diumenge, 16 de desembre de 2012

La marató d'enguany lluita contra el càncer

Queden poc menys de dues hores per què s'encete una nova edició de la marató de TV3 que enguany tracta de recaptar diners per a la investigació i el tractament del càncer.
Per promocionar-ho han fet una adaptació del himne red "You'll never walk alone ". Durant tot el programa, faran un repàs pels diferents aspectes de la malaltia: investigació i recerca, mesures preventives, diagnòstic, tipus de tractaments, problemàtiques en la relació del malalt amb el seu entorn.
Tots tenim prop nostre alguna persona afectada pel càncer a la que no hem de deixar que camine sola i tots hauríem d'empatitzar i fer costat a una iniciativa com esta.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Escolta Wert!!

Un vídeo per a la reflexió: comparativa entre els sistemes educatius finesos i els nostres. Tothom està implicat!!

dimarts, 13 de novembre de 2012

Alcoi ja ho ha fet

Ahir em vaig assabentar de que les festes de moros i cristians d'Alcoi per al 2013 les han canviades al cap de setmana, i és curiós, perquè pareix ser que ja fa temps que ho han decidit i ací al poble jo no he escoltat ningú que ho haja comentat, vaja. 

De fet les falles també s'ho estan plantejant, i com que és un poc precipitat, per Decret llei al País Valencià ens han donat el dilluns dia 18 festiu, per a que siga tot el cap de setmana de falles.

Poc a poc tots van evolucionant, tots no, hi ha un xicotet reducte a la Serra de Mariola, en el que pareix ser que hi ha una pòcima màgica anomenada Herbero i que fa a la gent d'este poble invencible cap al canvi. 

En fi ...

dilluns, 12 de novembre de 2012

Raons per a la vaga

Aporofite esta llavada de cara de la web per informar-vos que el proper dimecres hi ha vaga:

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Huí he disfrutat de la carrera

Sol dir-se això quan vas xafant ous i la poca pressa que tens et permet gaudir del paissatge. Contant que era la tercera carrera de serra que feia, que les dues anteriors no havien estat del tot satisfactòries i que les mires estan ja posades en la marató d'ací un mes, és el coctel perfecte per fer d'una carrera un bon entrenament. I tant que va ser, amb un ambient humit que no plujós la pujada va ser molt comoda clavat en un pilot que s'ho va pillar en paciència i ja de baixada vàrem adelantar un poquet més però sense perdre el cap.

dijous, 18 d’octubre de 2012

Fa 8 anys...

... a hores d'ara deambulava per Igualada buscant un equip on traure de mi totes les emocions i la mala bava acumulada perquè m'havien passat quatre fotos en guerrilla i m'havien dit que anava tot bé. Mirant-ho huí allò sembla un sospir i quasi un somni si no fos per la realitat d'una neboda que junt a l'altra em lleva tots els mals i perquè aquest serà el primer aniversari on no estarem tots. Rellegint l'article de llavors li vaig prometre fer-la descobrir la Mariola cosa que encara no ha aplegat. Huí mentre corria dins del seu bressol, he refermat la promesa: tant a una com a l'altra les ensenyaré els indrets i les llegendes amb la mateixa màgia que a mi em varen transmetre.
Feliç aniversari!!

dilluns, 15 d’octubre de 2012

S'ho vam passar tro i es nota

Un broma a l'últim un poc apressurada però molt valuosa almenys per a nosaltres

diumenge, 9 de setembre de 2012

Ruta Màgica

Després d'un estiu biciclista, este matí tocava fer la ruta màgica del Montduver des de Barxeta. Havia llegit en internet moltes opinions sobre esta pujada i la veritat és que anava acollonat, però quan he acavat tot he comprovat que el que havia llegit s'havia quedat molt curt. La primera paret vertical ens ha matat, però això no era el més dur.
A la fi despres de fer dos parades he aconseguit arribar fins al cim damunt de la becicleta, mort no, el següent.
Ací vos deixe el perfil d'una mítica muntanya.

