I Encontre Gatzarià

Només ens queda que Maese Nousseb ens aporte la seua cosmovisió del món gatzara i de que m'afine un poc la nou per a convocar-vos oficialment al I encontre gatzarià a celebrar en el camping de la Vila des del 25 de juliol amb el lema: "No som masclistes alcoians i volem la introducció de la dona a la web" (possiblement siga un poc llarg i l'haja d'acurtar).

Salut xiquets què tinguem per celebrar-ho i què ens faça bon oratge.

Un any de docència

Passades ja dues setmanes de la finalització del curs a l'institut d'Igualada, crec què ja em trobe en la disposicó adequada d'emetre una valoració més o menys objectiva dels deu mesos de docència. La primera impressió que tinc és la d'haver viscut sensacions intenses tan bones com dolentes i per una altra l'obtenció d'un desig de replantejament docent de cara a l'any que ve. M'acontenta aquesta retroalimentació que m'ha sobrevingut, la qual cosa demostra què no m'ha deixat indiferent aquest periòde sinó tot el contrari, crec haver fet propòsit de millora per a l'any que ve.
Respecte a les àrees de millora per al curs vinent estaria l'allunyament entre els alumnes i el mestre. Enguany, fruit de la meua inexperiència, reconec haver cercat la complicitat de l'alumnat i he obtés amistats i odis per parts iguals, no sent aquest l'objectiu que pretenia. Cal diferenciar la situació dels graus superiors respecte als de grau mitjà o inferiors. En els majors, potser beneficiós perquè obtens de manera nítida i automàtica una valoració del seguiment i interés de les teues classes, en els mitjans és del tot impensable possar-te al seu nivell, ja què la majoria no tenen clares les aspiracions a cercar després del curs. La segona millora seria la relacionada en la introducció progressiva de noves tecnòlogies com puga ser en concret la implementació d'un portal web amb els continguts de l'assignatura, on alumnes puguen disposar d'un interacció entre el profe i ells mitjançant forums de discussió, alliberaments de documents, etc.

Mentre escolte Standing Inside Your Love dels Smashing

Mal preparant l'examen pràctic de demà on en pegaran una clatellada considerable, no puc deixar d'escoltar una de les millors canços de l'últim disc dels de Chicago anomenat Machina: The machine of God publicat el 2000:

Standing inside yor love

You and me
Meant to be
Immutable
Impossible
It's destiny
Pure lunacy
Incalculable
Insufferable
But for the last time
You're everything that I want and ask for
You're all that I'd dreamed
Who wouldn't be the one you love
Who wouldn't stand inside your love
Protected and the lover of
A pure soul and beautiful you
Don't understand
Don't feel me now
I will breathe
For the both of us
Travel the world
Traverse the skies
Your home is here
Within my heart
And for the first time
I feel as though I am reborn
In my mind
Recast as child and mystic sage
Who wouldn't be the one you love
Who wouldn't stand inside your love
And for the first time
I'm telling you how much I need and bleed for
Your every move and waking sound
In my time
I'll wrap my wire around your heart and your mind
You're mine forever now
Who wouldn't be the one you love and live for
Who wouldn't stand inside your love and die for
Who wouldn't be the one you love

Revisió del concordat amb el Vaticà

La radicalitat en el missatge de l'Església durant el regnat de Joan Pau II i la seua continuitat amb Benet XVI així com l'enrocament de l'església espanyola en postures dogmàtiques a l'extrem origina que la societat civil quede lastrada amb el finançament d'una institució anacrònica a totes llums i que ha perdut el paper de referent moral dintre de la societat. És per això què s'aixequen veus demanant la revisió de les relacions bilaterals entre l'Estat i el Vaticà vigents des de fa més de vint anys per tal de resituar-la en el lloc què actualment li pertoca.

A la web del Concordato reivindiquen tres punts bàsics:

1) La finalització del finançament de l'Església per part de l'Estat, aspecte què propicia un greuge comparatiu amb la resta de religions en un Estat que es declara laïc

2) Revisió de l'ensenyament de l'assignatura de religió. Aquesta s'ha d'abordar des del punt de vista històrico-cultural i no des del confesional. La decisió dels continguts i la gestió del professorat anirà a càrrec de l'Estat i la situació d'aquestos s'haurà d'equiparar amb la resta de docents oferint-los drets que a hores d'ara no tenen o els gaudeixen parcialment (accés, cesament, drets i obligacions com la llibertat de càtedra)

3) Que els acords bilaterals entre Estat i Vaticà respecten aspectes com l'aconfesionalitat de l'Estat i la llibertat de culte.

En resum, la proposta pretén establir un marc de convivència amb els principis de respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.

Informàtics i parella, ¿com l'aigua i l'oli?

En Barrapunto, web dedicada a tot allò referent al programari lliure, huí hi ha un article referent a una qüestió sociològica referent a la gent del nostre gremi. Com que ara mateix estic igual que el Fadrí de Castelló, no puc fer més que sentir-me identificat amb el sector tractat en l'article. Què en penseu?

Omnipotència docent

Ostia, ostia!! Comence així perquè vullguera estar deu metres baix terra i no considerar-me responsable últim d'un atac d'ansietat i de la frustació latent d'un alumne de vint-i-sis anys que se n'ha anat a casa embogit i entre plors de desesperació... Fins fa dos setmanes per mi era l'arquetip de l'alumne amb nula capacitat de progrés, ensimismat en el seu món particular, bona persona i inclús amb insuficient caràcter com per plantar cara en moments determinats... D'això considere que n'he abusat determinades vegades deixant-lo en entredit o pitjor encara ridiculitzant-lo sense detectar cap punt d'inflexió o canvi de xip en el seu comportament... Fins huí, quan ja no hi ha retorn, en què ha tret tota la frustació que portava damunt organitzant un ciri que m'ha astorat i que m'ha fet pensar en com estime a la meua gent. A més, des de fa dos setmanes he conegut que fa temps va tenir algun trastorn psicol·lògic que el va noquejar un periòde de temps en que va haver de guardar repós i reduir el pistó de l'activitat diaria. Després d'haver estat recriminat telefònicament per sa mare, a hores d'ara hi ha centenars de dits imaginaris acusadors que m'apunten com a responsable, confundisc rialles que escolte pel centre en crits ofegats de l'alumne, escolte sirenes per fora i crec què ell d'alguna manera o altra estarà involucrat ... Puta misèria, quanta escola em fa falta!!

Em sent beat

Gràcies al monstre Kerouac i al seu testament vital 'En el camí' huí m'agafe el món i el pose a ballar al compàs que marque damunt del meu dit:

" ... Llavors ballaven pels carrers com trompes embogides, i jo em movia vacil·lant darrere seu com he estat fent durant tota la meua vida mentre perseguisc a la gent què realment m'interessa, perquè la única gent que m'interessa és aquella què esta tocada de l'ala, tocada de l'ala per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla de llocs coneguts per tothom sinó que bull, crema dintre de fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes en meitat de les estreles i llavors es veu com explota una llum blava i tothom exclama 'Ah!!!!!'..."

Trencant fronteres en el món gatzara

La gatzatua representa en euskera la quallada cuita amb llet de cabra. Quan que m'agrada que les postres entren dins d'aquest reduït univers. Ale xiquets!! A xuplar-se els dits toca fotent-se gatzatues. Què vaja de gust!!

Diga'm pare nostre.

Any 2050, el món és una orgia que no cesa, els humans constituteixen una barreja amorfa de cossos, òrgans sexuals desafiants i suors plenes de lascívia i desig... ja no existeixen classes ni dogmes, les mitres es barregen amb els profilàctics d'igual manera que els escapularis amb la vaselina, l'espècie humana ha embogit i degenera cap a un pou que sembla no tenir mai fi ...però espera ... no, hi ha un xicotet reducte què encara resisteix a la luxúria de la carn. Reclosos en el centre de Madrid han aconseguit sobreviure a la davallada als inferns de la resta de gent, mantenen l'essència dogmàtica que arranca de l'Edat Mitjana i han aconseguit establir una comuna regida baix els principis de la castedat i del correcte ús de la capacitat reproductora de les dones. No importa que una dona d'entre ells es guanye un sobresou amenitzant la monótona relació de parella de quatre matrimonis fracassats o faça d'instructora als joves adolescents que volen saber per a què serveix allò que els penja entre cames, tampoc importa què un pobre xic genèticament ja desviat cerque la possibilitat d'apaivagar els seus instints fregant-se contra tot allò que puga encabir dintre seu (és l'únic al que es pot resignar) o tampoc és relevant què de tant en tant algun èsser dominador faça ostantació del seu poder sobre els dominats. Concloent, són xicotetes anècdotes que no enterboleixen la rígida moral d'escrupulós acompliment. Un detall fonamental que els caracteritza és que fan una interpretació depurada de l'etimologia del llenguatge de tal manera què rebutgen el cautxú perquè eviten tot allò que faça referència a la 'goma'. Pel que fa a la dieta, s'abstenen de cuinar els ous batuts amb oli o preparar croissants o ensaimades. Al mateix temps, cuinen amb mantega per evitar entrar en contacte amb el poder lubrificador de l'oli. S'amaguen quan l'arc de Sant Martí ix després d'haver plogut i moltes altres limitacions que els imposen les masses embogides que els assetgen. Dissabte a la vesprada es reuniran per commemorar el primer encontre que feren allà pel 2005 i jo com a cristià, resaré per ells per a què abans que es fossilitzen, puguen adonar-se de què la llibertat i la igualtat de condicions de l'individu està per damunt de qualsevol creença.Diga'm pare nostre ...

