dilluns, 3 de desembre de 2007

Els gatzarets a la festa del bou

Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.

El diumenge és el dia bo per córrer i el groovy bé que ho sabia. Al millor bou de la festa va eixir a lluir-se però aquesta vegada la sort li va ser esquiva i va pegar en els seus ossos a terra a l'igual que el Llarg. A hores d'ara tots dos estan ben matxucats però orgullosos d'haver contribuït a la pervivència i engrandiment de la festa. Des d'ací, demane un reconeixement públic a estos dos herois que defugen la por i engrandixen aquesta humil web. Les últimes notícies que ens apleguen diuen que el groovy no pot estar en una altra posició que no siga la de la maja de Goya.