Dos dies en els camps de crema

El que va començar el dissabte de bon matí ens va portar a la platja de Villaricos (Almeria), seu del CreamFields. A destacar l'extraordinari ambient format en l'àrea d'acampada del festival, la qualitat excepcional de les platges almerienses amb unes aigües cristalines que serien l'enveja de les platges valencianes o alacantines i una 'decepció' respecte a la música del festival. He aplegat a la conclusió de que estils com el dance, house o trip-hop són massa hedonistes per a un esperit estoïc com el meu, forjat dins d'una moral catòlica ferma i que m'ha servit per a valorar tota aquella música que proposa alternatives o inclús denúncia la situació i els problemes d'allò que ens rodeja (preferisc a la Mala abans que a Tricky o Massive Atack). Per últim, remarcar la colpidora visió del Parc Natural de la Serra de Gata... extensions infinites ermes i que, tot i això, guarden espècies endemiques més pròpies de latituds saharianes, una terra de color rogenc que és treballada fins l'extenuació baix els milers de metres quadrats de plàstics extesos a les seues valls, una gent oberta i desenfadada que fa que menjar als seues bars o tasques siga una experiència gratificant i a més barata. En resum, una terra de contrastos, per una banda el plaer nihilista del festival i per l'altra l'esforç i la lluita constant per guanyar-li terreny al desert i conseguir viure en un lloc tan hostil.