L'agitació del món acadèmic

Xiquets, que el món acadèmic és una bassa d'oli o què per moure un dit et paguen el sou és una fal·làcia. O bé, soc tan curtet què els minuts que la resta de mestres suposadament empren per preparar les classes i tota la burocràcia adjunta a mi se'm transformen en hores per art de màgia o realment ací es curra i de veritat. Tinc un projecte final de carrera amb data de finalització indefinida (potser a la propera glaciació ja estiga), tinc unes opos que si tinguera dignitat tractaria d'estudiar depressa i corrents ... però no, quan no són examens de recuperació són les actes de notes o les de tutories o les pràctiques en empresa dels nanos... I aquesta ansietat em fa menjar cada cop més i més... Això m'excusa de que no s'actualitze gatzara convenientment... Per cert, m'ha aplegat per fonts molt properes a la web que hi ha una previsió d'un encontre o convivència de tot el món gatzarí, el lloc i la data del qual estan encara per concretar. Des d'ací done el meu rotund vist-i-plau ... aquesta feina ja és inabastable per a una esquena com la meua ... I les vostres frustacions són les meues... De manera què en l'aplec gatzarí parlarem de com enfocar la temporada de tardor en gatzara.

Salut xiquets!!!

Road Movie per la Cerdanya

Està vist que és el meu destí passar els caps de setmana anant de poble en poble, gaudint dels paratges i de la gastronomia dels llogarets que visite. Aquest cap de setmana havia de ser eminentment fester ja que me n'anava a la Patum de Berga. Però com que soc tan 'sapalastre', la nit anterior es carreguen d'una navallada a un nano uns descervellats i com no podria ser d'altra manera, s'anul·len les festes. S'enterem en Berga mateix de tot allò que havia succeït i bastant deprimits improvisem un pla alternatiu basat en una visita al Pirineu gironí. Per aplegar-hi ens van sangrar 9 € i mig per passar pel tunel del Cadí i poder aplegar a Puigcerdà, capital de la Cerdanya... Ciutat fronterera abocada al turisme d'hivern i de qualitat, esta farcida de tendes amb marques hiper-selectes però el que més destaca és un immens llac a la part alta envoltat per fages i salzes. Entorn brutalment trànquil i on poder gaudir d'un entorn natural privilegiat. Com que estavem al costat de França, vam travessar la frontera per Llívia, península envoltada de territori francés amb una arquitectura rural impressionant i un casc antic que et deixava bocabadat. Passàrem a territori francés i continuant amb la meua dèria escatològica vaig pixar en un bancal francés (no hi ha res millor que deixar anar els líquids a la herba dels camps i en la mà a la cintura com marquen els canons)... Posteriorment, iniciarem la tornada cap a Ripoll per una nacional que travessava immenses extensions d'abets i altres coníferes i que ens feia parar cada pas per poder beure de les fonts que hi havia pertot arreu i per gaudir del paisatge. Cal remarcar, l'extrema sequera que s'intuia en els cops assecats dels arbres i en els embassaments alarmantment buïts que vàrem deixar darrere. Finalment, en Ripoll vàrem recuperar forces per tornar a casa, després de travessar una altra serralada imponent com la del Montseny.

Mi vida sin mi

Que per què aquesta peli: senzill, per Leonor. Que em sembla? no està malament, tracta temes dramàtics sense adoptar tons sensiblers ni molt menys. El pitjor: la cançó de Chop Suey és bastant cagarro. El millor sens dubte les actrius: passant, com no, per un paper bre però concís de Leonor a la protagonista, l'anglesa Sarah Polley, vehicle conductor de la peli i l'encarregada de desdramatitzar la pel·lícula. Si la voleu, jo tinc el DVD.

Un cap de setmana en la motxilla

Si senyors!!! ... vaig pillar el macuto i em vaig tirar a l'asfalt com en una road movie tipus Thelma i Louise o Una història vertadera i cap a Lleida a l'aplec del caragol. Mira que m'agraden les festes què li donen gust a la barreta i al bon menjar. No es que siga forofo dels caragols però em vaig fotre un plat de xones en un tres i no res. I estaven que et cagaves. Allí la tradició és mullar-los amb all-i-oli potent i els meus pets i rots de per la vesprada donen fe de que veritablement la salsa estava ben condimentada. A l'endemà, m'esperava la Cursa del Corte Inglés i els seus 11 kms que em van portar per Plaça Catalunya, Plaça Espanya, Montjuïc i l'estadi Lluís Companys. Creia que m'aniria millor però vaig acabar amb la llengua fora. I es que en els últims dos quilòmetres em semblava més amb un caragol que em vaig empassar el dissabte que no a un atleta que vol acabar la cursa.

Més que mai, You'll never walk alone

D'ací a nou dies s'enfrontaran dos estils de clubs europeus a la final de la Lliga de Campions en Estambul: per una banda estarà el Milan que és l'abanderat a hores d'ara d'aquells clubs què són emprats per grans multimilionaris (en la seua majoria, bastant mafiosos) per obtindre ressó universal. Per una altra banada estarà un club que des del seu origen, basa la seua fortalesa en la capacitat d'aglutinar a una gran massa social i en el respecte a la herència i els valors transmitits al llarg de la seua història. El cínic pragmatisme dels diners enfront d'un idealisme utòpic. Com no podia ser menys, la gran família del Liverpool trobarà el meu suport incondicional des del cor de l'Anoia.

Aroma fastigós a gasoil

Sobre el sense sentit d'estar mitja vida al volant:

Me da vértigo el punto muerto
y la marcha atrás,
vivir en los atascos,
los frenos automáticos y el olor a gasoil.
Me angustia el cruce de miradas
la doble dirección de las palabras
y el obsceno guiñar de los semáforos.(...)
Me arruinan las prisas y las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo
y hasta la línea recta.
Me enervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran
a sus ideales sobre los de cualquiera.
Me cansa tanto tráfico
y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras que el mundo gira.

Del poema Ideario, dins de l'obra "Cuenta Atrás" de Jose M. Ortega Palomares

Ací teniu un enllaç

El prego de Sabina en les festes de Sant Isidre

Madrileños, madrileñas,
señoras y caballeros,
gigantes y cabezudos,
Isidros y forasteros,
ciudadanas, ciudadanos,
gatas, gatos corraleros,
mantoncitos de manila,
chulapos, organilleros,
maripepas, hilariones,
merengues y colchoneros,
(sin olvidar al Getafe
ni al Rayo que va subiendo):
escuchad lo que un farsante,
andaluz y madrileño,
viene a deciros con aire
de cuplé más que de verso.
Hoy pregono en esta villa
que fue corte y sigue siendo
a pesar de los pesares
cuna de un rubio heredero.
Aquí nacieron mis hijas,
aquí en mitad de un concierto,
comprendí que no era un bulo
aquel «de Madrid al cielo».

Podeu trobar-lo complet ací

Compra-venda celestial

Des de que la laïcitat dels Estats va fent-se camí enfront una tradició que mantenia els cultes religiosos sense estalviar en despeses, les diferents esglèsses s'han vist abocades a fer ús de l'enginy i de les matemàtiques financeres per mantenir el seu status. Això ha originat que en els nostres dies, l'Esglèsia siga un agent més dintre de l'especulació que ho envolta tot. Sense anar més lluny, l'escandol de la diocesi de Valladolid amb GesCartera o l'últim èxit de la casa de subastes on-line Ebay ha sigut multiplicar per deu el preu de venda inicial d'un Golf que va pertànyer al nou papa Ratzinger

Antiblavers.info

Excel·lent web per descobrir qui és qui en el món del secessionisme lingüístic, polític i inclús econòmic... Lingüistes a la seua manera com Adlert, Casp o Lanuza, mecenes com els germans Lladró que ara se les veuen i se les desitgen per mantenir el seu empori, ultrafatxes com el Sentandreu, cabdills com el difunt Lizondo etc. En resum, una web molt acertada

L'arrsicada mentida d'Enric Marco

Em sent dessolat veient un llibertari descobert i contra les cordes, tractant de justificar que ha falsejat la seua pròpia realitat per defensar més aferrissadament si cap, les conviccions que han guiat tota sa vida. El president fins fa poc de l'amical de Mauthausen, associació que agermana a supervivents i familiars dels deportats al camp de concentració austríac, ha desvel·lat que mai va estar dintre del mateix, tan sols va ser jutjat mentre treballava a l'Alemanya nazi. Ha explicat que els continus sabotatges a que sotmetia tots els aparells que passaven per les seues mans va originar que l'acusaren de conspirador i comuniste. Des d'aleshores la seua lluita va ser la d'explicar com era la barbàrie feixista i prevenir a les generacions futures de les seues conseqüències. Però, dissortadament, ell mai tindria els pes específic dels vertaders reclusos del camp. Per això, va voler emfatitzar la seua veu embolcallant-la amb una farsa què sense voler, a hores d'ara se li ha girat en contra, quedant en entredit la tasca de recuperació de memòria realitzada per l'amical. No obstant això, la franquesa de les seues paraules demanant perdó, l'abatut apenediment que ha mostrat, el fet de que no sembla que haja emprat el càrrec que ostentava per a profit personal i el treball ininterromput durant més de trenta anys són raons per al meu suport per a un ésser humà, traït per la feblesa innata del reconeiximent dels altres però què al remat, és un combatent sense descans en defensa de la llibertat i de la justícia social.

Si hi ha un paradís, s'ha d'assemblar molt al Razzmatazz

Malgrat els dotze euros de l'entrada, cal dir que la sala s'ho val, tant pel seu valor material com per l'immaterial... El Razzmatazz és una immensa fàbrica abandonada i reconvertida en sala multifuncions bé per a discoteca bé per a sala de concerts. Cal assenyalar que la quantitat de seguretat és extrema i bastant dura perquè al meu darrere va caure un paio desplomat i se'l van endur com un xiquet de bolquers... I pel que fa a la música, una distinció veritable d'estils: pop, rock, techno i trance per als més pillats ... barrejant Interpol amb Beck, Prodigy, Placebo, White Stripes o Planetas. En resum, que ja conte els dies què m falten per tornar a anar. Contents?

