M'alce emocionat

Feia tant de temps que no comprovava com anava gatzara al google que m'ha pegat un bot el cor: i es que aparec en quart lloc. Des d'ara he de pensar-me els continguts que pose, no vinga Fernandez de la Vega i me la talle.

Moment molt friki amb Astrud

Todo nos parece una mierda
Todo nos parece una mierda
Todo nos parece una mierda
Menos lo vuestro.(...)
Si no sacáis disco
Vamos a romper el tocadiscos.
Vamos a romper el tocadiscos
Si no sacáis disco.(...)

Hay un hombre en España que lo hace todo.
Hay un hombre que lo hace todo en España.

Es el genio visionario que se inventó el Colacao.
Es el dueño de Forlasa.
Es secretario de Estado.

Es el que pone anchoas dentro de las aceitunas.
Es amante de la Infanta, y lo es de más una.

L'enllaç d'Astrud aci

Times of India Tsunami Relief Fund

As in the past on such occasions, The Times of India Group has taken the lead to rush assistance to the affected people by setting up a relief fund. We have decided to immediately contribute an amount of Rs 5 lakh to relief operations.

Readers wishing to contribute may please send cheques to 'Times Foundation' at either Delhi
Times House,
7, Bahadurshah Zafar Marg, New Delhi - 110002
or
Mumbai
Times of India,
Dr D N Road, Mumbai - 400001).

All donations above Rs 1,000 will be acknowledged through the paper. Donations will be exempt from tax under Section 80(G) of the Income Tax Act, 1961.

Sense haver de treballar



Soc el profeta de la bona vida!

Llibertat d'expressió

Alejandro Font de Mora, el molt horrible conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, ha irromput a la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per exigir que no es pronunciara sobre el nom de la llengua, amenaçant els estupefactes acadèmics de portar-los als tribunals. Hi ha ingenus que creuen que la llibertat d'expressió és que jo, per exemple, haja de menjar-me el relat d'un altre que em conta la seua vida; llibertat d'expressió vol dir que els poders públics no poden negar la paraula als ciutadans, ni interferir en les seves opinions.

Amb frustracions

El que som i el que desitjaríem ser, l'ombra que emetem i allò que se'n reflexa a l'espill, l'arquetip que desitjaríem lluir i la penosa imatge de les nostres misèries i mancances. Inseguritats personals, orgulls obtusos que ens fan desitjar que tothom pateixca la mateixa dèria que nosaltres se'm montat al cap. Aspectes que ens oprimeixen el cor i l'enteniment fins al punt d'esdevindre totalment irracionals i incivil·litzats. En resum, sentiments que s'arroseguen pel terra clamant venjança i un reconeiximent que hem de negar-los de totes totes. Com la dita explica: 'Si total són quatre dies'

Corre que s'acaba

L'atzar i el desti
(Maria de la Pau Janer-Diari Avui 23/12/2004)

Cercant respostes

Maria de la Pau Janer. Diari AVUI - 21/12/2004

Empatxat de cava del Penedes

En aquestes dates, per casa, l'aigua s'ha evaporat i nomes ix per l'aixeta. En contrapartida, l'espumos element ha guanyat la batalla i està al damunt de la taula durant totes les menjades del dia. Això fa, que el veure sèries com 'Cuentame' o 'Aqui no hay quien viva' siga una aventura impossible, ja que els ulls es tanquen imparablement i l'atencio es diluix veient les bombolletes de l'elixir groguenc. I per a dormir, caus redonet. Ho certifique. Que vaja be.

Sobre línies succesories

Una nit sense Marlango

Tinc l'entrada entre les mans però es que no he reunit les forces suficients com per sortir abans d'hora i plantar-me en València a veure a Leonor, Alejandro i Oscar. Si alguna persona acudeix, li agraïria que em fera algun comentari al respecte.

Avorriment igualadí
Només us puc contar que no desitge aquest cap de setmana ni al pitjor dels mortals. De festa zero, d'ansietat, tota i més perquè avaluacions són dimecres. Només puc que agräir mil vegades a Carles i Noe que vingueren a fer-me la visita perquè estava en un embotament brutal. L'aqüeducte que ve, el necessite com aigua de maig. Parlant d'aigua, que ploga ja!!

Incorporació de nou enllaç

Huí he actualitzat la secció d'enllaços llevant aquells que ja estaven obsolets i afegint-ne de nous. Puntualitzar que despedim a Anna i el seu Poderdelsilencio (disculpes pels textos plagiats, no creia que era per a tant!) i afegim la novíssima pàgina web de Borja on tenim reservat un espai reservat dintre de l'espai Semblants Raonables. T'agarraré!!!

L'infern és exotèrmic o endotèrmic?