dimecres, 25 de juliol de 2012

Conèixer a José Luis Guinot

Fa temps ja que la meua família i jo li hem de retre un reconeixement com cal a un professional que va més enllà dels seus coneixements mèdics com a cap de la secció d'Oncologia Radioteràpica de l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO)
El vaig conèixer un cap de setmana pel fet que mon pare estava molt incòmode amb els goters i li va dir si podia rebaixar-los en número o almenys en grandària. Aquell dia a "Guinyot" (quasi mai li deia bé el cognom) li tocava guàrdia i lluny de llavar-se les mans i dir-li en to majestuós: "El tractament és el tractament", va accedir a la seua demanda, s'ho va mirar dues vegades detingudament i li va pautar que la concentració dels goters fóra més diluïda. Amb la qual cosa, mon pare va portar millor els goters diluïts que li tocaven. No deixa de ser una anècdota la situació anterior però això juntament amb eixa mirada inquieta i sobretot l'atenció vehement cap a les peticions de mon pare, van fer que aquell home entrara en ma vida donant-me una bona impressió.
Tant les setmanes que mon pare va estar a l'IVO com en les visites que feiem per rebre el tractament o simplement per anar a consulta, les trobades amb el Dr Guinot van ser constants. Tot s'ha de dir que quan anàvem a parlar amb ell, semblàvem presoners en el corredor de la mort esperant el dia i l'hora del veredicte final. Afortunadament, eixa mirada inquieta contínuament ens donava bones notícies: mon pare responia bé al tractament però este no deixava de ser molt agressiu i això li produiria seqüeles permanents.
A l'hospital, mon pare semblava el Papa de Roma, l'acurada atenció del Doctor Guinot anava en consonància amb la de la resta del personal sanitari i tot això es conjugava amb la bona predisposició del pacient que saludava tendrament a qui venia a prendre-li la tensió o s'interessava per les guàrdies de nit i en cap de setmana dels cel·ladors. Ja de tornada a casa, parlar de l'IVO era poc més que evocar el setè cel.
I es per això, per tractar d'acurtar la distància entre el metge de l'IVO i ma casa, el perquè va aplegar a ma casa el llibre "Al final de este viaje" del Doctor Guinot. El títol parla ben a les clares del contingut del llibre i amb un to planer i senzill tracta de llevar-li ferro a qüestions trascendentals sobre el dolor i la mort que no hem de dexar de banda i que un malalt com mon pare tenia molt present en els darrers mesos de la seua vida. Us adjunte un text pertanyent al llibre i que l'autor  va cedir a l'associació Viktor Frankl per al tractament del patiment davant l'enfermetat i la mort.
Tot i no acabar el llibre, mon pare es trobava reconfortat perquè allò que llegia era d'una persona tan propera com el metge que el tractava i perquè li parlava de situacions que ell començava a viure en primera persona.
Per acabar, el Doctor Guinot ha estat present en les nostres vides els darrers nou mesos facilitant-nos la vida tant de manera presencial amb els seus diagnostics, tractaments i atencions com a distància a través dels seus llibres. Com he dit anteriorment, parlar de l'IVO en ma casa és parlar d'uns grans professionals que realitzen de manera exemplar la seua faena. I per damunt de tots ells, un amic com el Doctor Guinot que va ajudar mon pare i tots els que l'envoltàvem a dur millor el pes de la seua malaltia. Gràcies de cor, ha estat tot un plaer haver-te conegut i tant la meua família com jo et desitgem la millor de les sorts per al futur.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Açò és la Majoria Absoluta

Després de 7 mesos de govern i de passar-se pel forro multitut de les seues promeses del programa electoral, pareix ser que la culpa és de l'herència rebuda i dels funcionaris. 

A partir del divendres que ve, l'economia amb aquestes retallades anirà a millor. Segur que amb l'apujada de l'IVA tot el món anirà a les tendes a comprar més que abans i farà reflotar l'economia, segur que amb les retallades de les prestacions per desocupació eixirem més a sopar per ahí i dinamitzarem l'hosteleria i eixirem de la crisi, i el que més m'afecta a mi és que pareix ser que els vertaders responsables de tota la crisi d'Espanya som els funcionaris, ja que qualsevol mesura presa ens afecta directament:
  • Primer ens van abaixar el sou.
  • Despres ens van tornar a abaixar el sou.
  • Ens van congelar el salari ( Com si no ho estaguera ja )
  • Despres ens retallen els complements
  • Ara dos en una ens apujen l'IVA i ens lleven la paga extra de Nadal
  • I el proxim divendres ens llevaran l'extra de l'estiu
  • A l'altre divendres ens llevaran els sexennis definitivament.
  • Seguidament ens llevaran els triennis també

I el que més em refot és que la gent se n'alegra de tot el que els estan fent als funcionaris i en canvi els pareixen be els rescats a la banca. 

