dilluns, 26 de març de 2012

Antídot contra l'argumentari esquirol.

És un terme compartit tant en València com en el Ferrol, ací teniu la seua definició etimològica. I pel que fa a l'argumentari és ampli i divers. Ací teniu un bon mostrari del que porten entre mans.

9 comentaris:

Twenty ha dit...

No he llegit l'enllaç que poses, però supose que va amb aquesta línia argumental.

http://www.intersindical.org/noticies_actualitat/article/raons_per_a_no_anar_a_una_vaga

Ara bè, reflexió. És la vaga de tota la vida, una via per combatre actualment? Perquè el senyor Rajoy esperava la Vaga General.

curigi ha dit...

Estàs segur que s'aconseguirà alguna cosa?

gatzara ha dit...

la vaga no és un fi en sí mateix, forma part d'una estrategia de pressió i com a tal s'ha d'entendre. I pel que s'aconseguirà o no, preferisc no quedar-me en el dubte de si es podrà canviar alguna cosa. Almenys el que em ve de dins, quedarà satisfet i això ja és molt. Mirant-ho d'una altra manera: quina sensació tindria al treballar un dia de vaga? Això ja ho he fet i la veritat és que no vaig traent pit. Més bé al contrari.

sentum ha dit...

Perfecte. Jo ja he pres la decisió, i treballaré. Respecte als que no vullguen fer-ho, però el argumentari d´este xic no és precisament un exemple de tolerància amb gent que com jo, ha decidit lliurement anar a treballar. De moment, no em considere un esquirol. Simplement vaig a fer la meua faena, per la que em paguen.

curigi ha dit...

Copie literalment a este tio:
"Si la sociedad se pronuncia al unísono contra una reforma laboral injusta un gobierno "democrático" está obligado a escuchar y a obedecer."

En quin món de fantasia viu ell, si el mal de la societat espanyola ha vingut precisament pel bipartidisme entre PSOE i PP, la majoria absoluta possibilita el no tindre que escoltar arguments de ningú, és més a nivell polític rares vegades es veuen propostes consensuades, el que un proposa l'altre vota en contra i a l'inreves.

Estic en contra d'esta Reforma Laboral, però no em pareix que la Vaga vaja a fer recapacitar al Govern actual i es pose a escoltar als diferents estaments. Crec que hi ha que buscar altres mesures de pressió, que per desgràcia jo tampoc se quines poden ser. És possible que fa molts anys les vagues generals foren un bon instrument de pressió, però els temps han canviat, de fet ací al País Valencià, pel que a mi m'afecta que és el sector de l'educació estic cansat de vore com des de la Conselleria d'educació es neguen a escoltar l'opinió dels especialistes i les vagues, protestes, concentracions se les hagen passat pel forro.

En fi, el que he dit, hi ha que buscar formes alternatives i realment eficaces de pressió a la Vaga que per desgràcia, a dia d'avuí ningú coneix.

Wallace ha dit...

Jo demà també treballe, i respecte totes les vostres opinions, així que espere també respecte als milers de persones que demà treballarem, que també és un dret democràtic.

gatzara ha dit...

La definició d'esquirol crec que queda ben clara al diccionari. Poc més es pot aportar. És possible que defendre arguments neolliberals siga un eximent d'esquirolitat però al remat, si guanyes un euro més del que guanyaves aprofitant les reinvidicacions d'altra gent, estàs passant de mamífer a rosegador.

I deprés hi ha dites com qui no plora no mama o qui calla atorga que deixa ben a les clares que o remugues fins i tot sense tindre clar si la manera és la correcta o te se'n pugen a la gepa.

Wallace ha dit...

Discrepe en algunes de les coses que argumentes però ho respecte, i espere ixe mateix respecte per als demés.

curigi ha dit...

Ja ho he dit abans, o canvien el sistema electoral o estem abocats a d'açò, majories absolutes i evidentment d'escoltar a la resta res de res, per molt de soroll que es faça.

I per cert, no faré la vaga, ni per perdre un dia de sou, ni perquè estiga a favor de la Reforma laboral que és una gran barbaritat, sinò perquè al fer vaga al que perjudique són als meus alumnes (i no als que de veritat hauria de molestar) que no tenen la culpa de tindre un Govern tant inepte. Ja ho he dit en els temps que corren hi ha que buscar altres maneres de pressionar, però per desgràcia ningú les troba i el que més m'encen són les declaracions d'avuí del Govern de que passe el que passe en la vaga no pensen moure un sol dit per reunir-se amb els sindicats ni amb altres grups polítics per tal d'arribar a un consens i que la reforma laborala anirà avant si o si.
Fàstic de polítics.