nadalencs i conéixer un poc més l'entorn en que vivim. A banda, el fet de que Aitana mantinga gran part de la neu que va caure dimecres, la fa molt més interessant. Per una altra part, cal informar que els militars abandonaran la base en breu, constituint la primera espècie que no es desitjarà reintroduir dins de l'habitat.

Mini-Cava anant cap a Aitana
La Serrella
Font de Forata
Forata amb talló de neu
El Puig Campana des d'Aitana
El Montgó des d'Aitana

dimecres, 27 de desembre de 2006

Crònica d'un any: !!! Ole tu mare !!!

Com passa el temps, pareix ahir i fa ja quasi un any des d'aquest compul de samarros.
Amb l'any 2006 tocant a la seua fi, és hora de fer un repàs del que ha sigut l'any de la consolidació de la comunitat gatzara.
Com diria el rutllo al video de festes de sam, " Amb eixa oloreta a herbero pels carrers de Bocairent començava un any que serà recordat pels amics/amigues de la comunitat gatzara, com un any que es pot resumir amb la frase que alguns membres vam escoltar al lloc de costum el dissabte passat: " Mira els del blog més visitat de Bocairent"

Del mes de gener cal destacar com no el primer gran pic de comentaris de la ja llarga vida del blog, arribant-se a replegar 41 comments en un sol post, a més del compul de samarros del qual maese nousseb a fet us durant tot l'any gatzara.
Entrat el febrer, i despres d'haver passat unes bones festes, amb l'ajuda de laqueinflaelcontador recolliem la primera alegria, amb pisculabis inclòs per part de gatzara, amb l'arrivada de la visita 2000.
Al mes de març, una nodrida representació de la comunitat gatzariana deixa emprempta en les terres del veí poble de Banyeres, les fotos donen fe. I a més es va batre una marca que fins a dia d'avui no s'ha tornat a veure, aconseguirem la fredolera xifra de 52 comentaris en un únic post: ! que brutos !

Del mes d'abril no recorde cap dada ressenyable, però segur que algun membre ( acceptant també els anonymous ) poden assenyalar alguna dada important, de la qual despres de tanta rutlla, jo no recorde.
Al mes de maig acomiadarem a sentum, que marxa a les terres de la Gran Bretanya a preparar el conclave gatzarià que tindria lloc a la ciutat de Cheltenham mesos despres, i com no ressenyar l'assoliment de la visita 5000 de este el nostre blog.
El juny i juliol passaren sense pena ni glòria (i em remet al paràgraf del mes d'abril, acceptant anonymous per referir-se a qualsevol acte gatzarià), llevat del retorn de sentum i del naixement d'una nova gatzara-afeccionada de nom Noa.
Al mes d'agost començava l'època de les cervesses, destacant una molt refressssssshhhhhhhcant a la caseta del maese nousseb acompanyada dels pistatxos de rigor, tanmateix el mes d'agost va donar per a molt més, com no una gran rutlla a un gran escenari, les fotos parlen per si assoles, però no puc evitar comentar el momoent conga, o el moment never mind, o com no el moment de regar les plantetes del gurú amb la música de la troya de fons, sobren les paraules ( o millor dit, sobren poals de regar).
El mes de setembre fou data assenyalada, doncs un membre de gatzara va passar per la vicaria, la qual cosa duu associada una despedida de solter, en la que el moment del joc dels xupitos amb tota la trope fou el moment més àlgid.
En octubre el blog es feia major, aconseguiem la visita 10000, enxampada per sentum però no fou fins fa poques dates que ho varem corroborar.
Novembre començà amb la nit més rutlla la del rutllo, nit en la que va haver un membre que es va convertir al vampirisme eixint malparat un servidor. Però a banda d'esta nit no es pot oblidar l'emocionant crònica de Matt el viatger, així com l'eixida a l'àmbit internacional del món gatzara, obtenint visites de llocs tant inhòspits com Indonèsia, Suècia, India ...
Del mes de desembre que dir, doncs que des de la felicitació de Nadal de la família reial que no s'havia vist res paregut. A banda destacar també l'expedició gatzara a la Gran Bretanya, a més d'una nova fita assolida el dia 12 de desembre on vam rebre 137 visites.

Des d'ací demanar a tot el món que ens visita, que participe més i a vore si podem aconseguir abans que acave l'any la visita 13000, intente-m'ho, això si: !! Nense Tiria !!

PD: Promet que el proper post no serà tant llarg i que tindrà més reportatge visual que escrit: NEVERMIND anem a per tu!!!

dissabte, 23 de desembre de 2006

La comunitat gatzara vos desitja Bon Nadal

divendres, 22 de desembre de 2006

Dia de l'Orgasme Global

En Global Orgasm ens proposen que el 22 de Desembre totes les parelles (o persones) del món es dediquen a 'generar' energia positiva, amb la finalitat de reduir el mal rotllo regnant en la Terra actualment (violència, guerres, etc). Per a això tots els participants s'han de concentrar a pensar, durant i després de l'orgasme, en la Pau durant aquesta jornada. Més informació ací.
John Barnes: llegenda dels Reds

Jugador mític dels anys 80 juantament amb Ian Rush o John Aldridge, va ser el jugador de color anglés més valorat i més beligerant amb els atacs racistes provinents de quatre anglesos prostàtics. En el següent vídeo, se li fa un meritori homenatge a la seua valua com a jugador i com a persona. Ací l'enllaç.
A falta del calbet de la loteria, bo és el tio gatzara

Xiquets, ma mare i jo som l'equivalent a unes fades perquè hem anat repartint un pessiguet en les participacions de Mariola Verda. I es que, l'acció contra el PAI i les titelles que el movien havia de tindre alguna recompensa. Són 12€ per papereta el que ha tocat. Suficient per donar-se un homenatge de cervesseta amb platets calents. Bon profit i Bon Nadal!!

dilluns, 18 de desembre de 2006

Manifestació per una vivenda digna

El 23 de desembre en la Plaça de Sant Agustí per aquells que no poden tornar a casa per Nadal perquè aquesta no existeix!!

diumenge, 17 de desembre de 2006

Mor el bateria del You'll never walk alone

Fa tan sols una setmana que el vàrem escoltar en directe i aquest cap de setmana ha faltat el bateria del grup que va composar el mític himne corejat en cada partit del Liverpool. El seu nom era Fred Marsden, tenia 65 anys i va pertanyer al grup Gerry and the Pacemakers durant els anys 60. Els reds de cor estem de dol.

