Avorriment igualadí
Només us puc contar que no desitge aquest cap de setmana ni al pitjor dels mortals. De festa zero, d'ansietat, tota i més perquè avaluacions són dimecres. Només puc que agräir mil vegades a Carles i Noe que vingueren a fer-me la visita perquè estava en un embotament brutal. L'aqüeducte que ve, el necessite com aigua de maig. Parlant d'aigua, que ploga ja!!

Incorporació de nou enllaç

Huí he actualitzat la secció d'enllaços llevant aquells que ja estaven obsolets i afegint-ne de nous. Puntualitzar que despedim a Anna i el seu Poderdelsilencio (disculpes pels textos plagiats, no creia que era per a tant!) i afegim la novíssima pàgina web de Borja on tenim reservat un espai reservat dintre de l'espai Semblants Raonables. T'agarraré!!!

L'infern és exotèrmic o endotèrmic?

Estret de lapetiteclaudine

La mayoría de los estudiantes fundamentaron su respuesta en la Ley de Boyle o en variantes de la misma. La Ley de Boyle es una de las leyes de los gases ideales que relaciona el volumen y la presión de una cierta cantidad de gas mantenida a temperatura constante y establece que el volumen es inversamente proporcional a la presión. Otro estudiante, sin embargo, ofreció la siguiente conclusión:

Para empezar -afirmó- necesitamos saber cómo la masa del Infierno cambia a lo largo del tiempo. Para eso necesitamos conocer la cantidad media de almas que entran en el Infierno y la media de las que salen. Creo que podemos afirmar con seguridad que, una vez un alma entra en el infierno no sale jamás. Por lo tanto, las almas entran pero no salen.

Para definir el número de almas que entran, echemos un vistazo a las distintas religiones que existen en el mundo hoy día. La mayoría afirman que todos aquellos que no forman parte de su religión van al infierno. Ya que hay más de una religión y las personas no forman parte de más de una de ellas, podemos concluir que todas las almas van al infierno.

Dada la tasa de nacimientos y muertes que manejamos hoy dia, podemos esperar que el número de almas crezca de manera exponencial. Si consideramos la media de cambio del volúmen del Infierno según la Ley de Boyle, podemos afirmar que, para mantener una temperatura y una presión estable, el volúmen del Infierno deberá expandirse de manera proporcional al número de almas que entran. Esto nos deja dos posiblidades:

1. Si la velocidad media de expansión del Infierno es menor a la velocidad media a la que las almas entran, entonces la temperatura y la presión crecerá hasta que el Infierno se haga pedazos.

2. Si la velocidad media de expansión del Infireno es mayor que el número de almas que entran en él, la temperatura y la presión descenderá hasta que el Infierno se congele.

Así que, ¿cuál es la correcta?

Si aceptamos el postulado dado por Teresa durante mi año de novato según el cual se acostaría conmigo cuando el Infierno se congelara, y tenemos en cuenta el hecho de que me la tiré anoche, entonces debemos considerar que la proposición nº2 es la correcta y, por tanto, concluir que el Infierno es exotérmico y ya se ha congelado. Y lo que se infiere de esta conclusión es que:

-si el infierno se ha congelado, eso significa que no se aceptan más almas y que podemos considerarlo extinto.

-Esto deja el cielo como única alternativa y demuestra la existencia de un ser divino y explica por qué Teresa se pasó la noche gritando: ¡Oh Dios mío! ¡Oh Dios mío!

Xibeca: tot un descobriment



A banda de tindre les coses més clares amb el tema de la llengua, els catalans també han descobert una extrordinària cervessa de massiva acceptació de per aquestos indrets: la Xibeca de Damm.
Com a mostra un botó: " Se puede encontrar tanto en lata como en botella de litro, pero realmente se hizo famosa por su envase de litro que alegremente paseamos todos los jovenes,mucho antes de que surgiera la polemica del botellón.". A fe, que està millor en vidre que en llanda.

Reafirmació antroplógica de que som carn i ungla



Pau i el molt honorable s'assemblen com dues gotes d'aigua. O no? I la descoberta l'han realitzada a pocs quilòmetres d'Igualada, a un llogaret anomenat Hostalets de Pierola. Paquito, ma casa és ta casa!!!

Mirad que peazo zuavo

Amigo gatzara...para que no digas que no se te informa de las ultimas novedades en uniformidad propuestas por algunos destacados miembros de esta, nuestra querida escuadra, te pongo este bonito modelo para que dispongas de elementos de valoración en las proximas refriegas verbales a celebrar en el maset de los zuavos.


Hay quien sueña con hacerlo realidad algun dia.(ya sabes).

Saludos

Festa de Santa Cecília



Com que molts dels lectors d'aquesta pàgina formen part de l'Assocació Musical de Bocairent (no els confongueu amb els de la Vila), m'han suggerit la possibilitat de penjar el cartell que anuncia la seua festa major: el dia en que passen a ser protagonistes de la festa. Vist des de fóra, veig la banda amb un poc de frustració ja que un bon dia un gurú entre els gurús de la solfa em va dir que mai aplegaria a bon port en les meues metes musicals. El temps li ha donat la raó perquè m'ho he deixat de banda, però no desespere i la meua il·lusió està intacta. Supose que entre maferpues, cantonades i borgetes em tiraran una maneta en el futur per tal de millorar les meues aptituds musicals.Va per ells.