Be xiquets, però així és Espanya, en lloc de denunciar a aquell que esta defraudant i especulant, ací li preguntem com ho ha fet per a defraudar també. 

divendres, 29 de juny de 2012

dissabte, 16 de juny de 2012

Exclusiva colpidora


Tants anys posant-lo a caure d'un burro, davanter de premsa que només té valor perquè els diaris necessiten inventar herois per vendre paper. Crític fins a l'extrem després de conèixer que anava a l'Eurocopa després d'una temporadeta on l'únic que va fer va ser marcar el gol de la sentència en el Camp Nou. Soldado se'l menjaria en creïlles i la seua convocatòria és una injustícia clamorosa. Nyas!! Marca l'ha caçat fotografiant al causant dels seus malsons. És síndrome d'Estocolm i prompte es farà del seu club de fans? Quan torne, l'interrogarem i si cal, li farem teràpia de xoc.

dimarts, 15 de maig de 2012

Convocatòria unitària de l'ensenyament

Des de 1998 no hi havia una convocatòria d'aquest tipus i llavors jo encara pegava bacs per València tractant de treure endavant una carrera. Catorze anys després, el cloroform que ens ha amansat tants i tants anys sobtadament ha deixat de fer el seu efecte narcotitzador i la realitat mostra el seu costat més dur. No se llavors el grau de mobilització que tingueren les manifestacions i no se tampoc si hi havia alguna cosa semblant a la guerra de guerrilles on cada docent tracta de tirar l'aigua al seu molí i com diuen en ma casa "pa Xixo si sobra". És hora d'anar de la mà i fer un front comú contra les retallades. Ni som ni hem sigut responsables d'esta disbauxa.

diumenge, 13 de maig de 2012

Aquelles xicotetes coses

Si alguna cosa hem de traure de profit d'esta disbauxa generalitzada és la de valorar convenientment el que tenim més a prop, allò que determina la nostra manera de ser i aquelles relacions que són les que ens construeixen com membres del nostre entorn immediat.
És una espesa teranyina fabricada quasi sense adonar-se que al remat no ens parem a prestar-li una mínima atenció. Només quan trontolla o quan decididament se'n ve cap davall és quan la desitgem amb totes les forces i fem tot allò que tenim a l'abast per  mantindre-la o millor encara reforçar-la.
Una passejada, un sopar en bona companyia compartint les situacions que se'ns han donat en la nostra rutina diària, una vesprada de dijous amb xurros tot i no ser de xocolate, un diumenge en el camp ajuntant tota casa i adonant-nos que malgrat tenir camins divergents, no som res si no estem junts.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Per fi ho han aconseguit
Després d'escoltar al ministre Wert:










  1. Augmentar del 10% al 20% el límit legal d'alumnes per aula (és a dir, incrementar el màxim d'estudiants per classe de 27 a 30 en primaria i de 33 a 36 en secundaria)
  2. No cobrir les baixes del professorat de menys de dues setmanes.
  3. Aplaçar el canvi previst dels cicles formatius de FP.
  4. Congelar o reduïr els complements salarials
  5. Donar la possibilitat als centres de batxillerat d'oferir només un tipus de batxillerat.
  6. Incrementar les hores de docència.
I el que és més greu, fer-nos a tots tontos, tenint la barra de dir que no es vora afectada la qualitat de l'ensenyament, amb 36 xiquets en molts casos de diferents nacionalitats, diferents ritmes d'aprenentatge, diferents nivells de motivació i diferents nivell de respecte cap a l'educació, si les classes són de 60 minuts, és impossible dedicar més de 2 minuts per xiquet, però en fi ara seran tot aplaudiments i la cançoneta de sempre de que si no anem a poder amb 36 xiquets, quan en molts casos són els mateixos pares que no poden ni amb un.
Era una cosa que tard o prompte tenia que ocòrrer, jo esperava que fora tard, però per fi s'han carregat l'ensenyament públic i el que és pitjor, que amb estes mesures possiblement s'estalvien molts diners però en un futur molt proper l'escola es convertirà en una guarderia de xiquets grans. Només de pensar-ho se'm posen els pels de punta, en fi, per definir al ministre Wert només em queda la famosa frase de Jaume Ortí: "Llaurador burro, queradilles grosses".