Jo vull ser paraca

Jo vull ser paraca
anar tots els dies per l'aire penjat
saber caure bé
només per servir a l'Estat

fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
l'avioneta amb el botó engegat.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de legionaris
suant infal.libilitat
com un sergent o un Losantos.

Si és cert que tots queiem sempre plantats
per què collons jo mai podré ser paraca.

Viatjar molt
ja siga oficial o per plaer
que ja se sap
que a les altures es viu molt bé

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de legionaris
suant infal.libilitat
com un sergent o un Losantos.

Si és cert que tots queiem sempre plantats
per què collons jo mai podré ser paraca.

Adpatació de la cançó Jo vull ser rei dels Pets

Nit de caniques

Aquesta nit he tingut un somni inquietant, millor dit el que ha estat ha sigut un malson. El meu equilibri depenia dels moviments nerviosos i espasmòdics que a dures penes conseguia fer al damunt d'un mantell de caniques de tots els colors: de metàliques, de xineses, de normals etc. i tot açò ve per a plantejar-se on han quedat les caniques que teniem de menuts?. Jo recorde guardar-les dintre d'un moblet de la meua antiga habitació ... però i ara.... on estaran?... Potser en un futur li les donarà a la meua nebodeta. Ara què, potser ella no les usaria per a jugar amb les seues futures amigues, ves tu a saber... Hi ha que veure com me les estimava i ara Déu sap on pararan.

Homenatge als Tigres

Des de que els vegerem en el Fòrum, hi ha gent com jo què ja som incondicionals dels narcocorridos dels Tigres del Norte. Hi aquesta notícia fa referència al disc d'homenatge que realizen altres bandes mexicanes com Café Tacuba o la cantant Julieta Venegas. Així que ja tenim una altra excusa per gaudir una vegada més de les històries d'amor i de tràfic de droga a Ciudad Juarez i els seus voltants. Sabeu alguna cosa de la llegenda urbana de què els propis narcos pagaven als Tigres per a què composaren cançons inspirades en la seua vida? Jo no m'ho acabe de creure.

20 d'abril dels Celtas

He crescut amb el seu 20 d'abril per bandera i comence a posar-me melancòlic (l'edat no perdona) cada vegada que la torne a escoltar. Supose què el tio de la cançó continuarà fent esforços per no oblidar-la ni perdre els vincles per minúsculs que siguen. Una adapatació de la lletra quinze anys després podria ser així:

20 de abril del 2005.
Hola chata, ¿cómo estás?
¿no creo que te sorprende que te escriba?
Llevo años intentando que escribirte sea algo normal
Pues es que sigo estando aquí solo,
me he puesto a recordar,
me está entrando melancolía
y necesito hablarte una vez más.

¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmo?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos...
Hoy no queda ya nadie de los de antes,
ahora todos se han anulado, se han anulado... síii!

Pero bueno ¿tú qué tal? ...di.
Lo mismo ya los críos se han ido de casa.
¿qué tal te va con tu marido?
Espero que siga siendo divertido.
Yo, la verdad, como siempre.
Sigo currando en lo mismo.
La música empieza a cansarme
y ya me encuentro muy vacío.

Bueno, pues ya me despido.
Si te mola me contestas.
Espero que mis palabras
desordenen tu inquebrantable conciencia.
Pues nada chica, lo dicho,
hasta pronto si nos vemos.
Yo sigo con mis canciones
esperando hacerme un hueco dentro de tus sueños.

Osti!! M'ha eixit molt depre l'adaptació.... vaig a fotre'm xocolate que tot ho cura

A dos dies de l'auditoria

Després d'un atzarós i intens cap de setmana, els nervis afloren al veure el 20 d'abril tan prop. Aquest dia, m'avaluaran com faig de mestre i ja tinc assumit que em trobaran defectes. Demà pegarem l'espenta final i de segur, què el dimecres tot seran nervis i stress. De manera què vaig a estar de retir espiritual, també anomenat conclau. L'aura espiritual adequada em va aplegar dissabte nit i encara no m'ha abandonat. Dimecres ja sabré si 'Habemus qualitas' o 'habemus porqueritas'.

Huí fa setanta-quatre anys ...

... un referéndum guanyat per la majoria progressista burgesa destrona al sistema monàrquic i instaura la Segona República, la del sufragi universal, la de l'educació lliure i gratuïta, la de la laïcitat... Segons Clara-Simó els republicans són revolucionaris i antieclessiàstics i especialment implicats en les zones riberenques al Mediterrani. A més afegeix, que la majoria de les idees progressistes han sorgit d'aquestos entussiàstics activistes i que el mèrit sempre se l'han apuntat aquells reaccionaris que tenen al lliberalisme com la solució de tots els problemes... Tres quarts de segle després, encara es posen en entredit els principis que motivaren aquell esclat d'il·lusió massiu i la lluita d'aquells és encara la lluita nostra. A un pas de puça cap endavant solen vindre reculades de cangur. Us recomane que accediu a una web realitzada per la Universitat de València sobre la València que constituí la capital de l'Estat durant la Guerra Civil (interessantíssima)... I per a aquells que considereu que la Copa Davis d'Australia fou el principi de la III República, seguidament us adjunte les lletres més irreverents associades al Himne de Riego:

Si los curas y frailes supieran
la paliza que les van a dar,
subirían al coro cantando:
"Libertad, libertad, libertad!"


Si los Reyes de España supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldrían gritando:
"¡Libertad, libertad, libertad!"

Canonització ja



Com deia la ja veterana Alaska "... quiero ser santa, quiero ser beata..."... Jo lo de sant ja fa vint-i-tants anys que ho tinc i ja m'assumisc com a tal però ... ai beato!! això sí que em falta en el currículum!!! Per això, no estaria mal què, modestament, em consideràreu ja com un bellíssima persona en vida ... de miracles ja n'he fet bastants ... he congregat multituds, he caminat de Serrans a Tarongers sense aturar ni dubtar mai el pas, correc els 10 kms en menys de 50 mins, he evaquat en la revetla de Na Jordana sense despentinar-me. Que més voleu?? Nousseb, el tutú a lo Billy Elliot és tot un encert. El dia que em faça beato, el primer miracle que faré serà atorgar-te el premi Pulitzer a la millor fotografia.

Tractant de rescatar el blog

Que sí, que teniu raó!! Que tinc la web deixada de la mà de Déu!! Que sempre trobe millors coses que fer que no actualitzar la web!! Però tot té una relació causa-efecte, no? (em sembla que era Hume qui deia això)... Motius de l'aletargament de notícies: a) primer i principal, el 20 d'abril (a l'igual que la cançó del mítics Celtas Cortos) he de rendir comptes a l'auditoria interna que es realitzarà a l'institut... i se què no me la puc pelar de cap manera, b) tracte de llegir més i deixar-me de consumir reality's de forma compulsiva (voleu que us done la meua opinió sobre la autobiografia de Bob Dylan??)... segur què em dieu que soc un carrossa... podria afegir una crítica sobre la peli del Hundimiento (ací gatzarin podria dir la seua) o de Diarios de una motocicleta on Sentum segur que em diria que se'm nota que em corre la sang roja... Bo, xape el post que ja tinc els alumnes ací

Altra vegada el primer del poble

El proper diumenge de nou el primer del poble en els 10 km d'Igualada. Estic ja cansat de ser invencible. Ja us contaré que tal va. Ahh!! I regalen xandall i tot!! Xe!! que barbaritat!! Definitivament l'atletisme és el esport més barat de tots: pel simple fet de fer de Forrest Gump van donant-te de tot.

El primer del poble

A falta de saber si guindilla o algú més van ser tan frikis de pujar a Barcelona a participar en una cursa de 10 km, puc dir, sense faltar a la modestia que vaig ser el primer del poble, què ja és molt. I per a que done fe, de 7500 que van aplegar jo vaig ser el 4602:

Diverses divergències

Hi ha dies en què et trobes a alguna persona que et recorda que hauries d'haver exigit als teus educadors que t'aïllaren de l'assignatura de religió. També hauries d'agrair a tot aquell què t'aconsellara no matricular-te ni en dret ni en ADE o empresarials. Perquè sempre has tingut alergia a corvates i mocassins (tot i necessitar-los per a guanyar quatre perres en Madrid), o a hipoteques que et puguen comdemnar en els propers quaranta anys al depriment objectiu d'aplegar a final de mes.Hi ha dies en què et trobes a llops què es mengen el món a dentellades, i ells et recorden què has destriat ésser un corderet que vol viure la vida al seu aire. Aquestos instants són tranquilitzadors ja què confirmen que siga quin siga el port on aplegues, serà el port que tu hages destriat i no el d'altres. Tanmateix, més valdria no trobar aquest tipus de persones ja que el dubte i la incertesa del demà duren més que no pas,l'autocomplaença del camí triat.

Ralenti vacacional

Cada vegada me'n vaig al llit amb més projectes per fer i amb més són acumulada. El pitjor de tot es què cada dia m'alce més tard i amb menys ganes de fer res.

