De blanques i negres

Des de primer moment va quedar clar que els nervis superarien amplament aquells que no exisitiren a les oposicions: en els dos caminava sobre fil d'aram però hi havia una diferència cabdal i és que, palmar en les opos només m'afectava a mi mentre que repartir notes desafinades perjudicaria al entorn immediat de la falla. A banda, cal afegir que dormir poc i fer-se més esguitets del que toca et lleva la poca lucidesa que pugues tindre i la progressió en la música ha anat indubtablement de més a menys.

No obstant això, s'ha de remarcar la fe cega i un tant temerària de Greenwich, la germanor de la colla gatzara tant el dia de l'ofrena com en el debut i com no, tornar a llocs mítics com la Plaça del Patriarca o el Carme, icones d'uns temps que no tenen perquè no tornar. Per acabar, no m'arrepentisc d'haver anat encara que queda un abisme per millorar. Ací i ara queden instituïts els Corrals com seu administrativa i d'assajos de la Colla Gatzara amb el veí com a President d'Honor. La manta al coll i el cabasset...