Ací un enllaç de EP3 i ací de nou el nostre:

La faceta més solidària del nostre gurú.

Tots tenim un àngel de la guarda que ens protegeix, en el cas de la nostra benvolguda serra Mariola el seu particular àngel no és altre que una gran divinitat de la xarxa. I és que com be resa el títol ...

dimarts, 12 de desembre de 2006

.
Encara que amb retard, tot aplega en esta vida.

Tot i que encara no hem fet la celebració de l'entrada 10000 de gatzara, el nostre company sentum deia la veritat i va ser capaç d'enxampar a temps l'entrada. Això si, és un poc garrula perquè està imprimida sobre paper ( sentum, algunes classes d'informàtica no et vindrien malament ). De totes formes ahi està la prova testimonial.
Tria de videos i fotos

Ja teniu una selecció de les fotos i videos que vam fer en el viatge. Si aneu a l'enllaç de Festes 2006 veureu algunes de les fotos i en els segünts enllaços, inaugurem la participació de la comunitat gatzara en youtube:

Doblatge del canvi de guàrdia (ací)
Per Camden Town (ací i disponible només huí)
En les rodalies d'Anfield (ací)
El You'll never walk alone (ací)

Ací tenim el You'll never walk alone cortesia de George Best's phantom:

When you walk through a storm,
Hold your head up high,
And don't be afraid of the dark.
At the end of a storm,
There's a golden sky,
And the sweet silver song of a lark.
Walk on through the wind, Walk on through the rain,
Though your dreams be tossed and blown..

Walk on, walk on, with hope in your heart,
And you'll never walk alone.......
You'll never walk alone.

Walk on, walk on, with hope in your heart,
And you'll never walk alone.......
You'll never walk alone.

Lauren, eixe home!!!

No me'n recorde si era presentador o que, em sembla d'alguna cosa semblant a Eurovisió... el cas és que es va casa pel rite zulú (busqueu-ho en Wikipedia)... com que la comunitat volia ahí queda immortalitzat

dilluns, 11 de desembre de 2006

Curigi s'uneix a l'editorial gatzara.

Degut al gran esforç que suposa dur avant este gran blog, el gran gurú m'ha donat el poder per a poder afegir notícies ( I com no "afotos" també ) a este nuestro blog. A partir d'ara podreu gaudir d'un altre punt de vista menys retòric, ja que no tinc la facilitat de paraula del nostre gurú (que per això ja esta ell ), però si de comentar aspectes relacionats amb el món de la farandula dels dissabtes rutlleros, que per a la majoria dels gatzares és el que més ens interessa. Per finalitzar aquest xicotet epígraf, deixe en l'aire la següent pregunta: Quin dia ens podrem juntar tots els gatzares per fer un gran encontre rutllo-musical nocturn? That is the question.
Mort d'un dictador

Ahir diumenge, Día Internacional dels Drets dels Animals, va morir Augusto Pinochet. És una macabra ironía, una broma de mal gust que coincidisca una data per commemorar la dignitat dels éssers vius amb la mort d'un energumen que es va saltar les més mínimes normes de convivència.

dijous, 7 de desembre de 2006

Des de Cheltenham

Rebentats de menjar porqueria i beure brebatges diuretiques com en una boda, ara tenim la primera oportunitat de rendir comptes al punt d'encontre que compartim. Nomes aplegar a l'aeroport i mentre esperavem a sentum, vam comencar un repas de les millors cervessetes de la zona que encara ens dura hui (a mi me'n falten per tastar mes de dos).. ahir varem menjar com cigaletes en el Burger
King i despres mirant el Manchester, que mes que mira-lo, ens miraven a nosaltres per estar baix de la barra. Hui hem fet turisme local, hem descobert que es la ciutat on va naixer el fundador dels Rolling Stones, Brian Jones, i ara se n'anem a controlar el cami cap a l'estacio de bus. Ara vos passe a curigi: Estic nublat i no se que escriure,pero aci la gent es veu que no treballa i no s'extressa molt, perque per a ser un dia de feina hi ha massa gent fent-se "paints" que no "half paints". Hem visitat el parc dels esquirols i quasitotes les tabernes que pel cami em anat trobant. Ara esperem que el nostre contacte nocturn amb la carnassa que ens ha preparat el tatet siga satisfactori i poder disfrutar d'una llarga nit de conversa amb el nostre fluid angles d'anar per casa: nomes dir que en situacions extremes la unica paraula que se'ns ocorre es: it it it it ...
Des de Cheltenham with love.

dimarts, 5 de desembre de 2006

Curigix i Gatzarix se'n van a la Gran Bretanya

Ja està ací, ja ha aplegat el dia. Em falta anar a pels cacaus, veure el tema del roaming i comprar més memòria per la càmera. Bon vent ens guie i a pintar-se/-les s'ha dit. Sentumix, anem a per tu!!

dilluns, 4 de desembre de 2006

El desafiament de Valencia hui

Desafiar a la llengua imperial de la premsa, és una cosa a remarcar. Posteriorment, i malgrat les lloances de factotums locals, crec que és una aventura difícil de consolidar. Difícil perquè la premsa escrita cada vegada té més complicat fer-se un lloc, difícil pel fet de mostrar-se clarament crític amb el pensament únic imperant (el titolar de portada és sobre una manifestació de les victimes del metro de la línia 1), complicat pel fet de que aventures similars com el 'Diario de Valencia' té a hores d'ara una lenta agonia. I finalment, el secessionisme lingüístics ja només ven als quatre nostàlgics 'palleters'... el castellà està pertot arreu i li la bufa tot.
No obstant això, com que crec en les causes perdudes, em cau bé el Baltasar Bueno de 'Valencia Hui'... Per cert, les males llengües, diuen que és un instrument de confrontació entre zapalanistes i campsistes subvencionat pel presi de la Diputació, el 'xufa' de Vallada, Ferran Giner.

divendres, 1 de desembre de 2006

Més actuacions en el dia contra la SIDA

Les catedrals holandeses van a posar condons en les seues torres per a promocionar el preservatiu com mitjà de prevenció de la SIDA. Les imatges parlen per sí mateix i m'esborrona pensar en que passaria si la Almudena o la Catedral de Burgos lluiren el lubricat làtex. Com diria Austin Powers: "tu eres muy malo, mini yo!!"... Més informació i imatges a tot condó ací.
Dia Mundial contra la SIDA

Nousseb ens ha refrescat la memòria sobre la pandémia que actualment s'enduu per davant a milions de persones especialment en les zones més desafavorides. Cal redoblar esforços en la difusió de les mesures preventives i fer que els tractaments retrovirals apleguen a tot aquell qui ho necessite. Per una altra banda s'ha de rebutjar les patents mèdiques sobredimensionades que neguen el tractament a milions de persones i que aprofundeixen en l'abisme existent entre el primer i tercer món. Els medicaments com el programari han de ser lliures!!

dimecres, 29 de novembre de 2006

Antònia Font huí en els Concerts de Ràdio 3

Des de l'any passat els seguisc la pista i continua constituint un somni veure'ls en directe. Ara per ara, s'aconformarem en escoltar el seu pop surrealista i poètic a les 9 de la nit per Ràdio 3. Ací us deixe el seu enllaç: Antònia Font
Bona acció de la semana

Des de la mítica pesseta que demanava Lola Flores per aclarir els seus comptes amb Hisenda no es recordava res igual. No és pot permetre que una crac mediàtica i una icona del lliberalisme ben entés tinga problemes a l'hora de pagar el rebut de la llum. És per això que Un Euro para Espe tracta d'ajudar-la de la manera que bonament puga'm. Siguem solidaris que ve el Nadal.

dilluns, 27 de novembre de 2006

Patir com un gos

La pujada a la Murta dins de la Mitja d'Alzira em va sentenciar i al quilòmetre divuit era un calàver amb cames. Tres parades vaig haver de fer per aconseguir un temps desastrós, 1:56:54, i ara toca reposar que no vol dir adormir-se. La setmana que ve acompanyaré a Garcia i a Figueres des del llit en la Mitja del Samaruc d'Algemesí. Pròxima revenja: 17 de desembre en la mitja del raïm de taula d'Asp.
Crònica de Matt el viatger des de Cambotja


"Avui he entrat a Cambotja procedent de Thailandia. Vaig iniciar el viatge a Saigon en el Vietnam, des d'allí vaig pujar pegant-li al pedal fins Hanoi. La gent de la montanya molt be, de la gent de la costa vaig acabar fins els collons, Ja alli, vaig agafar un tren fins la frontera xinesa, alli vaig ser dos dies rodant per aquelles montanyes i vaig tornar a Hanoi on vaig anar a la bahia de Halong. Despres vaig estar al consulat de Laos a Hanoi i m'informaren de les fronteres que tenia obertes per poder entrar, vaig estudiar la situació i vaig entrar per una que es a 300km de Hanoi, Una vegada en Laos la cosa va millorar, el ciclisme en Laos és de puta mare a més el pais és acollonant de bonic i la gent molt tranquileta, la veritat és que necessitava sortir del Vietnam. És un perill acollonant el rodar per aquelles terres, el trafic és boig i la gent al volant suïcida. A Laos tot molt be, en la capital Vietiane una passada, és bona per a viure una temporada, no notes que és una capital; és supertranquil i s'està collonut. La salut està respetant-me, els animalets en visitaren ahir, la veritat és que en vaig tindre un bon grapat pel cos, pero..... ja està solventat. Ja el dilluns vaig entrar a Thailandia, la veritat és que és com del cel a la terra d'aci a Cambotja, Thailandia és un país modern, no és europa pero no està tan endarrerit, és el més avancat dels quatre que estic visitant. En Thailandia tot bé, anava rodant i tot bé, la veritat és que la càmera de fotos a Thailandia la vaig gastar poc, això és bona senyal per a un país que jo tire poques fotos. Avui el primer dia a Cambotja ja he tirat més que en una setmana allí. Ací hi ha coses que es semblen molt a Mauritania, i Mauritania és molt heavy. Vaig per la carretera tapadet i aixi i tot el sol absorbeix, a mes he d'anar amb la boca i el nas tapat, ja que més que asfalt és terra i els cotxes passen a tota velocitat i els camions i és una polseguera la que alcen de collons."

Bon vent et guie amic i que el futur et depare noves aventures per a què tu les gaudisques i per a penjar-les ací. Això sí, torna sa i estalvi, d'acord?

dissabte, 25 de novembre de 2006

Superfallera

És un pardal, és un avió... no és superfallera. Amb dos tonyes com dos sols i amb pintons aniquiladors, superfallera vetla perquè es mantinga la llei i l'ordre haja on es produïsquen injustícies dins de la millor terreta del món. Impagable testimoni gràfic.

dimecres, 22 de novembre de 2006

Ja tenim casa!!