Èpics inicis de vacances

Mai una Nit del Foc havia donat tant de si. Semblava què totes les circumstàncies s'aplegaren a fer d'aquella nit, unes hores irrepetibles dintre la nostra biografia. Arribada apressurada, sopar estressat intencionadament, divergències sobre el lloc on aterrar (era inevitable i un deute moral aplegar-se al Carme, centre neuràlgic de la festa del cap-i casal), vam saber aplicar justícia allà on la injustícia del tot val s'estenia pertot arreu, vaig afiançar la meua elecció de què la Primitiva és la millor banda de Llíria, vàrem viatjar dintre del nostre imaginari a Altea, a Alacant, a la pròpia Llíria ... tot deixant-se seduir per cants de sirena què tot heroi ha d'afrontar. Tot no va ser de color de rosa, les flaqueses fisiològiques humanes varen ocasionar certes distorsions dintre del grup, les quals, ràpidament es diluïren perquè tothom érem conscients de la transcendència d'aquella nit. I com predestinats ens disposarem als nostres xicotets actes per contribuir a fer d'aquest món, un entorn més habitable. Mentre jo mateix ajudava a solucionar els problemes existèncials (els quès que tothom es preguntem cada dia) què s'estenien des dels Serrans fins al Serpis, els meus escuders prenien consciència del pillatge i la delinqüència que va indisolublement associada a una nit com aquella de Falles. El merescut repós del guerrer després de tan gran trascendència no va ser tal, i és què si una característica defineix a aquestes gestes èpiques és el seu il·limitat esperit de sacrifici. L'heroi va haver de suportar des del més gèlid aire del matí fins l'abrumador resol del migdia. No obstant això, va aprofitar aquesta avinentesa per endinsar-se dintre del seu passat, dels fallers in situ i d'un bon xocolate amb xurros. Aplega el moment què els escuders complementen amb la seua visió no menys èpica els succesos de divendres.

Més encontres en la tercera fase



M'imagine a aquestos dos exemplars com a capos de respectives màfies què estan parlant distesament de les seues malifetes sense cap pudor. Ara que les estafes multimilionàries estan a l'ordre del dia me'ls veig gaudint del bon oratge de Marbella, amb un parell de rons de set o deu anys i vicis diversos. No us pareix?

Deu anys sense Ovidi Montllor

Que ací en Catalunya es facen pertot arreu homenatges i es reconega públicament que se'l va ignorar davant la seua llarga malaltia, em fa pensar que allà al seu poble, únicament se n'hauran recordat la gent del Casal que porta el seu nom i pocs més. Per descomptat, la resta de gent estarà més pendent de que no els tallen la llum als nanos en els instituts o de les trifulques pepistes. De tota manera, ahí va l'homenatge a Ovidi Montllor:

Perquè vull.

Plovia, aquell dia, Perquè vull! Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull! Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull! Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull! Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull! Perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull! Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull! Perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull! Perquè no m'agrada aquest!
Vam veure que és millor. Perquè vull! Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull! Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull! Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull! Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull! Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó. Perquè vull! Tot comença en un mateix.

Més fals que Judes

Cap sorpresa que el cap de l'Ajuntament haja trasmutat la seua florida i barroca glossa castellana en un no res. I no hi ha millor cosa què rebre la vara de l'alcaldia com per oblidar-se de tot, tant de depurar responsabilitats al ex-batle com per tindre actualment un ajuntament indigne del poble.I tornem a començar, tot esperant què ho facen encara pitjor que els altres. Terrosos no els falten com ben demostrat ha quedat les dues legislatures anteriors. Vosaltres mateix.

Atenssion, que tengo una revelassion!!!



Des de Santa Teresa o San Joan de la Creu no s'havia vist res igual, quina entrada en trance més espectacular amb Karlenko Shhhhowww!!! Rosi, anda!!, ponme unas papitas que está va para Pepe!!!.

Gràcies Nousseb!!

Rouco, a la puta calle



Potser ara reprenga la seua vocació de porno star amb la seua vara de comandament incontestable

Encontres en la tercera fase

Donada la raresa de la situació que em va succeir quan vaig començar el curset de xirimita, m'he animat a comentar-vos-ho. Com bé sabreu la majoria de vosaltres, m'uneix una relació molt especial als guales des dels temps heroïcs d'Abisinia. Doncs bé, la situació havia anat degenerant fins el punt de trobar-los uns personatges poc recomanables de tractar veient les seues actuacions bastant heterodoxes en els Suavos etc. Però de sobte, allò es va trasbalsar. Un dinar forçat i el ser jo molt despistat van tindre la culpa. Ells s'acoplaren amb nosaltres a dinar el dia del Santo Cristo i em deixaren una boina seua, ja què me l'havia deixat oblidada a casa. Aquells interessos creuats van originar què començarem a parlar i acabarem rient-se les gràcies els uns als altres. Un cop passades les festes, imagineu com de gran va ser la sorpresa quan vaig acudir a la Casa de València a encetar un curset per a tocar la ja oblidada dolçaina i em vaig trobar de mestre al company de fatigues del dia del Sant Crist. D'això se'n diu estar predestinats i la resta són tonteries. No cal comentar què ara ja som carn i ungla. Ja escriure una altra notícia on us explicaré el barroquisme rococó de la Casa de València amb la seua capelleta que ajunta a la Mare de Déu dels Desamparats, a la Mare de Déu del Lledó i a la Santa Faç. Ja hi ha una moció per a incloure a Sant Blai en tan reduït recinte. Resumint, que el món és un mocador i part d'ell ja està usat, de manera què, no ensopeguem més de miracle.

Defenestrat i idolatrat a parts iguals



No se a vosaltres, però a mi, com a Calamaro, em sembla tot un crack.

...
tiéne el don celestial
de tratar muy bién al balón
es un guerrero
es un ángel y se le ven las alas herídas
es la biblia junto al calefón
tiene un guante blanco calzado en el pié
del lado del corazón
no me importa en que lío se meta
Maradona es mi amigo
y es una gran persona (el diez)
en el alma guardo la camiseta de boca
que me regaló alguna vez
.. (Maradona. Andres Calamaro)

Més arguments per a la reinvidicació

Mentre estic vigilant l'últim examen d'aquesta setmana molt estressant i fatídica per mi, estic surfejant pels cercadors i intente trobar referències de Bocairent al Google. Us passe la referència següent. Semblen ser unes estudiants d'Erasmus o alguna cosa semblant que s'acostaren al poble enguany a veure les festes, les quals segons elles, són famoses pertot arreu de València. És diverit veure com tergiversen noms i conceptes, a la plaça de l'Ajuntament l'anomenen Plaza de Fuegos (les confundirien els rètols de la Cordà), o baix d'uns contrabandistes disparant es pot llegir (Costums tradicionals dels moros).
El que menys m'agrada es veure l'emblemàtic i imprescindible símbol de les nostres festes. Sense aquest fet, la devoció i les festes a Sant Blai no serien les mateixes. Però com que vull que d'altres persones fora de l'òrbita del poble, per tant més objectives, parlen per si mateix ahí va això...

'The Christians then come through on horseback, make a long speech, take over the castle and then blow up the head of the Moorish papier-mache man and throw him off the balcony . . as a man in the crowd told me - this doesn't go over well with the Arabs in the town. '

Els cristians apleguen a cavall a la Plaça i després d'una llarga discusió prenen el castell i volen el cap de la Mahoma tirant-la al terra des de la balconada del castell ... la xica finalment agafa l'argument d'un home que ha està a la plaça (açò no ha de sentar gens bé als àrabs que hi hagen pel poble!!!)... jo afegisc que una gran part dels cristians (si es dignen a ser-ho i defugir de postulats propers a l'Opus o als Legionarios de Cristo) pensa el mateix.

Maltractament d'examens

Ara mateix vaig a entrar a l'aula a començar el primer dels tres examens que tinc per huí. Alguna animeta caritativa s'apiada de mi? S'admeten sms de condol durant tota la vesprada i/o correus als meus comptes de correu. Gràcies avançades.

L'Ham de Foc a Igualada

El dissabte vaig acudir per primera vegada al Teatre Ateneu d'Igualada a veure el concert de l'Ham de Foc. Cal remarcar l'èxit en conjunt que aconseguiren. Tot i haver mitja entrada i un ambient un poc fred a l'hora de començar, el grup va conseguir escalfar el teatre amb els seus ritmes i ambientacions que omplien de mediterranietat el recinte. Empraven desenes d'instruments portats desde Tunisia, Iugoslavia, Grècia o França sense oblidar el nostre instrument més conegut: la dolçaina que ells anomenen xirimia. De virtuós podríem considerar l'actuació del xirimiter Eduard Navarro que feia vertaderes 'birgueries' amb l'instrument. El punt negatiu podríem trobar-lo en els comentaris surrealistes de la cantant Mara Aranda què quan explicava les coses, no ho feia de manera sensata i coherent i aconseguia despistar al públic en com havia d'enfocar les cançons. No obstant això, aquest aspecte no lleva que torne a tindre ganes de veure a l'Ham de Foc presentant el seu nou disc 'Cor de Porc'

Fiestas internacionales

Las pasadas fiestas estuvieron en Bocairent un grupo de personas de Maratea (Italia) que al igual que Bocairent tienen como patrón a San Blas (San Biaggio para ellos).

El caso es que se ve que les gustó la fiesta bastante, porque se liaron a hacer fotos
y han publicado un amplio reportaje fotográfico de las pasadas fiestas en internet en la dirección cuyo enlace os dejo más abajo.

A disfrutarlas que salimos practicamente todos.

Fotos de Fiestas

Qui no apren Linux és perquè no vol

Jo he tingut que posar-me les piles perquè guanyar-me el sou em passava per donar classe d'administració de sistemes Linux. Ara, per a tots aquells, que senten una atracció cap al sexe femení i a més disposen d'una ment oberta i progressista respecte a les possibilitats i el desenvolupament del software lliure, aquesta és la vostra pàgina: linux 1.1-1.5. Els desenvolupadors de la ferramenta estan ahores d'ara dissenyant una aplicació apta perquè les dones tinguen el mateix alicient.

Premios fiestas 2005

A propósito de cosas negativas y positivas procedamos a dar los premios a los personajes más destacados durante estas pasadas fiestas.

