dimecres, 28 de febrer de 2007

Mostra de suport incondicional

dilluns, 26 de febrer de 2007

Tristíssim però molt freak

Rescata a un iaio viagrós de la seua jubilació merescuda, ven de nou el clàssic sol i platja amb alguna cosa més, se l'acusa de malversació de capitals, fa publicitat explícita de Marina d'Or que guai!! ... el tio Fabra sorprén per moments i la última malifeta li ha eixit bordada: èxit de visites a Youtube i cançó a escoltar als xiringos i als viatges dels pensionistes. Dilluns més friki impossible.









divendres, 23 de febrer de 2007

Nightwish: proposta finesa de metall i rock gòtic


Fart ja de dissertacions estèrils i avorridíssimes sobre el futbol, m'he capbussat en una música cedida per un alumne de l'institut. Ells són Nightwish, vestigi de la tradició nòrdica, de grups com Poets of The Fall, Within Temptation, Lordi i tans altres. Altre punt al seu favor, que la ex-cantant Tarja Turunen és molt ben pareguda, com podeu observar, i té una veu prodigiosa. Com sol passar, deeses d'aquest calibre són incompreses pels nòrdics quadriculats i menyspreades sistemàticament. No obstant això, a Tarja se li presenta una carrera prometedora i els Nightwish busquen una substituta de garanties per a aquesta gran pèrdua. Mentrestant, en la cançó de la setmana, us deixe una mostra del que Tarja amb els Nightwish aconseguien. Sembla tret d'escenes d'acció de pelis com la del 'Señor dels Anells'

dijous, 22 de febrer de 2007

Dia de bones notícies


Després de la magnífica ressaca europea d'anit, en el Llevant ve que la promotora del PAI dels Barranquets ha fet suspensió de pagaments a causa del retard en l'execució del projecte. Totes les parts mantenen inflexibles les seues postures i no es pot cantar victòria però si alegrar-nos per aquesta desfeta parcial de les tesi del rajol. Més informació al Llevant i a la plataforma d'Albaida decideix.

dimecres, 21 de febrer de 2007

Go for it, Stevie!!



Mentre en el Giuseppe Meazza el València tractarà d'arrapar alguna cosa positiva davant l'imbatible Inter, al Nou Camp, Barça i Liverpool oferiran de segur un xoc marcat per l'atac blaugrana i la tàctica dels reds. Aquestos últims han preparat en Portugal el partit de manera expressa. Més els haguera valgut que s'hagueren quedat a casa perquè van aprofitar el dia de descans per xamar bona cosa i armar molta gresca (aspecte genètic irrenunciable per a qualsevol anglés). No obstant això, l'equip una vegada més s'encomanarà a la seua història i com no, al seu capità, Steven Gerrard.

D'actualitat aquestos dies per haver presentat un llibre autobiogràfic on detalla que la seua vida va quedar marcada per la mort del seu cosí en els tràgics succesos de Hillsborough, així com l'incident que li va poder costar la cama jugant al futbol en la meitat del carrer, com va pujar al primer equip juntament amb Michael Owen, el debut en la selecció del tres lleons, els moments de dubtes davant sucoses ofertes de clubs milionaris i com no, la inoblidable Copa d'Europa aconseguida a Istanbul.

Gerrard ha transgredit la barrera del jugador per esdevindre una icona dels Kop a l'igual que Albelda ho deu de ser en Mestalla. De ben segur, huí, tan en Igualada com en Bocairent, el Liverpool serà portat en volandes, encoratjat per véncer a camp Barça i continuar amb la seua llegenda victoriosa. (M'ha quedat un poc massa pompós, ho reconec)

dimarts, 20 de febrer de 2007

Actualitzat l'album de fotos amb retrats de Festes i de Pego

Huí que m'havia alçat per adelantar faena i va i m'agobie en el cormull de fotos que encara no li havia donat eixida. Ja està. A l'àlbum trobareu totes les novetats. Salserians!!, passar-vos-les totes per al concurs seria massa, de manera que teniu barra lliure al nostre flickr per a que escolliu la guanyadora.