I que guapeta que és!! La nova s'anomena Conifers i està al centre. És igual de típica que l'altra, amb els mateix visillos en les cortinetes i sky pertot arreu... m'emportaré d'igual manera els visillets de ma mare per si no m'agrada la tonalitat... (ja se sap dels anglesos!!)... De la rodalia te n'aniràs però de la moqueta no t'escaparàs!! A sentum la dona ja l'ha advertit de que no em de donar quefer per les nits. Ja ens coneixen abans d'anar!!!

dimarts, 21 de novembre de 2006

Huí açò dóna gust


Fent una captura als països des dels quals es connecten a gatzara, hem de plantejar-se fer ja la versió anglesa. Sentum, en les teues mans deixem el mega-projecte!
D'altres conclussions a extreure és que Joan entra més que sentum (a mi em cauria la cara de vergonya xatet!!) i l'enllaç de Suècia venia d'una ciutat de nom Huskvarna (clarament Jaume per connectar-se a gatzara se'n va al poble dels seus amors).. i per últim una pregunta: com collons internautes d'India o Indonesia apleguen a gatzara?
El caçador caçat


Van caient mites i és que el tio Nousseb encara no havia passat pel retoc fotogràfic... Hi ha qui ha estat atent i ens ha passat una altra visió del mag del Photoshop. Sembla tal com diu l'autor de la instantània poseït per l'esperit de Belcebú, Nosferatu i altres personatges endimoniats... a banda la conjunció amb els cinc 1's' seguidets fa que em riga jo del número de la bestia (666). Avalueu vosaltres mateix i ja teniu tema de Santa Cecilia per enguany: els dimonis naixen o es fan??

dilluns, 20 de novembre de 2006

Crònica d'una quinta

Vàrem començar per unes dianetes en les Coves (vaig fer més de 200 punts i encara no m'ho crec)... i després ja pujàrem al temple de Lao, Kelo i Victor... Entre els conseguits acudits d'Espinós i els no tant de Sara i mamellaes de Mogo ens vàrem fotre el sopar que en línies generals va estar bé (exceptuant el problema que sempre tinc a l'hora de les postres)... En aplegar les rondes de la barra ja varen perfilar-se detalls per a la trentena de l'any que ve, parlàrem de la situació en Cuba amb Isi, vaig vendre una poca loteria que em vaig endur i vàrem advertir a Jaume de que anar a Gandia a l'endemà li portaria greus conseqüències (nyas, esquinç!!)... Finalment i després d'un breu pas per la tasca se'm vam anar a ca Peio a cremar les últimes naus i mossegar les últimes teles. Ja estic fregant-me les mans per a la de l'any que ve!!.
Te'n recordes?...

Remember when ...!! No començava així la simtonia de un programa de Canal9 on eixia Núria Roca parlant dels 80 i altres personatges més. Entre nousseb i jo mateix hem intentat fer retrocedir gatzara per veure dos personatges antagònics però que han compartit un mateix temps: la cupletista i el Yoda de Montserrat. A gaudir-ho



divendres, 17 de novembre de 2006

És temps de llaurar

Un vellet iraquià, àrab, musulmà i resident a Xicago des
de fa 40 anys, vol plantar, com cada any, creïlles al seu
jardí. Enguany, però, llaurar la terra és ja un treball
massa pesat per ell. El seu fill únic, Ahmed, estudia a
França. L'home li envia un correu-e explicant-li el problema.

"Estimat Ahmed: Em sent massa vell per llaurar la terra i
enguany no podré plantar creïlles. Si
estigueres ací amb mi, sé que el meu problema
desapareixeria. Sé que tu cavaries i remouries tota la
terra per mi. T'estima, el pare.
"

Poc després, rep un mail de son fill.

"Estimat pare: Ni se t'acudisca remoure la terra d'eixe
jardí. En eixe jardí és on vaig amagar allò i allà està bé,
colgat en terra. Ton fill que t'estima, Ahmed.
"

A les 4 de la matinada d'eixe dia compareixen l'FBI, la
CIA, els rangers i el marines, Steven Seagal i Silvester
Stallone, cossos d'elit de tota mena i representants del
Pentàgon que remouen tota la terra del jardí cercant-hi
materials per a fabricar bombes dàntrax, àcid bòric o
algun detergent sospitós. No hi troben res i
se'n van.

Al matí següent el vellet rep un correu-e del seu
fill. "Estimat pare: De segur que la terra ja està prou
remoguda per a una bona sembra. Donada la distància en què
em trobe, és el millor que he pogut fer per les teues
creïlles. T'estime, Ahmed.
"

Gràcies a Adelaida

dimarts, 14 de novembre de 2006

Èxit de convocatòria en l'acte de les Agustines

Hi ha gent com jo mateix que hem viscut una llarga diàspora per diversos llocs. A l'aplegar al poble tenies una sensació d'estar descolocat, de no trobar el teu lloc. Mentrestant, hi ha gent que és poble i amb els seus mèrits i inconvenents arrimen el muscle de manera immediata quan intuixen en l'ambient algun perill. I ahí estan aspectes com el de la macro-urbanització o més recentment les Agustines.
Este diumenge corríem trànquils per Xàtiva perquè sabíem que l'acte meitat turístic meitat reivindicatiu estava en les bones mans del tio kkus i de wallace. Mira si va ser gran l'èxit que vàrem intentar acostar-nos a la 1:30 i ja ens van dir que no podia ser. Com a consol, ens queda el video penjat en Youtube:

dilluns, 13 de novembre de 2006

Pujada al Castell de Xàtiva

Dia radiant, unes poques lleganyes als ulls i a afrontar la pujada al castell que ja coneixia de fer pràctiques de cotxe. Bones sensacions malgrat haver eixit dels últims i els 49:16 em demostren que poquet a poquet la cosa va millorant (lluny queden els 52 minuts llargs de la Cursa de Bombers de Barcelona de fa un any). Això sí, aplegar al nivell de Garcia, Figueres o el galàctic Andrés és un altre cantar. Pròxim repte: perdre tot el respecte a les mitges en la d'Alzira.

Ahí vos deixe unes dades històriques: la meua primera mitja i amb tots els companys juntets després de portar-me en volandes tot el trajecte. Hi ha momentets que s'han de viure.



I aquesta de la carrera d'ahir:

diumenge, 12 de novembre de 2006

Extasiat amb l'Arcà

Sense haver vist els monòlegs, és una evidència que l'Arcà ha patit un salt de qualitat. Dels tradicionals sainets que fan molt pel rodatge d'una companyia, huí amb el 'Ací no paga ni Déu' m'ha donat la impressió de ser un grup sòlid i atrevit, que venç l'adversitat del temps i d'una obra complicada per durada i muntatge. Les pors del Pirata eren totalment legítimes per com de complicada era la seua actuació i la situació ha sigut superada molt satisfactòriament. Per uns moments, m'he cregut dins de grans teatres com el Rialto o el Principal, ja que l'espectacle no desmereixeria estar a l'altura d'estos recintes. No vull sembar pilota però és que se m'acaben els adjectius. Què barbaritat!!! No crec que un caragol haja deixat tantes babes com curigi i jo esta vesprada en l'Avenida. Nousseb i Pirata, vosaltres sí que sou uns vertaders gurús!!

dimecres, 8 de novembre de 2006

L'Arcà representa 'Ací no paga ni Déu'

A les 18:30 este diumenge en l'Avenida per veure a Nousseb, el Pirata i companyia representant l'obra de Dario Fo. Jo no m'ho perdré i la comunitat gatzariana tampoc deuria. Ànim xicons!! La platea estarà amb vosaltres!!

dilluns, 6 de novembre de 2006

La nit més rutlla la del rutllo!!

Després de curset matinal i dinarot vespertí afrontava amb el cos ja adobat el PANELLET per excel·lència. En aplegar al poble, s'olorava en l'ambient la gana de traca i de barca marinera que hi havia. Bon soparet amb wallace i figueres, trobament després de la desfilada amb nousseb, pirata, kkus i curigi. Primers tanguinos a les coves per pujar sense complexos als marinos. wallace i el clarió fent de les seues fins que em va mullar el peu amb el cubata (algun dia seràs rebatejat de manera inesperada i no tindràs ganes de preguntar perquè!!!)... Després de xarrar amb el clon d'Aurora i de fer-me paleontòleg de manera express, toca moure's al tram i fins ací puc contar la història. Ara toca als enverinats que diguen la seua!!. Ànim xicuelos!!

dilluns, 30 d’octubre de 2006

En estat catatònic

Els vinets de la Terra Alta i els del Priorat m'han passat factura i a hores d'ara estic immers en una realitat paral·lela de la què espere eixir prompte. Només contar-vos que vaig estar al costat d'un personatge de la transició com és el Yoda de Montserrat. Ara quan m'envien les fotos ja les penge.

dimecres, 25 d’octubre de 2006

Nou enllaç agregat i bateig d'una suaveta exemplar

Que millor que començar les deu mil visites agregant el blog per on parlarà de primera mà el nostre triatleta més internacional de les seues coses. Al mateix temps, cal donar les felicitats als pares pel proper bateig de Noa el 5 de Novembre. No és necessari ennumerar les innumerables mostres d'arrelament de la xiqueta a la filà dels Suavos on és ja, una de les membres més destacada. I això, als seus tios els ompli més que els sopars de Norato. Amb festeres així es perdria el terme de 'fester/a de carxot'
Espai reservat per l'entrada de quatre zero's
Ai quins nervis!!

diumenge, 22 d’octubre de 2006

Perseguint la gesta del jove soldat grec

Huí hem donat un pas més a l'hora d'aconseguir emular la proesa del soldat grec que va morir per córrer des de Marathon fins Atenes. He aconseguit fer la meitat del seu trajecte i ja he patit en carn pròpia les bambolles en els peus, la irritació en l'entrecuix, el mal del mugrons pel frec de la samarreta. Huí l'objectiu era el d'acabar i s'ha aconseguit. Ara toca consolidar la distància i millorar el temps de huí (sobre 1:53 minuts). En l'apartat d'agraïments, cal esmentar la llavor de Miguel, Garcia i Figueres que m'han acompanyat tot el recorregut no permetent que deixara caure els braços en els moments fotuts; com també la de wallace i curigi des del seu retir espiritual donant ànims. Gràcies gent!!

divendres, 20 d’octubre de 2006

Diari d'un Home de Ferro

Entre tots els triatlons és dels més durs (4 km de natació, 115 km de ciclisme i 30 km de córrer)... Doncs, mira per on, ja tenim un mestre que ho ha conseguit. Però, no parlaré per la meua boca sinó que deixaré que ell s'esplaie com cal. A comparació, la meua mitja marató de Petrer del diumenge és un passeig en barca (ja vos ho contaré el dilluns). Peret!! de major vull ser com tu!! Ací un dels articles més èpics de gatzara (cal revisar l'ortogràfia, eh!!)

dimecres, 18 d’octubre de 2006

Dos anyets de la meua nebodeta

Huí fa dos anys, anava tot grillat per Igualada tractant de trobar un ordinador on penjar l'alegria exultant que sentia dins d'aquest blog. Al remat, els meus ossos van caure dins de la universitat on em vaig colar en l'aula d'informàtica i em vaig poder esplaiar a gust. Dos anys després, puc assaborir per primera vegada l'aniversari en directe i contribuir a la seua alegria amb un super-tricicle, el qual tunejarem convenientment amb enganxines dels Lunnis.