Premio "Antes muerta que sencilla":
Al pajaro de villena que nos dejó sin botas a 5 minutos de comenzar la entrada.

Premio "Calzar al descalzo":
Oscar,Camarasa y Alegre por dejarnos las botas aun a costa de salir descalzos y a Carlos por dejarle una boina a Gatzara en un momento de apuro.

Premio "Más cojones que el caballo del Espartero"
Al tio Txem que aguantó las increpaciones de todo el bloque de Zuavos que le increpabamos para que se pusiese la manta bien en la diana.

Premio "Más paciencia que el santo JOB"
A nuestro amigo Jorge que pasó las largas noches de fiesta ejerciendo de psicoanalista por amor al arte de toda fémina que lo requiriese.

Premio "Pa habernos matao"
A las sonoras sonadas de mocos de un compañero de Filà que cayo enfermo de gripe no sin antes llevarse por delante a otros tres colegas.¡¡Quien la sigue la consigue!!(poneos buenos pronto...)

Premio "Miss Fotogenia"
A Toni C, Luis F y un servidor que salimos tán espantosos en las fotos del dia de
l'Entrà (por culpa del maquillaje) que fuimos víctima de constante cachondeo y exposición pública de tan terroríficas fotografías.(¡Mamá comprala y hazla desaparecer...!)

Premio "..es obsesión"
A Manolo que fiel a sus costumbres sabatinas, se piró a Alcoy al cine el dia del Sto cristo,¡Ni festes ni res!!, el sabado cena y cine.

Premio "Con hernia y a lo loco"
A nuestro amigo Nando que pese al agravamiento de su dolencia no se perdió casi ningún acto y nos hizo de cabo con el ímpetu que le caracteriza.

y para terminar

Premio "Más veloz que un rayo" y accesit "El pupas"
A GATZARA ya que en 24 horas de fiesta que disfrutó le dio tiempo a cargarse las gafas, perder el chaleco de Zuavo, pedir prestados dos chalecos más y una boina ,hacer nuevos y magníficos amigos y estar a punto de quemarse en la cordà a pesar de los avisos de su madre...¡¡BIEN por tí campeón!!

Si alguno tiene más premios que lo diga...

No hi ha quasi òptiques a Igualada

A les dotze del migdia i després de quasi una hora de pegar bacs he trobat una òptica arraconada en un carreró. Fins aleshores he anat amb les ulleres completament tortes i la reacció de la dependenta quan ha vist com de fotudes estaven ha sigut de completa sorpresa: Sí que ha sigut fort el colp que t'has donat !!! (Belda, et vull!!)... A banda d'això cal dir que ma mare esta setmana mourà els fils necessaris per a disposar l'any que ve d'un nou jupetí ('xaleco') de suavo. Al remat, va ser més facil del que em pensava dir-li la veritat. Tants anys de subtils mentides fan que em siga tremendament difícil contar la veritat a ella i a tothom. I finalment, són les cinc de la vesprada i estic baldat ... tinc una gossera brutal i em principi m'he de quedar tres hores més per l'institut. Vaig a inventar-me un maldecap i me n'aniré a casa a veure un poc la tele o directament al llit. Demà serà un altre dia. Resumir les meues mini-festes consistiria en què mai en tan poc de temps m'havien passat tantes coses 'negatives'... No obstant això, ja espere les de l'any que ve!!!

Vitol al patró Sant Blai!!

Apariciones

Dia 4 de Febrero ,01:35 am ,maset del Tercio de Zuavos....Un grupo de amigos se divierte en plenas fiestas de moros y cristianos tras una concurrida cena.
El ambiente es inmejorable, estamos en fiestas, estamos contentos,estamos todos....

¿todos?, no todos no, falta Gatzara...pobrecito alli en Igualada, hemos pasado las fiestas llamando a su movil...

-¡Ehhh tioo!, ¡como estas!, ¡ahora vamos a salir a desfilar!, ¡ahora vamos al piquete!.

Gatzara nos escucha resignado a estar lejos mientras observa por la web cam.

-¡¡Vamos a ponernos en la fuente de la plaza que nos vea Gatzara!!.

La fiesta continua y el estado etílico-festivo del personal crece por momentos...

Súbitamente la puerta del salón cruje y se abre...

Como surgido de un anuncio de turrones el almendro aparece la figura de nuestro amigo Gatzara en la puerta luciendo su traje de Zuavo (se le ha olvidado la boina por supuesto...) con sonrisa de oreja a oreja.

Aclamacion general, impetuosa subida a hombros (a Gatzara casi lo empotran contra la lámpara de forja del salón), paseillo y primer cubata festero para el tio gatzara.

Ahora si estamos todos, Gatzara sale a recuperar el tiempo perdido, pero eso es otra historia y tendrá que ser contada en otra ocasión (Gatzara esperamos tu crónica de fiestas)...

Vitol al patró Sant Blai!!

Les festes per la webcam

La veritat és que si volia unes festes originals i alternatives, les estic tenint i de bon tros. A través de la webcam pareïsc James Stewart a la pel·lícula 'La finestra indiscreta', encara què aquesta no és del tot física sinó virtual. L'Àngelus de les Caixes, l'eixida de bandes el dia de L'Entrà, la Diana i ara mateix la processó que està esperant a que entre la Reliqua a la plaça. És una sensació que em desconcerta però almenys em permet matar el cuc. I encara que semble difícil, supleix ben bé l'absència forçada del poble.Acaba d'entrar la Reliquia, vaig a tocar a ma mare per a cridar junts:

VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!

Lluny de casa per festes

Aquesta va a ser la única concessió a l'enyorança que faré del què aquesta vesprada començarà i d'allò que no podré gaudir. M'he agenciat de suficient feina com per estar atabalat tota la setmana i deixar de banda la 'morrinya' festera. No obstant això, açò no serà un cami de roses ni molt menys. Els moments de solitud quan te'n vages a dormir o quan et despertes van a ser un tràngol dificil de digerir. No és que el meu sentiment religios es transmute durant aquestes dates sinó el que passa és, que les festes de Moros i Cristians són uns dies que agermanen al poble i en les quals tothom ha d'estar implicat. Sense més, desitge que em vinga prompte el divendres

Vitol al Patró Sant Blai!!

Ai que xiqueta, mare!!!!



De qui és aquesta nebodeta tan boniqueta??

Salutació als alumnes

Una salutació als alumnes que a través dels cercadors van trobant per ahí imatges meues amb intoxicacions greus etilítiques o simplement amb el cap partit amb una destral. S'ho curreu de veritat, comdemnats!!!

gatzara de dol

A un fidel seguidor d'aquesta web com és el nostre amic cantonades, li donem el més sentit dels condols. Desitgem que la difícil situació per la què està passant li servisca en positiu per a gaudir de cadascun dels dies que visca ara endavant, gràcies al record i a la vitalitat que ens han oferit els absents.

Va per tu!

Despedida Oficial al Alfa





El pasado domingo "Dia de la Publicació" y como si un acto más de Fiesta se tratase, se procedió a la despedida oficial del que durante tantos años fuera el coche del sargento mayor de fiestas e hijos.

Al evento, asistieron un nutrido grupo de amigos del homenajeado automovil, la mayoría componentes del Tercio de Zuavos que quisieron estar presentes en este emotivo momento (incluidos ambos representantes de la filà en el acto de la publicación que aportaron el toque de color a la fiesta).

Un bonito y sentido homenaje en el que se vio la necesidad de que algunos adelgacen porque el techo de nuestro amigo Alfa se vio abollado por la emoción y el exceso de peso de alguno de sus amigos.


Buena suerte al Alfa alla donde esté.

Adaptació del Pau dels Pets

SANS o PUJADA D'ADRENALINA

Sans treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d'amagat

d'un petit departament
on es guanya la vida
amb un contracte temporal (en concret d'un any).

Sans comparteix la nevera
amb un company de feina
i un lleidatà que és perico i de la penya

i a l'habitació somia
amb una gironina (caldria especificar ciutadana del món)
que viu a dintre de la seua ment.

Sans és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.

Però al mateix temps es mou,
vol canviar el mon.

Sans no espera des de la trinxera
Sans té clar que no vol renunciar.
Sans no es queda resignat al terra
Sans demà tornarà a començar.

Sans té proves cada dia
de la pornografia que escampa
el món neoliberal.

Sans hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.

Sans no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral. (tot i tindre un cognom propici)

Però per dormir tranquil
ha de seguir.

Sans no espera des de la trinxera,
Sans té clar que no vol renunciar.
Sans no es queda resignat al terra,
Sans demà tornarà a començar.

Alfa i Omega

Encara que semble mentida, en aquesta pàgina va a sorgir una notícia relacionada amb el món del motor. I dic que sembla rar, perquè cada cop més, s'empra aquest mitjà de transport per fer absurdes competències sobre potències, velocitats, etc... Però, resulta què, de vegades, hi ha vehicles que traspassen aquesta frontera i esdevenen en símbols per ells mateix. El 'Alfa' és un clar cas de mite de les quatre rodes, a l'altura del popular 'Herbie' de les pel·lícules angleses dels 60 o del Kitt de Michael Knight. Al damunt seu han passat les peripècies de Mark Knopffler i colegues tan il·lustres com hagen pogut ser el 'Grajo' o 'Capellà'; ha hagut de disputar la seua hegemonia amb l'altre Alfa del Moi i ja a última hora ha allotjat uns quants flies darrere de Todo Print.Per tot això, que vaja bé, vell amic!!

