Trencant fronteres

Una vegada més, un cap de setmana trepidant acaba de passar i s'ha de constatar per a prendre la veritable mesura de tot allò que passa. Començaven divendres amb les Futbol 7 on passaven a formar part de la llegenda de Alça l'Aleta dins del seu XX aniversari. Malgrat no passar de primera ronda, constituïx tot un honor jugar al costat de mites com Tambor o Cates. Un primer partit seriós i l'últim ja no tant a causa de l'excessiva calor que ens va passar factura.
I a la nit, tocava saldar el deute amb els Antònia que en Alacant no em van deixar ni a mitja vela. I de bon tros, no ens van defraudar en absolut. Aposta arriscada al damunt d'un calorós GreenSpace pel fet de dur un orquestra simfònica paral·lela al grup. I tot i la molta basca que feia, els de Bunyola van arrasar. El Pau portava una samarreta idèntica a la de Wallace en honor al col·lectiu gatzara allí aplegat. El Greenwich es pixava del gust d'haver descobert un grup que barreja transbordadors, amb robots, alpinistes o samurais.
I què dir que no sapigueu ja d'ahir diumenge? Només que ahir en l'Abadia, l'abonnament de temporada ja no va valdre i els socis itinerants vam pillar millor lloc que els fixos, la cervesa i les pizzes van córrer a discreció... sentum patia, curigi i jo rosegàvem i la resta aguantava el tipo . Cal fer menció de que el quadriceps de George Best, no acostumat a alegries futboleres com la d'ahir, el va deixar sense una celebració com toca. No passa res!! El dijous més.