dilluns, 9 d’abril de 2012

Un avanç del que ens espera en Ibiza

video

dimarts, 27 de març de 2012

De com es toquem la borla en Batoi

Demà de matí començarà la segona convocatòria d'un concurs regional de programació per a alumnes de cicles formatius. Com que procurem fer la menor feina possible, vorem com ix la cosa perquè el que s'ha fet des de febrer és poc més que configurar des de zero una nova aula, preparar imatges específiques per al concurs, desenvolupar i corregir problemes que seran interpretats per un jutge on-line, presentar el concurs a altres centres, buscar premis, patrocinadors, etc. Esta vesprada passejant amb les mans en les butxaques hem comprovat que per cadascun dels equips que s'han presentat hi ha un parell de PC's en cas que un puga fallar. Els dos equips guanyadors passaran a un concurs nacional per decidir quin és el campió. Resumint, que a Ciscar, Català i tota la quadrilla ni li aplegarà esta solfa, això sí, de segur que es farà la foto en juliol dins d'un centre per garantir que els mantes treballen i suen dins de les aules com ha de ser. Obviament tota esta faena gratuïta no té incentiu econòmic per als vagos que ho conduïxen, faltaria més... Valmor, Bankia i resta de paràsits necessiten més mamella que nosaltres. I així anem, refent aeroports inutilitzats mentre un projecte de col·laboració entre centres queda silenciat per tota la misèria ètica de la gent que ha balafiat a mans plenes i ara són els prohomens de l'austeritat. I encara hi ha gent que dijous no farà vaga!!
El Boss versiona el We Shall Overcome de Pete Seeger

Himne dels anys 60 interpretat per aquells que no tenien res i només demanaven igualtat i justícia social. Hi ha multitud de versions però esta sembla la més emotiva.

dilluns, 26 de març de 2012

Antídot contra l'argumentari esquirol.

És un terme compartit tant en València com en el Ferrol, ací teniu la seua definició etimològica. I pel que fa a l'argumentari és ampli i divers. Ací teniu un bon mostrari del que porten entre mans.

dissabte, 17 de març de 2012

Que pretenen?
Pareix ser que els docents com va dir Esperanza Aguirre som uns gossos malfaeners, i per si encara la gent no s'havia enterat, el vicepresident José Ciscar a matitzat que les nostres vacances comencen a l'agost i que el juliol no és un mes de vacances ja que hem d'estar a disposició de l'administració, cosa que com ell diu ja se sabia, però ho havia de recordar més que res per a que la gent encara es posicione més encara en contra del professorat.

És molt trist veure que importa més si els professors tenim més o menys privilegis, treballem més o menys hores o tenim més o menys vacances, que l'educació dels fills d'aquells que ens critiquen. Per el que escolte tots els dies, la gent se n'alegra de que ens baixen el sou, ens augmenten les hores i el que és més important, ens augmenten les ratios ( Per si algú encara no ho sap, la ratio és el número d'alumnes per aula ).

Espere que no siga així, però quines poden ser les conseqüencies de desprestigiar la tasca docent d'aquesta manera:
  • A la consellera d'educació se li ompli la boca dient que no van a acomiadar a ningú i que van a contractar els mateixos interins que en el setembre del curs anterior. Si, però no diu res de la gent que es jubila, si hi han 380 IES a una mitja de 2 jubilacions per institut, els comptes no eixen, 760 professors menys que el curs passat i com ella mateix va dir més alumnes. Conseqüencia, ens augmenten les hores lectives als que som i ens augmenten la ratio. Classes amb fins a 35 alumnes, ens passarem més de la meitat de la classe intentant posar ordre i el poc temps que ens quede si de cas donarem alguna cosa, per desgràcia la realitat de les aules avuí en dia és esta, i per tant que ensenyarem? res, però pareix ser que això no és important, l'educació dels xiquets és el que menys importa.
  • Pareix ser que els docents, a l'acabar la seua última classe es deixen tots els llibres, treballs i examens per corregir a classe i que en arribar a casa ens tombem al sol i ens prenem la cervesa i no ens preparem les classes per al proper dia, cosa que no es veritat. Però per a la majoria este temps que dediquem a casa no és fer faena. Si continuen amb estos atacs el que aconseguiran és que de veritat fem açò, espere que no.
  • Posar classes de reforçament al juliol, per a qui? Per a aquell xiquet que s'ha passat tot el curs sense fer res, donant pel sac, entregant els examens en blanc, etc, etc. Així busquen la qualitat de l'ensenyament?
  • I a l'igual que ens ataquen als professors, perquè no diuen res dels pares. Jo m'he trobat pares que han vingut a presionar-me per a que aprovara al seu fill, que per cert no s'havia presentat a un examen i que tenia una mitjana durant el curs d'un 1, perquè sino seria jo el culpable de desgraciar-los la vida ja que era la única assignatura que li quedava i no podria fer la selectivitat en juny, i perquè no havien fet res per solucionar el problema durant el curs? O un altre que despres de cridar-lo per dir-li que el seu fill no feia res en classe i estava molestant als seus companys em va dir que no el molestara cridant-li per dir-li coses que ell ja sabia però que ell no podia fer res ja que en casa feia el mateix i ell no el podia controlar, i pretenen que nosaltres en controlem a 35? I estos son uns exemples, però igual que jo no pose a tots els pares en el mateix sac, ja que la majoria si que estan dispostos a col·laborar, m'agradaria que no ens posaren a tots els docents en el mateix sac ja que evidentment la majoria ens dediquem amb tota l'ànima a la nostra feina, però com en tots els llocs hi ha una mínima part que no ho fa.

