dimecres, 30 de novembre de 2005

Bon dia a la vila del pingüí

Tinc la sensació de que cada vegada se'ns fa més difícil fer-se majors i per això es ressistim a deixar de banda els nostres costums de xiquets. Sense anar més lluny, jo recorde als meus profes d'institut i no trobe amb qui podria assemblar-me (supose que vosaltres sí que ho fareu però per riure-se'n )... La soltura i el carisma d'ells està a anys llum del què jo aconseguisc ara per ara. I això mateix passa amb els alumnes. El subdelegat de 1r de cicle mitjà entra tots els dies a classe amb el crit de 'Bon dia a la vila del pingüí!!!'... enlloc de ser forofo de Rossi, Alonso o Ronaldinho o coleccionar fotos de actrius o models, el samarro de 17 anys és un enamorat de les aventures de l'Arale, la Gatxan, l'Obokaman, en Turbo, l'Akane etc. Quan li sorprén alguna cosa solta l'exclamació característica de l'Arale (Oyo yo!!!) i el tio sembla feliç. No cal dir que no puc aguantar-me la partida de cul que porte però en el fons es ben trist perquè el seu destí ara per ara és enganxar-se al 3xl.net, o al Gran Heramano o a Pasion de Gavilanes i comentar-ho amb els companys el dia següent. Travessem dies durs per ser la 1a avaluació, les carabasses van que volen i al xicon li han tocat un bon grapat. Huí ja no és tan bon dia en la vila del pingüí!!

dijous, 24 de novembre de 2005

Docents sense fronteres

Cansat de la ESO? Del fracàs escolar sense fi? Els docents donem la cara i fem un pas endavant per millorar el nostre entorn cada vegada més devaluat:

"Somos un grupo de docentes de todos los niveles educativos que estamos
muy preocupados por el bajo nivel cultural en nuestra sociedad, los
altos indices de fracaso escolar y la proliferación de telebasura.

Para salir de esta situación queremos traspasar los muros de las
escuelas, los institutos y las universidades, llevando la cultura y la
educación a ámbitos en los que hasta la fecha hemos estado ausentes,
en los que nuestra dejadez ha privado a muchos ciudadanos del derecho
universal a la cultura.

Como primer paso, queremos llegar a un acuerdo con las autoridades
eclesiásticas para que nos cedan un diez por ciento del tiempo de las
misas con el fin de que los profesores especialistas en las distintas
disciplinas puedan llegar fácilmente a los creyentes mediante breves
intervenciones didácticas.

Está claro que algunos feligreses podrían, con razón, objetar que ellos
no tienen porqué aumentar sus conocimientos ni su cultura, ya que
acuden a misa con el sólo fin de orar y escuchar la palabra de Dios.

Para solucionar este problema, y aunque parezca inconstitucional, a la
entrada de la Iglesia, les haríamos rellenar un formulario para que
manifestaran preferencia por la religión o la cultura. Una vez
identificadas estas personas, podrían abandonar en el momento adecuado
la nave principal de la Iglesia y reunirse en las capillas laterales y
en la cripta. Con el fin de evitar agravios, estas personas podrían
recibir en ese rato unas charlas de carácter no cultural ni educativo
pero muy relacionadas con los contenidos que se están impartiendo en
ese momento al resto de los fieles desde el altar. Por ejemplo, los
feligreses que no quieran repasar la tabla periódica, estudiarán los
perniciosos efectos de los colorantes alimentarios. Los que no quieran
hacer gimnasia, podrán ver un documental sobre la obesidad y los que
no quieran repasar los verbos irregulares ingleses podrán estudiar
estadísticas sobre la importancia de hablar idiomas en el mundo
moderno." (...)Per llegir més ací

