Segons l'estació meteorològica de Bocairent a hores d'ara duem 163 mm d'aigua des de diumenge fins ara, i durant este mes 285 mm, és a dir la meitat del que ha plogut durant tot l'any. Si plou malament i si no plou malament. Si fins ara a les notícies tot era grip A, ara tot és gota freda, encendre la televisió i la ràdio dona pena, crec que vaig a tornar a tirar de repertori i tornar a radio 3 que tot és música, i de la bona (Llevat de quan fan la UNED, que no li puc)dimarts, 29 de setembre del 2009
I encara hi ha gent que demana aigua
Segons l'estació meteorològica de Bocairent a hores d'ara duem 163 mm d'aigua des de diumenge fins ara, i durant este mes 285 mm, és a dir la meitat del que ha plogut durant tot l'any. Si plou malament i si no plou malament. Si fins ara a les notícies tot era grip A, ara tot és gota freda, encendre la televisió i la ràdio dona pena, crec que vaig a tornar a tirar de repertori i tornar a radio 3 que tot és música, i de la bona (Llevat de quan fan la UNED, que no li puc)
Segons l'estació meteorològica de Bocairent a hores d'ara duem 163 mm d'aigua des de diumenge fins ara, i durant este mes 285 mm, és a dir la meitat del que ha plogut durant tot l'any. Si plou malament i si no plou malament. Si fins ara a les notícies tot era grip A, ara tot és gota freda, encendre la televisió i la ràdio dona pena, crec que vaig a tornar a tirar de repertori i tornar a radio 3 que tot és música, i de la bona (Llevat de quan fan la UNED, que no li puc)dilluns, 21 de setembre del 2009
Oktoberfest
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a la plaça de bous de València el primer Valencia Bierfest i com no, greenwich i jo, juntament amb uns amics de la moscaterà
no em pogut faltar a tant magnífic aconteciment. Un ambient genial en un lloc inmillorable, eixe olor a fum de saltxitxa francfurt i de costelletes, queradilles fregides, ketxup acompanyat de música bervenera remember que ens feia beure sense parar, vaja com si estiguerem locos, i el millor, litres i litres de cervesa fresqueta d'alemanya, tant de cibà com de blat,ens ha encisat tant que l'any que ve tornem, si no podem anar a Munich a gaudir de l'autèntic Oktoberfest clar, ja que és una assignatura pendent que tenim. Llàstima que no ens poguerem endur les gerres, que sinò en quatre dies ens tocava renovar el vestuari perquè ja no ens entraria la roba.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a la plaça de bous de València el primer Valencia Bierfest i com no, greenwich i jo, juntament amb uns amics de la moscaterà
no em pogut faltar a tant magnífic aconteciment. Un ambient genial en un lloc inmillorable, eixe olor a fum de saltxitxa francfurt i de costelletes, queradilles fregides, ketxup acompanyat de música bervenera remember que ens feia beure sense parar, vaja com si estiguerem locos, i el millor, litres i litres de cervesa fresqueta d'alemanya, tant de cibà com de blat,ens ha encisat tant que l'any que ve tornem, si no podem anar a Munich a gaudir de l'autèntic Oktoberfest clar, ja que és una assignatura pendent que tenim. Llàstima que no ens poguerem endur les gerres, que sinò en quatre dies ens tocava renovar el vestuari perquè ja no ens entraria la roba..jpg)
diumenge, 20 de setembre del 2009
Ens ho mereixem
Com va dir michel al mundial d'Italia'90, Kalaver i jo ens ho mereixe
m. Tot i que vam disfrutar el dissabte d'una música encissadora, recordant la bruja averia i sobretot del directe del millor grup que ha existit i existeix com Siniestro Total, ens va faltar la mítica tocà que alguns de vosaltres no coneixeu de Kortatu: Don Vito y la revuelta del frenopático (més coneguda per l'asamblea de majaras ). Per a nosaltres dos i per a tots els fans de Kortatu i de Siniestro Total ací vos deixe el que per a molts és la millor cançó dels 80 i de sempre.
m. Tot i que vam disfrutar el dissabte d'una música encissadora, recordant la bruja averia i sobretot del directe del millor grup que ha existit i existeix com Siniestro Total, ens va faltar la mítica tocà que alguns de vosaltres no coneixeu de Kortatu: Don Vito y la revuelta del frenopático (més coneguda per l'asamblea de majaras ). Per a nosaltres dos i per a tots els fans de Kortatu i de Siniestro Total ací vos deixe el que per a molts és la millor cançó dels 80 i de sempre.dimarts, 8 de setembre del 2009
Quan més vas d'estreleta, més borinot eres!!
Res feia presagiar que les sensacions i les expectatives del tren a Barcelona quedaren entelades per un oratge amenaçador i per uns inaudits problemes de so en un concert de tanta grandària i tan costoses entrades.
Arribats a Sants trobarem l'habitació de seguida i una vegada havent deixat les bosses, ràpid posàrem rumb a la muntanya màgica. No cal dir que el temps era ajustat i que els nervis eren molts ( tants que els més menjadors no volien ni parar-se a pillar alguna cosa per fer un mosset ). Ja dins l'estadi, tots quedàrem captivats per la gentada que hi havia i per uns barrils de cervesa de 30 quilos que portaven assistents del concert a les esquenes i les venien a uns preus prou desorbitats.
Anem al gra, el començament va ser molt elèctric i prometedor. Llàstima que de primer hora, el so de la part dreta del concert comença a fallar i cabrejar al personal. I en lloc de para per veure si les coses es podien resoldre, el paixarell de Chris Martin continuava com si res passara. Les cançons anaven passant i el problema lluny d'acabar s'agrandava a cada instant.
Ja adonant-se de que les coses no anaven bé, la banda va començar un mini-concert agafant els instruments i eixint fora de l'escenari com un unplugged. Al meu parer van fer un poc el ruc fins que alguna persona els notificara que el so anava més o menys decent. Per al que va vindre després, a mi ja me la sauva prou.
A l'eixida cal destacar l'actitud heròica i la determinació titànica de Wallace a l'hora d'aconseguir CD's per a tots lluitant contra la marabunta. I es que ja es sap, que el coratge escocés és difícil de batre.
Ja de tornada del concert i després de sopar a mitjanit anàrem a la Ovella Negra on ens serviren poals d'alcohol i on dos guiris ens van pujar la temperatura veient les seues evolucions. Després d'això, anàrem a cremar les naus al Karma on gaudírem d'una bona música i on ja els esguitets anaven com en una boda.
A l'endemà, passejada per Rambles i barri gòtic i després d'un plat combinat ben complet, tornàrem d'esta xicoteta aventura un poc frustrada.
Ací us deixe un enllaç on es demana a la banda que tornen a Barcelona debades en compensació pel lamentable espectacle de divendres passat. Jo ja he signat.
P.D. Curigi, tu tens fotos per mesclar-les amb el text?
Res feia presagiar que les sensacions i les expectatives del tren a Barcelona quedaren entelades per un oratge amenaçador i per uns inaudits problemes de so en un concert de tanta grandària i tan costoses entrades.Arribats a Sants trobarem l'habitació de seguida i una vegada havent deixat les bosses, ràpid posàrem rumb a la muntanya màgica. No cal dir que el temps era ajustat i que els nervis eren molts ( tants que els més menjadors no volien ni parar-se a pillar alguna cosa per fer un mosset ). Ja dins l'estadi, tots quedàrem captivats per la gentada que hi havia i per uns barrils de cervesa de 30 quilos que portaven assistents del concert a les esquenes i les venien a uns preus prou desorbitats.
Anem al gra, el començament va ser molt elèctric i prometedor. Llàstima que de primer hora, el so de la part dreta del concert comença a fallar i cabrejar al personal. I en lloc de para per veure si les coses es podien resoldre, el paixarell de Chris Martin continuava com si res passara. Les cançons anaven passant i el problema lluny d'acabar s'agrandava a cada instant.
Ja adonant-se de que les coses no anaven bé, la banda va començar un mini-concert agafant els instruments i eixint fora de l'escenari com un unplugged. Al meu parer van fer un poc el ruc fins que alguna persona els notificara que el so anava més o menys decent. Per al que va vindre després, a mi ja me la sauva prou.
A l'eixida cal destacar l'actitud heròica i la determinació titànica de Wallace a l'hora d'aconseguir CD's per a tots lluitant contra la marabunta. I es que ja es sap, que el coratge escocés és difícil de batre.
Ja de tornada del concert i després de sopar a mitjanit anàrem a la Ovella Negra on ens serviren poals d'alcohol i on dos guiris ens van pujar la temperatura veient les seues evolucions. Després d'això, anàrem a cremar les naus al Karma on gaudírem d'una bona música i on ja els esguitets anaven com en una boda.
A l'endemà, passejada per Rambles i barri gòtic i després d'un plat combinat ben complet, tornàrem d'esta xicoteta aventura un poc frustrada.
Ací us deixe un enllaç on es demana a la banda que tornen a Barcelona debades en compensació pel lamentable espectacle de divendres passat. Jo ja he signat.
P.D. Curigi, tu tens fotos per mesclar-les amb el text?
dimecres, 2 de setembre del 2009
divendres, 28 d’agost del 2009
Per fi les fotos de la festa Gatzara
Tot i que ja han passat algunes setmanes des de la festa del clavari de l'any, com diu la dita: més val tard que mai.
Després d'haver rebut moltes pressions per part d'alguns membres del grup, a la fi he fet un recopilatori de la festa Gatzara. Faria una crònica, però a banda de que no m'apeteix escriure, més val una imatge que cent paraules, i ahi vos deixe la recopilació de retratos de la nit que pot ser la més màgica de tot l'estiu.
Hi ha moltes fotos i per això el video durà uns 5 minuts (ja se que és massa, però crec que tots els membres i incondicionals de Gatzara's Tudell tindran la suficient paciència per aguantar fins al final)
Per últim vos recomane que encengau els bafles al màxim i a disfrutar de les fotos.
PD: Els videos en un altre post que açò si que no em dona temps
Després d'haver rebut moltes pressions per part d'alguns membres del grup, a la fi he fet un recopilatori de la festa Gatzara. Faria una crònica, però a banda de que no m'apeteix escriure, més val una imatge que cent paraules, i ahi vos deixe la recopilació de retratos de la nit que pot ser la més màgica de tot l'estiu.
Hi ha moltes fotos i per això el video durà uns 5 minuts (ja se que és massa, però crec que tots els membres i incondicionals de Gatzara's Tudell tindran la suficient paciència per aguantar fins al final)
Per últim vos recomane que encengau els bafles al màxim i a disfrutar de les fotos.
PD: Els videos en un altre post que açò si que no em dona temps
divendres, 7 d’agost del 2009
Gatzara: Tudell de l'any 2009
Ahir en el sopar dels Gatzara's Tudell vam fer entrega a l'ànima mater d'este grup del seu merescut premi al Tudell de l'any.
Amb aquest premi reconeixem la seua trajectoria dolçainera, que es remunta a l'època en la que començava amb una dolçaina de segon ma, i a continuat amb actuacions pertot arreu, entre les que podem nomenar les falles del 2007, els san fermins del mateix any, la I sant Silvestre solidaria de Bocairent, la trobada d'escoles en valencià a Benimamet, i moltes més.
Per tot açò, i per ser el fundador del grup, a banda de proporcionar el local d'assaig estiuenc, aquest any s'ha merescut ser el primer en ser nomenat Tudell de l'any.

En les pròximes dates, encara per concretar dia, tindrà lloc un dinar o un sopar en el qual farem un pasacarrer i li durem la santeta al nostre amic Gatzara.
Felicitats .
Amb aquest premi reconeixem la seua trajectoria dolçainera, que es remunta a l'època en la que començava amb una dolçaina de segon ma, i a continuat amb actuacions pertot arreu, entre les que podem nomenar les falles del 2007, els san fermins del mateix any, la I sant Silvestre solidaria de Bocairent, la trobada d'escoles en valencià a Benimamet, i moltes més.
Per tot açò, i per ser el fundador del grup, a banda de proporcionar el local d'assaig estiuenc, aquest any s'ha merescut ser el primer en ser nomenat Tudell de l'any.

En les pròximes dates, encara per concretar dia, tindrà lloc un dinar o un sopar en el qual farem un pasacarrer i li durem la santeta al nostre amic Gatzara.
Felicitats .
dilluns, 3 d’agost del 2009
Huí és l'aniversari de Greenwich
Tabaleter de raça i rodat en mil i una actuacions al llarg de contrades tan distants com Bocairent o Rocafort, huí este cascarieta ens cumplix anys. Ciutadà ilustre del Barri de Sant Joan comença tots els anys de forma trepidant ajuntant festes de Nadal, de Sant Blai i Falles. I el millor de tot, és que viu per a contar-ho. Se m'ocorren mil coses mes d'este erudit dels menjars casolans com l'esgardaet que també va tindre una temporadeta d'organitzador de festes i events.
No em queda més que en nom del grup, donar-te les felicitats i citar-te per al soparet de la Troya.
diumenge, 2 d’agost del 2009
Dijous 6 d'agost: sopar Gatzara's Tudell
Més o menys el pla és el següent:
A les 20.30 al local d'assaig d'estiu per fer unes anflitaetes, despres sopar de la comunitat i per finalitzar una regadeta de plantetes i a l'orquesta La Troya a Alfafara.
