Nit de caniques

Aquesta nit he tingut un somni inquietant, millor dit el que ha estat ha sigut un malson. El meu equilibri depenia dels moviments nerviosos i espasmòdics que a dures penes conseguia fer al damunt d'un mantell de caniques de tots els colors: de metàliques, de xineses, de normals etc. i tot açò ve per a plantejar-se on han quedat les caniques que teniem de menuts?. Jo recorde guardar-les dintre d'un moblet de la meua antiga habitació ... però i ara.... on estaran?... Potser en un futur li les donarà a la meua nebodeta. Ara què, potser ella no les usaria per a jugar amb les seues futures amigues, ves tu a saber... Hi ha que veure com me les estimava i ara Déu sap on pararan.