M'avorrisc, conseqüentment existisc

Que xungo és quedar-se a Igualada per avançar feina i no fer res més que intentar superar un constipat que encara m'acompanya i menjar una quantitat ingent de papes, carn, truita etc. De faena res de res. Sense més desitjos de que vinguera ja dilluns i no avorrir-me. Dissabte vaig veure Terrassa-Lleida, Depor-Llevant. Diumenge Barça-Casademont Girona i Espanyol B no se contra quin equip. Per favor, no més caps de setmana d'aquest tipus. Quant que he anyorat acudir a la parroquia, compartir tertulia i bons vermudets amb parroquians amics o simplement coneguts, anar a la Depor, fer quatre carreres que queden bé per a la foto i per la nit, rendir comptes amb mi niño i el seu localet amb atmòsfera irrespirable. Ie, que el divendres vaig de cap al poble!

Cinc milions de persones equivocades?

Si governa un macaco, si centenars de milions el recolzen, si té el cuiro, la gasolina, el metall i les armes, l'única cosa que ens queda és el reducte de les xicotetes coses.
No podrem fugir de la seua influència, però sí marcar una línia què no podra travessar.
Açò va per a vosté., Sr. macaco, i per a les caparres amb pell de marbre que li fan el nuc de la corvata: seguisc i seguiré sent governant sobirà de les meues incoherències, dels llocs que em piquen i de com me'ls rasque.
Aquest és el meu reducte. I a fe què és irreductible i molt difícil d'envair.

Borges t'arregla el pitjor dia que pugues tindre

Un respir per a un dia de molt estrés:

'Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y
encadenar un alma; y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía
no significa seguridad, y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a
aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a
construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado
inseguro para planes...

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol
quema. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma,en lugar de
esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno
realmente vale, y uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende'

Un anyet a la capital de l'Anoia

Ie xiquets, que em quede un any per ací. Si voleu alguna cosa de mi, ja sabeu on estic. Au cacaus!!!

Quatre anys més



Com no podem tirar a Bush de la poltrona, s'aconformen en reinventar-lo de manera què ens semble més amigable. Tot vostre gràcies a Borja el teniu ací

El Sanedrí ha dictaminat què ...

donada l'escasesa d'article escrits pels dos membres que actualment fem posible gatzara, convoquem a tots aquells que vulguen aportar coses a què ho facen. Ens reservem el dret de publicació ja que desitgem que les notícies aportades vagen en la línia editorial d'aquesta pàgina.
Sense més xiquets, aneu enviant cosetes...

Cul de mal seient

Qui no plora no mama! I això és el que vaig a fer. Qui em conega un poc, sabrà que em canse de seguida de tot: un cop acabats els estudis podria haver continuat però me'n vaig anar a Madrid, allí als cinc mesos d'estar currant ja vaig començar a cercar nova feina fins que vaig trobar l'explotació d'Ontinyent (a priori haguera sigut de bojos renunciar-hi)... un cop en Ontinyent, vaig patir en carns pròpies l'estrés i la manca de reconeiximent professional i allò va fer que em posara de nou a estudiar, ja que allí no podia treballar ni un dia més. Encara sense acabar el projecte de la segon carrera, estic ara ací a l'Anoia, experimentant noves sensacions.
Doncs bé,encara que semble mentida comence a demanar un poc de tranquilitat i us expose el cas: el dilluns hi ha un mestre d'informàtica que deixa una vacant per tot el curs. Jo estic molt interessat en optar a ella perquè em veig capacitat i perquè em garanteix un any d'ingressos a la meua pobra economia. Per una altra banda, jo ací estic fent una substitució a un mestre que des del primera dia m'amenaçava en agafar l'alta mèdica abans d'hora perquè es trobava bé (una laringitis li provocava una afonia que l'incapacitava per a parlar). La meua substitució expira demà i llavors estaria lliure per optar a la vacant... Doncs no! Ahir li cride al professor que substituïsc i em diu que l'afonia no es cura, de manera que possiblement s'allargue la baixa (aspecte que m'incapacita per optar a la vacant de tot el curs)
CONCLUSIÓ: El meu futur per a enguany està en joc i jo he d'esperar amb els braços creuats perquè no puc fer res al respecte.
Ohh!!! Què ansietat!!! Seguirem informant...

Una vida molt estressada!!

Són diverses les queixes i gemecs per no tindre una continuitat en l'edició de notícies ací al bloc. Com podreu suposar el fet d'estar donant classes em resta una gran quantitat de temps i energies. Fa dos setmanes estava enfrascat en els protocols que regeixen les xarxes d'àrea local i la sintaxi d'HTML. Ara per ara, vaig més soltet amb la realització d'operacions amb binari i la sintaxi de MS-DOS. I, si conseguisc finalment quedar-me, passaré a donar Visual Basic (cap problema)i Linux i la seua configuració (ahí el rotllo està més xungo)... Com solen dir per aquestes terres... Déu provirà!!