Comfirmar assistència com sempre ( No com últimament que a la gent li costa fins i tot apretar dos tecles de l'ordinador per dir si o no )
Més o menys el pla és el següent:A les 20.30 al local d'assaig d'estiu per fer unes anflitaetes, despres sopar de la comunitat i per finalitzar una regadeta de plantetes i a l'orquesta La Troya a Alfafara.
Comfirmar assistència com sempre ( No com últimament que a la gent li costa fins i tot apretar dos tecles de l'ordinador per dir si o no )
dijous, 30 de juliol del 2009
Llibre recomanat de la setmana
Ja que es veu que soc l'únic que curra ací al
blog, em vaig a donar el gust de crear una secció nova. La del llibre recomanat de la setmana. Aquesta setmana recomane "El teorema del Lloro", una novel·la molt original, didàctica i entretinguda alhora, que ens endinsa d'una manera molt amena, en la història de les matemàtiques. Aquesta obra ha estat considerada per la crítica francesa com El món de Sofia de les matemàtiques.
La seva sinopsi és la següent:
Un bon dia Monsieur Pierre Ruche, un llibreter de vell de París, rep una carta d’un amic matemàtic del Brasil que no ha vist des de la Segona Guerra Mundial. Quasi simultàniament s’assabenta que el seu amic ha mort cremat en circumstàncies misterioses. Rellegint la carta que li havia enviat, plena de referències matemàtiques, Monsieur Ruche creu detectar-hi un missatge xifrat que li revela l’enigma del seu antic company.
blog, em vaig a donar el gust de crear una secció nova. La del llibre recomanat de la setmana. Aquesta setmana recomane "El teorema del Lloro", una novel·la molt original, didàctica i entretinguda alhora, que ens endinsa d'una manera molt amena, en la història de les matemàtiques. Aquesta obra ha estat considerada per la crítica francesa com El món de Sofia de les matemàtiques.La seva sinopsi és la següent:
Un bon dia Monsieur Pierre Ruche, un llibreter de vell de París, rep una carta d’un amic matemàtic del Brasil que no ha vist des de la Segona Guerra Mundial. Quasi simultàniament s’assabenta que el seu amic ha mort cremat en circumstàncies misterioses. Rellegint la carta que li havia enviat, plena de referències matemàtiques, Monsieur Ruche creu detectar-hi un missatge xifrat que li revela l’enigma del seu antic company.
dijous, 23 de juliol del 2009
diumenge, 19 de juliol del 2009
Gran descobriment
Aquest cap de setmana alguns gatzares ens aproparem a la ciutat veïna d'Alcoi. Gran descobriment el del pub l'autobus, gran ambient amb gent de la nostra edad, sense garrafa, música decent, i sobretot bones ...
En fi, una gran nit, i que crec que no serà l'última vegada que ens hi acostarem i potser a partir d'ara moltes més vegades.
A tots els que no el conegau vos recomane una passadeta.

Aquest cap de setmana alguns gatzares ens aproparem a la ciutat veïna d'Alcoi. Gran descobriment el del pub l'autobus, gran ambient amb gent de la nostra edad, sense garrafa, música decent, i sobretot bones ...
En fi, una gran nit, i que crec que no serà l'última vegada que ens hi acostarem i potser a partir d'ara moltes més vegades.
A tots els que no el conegau vos recomane una passadeta.
dilluns, 6 de juliol del 2009
Noussebhuibufaciriets
Falta menys de mitja hora perquè des de l'Ajuntament de Pamplona es dispare el coet més esperat de l'any i amb data tan senyalada, no podia nàixer més que un coeter d'excepcionalitat.

Nascut a inicis de juliol, és un entusiasta de tot allò referent al mes del seu natalici: és un cicliste que tracta d'emular els corredors del Tour de França anant a entorns mítics com la 'Virgen de la Lus' o la Via Verda del Serpis. Per una altra banda, naixent un 6 de juliol, és un forofo dels Encierros que s'asseu cada matí sanferminer al davant del televisor per veure els mocadorets i els faixes corrent al davant dels bous.
Moltes felicitats, nouss!!
Falta menys de mitja hora perquè des de l'Ajuntament de Pamplona es dispare el coet més esperat de l'any i amb data tan senyalada, no podia nàixer més que un coeter d'excepcionalitat. Nascut a inicis de juliol, és un entusiasta de tot allò referent al mes del seu natalici: és un cicliste que tracta d'emular els corredors del Tour de França anant a entorns mítics com la 'Virgen de la Lus' o la Via Verda del Serpis. Per una altra banda, naixent un 6 de juliol, és un forofo dels Encierros que s'asseu cada matí sanferminer al davant del televisor per veure els mocadorets i els faixes corrent al davant dels bous.