Estret de lapetiteclaudine

La mayoría de los estudiantes fundamentaron su respuesta en la Ley de Boyle o en variantes de la misma. La Ley de Boyle es una de las leyes de los gases ideales que relaciona el volumen y la presión de una cierta cantidad de gas mantenida a temperatura constante y establece que el volumen es inversamente proporcional a la presión. Otro estudiante, sin embargo, ofreció la siguiente conclusión:

Para empezar -afirmó- necesitamos saber cómo la masa del Infierno cambia a lo largo del tiempo. Para eso necesitamos conocer la cantidad media de almas que entran en el Infierno y la media de las que salen. Creo que podemos afirmar con seguridad que, una vez un alma entra en el infierno no sale jamás. Por lo tanto, las almas entran pero no salen.

Para definir el número de almas que entran, echemos un vistazo a las distintas religiones que existen en el mundo hoy día. La mayoría afirman que todos aquellos que no forman parte de su religión van al infierno. Ya que hay más de una religión y las personas no forman parte de más de una de ellas, podemos concluir que todas las almas van al infierno.

Dada la tasa de nacimientos y muertes que manejamos hoy dia, podemos esperar que el número de almas crezca de manera exponencial. Si consideramos la media de cambio del volúmen del Infierno según la Ley de Boyle, podemos afirmar que, para mantener una temperatura y una presión estable, el volúmen del Infierno deberá expandirse de manera proporcional al número de almas que entran. Esto nos deja dos posiblidades:

1. Si la velocidad media de expansión del Infierno es menor a la velocidad media a la que las almas entran, entonces la temperatura y la presión crecerá hasta que el Infierno se haga pedazos.

2. Si la velocidad media de expansión del Infireno es mayor que el número de almas que entran en él, la temperatura y la presión descenderá hasta que el Infierno se congele.

Así que, ¿cuál es la correcta?

Si aceptamos el postulado dado por Teresa durante mi año de novato según el cual se acostaría conmigo cuando el Infierno se congelara, y tenemos en cuenta el hecho de que me la tiré anoche, entonces debemos considerar que la proposición nº2 es la correcta y, por tanto, concluir que el Infierno es exotérmico y ya se ha congelado. Y lo que se infiere de esta conclusión es que:

-si el infierno se ha congelado, eso significa que no se aceptan más almas y que podemos considerarlo extinto.

-Esto deja el cielo como única alternativa y demuestra la existencia de un ser divino y explica por qué Teresa se pasó la noche gritando: ¡Oh Dios mío! ¡Oh Dios mío!

Xibeca: tot un descobriment



A banda de tindre les coses més clares amb el tema de la llengua, els catalans també han descobert una extrordinària cervessa de massiva acceptació de per aquestos indrets: la Xibeca de Damm.
Com a mostra un botó: " Se puede encontrar tanto en lata como en botella de litro, pero realmente se hizo famosa por su envase de litro que alegremente paseamos todos los jovenes,mucho antes de que surgiera la polemica del botellón.". A fe, que està millor en vidre que en llanda.

Reafirmació antroplógica de que som carn i ungla



Pau i el molt honorable s'assemblen com dues gotes d'aigua. O no? I la descoberta l'han realitzada a pocs quilòmetres d'Igualada, a un llogaret anomenat Hostalets de Pierola. Paquito, ma casa és ta casa!!!

Mirad que peazo zuavo

Amigo gatzara...para que no digas que no se te informa de las ultimas novedades en uniformidad propuestas por algunos destacados miembros de esta, nuestra querida escuadra, te pongo este bonito modelo para que dispongas de elementos de valoración en las proximas refriegas verbales a celebrar en el maset de los zuavos.


Hay quien sueña con hacerlo realidad algun dia.(ya sabes).

Saludos

Festa de Santa Cecília



Com que molts dels lectors d'aquesta pàgina formen part de l'Assocació Musical de Bocairent (no els confongueu amb els de la Vila), m'han suggerit la possibilitat de penjar el cartell que anuncia la seua festa major: el dia en que passen a ser protagonistes de la festa. Vist des de fóra, veig la banda amb un poc de frustració ja que un bon dia un gurú entre els gurús de la solfa em va dir que mai aplegaria a bon port en les meues metes musicals. El temps li ha donat la raó perquè m'ho he deixat de banda, però no desespere i la meua il·lusió està intacta. Supose que entre maferpues, cantonades i borgetes em tiraran una maneta en el futur per tal de millorar les meues aptituds musicals.Va per ells.

M'avorrisc, conseqüentment existisc

Que xungo és quedar-se a Igualada per avançar feina i no fer res més que intentar superar un constipat que encara m'acompanya i menjar una quantitat ingent de papes, carn, truita etc. De faena res de res. Sense més desitjos de que vinguera ja dilluns i no avorrir-me. Dissabte vaig veure Terrassa-Lleida, Depor-Llevant. Diumenge Barça-Casademont Girona i Espanyol B no se contra quin equip. Per favor, no més caps de setmana d'aquest tipus. Quant que he anyorat acudir a la parroquia, compartir tertulia i bons vermudets amb parroquians amics o simplement coneguts, anar a la Depor, fer quatre carreres que queden bé per a la foto i per la nit, rendir comptes amb mi niño i el seu localet amb atmòsfera irrespirable. Ie, que el divendres vaig de cap al poble!

