dimarts, 26 d’agost de 2008

Crònica de la nit més màgica de l'any

Enguany es va constatar dins de la colla gatzariana una minva considerable en l'assistència de personal al tradicional soparot en ca Figueres. Només wallace, Jou, sentum, el propi O. figueres i jo ens vam acostar a l'Ereta de Penya per ser fidels a la tradició. Impecable posada a punt pel que fa al menjar i a la beguda on destacava la cervesa a discreció i una taula d'embotit ibèric que va fer les delícies dels convidats. En acabar l'àpat, encetarem la ja tradicional ronda del set i mig amb les cartes de Berto i Rafa Paz, tot esperant que el mestre Barranc fera acte de presència. Entre tant, la gent de La Tonga també ens va visitar la cotxereta on recordaren els gloriosos moments de Ivan Rocha quan era jugador del Valladolid o altres baralles mítiques com les de les motos on la Konïng amb 4 cilíndres en línia guanyava a tota la resta de cartes amb claredat.
Per una altra banda, en el nostre desig de fomentar la lectura allà per on anem, ens dedicàrem a llegir i fer llegir a qui passava per allí passatges d'un llibre que li regalaren a figueres el dia de la comunió.
La nit anava passant amb cridades de jou amb a seua família política fins que el climax va aplegar. La melena rúbia del referee de la Depor va fer acte de presència i amb ella, l'esclat d'alegria i disbauxa. No debades, era el tret d'eixida per a la nostra participació en l'orquesta on el miracle es va obrar!!. Nousseb hi era, no se l'havia engolit la terra amb la qual cosa, les mostres de satisfacció i germanor es multiplicaren.
Només el reixiu ens va desbaratar la festa i arreplegàrem veles vora les sis del matí fent la promesa de tots els anys: l'any que ve tornarem.
La mala educació

Servisca com a referent l'actuació d'aquest ínclit personatge i del seu cor d'acòlits arrastrats.

divendres, 15 d’agost de 2008

Em quede amb Moussambani

Ara que Michael Phelps està a punt d'igualar la proesa de Mark Spitz amb set medalles d'or, és moment de recordar l'altra cara de l'esport i els seues components d'esforç i superació. Moussambani, va guanyar fama mundial quan va nadar a Sydney 2000 la prova de 100 metres lliures en 112 segons, més del doble que els seus rivals. El guineà va aconseguir classificar-se per als JJOO sense assolir els temps mínims requerits gràcies al sistema de llavors, dissenyat per permetre la participació d'esportistes de països en vies de desenvolupament.
En la seva eliminatòria va tenir la sort que els seus dos rivals van ser desqualificats per una sortida en fals, amb el qual va nadar solet. No li va ser fàcil arribar al final, ja que abans d'arribar als Sydney, mai no havia vist una piscina olímpica de 50 metres. Els seus entrenaments els feia a la piscina d'un hotel de 22 metres. Amb indubtable angoixa va aconseguir completar els 100 metres entre els ànims de suport de tota la graderia.


divendres, 8 d’agost de 2008

Per fi, un post i un club ciclista com Déu mana

Ens mereixem alguna cosa més i huí ha estat el dia. Ja siga per desídia o per rareses, el blog ha davallat i aquest post només significa un 'encara estem vius' disposats a treure el millor de nosaltres. I com a excusa, hem tingut una eixideta a Agres comandada per curigi i Greenwich amb les seues America i Espada. Hem posat a prova la nostra condició física en les selectives rampes d'Agres. Curigi Valverde ha demostrat una excel·lent condició mentre que Greenwich Olano ha patit en les rampes de camí a la Pensió Mariola. De tornada, extraordinari esmorzarot en els Tonis i passaeta pel recinte de les revetles a veure si encara quedava festa. No ha importat que no hi haguera, ja l'hem montada nosaltres. Xiquets, açò s'ha de repetir!!!






I ara l'album de l'esdeveniment:


dimarts, 5 d’agost de 2008

Rivalitat amb la colla ciclista del Salse 05

Sembla que ho fem aposta perquè demà dimecres uns partiran cap a Agres mentre que nosaltres som més modestos en les nostres pretensions i s'aplegarem a la Venta on si es farà un esmorzarot equiparable a molts pocs. Allí s'aplegaran velles glòries com la America de curigi o la ultimissíma Espada de Greenwich amb un rodatge de 5,43 quilòmetres. Ànim campions, la senda és vostra.i el Gato està amb vosaltres.


dissabte, 2 d’agost de 2008

Avanç del document gràfic del viatge

Primer, una foto de grup, després a Frómista (Palència) i amb un detall de com la super-màquina, tot i anar molt carregada, va respondre a la perfecció fins al final, després la fita de O'Cebreiro i per últim l'arribada al Monte de O Gozo i a la Catedral de Santiago.