dijous, 27 de desembre de 2007

Més val tard que mai!!

Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:

Mil esguitets
per a tots els
gatzarets
75é aniversari de les Normes de Castelló

Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.

dilluns, 24 de desembre de 2007

La comunitat gatzara vos desitja Bon Nadal

A tots aquells qui entreu i de vegades participeu, us desitgem que tingueu uns Bons Nadals i que sapieu traure el màxim profit d'estos dies, esquivant les discusions familiars, empatxos, intoxicacions etíliques etc. i deixant-se seduir per la mirada dels xiquets envers els Nadals. És l'única manera de tornar a recuperar la il·lusió perduda. I com a mostra un botó, la felicitació que feien els Ramones al seus fans allà pels anys 80.


dissabte, 22 de desembre de 2007

Sobre estes festes i l'institut

Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.

I per últim, des d'ací mostrar el meu reconeixement a uns alumnes de l'institut que han revertit la seua situació deplorable dins d'uns barracons sense cap tipus de calefacció. Allò que es va prometre per al primer dia de curs, va anar retardant-se fins que l'aigua va sobreeixir del got i els nanos pel seu compte es van mobilitzar per tal de denunciar-ho. La premsa va acudir i la roda va començar a moure's fins al punt que aquesta, la nostra Conselleria tan preocupada per la qualitat dels serveis educatius, ha mogut fitxa en menys d'una setmana. Si jo estiguera en la seua pell, estaria mobil·litzant-me a cada instant demanant tot allò que és legítim. Queda demostrat que el marketing és el que mana.

dijous, 20 de desembre de 2007

Sopar de la comunitat gatzara per al dia del sorteig de Nadal

El Pirata l'ha proposat per al dissabte 22 i jo m'apunte. Procurem ser el més ràpids possible i així poder reservar alguna taula quan toque, d'acord? Ja hem començat les vacances!!

divendres, 14 de desembre de 2007

Som exemple per a qui?

Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.


dijous, 13 de desembre de 2007

Sopar de germanor i Solatge

A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM

dilluns, 10 de desembre de 2007

Canya al mono

Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.


dimecres, 5 de desembre de 2007

Qui està en situació de donar classes de democràcia a qui?

Penseu en Veneçuela, Cuba, Rússia, la Xina o el Pakistan i la diferent vara de mesura que s'empra en funció dels interessos que tenen.



dilluns, 3 de desembre de 2007

Els gatzarets a la festa del bou

Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.

El diumenge és el dia bo per córrer i el groovy bé que ho sabia. Al millor bou de la festa va eixir a lluir-se però aquesta vegada la sort li va ser esquiva i va pegar en els seus ossos a terra a l'igual que el Llarg. A hores d'ara tots dos estan ben matxucats però orgullosos d'haver contribuït a la pervivència i engrandiment de la festa. Des d'ací, demane un reconeixement públic a estos dos herois que defugen la por i engrandixen aquesta humil web. Les últimes notícies que ens apleguen diuen que el groovy no pot estar en una altra posició que no siga la de la maja de Goya.