Cinc milions de persones equivocades?

Si governa un macaco, si centenars de milions el recolzen, si té el cuiro, la gasolina, el metall i les armes, l'única cosa que ens queda és el reducte de les xicotetes coses.
No podrem fugir de la seua influència, però sí marcar una línia què no podra travessar.
Açò va per a vosté., Sr. macaco, i per a les caparres amb pell de marbre que li fan el nuc de la corvata: seguisc i seguiré sent governant sobirà de les meues incoherències, dels llocs que em piquen i de com me'ls rasque.
Aquest és el meu reducte. I a fe què és irreductible i molt difícil d'envair.

Borges t'arregla el pitjor dia que pugues tindre

Un respir per a un dia de molt estrés:

'Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y
encadenar un alma; y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía
no significa seguridad, y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a
aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a
construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado
inseguro para planes...

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol
quema. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma,en lugar de
esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno
realmente vale, y uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende'

Un anyet a la capital de l'Anoia

Ie xiquets, que em quede un any per ací. Si voleu alguna cosa de mi, ja sabeu on estic. Au cacaus!!!

Quatre anys més



Com no podem tirar a Bush de la poltrona, s'aconformen en reinventar-lo de manera què ens semble més amigable. Tot vostre gràcies a Borja el teniu ací

El Sanedrí ha dictaminat què ...

donada l'escasesa d'article escrits pels dos membres que actualment fem posible gatzara, convoquem a tots aquells que vulguen aportar coses a què ho facen. Ens reservem el dret de publicació ja que desitgem que les notícies aportades vagen en la línia editorial d'aquesta pàgina.
Sense més xiquets, aneu enviant cosetes...

Cul de mal seient

Qui no plora no mama! I això és el que vaig a fer. Qui em conega un poc, sabrà que em canse de seguida de tot: un cop acabats els estudis podria haver continuat però me'n vaig anar a Madrid, allí als cinc mesos d'estar currant ja vaig començar a cercar nova feina fins que vaig trobar l'explotació d'Ontinyent (a priori haguera sigut de bojos renunciar-hi)... un cop en Ontinyent, vaig patir en carns pròpies l'estrés i la manca de reconeiximent professional i allò va fer que em posara de nou a estudiar, ja que allí no podia treballar ni un dia més. Encara sense acabar el projecte de la segon carrera, estic ara ací a l'Anoia, experimentant noves sensacions.
Doncs bé,encara que semble mentida comence a demanar un poc de tranquilitat i us expose el cas: el dilluns hi ha un mestre d'informàtica que deixa una vacant per tot el curs. Jo estic molt interessat en optar a ella perquè em veig capacitat i perquè em garanteix un any d'ingressos a la meua pobra economia. Per una altra banda, jo ací estic fent una substitució a un mestre que des del primera dia m'amenaçava en agafar l'alta mèdica abans d'hora perquè es trobava bé (una laringitis li provocava una afonia que l'incapacitava per a parlar). La meua substitució expira demà i llavors estaria lliure per optar a la vacant... Doncs no! Ahir li cride al professor que substituïsc i em diu que l'afonia no es cura, de manera que possiblement s'allargue la baixa (aspecte que m'incapacita per optar a la vacant de tot el curs)
CONCLUSIÓ: El meu futur per a enguany està en joc i jo he d'esperar amb els braços creuats perquè no puc fer res al respecte.
Ohh!!! Què ansietat!!! Seguirem informant...

Una vida molt estressada!!

Són diverses les queixes i gemecs per no tindre una continuitat en l'edició de notícies ací al bloc. Com podreu suposar el fet d'estar donant classes em resta una gran quantitat de temps i energies. Fa dos setmanes estava enfrascat en els protocols que regeixen les xarxes d'àrea local i la sintaxi d'HTML. Ara per ara, vaig més soltet amb la realització d'operacions amb binari i la sintaxi de MS-DOS. I, si conseguisc finalment quedar-me, passaré a donar Visual Basic (cap problema)i Linux i la seua configuració (ahí el rotllo està més xungo)... Com solen dir per aquestes terres... Déu provirà!!

No a la censura dels Tigres



Mèxic prohibeix les cançons dels 'Tigres del Norte' dedicades als líders "narcos". Mèxic intenta esborrar un polèmic gènere musical, a qui acusen d'idealitzar el tràfic de drogues i els cartels en els famosos narcocorridos. Així s'obliga a les emissores a no emetre estes cançons. Els 'corridos' formen part de la tradició mexicana des de fa un segle. Són peces basades en valsos i polques, on el cant és acompañat per acordions i instruments de vent. La Revolució Mexicana va prodigar centenars de 'corridos' sobre figures llegendàries com Pancho Villa o Emiliano Zapata. Però en els últims 30 anys s'han imposat els narcocorridos, basats en la vida real de traficants de droga. Els germans Arellano Félix, que van dirigir el cartel de Tijuana, i el seu rival Armando Carrillo Fuentes, de Ciudad Juarez, són els que mes dedicatòries han merescut. Hi ha qui diu que els narcos paguen als grups perquè els dediques cançons.Els Tigres del Nord són els majors exponents del narcocorridos i sempre han negat les esmentades acusacions: 'simplement contem una història, no la promovem'.