Moltes felicitats perla!!

divendres, 13 d’octubre de 2006

2133 quilòmetres de pont

L'expedició gatzariana creuarà en desembre el Canal de la Mànega per anar a la terra dels Beatles, dels Rolling o Queen. La motivació és la presa de contacte amb sentum i la vila de Cheltenham, ciutat de 200.000 habitants en la regió de Gloucestershire. Anglesotes!! deixeu d'estar amargades per com són de terrossos els vostres aborigens, deixeu de cridar l'atenció amb vestits i complements estrafolaris i deixeu de beure cervesa com en una boda!!. Els vostres latin-lovers ja tenen els bitllets i les targetes d'embarcament en la butxaca. No patiu que anem al rescat!!

dimecres, 11 d’octubre de 2006

Qüestionari trompa

En Internet s'anomenen 'memes' i tracten de ser qüestionaris a respondre per tot el món. Com no, què hi ha res més obert que una bateria de preguntes sobre les múltiples varetes que portem a les esquenes. Em sincere jo el primer però vull la participació de tots, inclòs Nousseb.

1- On t'agrada bufar-te i on sols fer-ho?

Bàsicament amb alcohol però no qualsevol, només el del senyor J&B amb gel

Pel que fa al lloc, allà on estiga el senyor J&B (maset, coves, gela, etc.)

2.- Què no soportes quan vas nano?

Si de per sí ja soc tolerant (juas juas), amb vareta encara més

3.- Quin tret de la teua personalitat destaca quan vas trompa?

Sens dubte, una xarrera interminable i com no, una desinhibició real.

4.- Quines són les fases de la teua bufera?

-Inici(buscar l'excusa més tonta possible per celebrar alguna cosa)
-Nus (departir amb J&B)
-Desenlllaç. (veure al dia següent com s'hem alçat i riure's de tot)

5.- Com són les resaques després de les turques i que fas per evitar-les?

Bàsicament, no mesclar i anar-me'n a dormir si no m'aguante a mi mateix

Ale xiquets!!

dimarts, 10 d’octubre de 2006

Nova eixideta del Club d'Atletisme Gatzarià

El dia de la Pilarica a les 11 del matí, quedeu convocats en l'Alameda de Xàtiva per participar en la Volta a Peu Fallera. No cal dur pintó que és fotut per a l'aerodinàmica de la correntella. La distància és de 9 km. Es fa una crida als curigians i wallacians perquè afronten el repte amb el mateix entusiasme que en la Pobla i deixen el pavelló ben alt, com no pot ser d'altra manera. Xiquets, les heroïcitats ens esperen!!
Com serà Google en 2084?

Ahí teniu una possibilitat?
Buenavista Social Club torna a la càrrega


Malgrat que ja han faltat gent com Compay Segundo, el grup de veterans músics cubans continuen sorprenent per la seua vitalitat i valentia a l'hora d'afrontar nous reptes. En novembre, presentaran un disc on fan versions de clàssics actuals com les cançons de Artic Monkeys, ColdPlay, U2, etc... i tot, per a obtindre beneficis per a aturar el canvi climàtic. En Ràdio 3 ja els podeu escoltar dins de s.XXI. Llarga vida a iaios com estos!!

dilluns, 9 d’octubre de 2006

Un 9 d'octubre d'incerteses



Que és un 9 d'octubre desesperançat no hi ha cap dubte. Que malgrat tot, després del mar de fons existent sembla que res canviarà. I tot, per les putes llistes que si jo vaig davant i tu darrere. Un ball de xifres, nom i sigles que acaben marejant i donant fàstic. El de menys és veure que es vol fer. Mentrestant, la dreta té molt clar el que s'ha de fer i ben cert és, que no perden el temps. Està tot perdut?. Sempre ens quedarà el dret al pataleig com fa la gent de l'Espai.

dijous, 5 d’octubre de 2006

Hi ha llocs on Google no aplega

Has provat amb la wikipedia?

dimecres, 4 d’octubre de 2006

Per un habitatge digne

Dins de la web per un Habitatge Digne podem trobar reivindicació i a la seua vegada abundant informació interessant a l'hora d'afrontar hipoteques, situació del preu del sòl, alternatives i llocs on buscar ajudes etc. En especial s'ha de tenir en compte el document "Pincha la burbuja"... Els especuladors retornen a la borsa i dades com les que la vivenda usada en València ciutat baixa un 1%. Estem en el punt d'inflexió i això, tot just, acaba de començar.

dilluns, 2 d’octubre de 2006

Gaudir i patir en Banyeres


TENDRESA

Aquest camí que deixo enrera
és llarg
però em vull lleuger
del seu bagatge,
que res no em valen
tants d'atzars,
ni els vells camins,
ni el blau del mar,
si dintre seu no sento
com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa..."



Gran Llach en Banyeres, deixant de banda la racaneria que havia lluit en altres concerts i conseguint que el miler d'assistents gaudiren de les seues cançons i dels seus incissius comentaris. Potser ara que la seua carrera acaba, adopte una postura més propera a la gent i això és d'agrair. A l'endemà, tres focus de foc es declaraven quasi simultàniament al mas d'Ull de Canals. Com que la Brigada del Poble va ser destinada a tasques d'extinció, nosaltres ens vàrem quedar a fer vigilància. Que a u d'octubre ens passe açò és per a parar-se a pensar que ací hi ha alguna cosa que no va bé.

divendres, 29 de setembre de 2006

Dorian en 'cualquier otra parte'

