dijous, 1 de març de 2007

Comentari sobre "La nostra Residència", article de Pau Calabuig a bocairent.net

És paradoxal l'envejable situació de la Residència dins del poble i la seua opacitat pel que respecta a tots nosaltres. Després d'haver realitzat allí l'objecció, el que et queda d'allí, és un regust de resignació destil·lat pels mateixos iaios i pels que allí treballen.

Pel que fa a les solucions aquestes han d'abarcar molts aspectes, com pot ser la d'una gestió directa i seriosa des de l'ajuntament. La llavor de les monges és valuosa i impagable. No obstant això, aquestes no han de ser les que diguen com funciona el centre o quines accions i horaris es porten a terme. El seu paper és el de colaboradores experimentades però no el de gestores. És totalment legítim que les monges dediquen el seu temps a l'assistència dels iaios i a l'oració però això no ha d'afectar a la quotidianeïtat dels nostres majors, Quan jo era a la residència, es sopava a l'hora dels nostres berenars i els iaios li pegaven la volta al rellotge dins del llit. A banda d'aquest desajust horari, hi havia una carència d'activitats que es resumia en veure culebrons o programes de succesos, resar el rosari i prendre la fresca quan es podia. En conclussió, cal una acció directa que implique als nostres majors en uns hàbits racionals i una dinàmica engrescadora.

Un altre gir a realitzar ha de ser el de traure la residència al carrer, fer-la visible, rebaixar els barrots que la separen del poble. És genial que en Nadal, els dolçainers i els Reis vagen a visitar-los, que facen missa tots els dies. Però s'ha d'eixir, fomentar accions que els traguen del seu reducte i els facen visibles i colaboradors necessaris de la vida del poble. Si no fem veure que es sentim orgullosos d'ells, aniran recloent-se cada vegada més en la seua closca i els de fóra serem més reticents a l'hora d'integrar-los al nostre costat.

Ara que fa olor ja a urnes, als capitosts se'ls ompli la boca i la residència està en primera línia de foc. Que si construiran una segona, que si l'ajuntament es desvelta per millorar les condicions dels nostres majors... aquesta Residència funciona pel bon fer dels assistents que hi treballen de manera precària, pel treball de les monges i gràcies. I d'ací a maig, tots ells veuran com per les reixes de l'entrada entren tota mena de propostes i en aplegar l'estiu el que vindrà serà una reixa doble d'alta. Una reixa forjada pels nostres representants i permesa per la nostra vergonyosa indiferència.