Gràcies Droga!!

Once upon a time... I met with Marlango


Once upon a time ... va resultar que era dimarts 26 d'octubre i coincidia en què gatzara estava a Barcelona i Marlango actuava a la Sala La Paloma. Sense pensar-s'ho, es va posar mans a l'obra i el dissabte anterior ja tenia l'entrada per al concert. Va aplegar el moment que tant havia esperat. Després de donar-li llargues en Elx on mai van aplegar a actuar, arribava el moment de veritat. De ben segur que a meitat de l'actuació, gatzara i Leonor s'enlairaren a un castell recòndit acompanyats pels somnis que tots dos compartirien aquella nit. Els murs del castell serien d'aigua, damunt dels quals, la lluna podria ballar cada nit i el terra es mouria cada vegada que un d'ells el xafara.

Perletes d'alumnes


L'altre dia un dels meus deixebles més estimats em va abordar dient-me que havia trobat una foto meua. Com sempre has de ser malpensat, em vaig esperar el pitjor. Com podeu comprovar no se si ho ha dibuixat o no, però el que està clar, és que em semble mogolló. Només he de dir que no tinc orelles tan d'elefant com les de la foto i que no use camises hawaianes com el menda. De la resta, m'identifique amb tot. Per cert, això del meló d'Alger? Ara que es fora de temporada? Tindrà algun significat subliminal?

A tu, Laura

Benvinguda a aquest que des d'ara ja és el teu bloc. Com el teu 'tio' no serà capaç de dir alguna cosa sensàtament coherent el dia que puga veure't, ell ja ha fet l'exercici d'imaginar-te al seu costat. Ara que eres la protagonista principal, romandré en un discret segon pla, anul·lat pel cúmul de sensacions i sentiments que tindré barrejats al cos i incapaç d'actuar freda i adequadament. Però deixa'm córrer, a hores d'ara ja soc massa vell per poder corregir-me.
Et done la benvinguda perla, a aquest món tan especial, capaç del millor i del pitjor. Et trobaràs des de les mostres més intenses d'estima que mai no pugues ni imaginar, a actes que posen en entredit la condició humana d'aquells que els cometen. A les primeres, agafa't ben fort a d'elles, seran els puntals que et permetran avançar sempre, tot superant els entrebancs que vagen sorgint-te. Als segons, aprendràs a oposar el teu encara feble cos i lluitar amb totes les teues forces per fer-los front. Hi viuràs moments de tristesa i de gran alegria, instants de penós abatiment però també d'exultant il·lusió, et trobaràs amb històries d'obscur malson i alhora d'altres d'extraordinària fantasia. En la majoria de tots aquests fets, espere estar al teu costaet, gaudint de tota la teua joia que a l'hora serà la meua i intentant descarregar-te de tot allò que puga inquietar-te.
Nàixes al cor de la Mariola, inici i fi de tots nosaltres. Des d'ara la Mariola no et perdrà de vista. És una mare exemplar, de qui tots hem de prendre exemple, per com és de servicial i abnegada. Faràs jocs dins del seu bressol, apagaràs la teua sed a les innombrables fonts que la reguen per totes bandes, et captivarà la seua bellesa i vitalitat, et regalarà mil olors suaus i fragants mentre passeges pels seus voltants i t'oferirà un cel clar a més de multitud d'ocellets quan descanses al seu damunt.

Benvinguda Laura a aquest indret meravellós!!!.

Haro Tecglen fent balanç dels 10.000 números del País

'... Cuando salió el número 1 de este diario aún se luchaba por la salvación del mundo, por la incorporación del Tercero, el final del hambre, y por esas lecciones varias y vagas de la dignidad, los derechos humanos, la igualdad. Los que lo hacíamos, con equivocaciones muchas veces garrafales, somos los padres de este diario, que a veces es nuestro Edipo -matar al padre, acostarse con la madre-, y los observadores de lo que ha salido de todo...' (El País.18 octubre 2004)

Una nova lectora molt especial

Potser no sàpia desxifrar aquestes paraules fins d'ací dos o tres anys. No obstant això, ella ja percep que l'estima li aplega des del cor de l'Anoia. Benvinguda Laura!

La Muerte de un heroe

.

El actor Cristopher Reeve, mundialmente famoso por su papel de 'Superman' y víctima de una parálisis tras haber caído de un caballo hace nueve años, falleció el domingo en un hospital de Nueva York, por una insuficiencia cardíaca.

Para un aficionado de los comics de superheroes como yo, se ha marchado la persona que representaba al heroe por excelencia. Reeve era el unico Superman posible para mi y me hizo creer que realmente un hombre podia volar.