Van a traure nou disc i la seua cançó 'Cualquier otra parte' ha constituït la cançó de preparació d'opos i de l'estiu. Ara trauen el disc on barregen bases electròniques amb un estil minimalista i poperet. Ací teniu els enllaços: Web de Dorian i Dorian en MySpace

dimarts, 26 de setembre de 2006

Els Simpsons i Futurama disponibles online



La pena és que estan en anglés: ací teniu les divuit temporades dels Simpons i ací les 4 edicions de Futurama. Supose que els propietaris dels drets d'emissió de les sèries i ja li aniran darrere per tal de tancar-la. Així, que afanyeu-se.

dilluns, 25 de setembre de 2006

El millor dels inicis de setmana

La presidenta del club de fans ens mostra la seua fidelitat eterna ... i ens comunica que a qui envie la visita 9000, li ensenyarà un altre tatoo personalitzat. Envia politono gatzara al 8888 i tele-transportat al més enllà

divendres, 22 de setembre de 2006

Aigua de Deepa Mehta



Barrejar la tristesa i el desencís de la situació de les vídues dins de l'India amb uns exteriors i localitzacions de fantasia ofereix sensacions contraposades. Passes de l'abatiment en la casa de les vídues a l'esclat de colors a vora del riu, de la desesperança encarnada per la cap de la casa, a la resignació de la vídua del brahman i la rebel·lia de la menuda o de Gandhi. Encara que un poc llarga, et porta per un camí d'entrebancs on al final, de tot, desitges que l'esperança trobe un respir entre tanta incompressió i prejudicis.

diumenge, 17 de setembre de 2006

Crònica de boda i esglai de cremat en Alfafara

Vaig a aplegar tard a la prèvia i sense el nus de la corvata fet. Sort que sentum se'm va creuar abans de trobar-me amb Quique. Comprovació rutinària de que el bus estava en ordre i primer encontre amb Lara Croft. Com no, de negre rigorós i mostrant caràcter sense necessitat de paraules. Després de diverses traques i atapeït pasacarrer, aplegàrem a l'esglèssia on ens esperava el franctirador del rector. Va conseguir que no perdera el fil de totes les balastraes que disparava sense compassió. Després, el canó se'm va resistir i em vaig dedicar a faenes mes controlades com la d'organitzar el bus. Una volta a la Marina després, ens dedicàrem a degustar les viandes que el Turista ens havia preparat i beure el criança que no estava gens malament.

Greenwich em va donar l'alegria del dia al contractar-me com dolçainer oficial de la seua falla (això és fe cega i la resta són ximpleries). Aplegat el moment del regal, vàrem tindre el segon trobament amb Lara i els seus instruments, als quals, intentàvem posar la millor de les cares. Acabada ja la 'menjorrà', s'aplegàrem a la barra on vaig sorprendre al meu estómac amb un fantàstic vodka amb menta. Sense paraules. Els licors ens van permetre exhibir-se desinhibidament davant Tomb Raider. Després d'una xarrada poc afortunada sobre pas-dobles, Lara va riure. Jo també et vull, reina!

De tornada, entre Massarra i el Pou es veia gran trànsit d'helicopters i columnes de foc. Desinhibit com anava, vaig considerar que la festa s'havia acabat. Canvi de roba i amb el Clio avall com qui porta peix congelat. Aplegue al cremat i després de sortejar dos picolos amb les seues impertinències habituals, em vaig trobar amb els de Mariola Verda i amb Pau que havia aplegat abans. El foc estava controlat gràcies a l'orografia i a l'acció del drómader i dels tres helicòpters que s'hi van aplegar. Ens quedàrem a ajudar en les tasques de moure i desmuntar mangueres. Tornant a casa, la nit ja estava morta. Sopar ràpid, refresquets amb els colegues i a dormir després d'un dia farcit d'esdeveniments i on el Turista abandonava el selecte club dels fadrins sense remissió. Bon vent et guie, Turista!!

dijous, 14 de setembre de 2006

La cadira abatible dels japonesos

No pare de veure'l i no em ric mai prou. Mireu l'experiència de la cadira abatible en l'estació de esquí. Sense pèrdua.

dilluns, 11 de setembre de 2006

Trobada anti-taurina en Algemesí



Des de la Ribera ens aplega la notícia de que s'està preparant una concentració en contra de la fira de jonecs que es celebra a la població conjuntament a les festes i a la muixeranga. El dissabte 23 esteu tots convidats. Només gent com el Siuet i el colegueta val la pena veure'ls dins de la modalitat dels retalladors. Això és la lluita de la inteligència (poca o molta de l'home) envers la força de l'animal.
En el Huerto

Malgrat haver de complir en compromisos personals, dissabte vam gaudir d'una memorable estada en el Huerto del Turista Fallero. Per a menjar, gran paella amb cormull de marisc variat. Per a beure, el toc exòtic de Pepe Luis alhora d'enllestir mojitos i caipirinhes a discrecció (vaja perla de mojitos!!!)... No obstant això, mentre alguns emulaven als iaios més destres jugant a la petanca, d'altres adoràrem a la catximba de Joan. Primer amb material xisposet i després amb sabors de fantàsia com els de cirera i pomes golden i reineta. Per finalitzar, sopar de còmpul als Suavos i després a veure desfilar als Moros Vells i poc més. Jo vaig caure de seguida però va haver qui aguanta fins altes hores. Encara no m'explique com. Dissabte, bodorrio. La pregunta: cabré dins la disfressa?
Sobre silencis substitutius d'aplaudiments



"¿No los odias? Estos incómodos silencios... ¿Por qué creemos que es necesario decir gilipolleces para estar cómodos? Entonces sabes que has dado con una persona especial. Puedes estar callado durante un puto minuto y compartir el silencio." Mia Wallace en Pulp Fiction
Crònica d'un congrés

Dijous començava el primer congrés al que mai havia assistit. El motiu era la presentació del projecte que encara no he enllestit (huí he fet l'enèssima matrícula per tractar de acabar-lo). El treball havia estat preparat amb suficient antelació com per anar tranquilet a la cita. Res més lluny de la realitat.