dilluns, 19 de febrer de 2007

Repàs d'una nit màgica que es va convertir en dia



Anar a Carnestoltes ja es sap. Llicència per a la disbauxa mentre dure la música. I si a banda, hi ha un garito on posen Ojos, Macaco, Manu o Obrint Pas, això ja és tocar el cel en els dits. A remarcar disfresses com la de Bender de Futurama, la de Elle Driver de Kill Bill, , de companyes de curro, la Bruixa Averia o la del SuperCalamar.No obstant hi ha un però, hi és que no va haver conclau amb la comunitat salseriana: veure al Patriota va ser una flashà però supose que tindria altres prioritats. No passa res, la copeta a l'any que ve!!! Mireu les fotos de Lancelot, del doctor Nousse, de Curigi Hood i de la viuda punkarra de Camden. Hi ha que remarcar l'absència del Pirata, confíem que hi haja situacions més propícies que la d'enguany i que la polla de plàstic puga lluir amb tot l'esplendor. La resta, només cal que us ho imagineu.

dijous, 15 de febrer de 2007

Pego, anem a per tu!!!

Falten només dues dies, aneu desenpolvant les disfresses que som gatzara i anem a reventar


Ací teniu una possible disfressa.

dimecres, 14 de febrer de 2007

Resposta a Francisco Cabrillo sobre un article referent a l'estament de funcionaris

A un article aparegut en Libertad Digital, aquest catedràtic d'Economia escrivia sobre l'aborregament exclussiu dels funcionaris i sobre l'absurditat de quedar-se a treballar el més prop de casa. A la aqual cosa, ha tingut la resposta següent:

(...) Sobre sus convicciones acerca de los funcionarios, considero que su visión ahonda en el esteretotipo formado para cualquier trabajador del Estado y no ofrece ninguna clave novedosa. Y con la simplificación llegan los errores de juicio. En función de la inquietud del sujeto en cuestión, éste se puede aborregar o tratar de evolucionar en su puesto de trabajo. De hecho, tanto en los estamentos públicos como privados, existe gente enquistada que por diferentes motivos, permancen en su puesto de manera perenne.(...)

(...)En el àmbito privado, más que ahondar en conocimientos tecnológicos, aprendí a gestionar las exigentes cargas de trabajo que buscan llegar como sea a los objetivos marcados por iluminados carentes de sensibilidad acerca de análisis y reparto de tareas. En la docencia, con la misma presión autoimpuesta, he crecido por tener que abordar aspectos de diferente índole y por desempeñar esta acción de una manera mucho más creativa.(...)

(...) Acerca de la pretensión de su alumna ejemplar de quedarse lo más cerca posible de casa, és una opción completamente legítima y con la cual, me identifico plenamente.(...) siempre he tenido presente que me debo al entorno en que me he criado y es por ello, que deseo ejercer mi trabajo lo más cerca posible de mi gente.

dimarts, 13 de febrer de 2007

Nova falta de seny a l'ajuntament de Benasau

A Benasau, pateixen el mateix que nosaltres l'any passat. Uns il·luminats han decidit enterrar en el formigó de 1300 xaletets nous un poble de 500 habitants. L'alcadesa elegida pel Bloc se'n va passar al PP per dur millor la gestió del PAI, té contactes en la Diputació d'Alacant que li fan la feina i ella no té més que esperar que la burocràcia i les comissions debiliten l'oposició al projecte. L'última acció realitzada és la de rebutjar dos mil alegacions (entre elles, una meua) i ací no ha passat res. Més informació ací.
El professor Delgado i ser anti-sistema