Fue mucho más tarde cuando yo ya no era un niño y el ya era incapaz de volar (ni tan siquiera de mover un dedo de la mano), cuando me convencí de que Cristopher Reeve era realmente un Superman, de otra manera... ¿como iba un ser humano sin superpoderes llevar a cabo una lucha como la que Reeve mantuvo contra su tetraplejia?.

Fue una labor de autentico heroismo su afán en financiar la investigación en busca de una cura que permitiese volar de nuevo a Superman y a tantos miles de personas que como el se han visto atrapados en una silla de ruedas.

Como mejor homenaje al que fue mi heroe de la infancia ahí os dejo unos links a la web de la Christopher Reeve Paralysis Foundation, en la que el actor invirtió todos sus esfuerzos en los ultimos años de su vida.

http://www.apacure.com/
http://www.christopherreeve.org/

UN ANY DE GATZARA

Encara que realment aquest blog va nàixer un 8 d'octubre (encara recorde l'avorriment d'aquell dia a l'aula d'ordinadors al Viaducte d'Alcoi), per ser huí una data tan senyalada, postposarem la festivitat per al dia de huí. Sí xiquets,sí!! 365 dies d'enllaços, imatges i textos ... i que em vinguen molts més.
I per recordar la data del naiximent del poble valencià, res millor que un poema de l'Estellés:

... ' No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble '

Predicar en el desert

Gràcies a la inestimable colaboració de Pere que m'ha passat la carta dels mestres de valencià adreçada a sa Il·lustríssima Alopecia Camps (ací recree una pintada que hi ha d'enfront les finques de la Colmena) i un article que no havia llegit de Maria de la Pau Janer.

En la carta adreçada als mestres aquestos es pregunten quan els representants de tot el poble valencià deixaran d'instrumentalitzar un problema ja anacrònic, només defés per sectors residuals, fonamentalment concentrats a l'Horta i de caire estrictament polític. L'aixecament de les fronteres dels països deixa pas a unes estructures supranacionals que confronten tipus de pensaments, cultures o religions. Dins d'aquestes estructures només aquells elements dominants perviuen passant per damunt dels febles. Són les coses de la tan cacarejada globalització.
Una llengua parlada per més de quatre milions de parlants no és qualsevol cosa. Supera en gran part al nombre de parlants de llengües dels nous països de l'Est associats recentment i no disposa del mateix rang. És un patrimoni a mantindre i explotar.Hem d'anar cohesionats a Europa, sent conscients de que disposem d'una llengua rica i amb infinits matissos passant pels articles salats del mallorquí, per la sonoritat apitxada de l'Horta ...

'...Pobra València
Pobra València condemnada a quedar-se sense veu
perquè alguns volen robar-li les paraules...' (Vicent Andrés Estellés)

Una immensa caixa negra

Aquest projecte és una immensa caixa negra on cap tot el temps que he perdut en ell, tot el temps que he fet el perrero mentre em desintoxicava de tant de grafo, caben els grapats de cafés que m'he tragat per atendre el màxim possible a les limitades dimensions d'aquesta pantalla, cap tot l'estiu, les festetes pels poblets, el viatge d'Almeria, el de Barcelona... Espere que la meua nebodeta em conega ja amb el projecte fet, perquè he degenerat tant que potser li'l regalaré com a regal de bateig. Tata, disculpa'm. No soc amo dels meus actes

Gaudeix, còpia, distribueix i compartix: sigues creatiu

Els assistents a la presentació de les llicències Creative Commons Espanya ja han gaudit de la traducció al castellà de Get Creative, video emblema del movimient CreativeCommons i part indispensable de la campanya de difusió per la Cultura Lliure i la creativitat sense restriccions per a i des de la Xarxa.

A la tia Conxa

He crescut entre les seues faldes,em va ensenyar coses que ma mare no podia embotir-me per massa consentit. Dins dels meus records d'infantesa estan les seues truites que tenien un sabor inimitable i irrepetible. A ella li dec el començar a tastar pernil dolç, xoriç o salami que subtilment m'empapusava dins l'entrepà. Em va fer aprendre el sentit del respecte cap a la gent major ('Els has de parlar sempre per vosté') i de l'obediència deguda a la seua autoritat, la qual jo mai vaig gosar qüestionar. Aquesta setmana vaig anar a veure-la. Quasi ni em va reconéixer. En estar allí, juntament amb Inma, em va semblar que el rellotge s'havia tornat enrere vint anys. Inma i jo estavem al seu costat, com abans. Ella era la lleona malferida i nosaltres els cadells desorientats, no entenent com no ens manava o ens escridassava per algun motiu. Inma sabia que estava greu però mantenia l'esperança de que es recuperaria pel temps. Pobreta Inma!!Tot i el seu estat ja deterioritat, era colpidor veure com l'estimava. Allò que no van conseguir ni ma tia ni ma mare de treure-li un mínim gest, ho va conseguir Inma amb una simple besada i un fort apretó de mans. Quant d'amor entre iaia i neta!!!

Moltes coses que contar

Aterrant encara del desembarc barceloní, giren al voltant del meu cap imatges que podrien constituir el titol o el resum del viatge: podrien ser els busos atestats de tanquetes grogues, o els campings inundats de tendes plantades al mig dels camins, o els transports urbans on, enlloc de tindre al costat els companys de fatigues, tingueres a un munt de guiris mesclats amb resacosos visitants d'afters, o potser sigueren les bruixes difressades de candoroses princeses a les parades del metro, o els trajectes infinits per dins d'un immens parc temàtic, o les abundants 'beer experience' que haguerem d'usar per fer front al forçós cansament, o les mítiques cantonades que ens servien com a lloc d'encontre, o uns guerrers totalment inaccesibles (aixi deurien estar tots!), o digestions impossibles com la del pollastre amb curry i arrós fregit, o uns tigres denunciant ferotgement l'absurditat de les trabes als moviments migratoris. Potser també pogueren ser un etílics cucús enmig de Plaça Catalunya, o aquells avions kamikazes que cercaven ser bufats per qualsevol que es posarà davant o el blau d'uns ulls amb banyes que només repetien: 'Two stations, four minutes'. Ara que si em quedara en alguna cosa seria amb el concert del Loco. A casa seua, entregant fins l'última gota de suor, barrejant cançons des de les més recents als mítics clàssics de sempre, fent versions inigualables de grups companys com Burning i demostrant la seua fe inquebrantable al rock i a un estil de vida, que si bé em sembla distant, no deixe d'admirar per com és de rotund i fidel.

Gràcies al xicot del Barri del Clot:

... Mi calle tiene un oscuro bar
húmedas paredes
Pero sé que alguna vez
cambiará mi suerte ...

Ei xiquets!! Ens veiem a la tornada de la Mercè

I ha aplegat el dia!!! Em vaig prometre a mi mateix que el viatge a Barcelona seria una recompensa per haver acabat el projecte. Res més lluny de la realitat (tot i que certament el porte prou avançat) però saps que et dic. Que el que va davant, va davant!!! Motxilla, sac de dormir, tenda i queviures per a passar la primera nit i el primer desdejuni. A més ve, la molt estimada Maria, que ens acompanyarà en aquells moments de recolliment i esplai tranquilet.A la tornada montaré un mega-post amb tota l'avaluació sobre el Fòrum, sobre els guerrers de Xian, podré donar una opinió sobre Superputa i segur que em cagaré en com de cara és Barcelona. Tots tres estem entusiasmats per anar a descansar a un camping amb nom tan rimbombant i desenfadat (La Ballena Alegre)... Esta nit em fotre tres o quatre Pictolins (con su natita) a veure si aconseguisc relaxar-me un poc perquè la nit es preveu difícil de dormir. A una mala, estaré expectant davant el nou programa de Gasset que presenta la peli 'No va mas' amb Isabelle Huppert. Segur que serà una delícia.

Res xiquets, només dir-vos que escolte a Kiko Veneno:

Volando voy,
volando vengo.
Por el camino
yo me entretengo.

Enamorao de la vida
aunque a veces duela
si tengo frío
busco candela.

Señoras y señores
sepan ustedes,
que la flor de la noche
es pa' quien la merece.

Sèries entranyables

A la web de WhoWouldYouKill podem trobar les sèries ianquis que han marcat la nostra infantesa i podem votar aquell personatge que menys ens ha agradat. Eixen malparats gent com Ally McBeal, Bill Cosby, M.A Barracus, Mr. Bean, Tinky Winky etc.

Visca el mal!!! Visca el panical!!!



Darrere la seua silueta punxegosa, primeta i allargada, aquesta planta té un ús terapèutic superior. La " Eryngium campestre L.", anomenada en castellà "cardo", m'ha solventat un problema que venia de llarg. I és que la meua constitució física es basa en un desenvolupament galopant de les extremitats inferiors, la qual cosa em causava greus problemes a l'hora de fer esport. He de reconéixer, que quan em digueren el remei consistent em pillar un tronquet de panical i posar-lo en contacte en qualsevol lloc del cos, no m'ho vaig creure. Però, aplegat el moment, la Mare Naturalesa m'ha fet desdir-me ràpidament. Des que porte el tronquet penjat al coll, ni rastre d'escaldaments, rojors, etc. Mai haguera pensat que una planta en aparença tan inútil, podria fer-me tant de bé. M'ha passat com al deixeble Tomàs que no va creure fins que no va veure, jo no ho he cregut fins que no ho he sentit.

Hasta las Bolas estoy de que en este puñetero trabajo se piensen que uno es multitarea....
Suena el teléfono sin parar....descontrol total..¡¡¡COGED EL TELEFONOOOO!!!, brama el cenutrio de mi querido jefe desde el piso de arriba, haciendo alarde de una exquisita educación, mientras su secretaria (y esposa) se dedica a limarse las uñas...

