Vaig créixer entre cintes de la meua germana on a la capçalera estava un concert al Camp Nou. Aquell accent rar transmetia força i ritmes dels que fàcilment et quedaves amb les tornades de les cançons. No faltava cada any amb la seua cita a l'Echegaray i l'any passat no va ser una excepció a banda d'una visita puntual a Banyeres que al remat, ha sigut l'últim concert que he vist seu.
Per al record quedarà aquell concert hores abans del primer atac dels trastornats de les Açores. Un Llach ple de ràbia davant l'imminent enfrontament que s'acostava, va estar més de dues hores fent trontollar el deshauciat Echegaray amb un clam rotund en contra de l'atrocitat que ens venia. Aquell dia se'm va esvair la visió d'home fred i poc donat a concessions ben guanyada pel concert del poble prou encorsetat i gelat.
M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.
Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:
M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.
Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada