dimarts, 17 d’agost del 2004

Tangos amargs

Hi ha històries brutals, que et suposen una bufetada a la cara i després de les quals et quedes amb cara de no saber que dir. La història tracta d'un carnisser centenari britànic que visitava cada dia la seva esposa a l'asil d'ancians. La dona estava malalta i tenia vuitanta-set anys. Ell anava a veure-la com qui compleix una cita amb l'amor. Potser conservava encara aquell punt d'il·lusió adolescent que mai no havia perdut o que recuperà en els anys de la vellesa. Les visites duraven vuit hores. Devien explicar-se poques coses. Qui sap si només es miraven en silenci, sense paraules, i se sentien bé, i en tenien prou.
Ell va degollar-la. Ho va fer, en saber que havien de traslladar-la a un altre centre per causa de la seua malaltia. El centre era lluny i no podrien veure's. Va preferir que acabara els seus dies. A ell l'han comdemnat a dotze anys de treballs forçats (comdemna absurda contant que té cent anys)i que no podrà suportar l'absència de la seva dona.