Mientras atiendo las demandas de mis compañeros con una oreja, y oigo las reclamaciones de un cliente memo que me va de colega pero aprovecha la mínima para clavarmela por la otra, todavia tengo que ser yo el que pille el p.. teléfono.

¡¡Cogedlo vosotros por favor!!, le increpo a mi compañero más proximo que pasa como el culo, mientras el telefonito sigue incordiando y el cenutrio de arriba berreando...¡¡¡EL TELÉFONOOO!!!...

Para más inri ...Chenoa se desgañita en la radio y el aire acondicionado sopla rabioso a 15 grados de temperatura

Mis compañeros pasan bastante y al fin uno se apiada de mi y lo coge...

-¿Quien era?, pregunto...

-Naaa, se han equivocado.

De verdad que me va a dar algo....¿Pasa esto en vuestros curros?, Aqui es es pan nuestro de cada dia.

Os propongo que como comentarios a este post conteis situaciones surrealistas que ocurran dia a dia en vuestros curros...

Besos

Post número 101

Désset apunts en aquest mes de setembre, a una mitja d'un apunt per dia. Aproximadament dotze mil paraules escrites en total, vint-i-un enllaços a altres webs i vuit enllaços que altres webs fan a gatzara. I açò només ha fet que començar. I el 9 d'Octubre farem un anyet!!! Ja li estan eixint les dentetes, gateja ja pel terra i comença a emetre els primers sorolls indescifrables. Ai la perleta de son pare!!!

Diferents tipus de capritxos

Mentre la galàxia blanca trontolla a causa dels desitjos de les seues mega-stars, a Darfur hi ha qui també s'entesta en satisfer les seues metes, que passen per resistir un dia més. Mentre els cracks 'merengues' maximitzen la rendibilitat dels seus escasos esforços, al Sudan balafien les seues minvades energies en matar-se els uns als altres. Quan el panorama espanyol es veu sacsejat per l'interrogant de qui ocuparà una banqueta incomoda com la del Bernabeu, els milicians de les dos guerrilles majoritàries continuen les seues activitats de neteja ètnica amb total impunitat i silenciament. L'amplificació de la crisi madridista passa per suplements especials als progràmes esportius radiofònics, edicions monotemàtiques de l'estúpida premsa esportiva, incursions puntuals dels butlletins horaris de notícies per seguir l'última hora etc. Sobre Darfur, s'inclouen xicotets apunts sobre resolucions internacionals esterils amb imatges de plànols generals de dones i xiquets amb el gest desencaixat, la mirada perduda i l'alé tremolós. No és ètica l'opulència d'uns enfront de la desgràcia heredada dels altres i menys encara el ressó mediàtic que pot tindre un cagalló de Raül en contraposició a l'extermini de les tribus sudaneses.

Revelacions de cap de setmana

Va ja sent hora de recaptar informació sobre reconstituients orgànics que m'ajuden a recuperar la vitalitat perduda de la joventut. No és normal jugar mitja part d'un partit de futbol i després arrossegar-se per Atzaneta com una ànima en pena, només pensant en el llitet que m'esperava. Tremole per les dos llargues nits que venen en Barcelona i no estar a l'altura dels companys, sobretot, de l'incombustible Borj. Vaig a veure si Ned Flanders em dóna Tauriton o alguna cosa per l'estil.

Setmana de preparatius

Sovint diuen que més que aplegar a un objectiu determinat el més gratificant és el camí que recorres per aconseguir-lo. Queda només una setmana per gaudir de Barcelona, de les festes de la Mercè i el Fòrum i a hores d'ara estic enfrascat en horaris, tarifes, mapes i localitzacions per tal de deixar el mínim possible a la improvisació. És genial l'embolic de dades que suposa fer una mínima eixida com la nostra i em diverteix molt l'anar buscant ací i allà les diferents possibilitats a que podem optar. És un viatge organitzat cutre a propòsit. Des de primera hora se'm entestat en minimitzar la despesa (bus enlloc de tren, camping enlloc d'alberg) per una evident precarietat econòmica i per demostrar-nos a nosaltres mateixos, que hi ha alternatives als clàssics hotels, hostals, més apropiats per a famílies establertes que no per a incipients viatjants. Només demane una cosa: que no ploga.

