dimecres, 30 de novembre de 2005

Bon dia a la vila del pingüí

Tinc la sensació de que cada vegada se'ns fa més difícil fer-se majors i per això es ressistim a deixar de banda els nostres costums de xiquets. Sense anar més lluny, jo recorde als meus profes d'institut i no trobe amb qui podria assemblar-me (supose que vosaltres sí que ho fareu però per riure-se'n )... La soltura i el carisma d'ells està a anys llum del què jo aconseguisc ara per ara. I això mateix passa amb els alumnes. El subdelegat de 1r de cicle mitjà entra tots els dies a classe amb el crit de 'Bon dia a la vila del pingüí!!!'... enlloc de ser forofo de Rossi, Alonso o Ronaldinho o coleccionar fotos de actrius o models, el samarro de 17 anys és un enamorat de les aventures de l'Arale, la Gatxan, l'Obokaman, en Turbo, l'Akane etc. Quan li sorprén alguna cosa solta l'exclamació característica de l'Arale (Oyo yo!!!) i el tio sembla feliç. No cal dir que no puc aguantar-me la partida de cul que porte però en el fons es ben trist perquè el seu destí ara per ara és enganxar-se al 3xl.net, o al Gran Heramano o a Pasion de Gavilanes i comentar-ho amb els companys el dia següent. Travessem dies durs per ser la 1a avaluació, les carabasses van que volen i al xicon li han tocat un bon grapat. Huí ja no és tan bon dia en la vila del pingüí!!