Ràpsodes
... Costa trobar bons rapsodes. Persones que siguin capaces de llegir els versos d'un poeta amb la veu clara, amb la cadència justa, amb l'entonació precisa. No és senzill aconseguir el to just per a les paraules belles que un altre va escriure. Sovint no és fàcil ni tan sols aconseguir que un mateix poeta llegeixi bé els propis versos. Una cosa és escriure'ls; una altra ben distinta és recitar-los... (M. de la Pau Janer. Diari Avui 12/5/2005). Evalueu ací si Leonor és bona ràpsoda o no. Per a mi és excelent la interpretació del poema XIII de "20 poemas de amor y una canción desesperada" de Pablo Neruda. Ara, la meua imparcialitat va per terra.

Bill Gates: “Els partidaris del Codi Obert son els comunistes moderns”

Gates va emprar aquests termes durs i absurds per atacar a la comunitat linux internacional. Segons Gates, no hi ha necessitat alguna d'instaurar nous models de licències de software, como per exemple Creative Commons, que intenta dur el codi obert al cine, música i altres mitjans. Que el pixorro aquest diga les coses que diu, jo m'apunte al carro dels marxistes-leninistes.He dit

Adeu Nadal, Bon Dia Festes

Va de bo. El passat diumenge dos de gener es va donar l'eixida als actes que ens portaran un any més a l'event més important que ocorre a l'any en el poble. Una presentació multimèdia sobre la festa als anys 60 i un mà a mà dels dos cosinets eusebiets (els quals es varen permetre luxes com improvisacions pactades a meitat de les escenes que varen fer les delícies dels assistents i en especial de les ties maries que es trobaven al recinte). I tot això ben decorat per les suspicàcies i la rumorologia originada per la tensa situació del nostre Ajuntament (es va beure la comitiva local tota l'aigua del Carme que hi havia al local?)

M'alce emocionat

Feia tant de temps que no comprovava com anava gatzara al google que m'ha pegat un bot el cor: i es que aparec en quart lloc. Des d'ara he de pensar-me els continguts que pose, no vinga Fernandez de la Vega i me la talle.

Moment molt friki amb Astrud

Todo nos parece una mierda
Todo nos parece una mierda
Todo nos parece una mierda
Menos lo vuestro.(...)
Si no sacáis disco
Vamos a romper el tocadiscos.
Vamos a romper el tocadiscos
Si no sacáis disco.(...)

Hay un hombre en España que lo hace todo.
Hay un hombre que lo hace todo en España.

Es el genio visionario que se inventó el Colacao.
Es el dueño de Forlasa.
Es secretario de Estado.

Es el que pone anchoas dentro de las aceitunas.
Es amante de la Infanta, y lo es de más una.

L'enllaç d'Astrud aci

Times of India Tsunami Relief Fund

As in the past on such occasions, The Times of India Group has taken the lead to rush assistance to the affected people by setting up a relief fund. We have decided to immediately contribute an amount of Rs 5 lakh to relief operations.

Readers wishing to contribute may please send cheques to 'Times Foundation' at either Delhi
Times House,
7, Bahadurshah Zafar Marg, New Delhi - 110002
or
Mumbai
Times of India,
Dr D N Road, Mumbai - 400001).

All donations above Rs 1,000 will be acknowledged through the paper. Donations will be exempt from tax under Section 80(G) of the Income Tax Act, 1961.

Sense haver de treballar



Soc el profeta de la bona vida!

Llibertat d'expressió

Alejandro Font de Mora, el molt horrible conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, ha irromput a la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per exigir que no es pronunciara sobre el nom de la llengua, amenaçant els estupefactes acadèmics de portar-los als tribunals. Hi ha ingenus que creuen que la llibertat d'expressió és que jo, per exemple, haja de menjar-me el relat d'un altre que em conta la seua vida; llibertat d'expressió vol dir que els poders públics no poden negar la paraula als ciutadans, ni interferir en les seves opinions.

Amb frustracions

El que som i el que desitjaríem ser, l'ombra que emetem i allò que se'n reflexa a l'espill, l'arquetip que desitjaríem lluir i la penosa imatge de les nostres misèries i mancances. Inseguritats personals, orgulls obtusos que ens fan desitjar que tothom pateixca la mateixa dèria que nosaltres se'm montat al cap. Aspectes que ens oprimeixen el cor i l'enteniment fins al punt d'esdevindre totalment irracionals i incivil·litzats. En resum, sentiments que s'arroseguen pel terra clamant venjança i un reconeiximent que hem de negar-los de totes totes. Com la dita explica: 'Si total són quatre dies'

Corre que s'acaba

L'atzar i el desti
(Maria de la Pau Janer-Diari Avui 23/12/2004)

Cercant respostes

Maria de la Pau Janer. Diari AVUI - 21/12/2004

Empatxat de cava del Penedes

En aquestes dates, per casa, l'aigua s'ha evaporat i nomes ix per l'aixeta. En contrapartida, l'espumos element ha guanyat la batalla i està al damunt de la taula durant totes les menjades del dia. Això fa, que el veure sèries com 'Cuentame' o 'Aqui no hay quien viva' siga una aventura impossible, ja que els ulls es tanquen imparablement i l'atencio es diluix veient les bombolletes de l'elixir groguenc. I per a dormir, caus redonet. Ho certifique. Que vaja be.

Sobre línies succesories

Una nit sense Marlango

Tinc l'entrada entre les mans però es que no he reunit les forces suficients com per sortir abans d'hora i plantar-me en València a veure a Leonor, Alejandro i Oscar. Si alguna persona acudeix, li agraïria que em fera algun comentari al respecte.

Avorriment igualadí
Només us puc contar que no desitge aquest cap de setmana ni al pitjor dels mortals. De festa zero, d'ansietat, tota i més perquè avaluacions són dimecres. Només puc que agräir mil vegades a Carles i Noe que vingueren a fer-me la visita perquè estava en un embotament brutal. L'aqüeducte que ve, el necessite com aigua de maig. Parlant d'aigua, que ploga ja!!

Incorporació de nou enllaç

Huí he actualitzat la secció d'enllaços llevant aquells que ja estaven obsolets i afegint-ne de nous. Puntualitzar que despedim a Anna i el seu Poderdelsilencio (disculpes pels textos plagiats, no creia que era per a tant!) i afegim la novíssima pàgina web de Borja on tenim reservat un espai reservat dintre de l'espai Semblants Raonables. T'agarraré!!!

L'infern és exotèrmic o endotèrmic?

Estret de lapetiteclaudine

La mayoría de los estudiantes fundamentaron su respuesta en la Ley de Boyle o en variantes de la misma. La Ley de Boyle es una de las leyes de los gases ideales que relaciona el volumen y la presión de una cierta cantidad de gas mantenida a temperatura constante y establece que el volumen es inversamente proporcional a la presión. Otro estudiante, sin embargo, ofreció la siguiente conclusión:

Para empezar -afirmó- necesitamos saber cómo la masa del Infierno cambia a lo largo del tiempo. Para eso necesitamos conocer la cantidad media de almas que entran en el Infierno y la media de las que salen. Creo que podemos afirmar con seguridad que, una vez un alma entra en el infierno no sale jamás. Por lo tanto, las almas entran pero no salen.

Para definir el número de almas que entran, echemos un vistazo a las distintas religiones que existen en el mundo hoy día. La mayoría afirman que todos aquellos que no forman parte de su religión van al infierno. Ya que hay más de una religión y las personas no forman parte de más de una de ellas, podemos concluir que todas las almas van al infierno.

Dada la tasa de nacimientos y muertes que manejamos hoy dia, podemos esperar que el número de almas crezca de manera exponencial. Si consideramos la media de cambio del volúmen del Infierno según la Ley de Boyle, podemos afirmar que, para mantener una temperatura y una presión estable, el volúmen del Infierno deberá expandirse de manera proporcional al número de almas que entran. Esto nos deja dos posiblidades:

1. Si la velocidad media de expansión del Infierno es menor a la velocidad media a la que las almas entran, entonces la temperatura y la presión crecerá hasta que el Infierno se haga pedazos.

2. Si la velocidad media de expansión del Infireno es mayor que el número de almas que entran en él, la temperatura y la presión descenderá hasta que el Infierno se congele.

Así que, ¿cuál es la correcta?

Si aceptamos el postulado dado por Teresa durante mi año de novato según el cual se acostaría conmigo cuando el Infierno se congelara, y tenemos en cuenta el hecho de que me la tiré anoche, entonces debemos considerar que la proposición nº2 es la correcta y, por tanto, concluir que el Infierno es exotérmico y ya se ha congelado. Y lo que se infiere de esta conclusión es que:

-si el infierno se ha congelado, eso significa que no se aceptan más almas y que podemos considerarlo extinto.

-Esto deja el cielo como única alternativa y demuestra la existencia de un ser divino y explica por qué Teresa se pasó la noche gritando: ¡Oh Dios mío! ¡Oh Dios mío!

Xibeca: tot un descobriment



A banda de tindre les coses més clares amb el tema de la llengua, els catalans també han descobert una extrordinària cervessa de massiva acceptació de per aquestos indrets: la Xibeca de Damm.
Com a mostra un botó: " Se puede encontrar tanto en lata como en botella de litro, pero realmente se hizo famosa por su envase de litro que alegremente paseamos todos los jovenes,mucho antes de que surgiera la polemica del botellón.". A fe, que està millor en vidre que en llanda.

Reafirmació antroplógica de que som carn i ungla



Pau i el molt honorable s'assemblen com dues gotes d'aigua. O no? I la descoberta l'han realitzada a pocs quilòmetres d'Igualada, a un llogaret anomenat Hostalets de Pierola. Paquito, ma casa és ta casa!!!

Mirad que peazo zuavo

Amigo gatzara...para que no digas que no se te informa de las ultimas novedades en uniformidad propuestas por algunos destacados miembros de esta, nuestra querida escuadra, te pongo este bonito modelo para que dispongas de elementos de valoración en las proximas refriegas verbales a celebrar en el maset de los zuavos.