Estudiant en València vaig conèixer a Manuel Delgado en 'La Ràdio de Júlia' d'Onda Cero. Antropòleg i tertulià en el programa, les seues actuacions les recorde molt vehements, sovint massa taxatives però sempre destil·lant un afany inconformista que a un universitari li calava de seguida. Actualment, està en 'La Ventana' de la SER. No ha perdut gens de la seua rebel·lia, és més, sembla més escorat que quan el vaig trobar. Com que a hora del seu espai estic en classe només puc escoltar l'apartat de "Pensar por pensar" a través d'Internet. L'últim sobre la definició de que és ser Anti-Sistema. Com no, Delgado ha deixat anar missatges directes, clars, gens ambigus i replets d'autocrítica.

dilluns, 12 de febrer de 2007

Commemoració gatzariana a Pego

Aprofitant el Carnestoltes de Pego, anem a fer rutlla gorda per ajuntar-se i celebrar la despegada del bloc com a referent local i de la colla. Cal confirmar assistència estant ja apuntats els següents:
  • Pirata
  • Nousseb
  • Curigi
  • Sentum i dos merudets
Salserians i resta: anem a fer comboi wapo i no cal perdre la beta!!
Crònica festera II

Ben dormidet i gaudint d'un dinar de Sant Blai sense beta, anàrem de cap al Piquete que va començar arremullat però que poc a poc va escampar en un finet repixar. Se'm va fer més curt que de costum potser perquè tant groovy com wallace estaven pels voltants amb ganes de joguera. Després d'uns esguitets en les Coves esperant a la processó on va quedar clar que som l'alternativa al concurs de sainets, ens situàrem darrere de la processó per acompanyar a Sant Blai. Després de la pluja de paperets vam ser designats pel gran gurú piqueter Hector, com els elegits per anar a l'esglèssia i començar a montar el passadís per a l'entrada del Patró. Una vegada Sant Blai a l'esglèssia cantàrem l'himne on la gent que m'envoltava plorava; no se ben bé si era per l'emoció o pel martiri d'escoltar-me cantar l'himne amb una afonia de cavall. Gran tangà de sopar en els Suavos sense la presència de curigi que no es va dignar ni a deixar encés el mòbil i amb una faraona de pega que va feia les delícies dels més matxutxots (recordeu el Subeloooooo!!!)... Amb eixos ingredients, estava clar que la nit era prou fotuda i no vaig tindre altra que anar a xafar orella promptet.

A l'endemà vaig tindre l'honor d'anar en la diana comandada pel mite Calabuig amb pas-dobles com Un moble més i amb missa de trinxera a les Agustines. Aquesta va ser protagonitzada, malauradament, per un fantasma que es va homenatjar amb el vi de consagrar amorrant-se directament de la vinagrereta. Espectacle lamentable refrendat amb un esmorzar en companyia de 'capitalistas radicales' (i jo afegisc rates de claveguera). Amb tal successió de prendes, el millor va ser anar a fer una becadeta abans d'acompanyar a la meua neboda a l'ambaixà. Apoteòsic espectacle de Nando i copiós dinar en els Granaders. Empatxats i encadenant esguits vam traguejar com a porcs en els Estudiants on vegérem la Retreta i el Contrabando (actes que pels anys han de consolidar-se i millorar)... El dia del Santo Cristo ja li vaig pegar la volta al rellotge dins del llit, vaig regalar veu carajillera per tot l'institut i vaig gaudir de l'últim sopar als Suavos amb wallace i greenwich. Preparaets ja per a la cordà, pillàrem Barrera per veure les evolucions de Camarasa i l'Alegre, les eixides i les millorables canyes. El dia de l'Eixabegó vam fer mosset a una bona però apressurada cassola i ahir vàrem posar el colofó amb la reunió d'altes i baixes: 14 altes (Figueres, Helena i Xuski entre ells), 7 baixes i George Best capità per al 2010. En Belfast no es recorda res igual des de la victòria d'Irlanda del Nord contra Espanya (com diria sentum, sense acritud)