No a la censura dels Tigres



Mèxic prohibeix les cançons dels 'Tigres del Norte' dedicades als líders "narcos". Mèxic intenta esborrar un polèmic gènere musical, a qui acusen d'idealitzar el tràfic de drogues i els cartels en els famosos narcocorridos. Així s'obliga a les emissores a no emetre estes cançons. Els 'corridos' formen part de la tradició mexicana des de fa un segle. Són peces basades en valsos i polques, on el cant és acompañat per acordions i instruments de vent. La Revolució Mexicana va prodigar centenars de 'corridos' sobre figures llegendàries com Pancho Villa o Emiliano Zapata. Però en els últims 30 anys s'han imposat els narcocorridos, basats en la vida real de traficants de droga. Els germans Arellano Félix, que van dirigir el cartel de Tijuana, i el seu rival Armando Carrillo Fuentes, de Ciudad Juarez, són els que mes dedicatòries han merescut. Hi ha qui diu que els narcos paguen als grups perquè els dediques cançons.Els Tigres del Nord són els majors exponents del narcocorridos i sempre han negat les esmentades acusacions: 'simplement contem una història, no la promovem'.

Gràcies Droga!!

Once upon a time... I met with Marlango


Once upon a time ... va resultar que era dimarts 26 d'octubre i coincidia en què gatzara estava a Barcelona i Marlango actuava a la Sala La Paloma. Sense pensar-s'ho, es va posar mans a l'obra i el dissabte anterior ja tenia l'entrada per al concert. Va aplegar el moment que tant havia esperat. Després de donar-li llargues en Elx on mai van aplegar a actuar, arribava el moment de veritat. De ben segur que a meitat de l'actuació, gatzara i Leonor s'enlairaren a un castell recòndit acompanyats pels somnis que tots dos compartirien aquella nit. Els murs del castell serien d'aigua, damunt dels quals, la lluna podria ballar cada nit i el terra es mouria cada vegada que un d'ells el xafara.

Perletes d'alumnes


L'altre dia un dels meus deixebles més estimats em va abordar dient-me que havia trobat una foto meua. Com sempre has de ser malpensat, em vaig esperar el pitjor. Com podeu comprovar no se si ho ha dibuixat o no, però el que està clar, és que em semble mogolló. Només he de dir que no tinc orelles tan d'elefant com les de la foto i que no use camises hawaianes com el menda. De la resta, m'identifique amb tot. Per cert, això del meló d'Alger? Ara que es fora de temporada? Tindrà algun significat subliminal?

A tu, Laura

Benvinguda a aquest que des d'ara ja és el teu bloc. Com el teu 'tio' no serà capaç de dir alguna cosa sensàtament coherent el dia que puga veure't, ell ja ha fet l'exercici d'imaginar-te al seu costat. Ara que eres la protagonista principal, romandré en un discret segon pla, anul·lat pel cúmul de sensacions i sentiments que tindré barrejats al cos i incapaç d'actuar freda i adequadament. Però deixa'm córrer, a hores d'ara ja soc massa vell per poder corregir-me.
Et done la benvinguda perla, a aquest món tan especial, capaç del millor i del pitjor. Et trobaràs des de les mostres més intenses d'estima que mai no pugues ni imaginar, a actes que posen en entredit la condició humana d'aquells que els cometen. A les primeres, agafa't ben fort a d'elles, seran els puntals que et permetran avançar sempre, tot superant els entrebancs que vagen sorgint-te. Als segons, aprendràs a oposar el teu encara feble cos i lluitar amb totes les teues forces per fer-los front. Hi viuràs moments de tristesa i de gran alegria, instants de penós abatiment però també d'exultant il·lusió, et trobaràs amb històries d'obscur malson i alhora d'altres d'extraordinària fantasia. En la majoria de tots aquests fets, espere estar al teu costaet, gaudint de tota la teua joia que a l'hora serà la meua i intentant descarregar-te de tot allò que puga inquietar-te.
Nàixes al cor de la Mariola, inici i fi de tots nosaltres. Des d'ara la Mariola no et perdrà de vista. És una mare exemplar, de qui tots hem de prendre exemple, per com és de servicial i abnegada. Faràs jocs dins del seu bressol, apagaràs la teua sed a les innombrables fonts que la reguen per totes bandes, et captivarà la seua bellesa i vitalitat, et regalarà mil olors suaus i fragants mentre passeges pels seus voltants i t'oferirà un cel clar a més de multitud d'ocellets quan descanses al seu damunt.

Benvinguda Laura a aquest indret meravellós!!!.

Haro Tecglen fent balanç dels 10.000 números del País

'... Cuando salió el número 1 de este diario aún se luchaba por la salvación del mundo, por la incorporación del Tercero, el final del hambre, y por esas lecciones varias y vagas de la dignidad, los derechos humanos, la igualdad. Los que lo hacíamos, con equivocaciones muchas veces garrafales, somos los padres de este diario, que a veces es nuestro Edipo -matar al padre, acostarse con la madre-, y los observadores de lo que ha salido de todo...' (El País.18 octubre 2004)