Hay quien sueña con hacerlo realidad algun dia.(ya sabes).

Saludos

Festa de Santa Cecília



Com que molts dels lectors d'aquesta pàgina formen part de l'Assocació Musical de Bocairent (no els confongueu amb els de la Vila), m'han suggerit la possibilitat de penjar el cartell que anuncia la seua festa major: el dia en que passen a ser protagonistes de la festa. Vist des de fóra, veig la banda amb un poc de frustració ja que un bon dia un gurú entre els gurús de la solfa em va dir que mai aplegaria a bon port en les meues metes musicals. El temps li ha donat la raó perquè m'ho he deixat de banda, però no desespere i la meua il·lusió està intacta. Supose que entre maferpues, cantonades i borgetes em tiraran una maneta en el futur per tal de millorar les meues aptituds musicals.Va per ells.

M'avorrisc, conseqüentment existisc

Que xungo és quedar-se a Igualada per avançar feina i no fer res més que intentar superar un constipat que encara m'acompanya i menjar una quantitat ingent de papes, carn, truita etc. De faena res de res. Sense més desitjos de que vinguera ja dilluns i no avorrir-me. Dissabte vaig veure Terrassa-Lleida, Depor-Llevant. Diumenge Barça-Casademont Girona i Espanyol B no se contra quin equip. Per favor, no més caps de setmana d'aquest tipus. Quant que he anyorat acudir a la parroquia, compartir tertulia i bons vermudets amb parroquians amics o simplement coneguts, anar a la Depor, fer quatre carreres que queden bé per a la foto i per la nit, rendir comptes amb mi niño i el seu localet amb atmòsfera irrespirable. Ie, que el divendres vaig de cap al poble!

Cinc milions de persones equivocades?

Si governa un macaco, si centenars de milions el recolzen, si té el cuiro, la gasolina, el metall i les armes, l'única cosa que ens queda és el reducte de les xicotetes coses.
No podrem fugir de la seua influència, però sí marcar una línia què no podra travessar.
Açò va per a vosté., Sr. macaco, i per a les caparres amb pell de marbre que li fan el nuc de la corvata: seguisc i seguiré sent governant sobirà de les meues incoherències, dels llocs que em piquen i de com me'ls rasque.
Aquest és el meu reducte. I a fe què és irreductible i molt difícil d'envair.

Borges t'arregla el pitjor dia que pugues tindre

Un respir per a un dia de molt estrés:

'Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y
encadenar un alma; y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía
no significa seguridad, y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a
aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a
construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado
inseguro para planes...

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol
quema. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma,en lugar de
esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno
realmente vale, y uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende'

Un anyet a la capital de l'Anoia

Ie xiquets, que em quede un any per ací. Si voleu alguna cosa de mi, ja sabeu on estic. Au cacaus!!!

Quatre anys més



Com no podem tirar a Bush de la poltrona, s'aconformen en reinventar-lo de manera què ens semble més amigable. Tot vostre gràcies a Borja el teniu ací

El Sanedrí ha dictaminat què ...

donada l'escasesa d'article escrits pels dos membres que actualment fem posible gatzara, convoquem a tots aquells que vulguen aportar coses a què ho facen. Ens reservem el dret de publicació ja que desitgem que les notícies aportades vagen en la línia editorial d'aquesta pàgina.
Sense més xiquets, aneu enviant cosetes...

Cul de mal seient

Qui no plora no mama! I això és el que vaig a fer. Qui em conega un poc, sabrà que em canse de seguida de tot: un cop acabats els estudis podria haver continuat però me'n vaig anar a Madrid, allí als cinc mesos d'estar currant ja vaig començar a cercar nova feina fins que vaig trobar l'explotació d'Ontinyent (a priori haguera sigut de bojos renunciar-hi)... un cop en Ontinyent, vaig patir en carns pròpies l'estrés i la manca de reconeiximent professional i allò va fer que em posara de nou a estudiar, ja que allí no podia treballar ni un dia més. Encara sense acabar el projecte de la segon carrera, estic ara ací a l'Anoia, experimentant noves sensacions.
Doncs bé,encara que semble mentida comence a demanar un poc de tranquilitat i us expose el cas: el dilluns hi ha un mestre d'informàtica que deixa una vacant per tot el curs. Jo estic molt interessat en optar a ella perquè em veig capacitat i perquè em garanteix un any d'ingressos a la meua pobra economia. Per una altra banda, jo ací estic fent una substitució a un mestre que des del primera dia m'amenaçava en agafar l'alta mèdica abans d'hora perquè es trobava bé (una laringitis li provocava una afonia que l'incapacitava per a parlar). La meua substitució expira demà i llavors estaria lliure per optar a la vacant... Doncs no! Ahir li cride al professor que substituïsc i em diu que l'afonia no es cura, de manera que possiblement s'allargue la baixa (aspecte que m'incapacita per optar a la vacant de tot el curs)
CONCLUSIÓ: El meu futur per a enguany està en joc i jo he d'esperar amb els braços creuats perquè no puc fer res al respecte.
Ohh!!! Què ansietat!!! Seguirem informant...

Una vida molt estressada!!

Són diverses les queixes i gemecs per no tindre una continuitat en l'edició de notícies ací al bloc. Com podreu suposar el fet d'estar donant classes em resta una gran quantitat de temps i energies. Fa dos setmanes estava enfrascat en els protocols que regeixen les xarxes d'àrea local i la sintaxi d'HTML. Ara per ara, vaig més soltet amb la realització d'operacions amb binari i la sintaxi de MS-DOS. I, si conseguisc finalment quedar-me, passaré a donar Visual Basic (cap problema)i Linux i la seua configuració (ahí el rotllo està més xungo)... Com solen dir per aquestes terres... Déu provirà!!

No a la censura dels Tigres



Mèxic prohibeix les cançons dels 'Tigres del Norte' dedicades als líders "narcos". Mèxic intenta esborrar un polèmic gènere musical, a qui acusen d'idealitzar el tràfic de drogues i els cartels en els famosos narcocorridos. Així s'obliga a les emissores a no emetre estes cançons. Els 'corridos' formen part de la tradició mexicana des de fa un segle. Són peces basades en valsos i polques, on el cant és acompañat per acordions i instruments de vent. La Revolució Mexicana va prodigar centenars de 'corridos' sobre figures llegendàries com Pancho Villa o Emiliano Zapata. Però en els últims 30 anys s'han imposat els narcocorridos, basats en la vida real de traficants de droga. Els germans Arellano Félix, que van dirigir el cartel de Tijuana, i el seu rival Armando Carrillo Fuentes, de Ciudad Juarez, són els que mes dedicatòries han merescut. Hi ha qui diu que els narcos paguen als grups perquè els dediques cançons.Els Tigres del Nord són els majors exponents del narcocorridos i sempre han negat les esmentades acusacions: 'simplement contem una història, no la promovem'.

Gràcies Droga!!

Once upon a time... I met with Marlango


Once upon a time ... va resultar que era dimarts 26 d'octubre i coincidia en què gatzara estava a Barcelona i Marlango actuava a la Sala La Paloma. Sense pensar-s'ho, es va posar mans a l'obra i el dissabte anterior ja tenia l'entrada per al concert. Va aplegar el moment que tant havia esperat. Després de donar-li llargues en Elx on mai van aplegar a actuar, arribava el moment de veritat. De ben segur que a meitat de l'actuació, gatzara i Leonor s'enlairaren a un castell recòndit acompanyats pels somnis que tots dos compartirien aquella nit. Els murs del castell serien d'aigua, damunt dels quals, la lluna podria ballar cada nit i el terra es mouria cada vegada que un d'ells el xafara.

Perletes d'alumnes


L'altre dia un dels meus deixebles més estimats em va abordar dient-me que havia trobat una foto meua. Com sempre has de ser malpensat, em vaig esperar el pitjor. Com podeu comprovar no se si ho ha dibuixat o no, però el que està clar, és que em semble mogolló. Només he de dir que no tinc orelles tan d'elefant com les de la foto i que no use camises hawaianes com el menda. De la resta, m'identifique amb tot. Per cert, això del meló d'Alger? Ara que es fora de temporada? Tindrà algun significat subliminal?

A tu, Laura

Benvinguda a aquest que des d'ara ja és el teu bloc. Com el teu 'tio' no serà capaç de dir alguna cosa sensàtament coherent el dia que puga veure't, ell ja ha fet l'exercici d'imaginar-te al seu costat. Ara que eres la protagonista principal, romandré en un discret segon pla, anul·lat pel cúmul de sensacions i sentiments que tindré barrejats al cos i incapaç d'actuar freda i adequadament. Però deixa'm córrer, a hores d'ara ja soc massa vell per poder corregir-me.
Et done la benvinguda perla, a aquest món tan especial, capaç del millor i del pitjor. Et trobaràs des de les mostres més intenses d'estima que mai no pugues ni imaginar, a actes que posen en entredit la condició humana d'aquells que els cometen. A les primeres, agafa't ben fort a d'elles, seran els puntals que et permetran avançar sempre, tot superant els entrebancs que vagen sorgint-te. Als segons, aprendràs a oposar el teu encara feble cos i lluitar amb totes les teues forces per fer-los front. Hi viuràs moments de tristesa i de gran alegria, instants de penós abatiment però també d'exultant il·lusió, et trobaràs amb històries d'obscur malson i alhora d'altres d'extraordinària fantasia. En la majoria de tots aquests fets, espere estar al teu costaet, gaudint de tota la teua joia que a l'hora serà la meua i intentant descarregar-te de tot allò que puga inquietar-te.
Nàixes al cor de la Mariola, inici i fi de tots nosaltres. Des d'ara la Mariola no et perdrà de vista. És una mare exemplar, de qui tots hem de prendre exemple, per com és de servicial i abnegada. Faràs jocs dins del seu bressol, apagaràs la teua sed a les innombrables fonts que la reguen per totes bandes, et captivarà la seua bellesa i vitalitat, et regalarà mil olors suaus i fragants mentre passeges pels seus voltants i t'oferirà un cel clar a més de multitud d'ocellets quan descanses al seu damunt.

