dissabte, 22 de desembre de 2007

Sobre estes festes i l'institut

Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.

I per últim, des d'ací mostrar el meu reconeixement a uns alumnes de l'institut que han revertit la seua situació deplorable dins d'uns barracons sense cap tipus de calefacció. Allò que es va prometre per al primer dia de curs, va anar retardant-se fins que l'aigua va sobreeixir del got i els nanos pel seu compte es van mobilitzar per tal de denunciar-ho. La premsa va acudir i la roda va començar a moure's fins al punt que aquesta, la nostra Conselleria tan preocupada per la qualitat dels serveis educatius, ha mogut fitxa en menys d'una setmana. Si jo estiguera en la seua pell, estaria mobil·litzant-me a cada instant demanant tot allò que és legítim. Queda demostrat que el marketing és el que mana.

1 comentari:

L@ LºRe! ha dit...

Ola soc Lorena d'Ontinyent!I la veritat k aixo d'estar als barracons es fatal!Jo aquest any estic estudiant alli altra vegada i la veritat esque han fet molt be en manifestarse!Jo per eixos barracons tambe he passat!
Espere que troben una solució!
Besos.