En fi, no escric més perquè estic cansat de la mateixa cansoneta de tots els dies, de que be que visc, quina sort, ...

I quan reivindiquem una EDUCACIÓ DE QUALITAT, també pareix ser que únicament ens queixem de la baixada del nostre sou, evidentment que també ho fem, no som idiotes, però també estem reivindicant que es cobrisquen totes les baixes, hi ha alumnes que es passen mesos sense professorat, que baixen les ratios per a que els xiquets realment puguen aprofitar les classes (REIVINDICACIÓ MÉS IMPORTANT DE TOTES ) perquè ja ho va dir Julio Cesar "Divide y venceras" i d'altres com dotar als centres de l'equipament necessari, etc, etc.

I ja m'he cansat ( encara que no se de que ja que no faig faena ), sinò continuaria...


divendres, 2 de març de 2012

Per una educació de Qualitat

dimecres, 8 de febrer de 2012

La ressaca festera és menys resaca amb l'hundidor


Enguany la ressaca festera és més lleugera del que és de costum perquè la cordà el dissabte ens farà que es retrobem una setmana després de festes. I si això li afegim que Biagio Calderano està coent les instantànies de cada any i que el Hundidor ja ha tret la seua crònica de l'obrador, pareix que els ritmes de pas-dobles i marxes cristianes i mores no se'n vulguen anar del poble.

dimecres, 1 de febrer de 2012

I què?


Fred, pluja i neu per als dies més importants de l'any. Enguany les festes seran més de maset i cases que de carrer. Però no per això seran pitjors. I com a prova, enguany curigi no ha fet la seua tradicional entrada antifestera cagant-se en la mala folla dels festers, en com de poc valorats estan els músics etc. Això vol dir que l'alta en alguna filà està propera i lluny queden les seues diatribes contra les filaes.

Això va de bo!! En deu minuts el sergent de festes enceta la traca.


dijous, 26 de gener de 2012

Ara a la vellea...

... porte entre mans un altre bloc. És el que té ser valencià:

http://batoicontraretallades.wordpress.com


dijous, 19 de gener de 2012

Cent frigories...només i dues fregones

Esta nit al Calderon, Joan Miquel, Pau, asteroides, dromedaris de Liverpool, batiscafos katiuskas i coses modernes


dimarts, 17 de gener de 2012

Temps era temps...

Quan lluíem innocentment samarretes de Minnie Mouse amb xandalls apedaçats. Ara que ben pensat els estils sempre tornen com els pedaços a les peces de roba o els monyos serrella com el del groovy en la foto. Ai qui poguera tornar.

dimecres, 11 de gener de 2012

Més llenya al mono... que és de goma

De tots és coneguda la situació límit que ha viscut el centre de dia de l'Alzeihmer i que ara han conseguit millorar parcialment. I ara li toca a la Residència, a la qual tot Déu va anar a fer-se fotos en la seua rehabilitació i ara ja no s'acosta quasi ningú.

Lluny de polititzacions d'un color o d'un altre, la Residència és un patrimoni del poble i com a tal, tots els partits haurien de fer pinya per mantindre'l i millorar-lo.

Ací teniu la crida que fa Picolí:

http://bocairent.es/va/content/comunicat-de-lalcalde-sobre-la-residencia-sagrat-cor-de-jesus

diumenge, 8 de gener de 2012

Dos gatzarets apurats
Per baixar els torrons i la torraeta en la seu d'hivern res millor que una correntella pels carrers del poble a benefici de l'associació d'Alzeihmer AFAB de Bocairent. Bon oratge, bon ambient on ens va faltar el percusioniste do brasil i on vam gaudir de valent a última hora els bunyolets i el xocolate preparats.