Benvinguda Laura a aquest indret meravellós!!!.

Haro Tecglen fent balanç dels 10.000 números del País

'... Cuando salió el número 1 de este diario aún se luchaba por la salvación del mundo, por la incorporación del Tercero, el final del hambre, y por esas lecciones varias y vagas de la dignidad, los derechos humanos, la igualdad. Los que lo hacíamos, con equivocaciones muchas veces garrafales, somos los padres de este diario, que a veces es nuestro Edipo -matar al padre, acostarse con la madre-, y los observadores de lo que ha salido de todo...' (El País.18 octubre 2004)

Una nova lectora molt especial

Potser no sàpia desxifrar aquestes paraules fins d'ací dos o tres anys. No obstant això, ella ja percep que l'estima li aplega des del cor de l'Anoia. Benvinguda Laura!

La Muerte de un heroe

.

El actor Cristopher Reeve, mundialmente famoso por su papel de 'Superman' y víctima de una parálisis tras haber caído de un caballo hace nueve años, falleció el domingo en un hospital de Nueva York, por una insuficiencia cardíaca.

Para un aficionado de los comics de superheroes como yo, se ha marchado la persona que representaba al heroe por excelencia. Reeve era el unico Superman posible para mi y me hizo creer que realmente un hombre podia volar.

Fue mucho más tarde cuando yo ya no era un niño y el ya era incapaz de volar (ni tan siquiera de mover un dedo de la mano), cuando me convencí de que Cristopher Reeve era realmente un Superman, de otra manera... ¿como iba un ser humano sin superpoderes llevar a cabo una lucha como la que Reeve mantuvo contra su tetraplejia?.

Fue una labor de autentico heroismo su afán en financiar la investigación en busca de una cura que permitiese volar de nuevo a Superman y a tantos miles de personas que como el se han visto atrapados en una silla de ruedas.

Como mejor homenaje al que fue mi heroe de la infancia ahí os dejo unos links a la web de la Christopher Reeve Paralysis Foundation, en la que el actor invirtió todos sus esfuerzos en los ultimos años de su vida.

http://www.apacure.com/
http://www.christopherreeve.org/

UN ANY DE GATZARA

Encara que realment aquest blog va nàixer un 8 d'octubre (encara recorde l'avorriment d'aquell dia a l'aula d'ordinadors al Viaducte d'Alcoi), per ser huí una data tan senyalada, postposarem la festivitat per al dia de huí. Sí xiquets,sí!! 365 dies d'enllaços, imatges i textos ... i que em vinguen molts més.
I per recordar la data del naiximent del poble valencià, res millor que un poema de l'Estellés:

... ' No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble '

Predicar en el desert

Gràcies a la inestimable colaboració de Pere que m'ha passat la carta dels mestres de valencià adreçada a sa Il·lustríssima Alopecia Camps (ací recree una pintada que hi ha d'enfront les finques de la Colmena) i un article que no havia llegit de Maria de la Pau Janer.

En la carta adreçada als mestres aquestos es pregunten quan els representants de tot el poble valencià deixaran d'instrumentalitzar un problema ja anacrònic, només defés per sectors residuals, fonamentalment concentrats a l'Horta i de caire estrictament polític. L'aixecament de les fronteres dels països deixa pas a unes estructures supranacionals que confronten tipus de pensaments, cultures o religions. Dins d'aquestes estructures només aquells elements dominants perviuen passant per damunt dels febles. Són les coses de la tan cacarejada globalització.
Una llengua parlada per més de quatre milions de parlants no és qualsevol cosa. Supera en gran part al nombre de parlants de llengües dels nous països de l'Est associats recentment i no disposa del mateix rang. És un patrimoni a mantindre i explotar.Hem d'anar cohesionats a Europa, sent conscients de que disposem d'una llengua rica i amb infinits matissos passant pels articles salats del mallorquí, per la sonoritat apitxada de l'Horta ...

'...Pobra València
Pobra València condemnada a quedar-se sense veu
perquè alguns volen robar-li les paraules...' (Vicent Andrés Estellés)

Una immensa caixa negra

Aquest projecte és una immensa caixa negra on cap tot el temps que he perdut en ell, tot el temps que he fet el perrero mentre em desintoxicava de tant de grafo, caben els grapats de cafés que m'he tragat per atendre el màxim possible a les limitades dimensions d'aquesta pantalla, cap tot l'estiu, les festetes pels poblets, el viatge d'Almeria, el de Barcelona... Espere que la meua nebodeta em conega ja amb el projecte fet, perquè he degenerat tant que potser li'l regalaré com a regal de bateig. Tata, disculpa'm. No soc amo dels meus actes

Gaudeix, còpia, distribueix i compartix: sigues creatiu

Els assistents a la presentació de les llicències Creative Commons Espanya ja han gaudit de la traducció al castellà de Get Creative, video emblema del movimient CreativeCommons i part indispensable de la campanya de difusió per la Cultura Lliure i la creativitat sense restriccions per a i des de la Xarxa.

A la tia Conxa

He crescut entre les seues faldes,em va ensenyar coses que ma mare no podia embotir-me per massa consentit. Dins dels meus records d'infantesa estan les seues truites que tenien un sabor inimitable i irrepetible. A ella li dec el començar a tastar pernil dolç, xoriç o salami que subtilment m'empapusava dins l'entrepà. Em va fer aprendre el sentit del respecte cap a la gent major ('Els has de parlar sempre per vosté') i de l'obediència deguda a la seua autoritat, la qual jo mai vaig gosar qüestionar. Aquesta setmana vaig anar a veure-la. Quasi ni em va reconéixer. En estar allí, juntament amb Inma, em va semblar que el rellotge s'havia tornat enrere vint anys. Inma i jo estavem al seu costat, com abans. Ella era la lleona malferida i nosaltres els cadells desorientats, no entenent com no ens manava o ens escridassava per algun motiu. Inma sabia que estava greu però mantenia l'esperança de que es recuperaria pel temps. Pobreta Inma!!Tot i el seu estat ja deterioritat, era colpidor veure com l'estimava. Allò que no van conseguir ni ma tia ni ma mare de treure-li un mínim gest, ho va conseguir Inma amb una simple besada i un fort apretó de mans. Quant d'amor entre iaia i neta!!!

Moltes coses que contar

Aterrant encara del desembarc barceloní, giren al voltant del meu cap imatges que podrien constituir el titol o el resum del viatge: podrien ser els busos atestats de tanquetes grogues, o els campings inundats de tendes plantades al mig dels camins, o els transports urbans on, enlloc de tindre al costat els companys de fatigues, tingueres a un munt de guiris mesclats amb resacosos visitants d'afters, o potser sigueren les bruixes difressades de candoroses princeses a les parades del metro, o els trajectes infinits per dins d'un immens parc temàtic, o les abundants 'beer experience' que haguerem d'usar per fer front al forçós cansament, o les mítiques cantonades que ens servien com a lloc d'encontre, o uns guerrers totalment inaccesibles (aixi deurien estar tots!), o digestions impossibles com la del pollastre amb curry i arrós fregit, o uns tigres denunciant ferotgement l'absurditat de les trabes als moviments migratoris. Potser també pogueren ser un etílics cucús enmig de Plaça Catalunya, o aquells avions kamikazes que cercaven ser bufats per qualsevol que es posarà davant o el blau d'uns ulls amb banyes que només repetien: 'Two stations, four minutes'. Ara que si em quedara en alguna cosa seria amb el concert del Loco. A casa seua, entregant fins l'última gota de suor, barrejant cançons des de les més recents als mítics clàssics de sempre, fent versions inigualables de grups companys com Burning i demostrant la seua fe inquebrantable al rock i a un estil de vida, que si bé em sembla distant, no deixe d'admirar per com és de rotund i fidel.

Gràcies al xicot del Barri del Clot:

... Mi calle tiene un oscuro bar
húmedas paredes
Pero sé que alguna vez
cambiará mi suerte ...

Ei xiquets!! Ens veiem a la tornada de la Mercè

I ha aplegat el dia!!! Em vaig prometre a mi mateix que el viatge a Barcelona seria una recompensa per haver acabat el projecte. Res més lluny de la realitat (tot i que certament el porte prou avançat) però saps que et dic. Que el que va davant, va davant!!! Motxilla, sac de dormir, tenda i queviures per a passar la primera nit i el primer desdejuni. A més ve, la molt estimada Maria, que ens acompanyarà en aquells moments de recolliment i esplai tranquilet.A la tornada montaré un mega-post amb tota l'avaluació sobre el Fòrum, sobre els guerrers de Xian, podré donar una opinió sobre Superputa i segur que em cagaré en com de cara és Barcelona. Tots tres estem entusiasmats per anar a descansar a un camping amb nom tan rimbombant i desenfadat (La Ballena Alegre)... Esta nit em fotre tres o quatre Pictolins (con su natita) a veure si aconseguisc relaxar-me un poc perquè la nit es preveu difícil de dormir. A una mala, estaré expectant davant el nou programa de Gasset que presenta la peli 'No va mas' amb Isabelle Huppert. Segur que serà una delícia.

Res xiquets, només dir-vos que escolte a Kiko Veneno:

Volando voy,
volando vengo.
Por el camino
yo me entretengo.

Enamorao de la vida
aunque a veces duela
si tengo frío
busco candela.

Señoras y señores
sepan ustedes,
que la flor de la noche
es pa' quien la merece.