dilluns, 21 de novembre de 2005

Marxa contra el camp de golf de la Serra de Mariola

Un seguit d'associacions d'Alcoi, Banyeres i Bocairent han convocat una marxa en defensa de la Serra de Mariola, amb la qual pretenen expressar la seua oposició a la construcció d'un camp de golf i una urbanització a la zona de Xirillent.
Està previst que es celebre la marxa el pròxim 27 de novembre. Partirà sobre les 9 h. del matí des del camp del Collao i, a través de la via verda, es dirigirà al Salt, l'ermita de Barxell, la zona de Xirillent i conclourà a l'ermita de Polop. A partir de les 14 hores hi haurà un servei d'autobús per a facilitar el retorn als participants.
L'eixida des de Bocairent serà a les 8 del matí des de la rotonda per després anar en cotxe cap a el punt d'inici de la marxa. Més informació a la web de Mariola Verda

Santa Cecilia 2005



Com és costum cada novembre, els músics ixen al carrer per tal de desafiar al fred. Això sí, escalfant els seus cossos convenientment amb tot tipus de barreges etíliques (exceptuant a l'entranyable joker què ara per ara "se está quitando"!!) Donada la audiència clarament piromusical del blog i amb un missatge que conté: Per favor, penja-ho, no tinc cap altra opció que seguir-los el fil. Salut per gaudir-ho xiquets!!

dissabte, 19 de novembre de 2005

L'esglèssia ja no es xupla el dit

Com a malcriat de casa sempre aplega un dia en què contestes de mala manera als teus pares. Llavors, aplega el moment de les amenaces de llevar-te la paga setmanal. I clar, no ets autosufucient i et toca tragar-te l'orgull, baixar la cara i callar la boca. A l'esglèssia espanyola ja fa temps que li eixiren els pèls i adopta una actitud contestatària envers tot allò que la rodeja.
Continuaran els problemes en casa? S'independitzarà d'una punyetera vegada o s'agafarà a la mamella de per vida? Trobarà un pis a preu decent?

dilluns, 14 de novembre de 2005

Quasi a soles amb Maria de la Pau

El dia s'intuia especial. I no ja per ser l'endemà d'una desitjada nit de festa pel centre de Barcelona a través del barri gòtic, Rambles etc. Baix un oratge ben ennuvolat què de tant en tant deixava caure quatre gotes, em vaig despertar amb una resaca ultra-lleugera on l'únic símptoma de la batalla de la nit anterior era la són causada per tres hores escasses de somni. Bufava com mai la dolçaina, el Ferran m'havia de parar i aconsellar què no pegara tanta tralla, que badaria en cinc segons amb el xorro d'aire que tirava. I el moment i l'hora s'acostaven de manera pausada però implacable. Montjuïc era el lloc per al trobament entre la deesa i el mortal què us escriu. Ai però!! la cita era a les set i jo havia d'anar de nou amb la colla. Desertar era l'opció a seguir si no fóra perquè ja havia faltat a tots els assatjos anteriors i m'havien advertit de què no ho fera més. Faltant mitja hora em disposava a abandonar el recinte del Saló del Llibre quan de lluny vaig entreveure les ones de la seua llarga melena. Envoltada pels organitzadors no vaig tenir altra opció què esborrar mentalment tot allò que fos alié al nostre encontre i tractar inútilment de guanyar-me una mirada seua què mai no va aplegar. Ara només em queda el llibre del polèmic Premi Planeta amb la dedicatòria del seu puny i lletra aconseguida per encàrrec. Les seues traces profundes i nervioses me la fan més propera i em renoven les esperances de què algun dia li podré demostrar la meua més rendida admiració i li agrairé la capacitat pulmonar sobtada que em va venir dissabte i què huí no trobe rastre d'ella per cap lloc.

dijous, 10 de novembre de 2005

Poquito a poco

Què de puta mare és Chambao:

Poquito a poco
hay que ir entendiendo
que no vale la pena
andar por andar
es mejor caminar
pa ir creciendo(...)
soñaré con colores nuevos
en dias claros