dissabte, 10 de febrer de 2007

Crònica festera 2007

Vaig aplegar a les 19:30 al poble després de pujar el Barranc a l'estil del Rally de Montecarlo... Insufucient per aplegar a l'acte estelar del progenitor de curigi. No obstant això, amb wallace d'abanderat, amanírem a la Mare de Déu de Desemparats a veure l'escàs riu de fanalets que es dignaren a anunciar la festa per la part antiga del poble (em va caure la cara de vergonya!) i a observar la restauració de l'altar de l'ermita. Des d'ací, s'ha 'agrair la llavor fosca i plena d'entrebancs d'aquells que fan perviure les festetes i les tradicions locals. Soparet express i al carrer a ritme de pas-dobles (jo que em portava estudiada Benataire!!).

Després de la desfilada, gran actuació de la banda de Montitxelvo i visites a les Coves i als Marinos en companyia de wallace i sentum. Per a variar, massa per a la carabassa sent el primer dia de festa.

A l'endemà i per a la meua sorpresa, em vaig alçar fresquet com una rosa i em vaig enfilar cap a l'ambulatori per tal de curar l'expectoració i sonora tos que patia. Només em va donar el metge el justificant de baixa laboral, ja estava molt recuperat i preparat per a la desfilada de l'Entrà. Fartà de rigor en l'Estació, primes esguitets i nervis inicials fins que Nando va cridar:

Per Bocairent: Vitol al Patró Sant Blai!! Armes al muscle!!

Al so de Benataire d'una banda reforçada amb trompes i dolçaines, férem les variacions de manera acceptable i una vegada acabada la desfilada, anàrem a ca el Turista on Pepe Luis em va presentar a una tia que encara no coneixia i on gaudírem dels boatos dels Moros i Marrocs.

Sopar d'urgència i a cremar les naus a les Coves on vam fer festa amb els del Salse, els de Moros Ells, etc. Vam filosofar sobre allò humà i diví , que si els moscaters ballaven el Suavo a l'intimitat, que si els partits de bàsquet, que si la gasolinera del Collao està en Bocairent o no, etc. La matinada ens va sorprendre al Solbes on Jero ens va preparar un desdejuni d'urgència a base de valencianes, suc de pinya (rica en Vitamina C i antioxidants). A la plaça banyava el terra una sonora tormenta i la decisió de suspendre-la ens va permetre xafar orella de manera adequada.
El Dèu d'Anfield: Robbie Fowler

En el següent article trobem alguna de les claus de perquè Robbie Fowler ha esdevingut una icona dels Reds. Amb passat toffee no ha dubtat en signar per segona vegada amb l'equip de Rafa Benitez malgrat estar comdemnat a la suplència la majoria de les vegades. Ja ha assegurat el seu patrimoni convertint-se en un especulador rotllo el malson del grec del nostre poble. Us adjunte un retall del diari esportiu "el 9" enviat des de Igualada especialment per ser rellegit en el nostre blog. Samarro, moltes gràcies per tot!!!
Confíem que els nous propietaris ianquis del club, respecten la idiosincràsia i les tradicions del club. Ara per ara, semblen un Juan Soler més. Ja hi ha projectat passar d'Anfield amb el conseqüent moviment especulatiu (rotllo Mestalla i Porxinos) però els deixarem un periode de gràcia a veure que fan.

dilluns, 5 de febrer de 2007

Si plou, que ploga. Cada cosa arranca quan toca!!



Amb títol de l'insigne Calabuig i espectacular foto que ens ha obsequiat el Patriota, estem a punt de posar el punt i final a unes festes que no s'oblidaran per a qui us escriu. Això sí, la crònica per a demà que encara queda la Cordà i l'Eixabegó. Moltíssimes gràcies de nou, Patriota!! La teua experiència d'espiar per la webcam la vaig repetir els dos últims anys i val per donar-nos el premi a masoquistes de l'any.

dijous, 1 de febrer de 2007

De totes maneres, Festa Avant!!

Ai mare, que açò només siga que un malson: