Crònica de la nit més màgica de l'any

Enguany es va constatar dins de la colla gatzariana una minva considerable en l'assistència de personal al tradicional soparot en ca Figueres. Només wallace, Jou, sentum, el propi O. figueres i jo ens vam acostar a l'Ereta de Penya per ser fidels a la tradició. Impecable posada a punt pel que fa al menjar i a la beguda on destacava la cervesa a discreció i una taula d'embotit ibèric que va fer les delícies dels convidats. En acabar l'àpat, encetarem la ja tradicional ronda del set i mig amb les cartes de Berto i Rafa Paz, tot esperant que el mestre Barranc fera acte de presència. Entre tant, la gent de La Tonga també ens va visitar la cotxereta on recordaren els gloriosos moments de Ivan Rocha quan era jugador del Valladolid o altres baralles mítiques com les de les motos on la Konïng amb 4 cilíndres en línia guanyava a tota la resta de cartes amb claredat.
Per una altra banda, en el nostre desig de fomentar la lectura allà per on anem, ens dedicàrem a llegir i fer llegir a qui passava per allí passatges d'un llibre que li regalaren a figueres el dia de la comunió.
La nit anava passant amb cridades de jou amb a seua família política fins que el climax va aplegar. La melena rúbia del referee de la Depor va fer acte de presència i amb ella, l'esclat d'alegria i disbauxa. No debades, era el tret d'eixida per a la nostra participació en l'orquesta on el miracle es va obrar!!. Nousseb hi era, no se l'havia engolit la terra amb la qual cosa, les mostres de satisfacció i germanor es multiplicaren.
Només el reixiu ens va desbaratar la festa i arreplegàrem veles vora les sis del matí fent la promesa de tots els anys: l'any que ve tornarem.