Crònica de boda i esglai de cremat en Alfafara

Vaig a aplegar tard a la prèvia i sense el nus de la corvata fet. Sort que sentum se'm va creuar abans de trobar-me amb Quique. Comprovació rutinària de que el bus estava en ordre i primer encontre amb Lara Croft. Com no, de negre rigorós i mostrant caràcter sense necessitat de paraules. Després de diverses traques i atapeït pasacarrer, aplegàrem a l'esglèssia on ens esperava el franctirador del rector. Va conseguir que no perdera el fil de totes les balastraes que disparava sense compassió. Després, el canó se'm va resistir i em vaig dedicar a faenes mes controlades com la d'organitzar el bus. Una volta a la Marina després, ens dedicàrem a degustar les viandes que el Turista ens havia preparat i beure el criança que no estava gens malament.

Greenwich em va donar l'alegria del dia al contractar-me com dolçainer oficial de la seua falla (això és fe cega i la resta són ximpleries). Aplegat el moment del regal, vàrem tindre el segon trobament amb Lara i els seus instruments, als quals, intentàvem posar la millor de les cares. Acabada ja la 'menjorrà', s'aplegàrem a la barra on vaig sorprendre al meu estómac amb un fantàstic vodka amb menta. Sense paraules. Els licors ens van permetre exhibir-se desinhibidament davant Tomb Raider. Després d'una xarrada poc afortunada sobre pas-dobles, Lara va riure. Jo també et vull, reina!

De tornada, entre Massarra i el Pou es veia gran trànsit d'helicopters i columnes de foc. Desinhibit com anava, vaig considerar que la festa s'havia acabat. Canvi de roba i amb el Clio avall com qui porta peix congelat. Aplegue al cremat i després de sortejar dos picolos amb les seues impertinències habituals, em vaig trobar amb els de Mariola Verda i amb Pau que havia aplegat abans. El foc estava controlat gràcies a l'orografia i a l'acció del drómader i dels tres helicòpters que s'hi van aplegar. Ens quedàrem a ajudar en les tasques de moure i desmuntar mangueres. Tornant a casa, la nit ja estava morta. Sopar ràpid, refresquets amb els colegues i a dormir després d'un dia farcit d'esdeveniments i on el Turista abandonava el selecte club dels fadrins sense remissió. Bon vent et guie, Turista!!