El cotxe em deixa tirat i he de recórrer al socorregut Cliet del Tio Paco, hi ha un canvi d'horari d'ultima hora en l'ordre de les presentacions i em toca exposar després de dinar (soc incapaç d'agafar el tallat a causa de la meua tremolor tan característica). Aplega l'hora, pose la verborrea a funcionar, m'enrotlle en la intoducció i passe de puntetes per allò realment important. El públic se n'adona i em dedica un sorollós silenci. No m'atrevisc a veure la cara del tutor ni la del moderador. Després visita a l'Oceonogràfic per oblidar el fiasco amb companyia de la balena beluga recent nascuda, amb els peixos colorits dels mars tropicals i com no, amb els ferotges taurons.

Aplega l'hora de llepar-me les ferides amb companyia de la comunitat la qual va entendre la delicada situació i em van oferir el més ferm dels suports adornats per notes d'humor ben guanyades.

Va aplegar Radio-City i ja el congrés era una anècdota. El Carme té efectes terapèutics i botar-se semàfors en roig li aporta picantet a les nostres avorrides vides.

Més congressos per favor, encara que siguen de dolçaina!!

dimarts, 5 de setembre de 2006

Charlotte Gainsbourg: Reminiscències del passat

Ser filla de pares famosos com Serge Gainsbourg o Jane Birkin, per una banda l'apropava a convertir-se en artista, però és evident, què tothom l'avaluarà envers la trajectoria dels seus progenitors. Amb xicotets assalts al cinema, sembla haver-se decidit per engegar la seua carrera musical amb el disc '5,55' i un deliciós primer single: 'The songs that we sing'. Pop intimista, tranquil i xiuxejant. Una passada. També en audio ací.

dilluns, 4 de setembre de 2006

Samuel L. Jackson en Pulp Fiction

"De Ezequiel, 25:17... El camino del
hombre recto está por todos lados rodeado por las injusticias de los egoístas
y la tiranía de los hombres malos.
Bendito sea aquel pastor que en nombre de la
caridad y de la buena voluntad saque a los
débiles del Valle de la Oscuridad porque es
el auténtico guardián de su hermano y el
descubridor de los niños perdidos.
Y os aseguro que vendré a castigar con gran
venganza y furiosa cólera a aquellos que
pretendan envenenar y destruir a mis
hermanos, ¡y tú sabrás que mi nombre es
Yahvé cuando caiga mi venganza sobre ti!"

divendres, 1 de setembre de 2006

Com l'orador Kane

Hi ha alguna cosa després de veure Marlango?


quilometres, son acumulada,
inquietud pel que ha d'aplegar a l'institut
dubtes sobre la faena del projecte a realitzar.
de tant en tant
escapar-te de la rutina
encara que només siga per moments
oxigena
allibera

una impressora rebel
un entrepà meloset
un coixí pluridisciplinar
per esperar al grup
i a d'ella
nervis
pixera
i la càmera al cotxe

comença

primer disc
cançons convertides en entrants
te n'adones que fa bona nit
i que porten tirants

aplega 'vete'
i ve per a quedar-se

tenim a paulina en un altar
i al batle també

aplega la part més guitarrera
sembla molt contundent
però és diferent i genial

s'han esfumat ja
però ha valgut la pena

Esperaré el 3r
tararejant
'Walking in Soho' o
'Shout'. Per ara.

dimarts, 29 d’agost de 2006

Ultims fitxatges: Congo recala en el Sporting

Jo crec que malament amb ell no es vam portar. Li vàrem donar el tractament d'estrela que es mereix. Doncs, el xaval ha preferit anar a terres asturianes i fitxar per l'Sporting de Quini. Bon vent et porte, Edwin!!

dimarts, 22 d’agost de 2006

El presentador més freak de Canal 9 entre nosaltres



El programa Cor de festa de Punt2 aplega a Bocairent i amb ell, el personatge que ha inspirat noms com el del 'Turista Fallero'. Julio farà un seguiment pràcticament diari dels actes que integren les festes de Sant Agustí. El programa es desplaçarà el dia 26 d'agost per a assistir a les cucanyes i corredors i a les tradicionals dansaes. Rebem-lo com es mereix. Julio, si no existires, t'haurien de parir!!

dijous, 17 d’agost de 2006

Els intrèpids gatzis se'n van d'exploració


Hi ha qui des del poble, hi ha qui des del camp de tir, la qüestió es que el diumenge passat vàrem començar una singladura que ens havia de portar al Vinalopó. Oratge més que bo i en plenes facultats físiques, arribàrem a través de la Rambla al Vinalopó i després ens banyarem i esmorzarem al Toll Blau. Vull fotos i més detalls per a la crònica. Com a apunt final, va guanyar Joan l'etapa amb un apretat esprint colze a colze amb sentum. Llastima de no immortalitzar-ho.

divendres, 11 d’agost de 2006

Ja feia temps que no parlava del Papa



València ja ha oblidat la visita del Papa i l'ha canviat pel mite que compartix birretes amb curigi. I si no, mireu!! Menut bluff!!

dimarts, 8 d’agost de 2006

Reconeiximent a Matt el viatger

La gent gatzi ens podem considerar prou semblants a la comunitat fraggel (vosaltres mateix podeu fer el repartiment dels papers)... I dins de la comnicat, resalta el cap pelat del nostre particular 'Matt' el viatger. Dels seus innombrables viatges ha anat ensenyant-nos diferents continents, races distintes i costums del tot diverses. Huí, aprofitant aquest article de El Mundo he cregut convenient donar-li el reconeiximent que es mereix.

dissabte, 5 d’agost de 2006

El Sanedrí gatzi està deliberant



I ja ens ix fum pel cap a l'hora de pensar la data de l'encontre. El que haja de ser, serà!!. Tranquilitat i bons aliments.