Moltes felicitats, nouss!!
dijous, 2 de juliol del 2009
Dissabte Festa ???????

Aquest dissabte de nou arriva el panellet dels estudiants, en altres èpoques una data assenyalada al calendari d'alguns gatzares, però vist el vist als últims panellets, crec que altra vegada quedarem els 3 incombustibles de sempre i menys mal que esta vegada duem un reforç.
Xiquets, no es feu il·lusions que a la fi tot queda en paper mullat. Fem-s'ho mirar.
Xiquets, no es feu il·lusions que a la fi tot queda en paper mullat. Fem-s'ho mirar.
divendres, 26 de juny del 2009
A la contra
Actitud reaccionària, sovint pròpia de perdedors i que no resulta massa satisfactòria. No es fàcil permanéixer i mantindre l'enteresa i l'esperit de superació perquè el reconeixement és nul.
No obstant això, de vegades, no queda més alternativa que combatre estructures que enverinen idees fent que la vida esdevinga realment estranya i poc comprensible. Contra tot això, budells i força com l'exemple d'este home. A curt termini sembla que no aplegarà a sant ni falta que li fa. Compartir altar i pregaries amb gent que pretén hipotecar un poble sencer com el nostre només faria que embrutar la seua tasca. Quant de bé farien en tornar sobre les seues passes amb la contarella del xiquet que volia posar tota l'aigua d'una platja en un clot, aquells qui ara estan seduïts per l'avaricia.
No se per què, però esta setmana per a qualsevol història hi ha un referent en el grup de moda a Ràdio 3. I per a este cas, res millor que "Boca en la Tierra".
No obstant això, de vegades, no queda més alternativa que combatre estructures que enverinen idees fent que la vida esdevinga realment estranya i poc comprensible. Contra tot això, budells i força com l'exemple d'este home. A curt termini sembla que no aplegarà a sant ni falta que li fa. Compartir altar i pregaries amb gent que pretén hipotecar un poble sencer com el nostre només faria que embrutar la seua tasca. Quant de bé farien en tornar sobre les seues passes amb la contarella del xiquet que volia posar tota l'aigua d'una platja en un clot, aquells qui ara estan seduïts per l'avaricia.
No se per què, però esta setmana per a qualsevol història hi ha un referent en el grup de moda a Ràdio 3. I per a este cas, res millor que "Boca en la Tierra".
diumenge, 21 de juny del 2009
Flipa Flipa!
Per a tots aquells que no conegueu este programa, ací vos deixe l'enllaç per tal que pugueu disfrutar d'un dels millors programes d'humor que he vist en la meua vida. Jo soc un dels fans número 1 d'esta serie, però se de bona tinta que altres membres de la comunitat gatzariana ho són tant com jo.
Ací podeu veure tots els capítols d'esta serie:
Que vida más triste
Per a tots aquells que no conegueu este programa, ací vos deixe l'enllaç per tal que pugueu disfrutar d'un dels millors programes d'humor que he vist en la meua vida. Jo soc un dels fans número 1 d'esta serie, però se de bona tinta que altres membres de la comunitat gatzariana ho són tant com jo.Ací podeu veure tots els capítols d'esta serie:
Que vida más triste
Aleshores, gairebé va ser quasi tot perfecte
Nit amb una bona temperatura malgrat que no corria massa l'aire; pavelló amb mitja entrada tot i ser un concert gratuït. Abans dels madrilenys, varen actuar grupets que estan començant i que no cridaren massa la meua atenció més centrat en buscar líquid element fresquet.
Passada la mitjanit començaren Vetusta Morla un concert intens i trepidant. Després de solventar uns xicotets problemes tècnics en les primeres cançons, Pucho i els seues companys tragueren un repertori que ha seduït a les masses i a gent tan diversa com el nou lehendakari López.
I que milor, que en meitat del concert trobar-te amb un gatzaret i compartir tot junts la resta de l'actuació i després, acabar la velada a l'Almassera, punt neuràlgic de la bona música al poble veí.
Passada la mitjanit començaren Vetusta Morla un concert intens i trepidant. Després de solventar uns xicotets problemes tècnics en les primeres cançons, Pucho i els seues companys tragueren un repertori que ha seduït a les masses i a gent tan diversa com el nou lehendakari López.
I que milor, que en meitat del concert trobar-te amb un gatzaret i compartir tot junts la resta de l'actuació i després, acabar la velada a l'Almassera, punt neuràlgic de la bona música al poble veí.
dimecres, 17 de juny del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