L'extinció dels Ramones

Huí Johnny Ramone ha seguit els pasos del seus companys Joey i Dee Dee abandonant-nos malauradament als cincuanta-cinc anys. Estem malacostumant-nos a la mort dels components de grups mítics dels anys 70 i 80 com foren els Clash (en la figura de Joe Strummer) o els mateixos Ramones. Aquest grup sorgit dels suburbis del barri de Queens i originat amb la finalitat de perpetuar dins dels seus membres l'esperit adolescent i aconseguir ser reconeguts i acceptats a un entorn hostil com era el novayorkés. Sons ràpids, accelerats i contundents. Lletres curtes, simples però carregades de missatges subversius i irreverents. Lluitadors de classe que es proposaren demostrar que no es precís tindre molts diners per esdevindre en estrela del rock i captivar al públic de tot arreu. La seua herència de precursos del punk és arreplegada ara per grups tan influents com poden ser GreenDay, Pearl Jam, Red Hot Chili Peppers o Rob Zombie

El color de la llengua

Com se que parlar sobre denominacions, ortogràfies i origens són coses ben capcioses defugiré el tema el més hàbilment que sàpiga. El que em dol és que aquestes qüestions siguen usades fins a l'embotament per la classe política, uns per abanderar un anticatalanisme molt rendible a la nostra terra i els altres reclamant férmament allò que podrien haver solventat de bona manera quan estaven a la poltrona. I ací veus que eixen tots com els més valencianistes, aquells que defenen a ultrança la promoció i expansió del valencià. Bona prova d'això és la innumerable oferta de cinema, sèries etc. que hem gaudit i gaudim al nostre mai ben estimat canal públic, bona prova d'això és la parella d'Agullent que fou declarada no-apta per estimar al xiquet només que en valencià. En resum, deixem de fer treballar la boqueta i posem-se mans a l'obra que hi ha tot un abisme que hem de recórrer si volem una llengua sanejada i útil als nostres dies.

Ets un bé de Déu, Leonor!!



Era inevitable huí dedicar unes paraules al grup revelació de la temporada encapçalat per l'actriu Leonor Watling i anomenat Marlango. Ahir emitiren el seu concert per Ràdio 3 i TVE. Se'm pot criticar per atendre al grup només pel ressó mediàtic de la cantant i actriu. Però hi ha alguna cosa més. La música. Pausada i sensual com cap altra i amb un munt d'instruments que li donen un so complex i a l'hora captivador. En resum, tota una delícia.

Ahí va la lletra d'un dels seus èxits:

GREEN ON BLUE

Whisper whilst I'm still waiting in front of the door. I wait for you.
Whisper your love and just pick up the days I drop along.

My life is seeping through my hands,
my blisters bleed out love
what holds you is not me
and I'll never close my door.

I will give you
every time
what you find
in this mess (that I am).

Just whisper your tiny voice
I know that stars will shine across
your eyes tonight.
I want to open you and find what you're hiding inside
or find a way to give all my love to you."

Xiuxiuege mentre encara estic esperant davant de la porta. T'espere.
Xiuxiuege al teu amor i només trie aquells dies al llarg dels
quals caic per ell.

La meva vida s'està filtrant a través de les meves mans,
les meves mans sagnen amor,
qui t'aguanta no soc jo
i mai no tancaré la meva porta.

Et donaré cada vegada
tot allò que trobes
dins d'aquest desordre (que sóc jo).

Només xiuxiueja la teua veu minúscula
que sé que les estrelles brillaran
a través dels teus ulls aquesta nit.
Vull obrir-te i trobar dins tot el què s'està amagant
o trobar el camí per donar-te tot el meu amor.

Homenatge a Catalunya d'Orwell

M'acabe de llegir aquest llibre de l'autor de '1984' o 'Rebelió en la granja' on es reflecteix ben a les clares les claus del conflicte civil i on crec que es basaria Ken Loach per a rodar la seua pel·lícula 'Tierra y Libertad'.El personatge és un treballador anglés que s'apunta a les milícies del POUM (partit troskista a mig camí entre els anarquistes de la CNT i els stalinistes del PSUC) i passa, del fervor revolucionari que es vivia als primers mesos de la guerra a la caça de bruixes que es va succeir només mig any després. Intenta donar algunes claus de perquè va ocórrer allò i estableix com una de les principals la voluntat del PSUC de que no triomfaren les tesis anarquistes com la colectivització de les terres o dels bens industrials. La raó la trobem en el suport logístic i d'armament que el Partit Comunista de la Unió Soviètica va donar i la seua voluntat de que s'establira una classe burgesa dirigent a imitació del model rus que aniquilara les tesis radicals dels anarquistes. Les postures encontrades s'acarnissaren cada vegada més i el caudillo por la gracia de dios es va trobar tota la feina feta. En resum, que el conflicte no el va guanyar la part nacional sinó que el van perdre els republicans, qui van preferir posar a un feixista a que no triomfaren les tesis dels partits germans en el front però distants ideològicament.

Volta a Peu de Canals

No escric tant a hores d'ara perquè l'acumulació de coses per fer i cites inel·ludibles em fan estar molt distret. Ahir vaig acudir a la Volta a Peu de Canals sense voler-ho, ja que la nit anterior hi havia ganes de traca però no hi havia qui em fera costat (com diria el sobrat de Jaume, ja ningú s'apiada d'un pobre 'solteret')... A aquestes carreres ja li he pillat el filet. Vaig aguantar el ritme dels meus companys només els primers dos quilometres i després ja vaig pujar pinyons per anar a la meua marxeta i no passar-la puta la resta del trajecte. I així va ser fins al darrer quilòmetre on un iaio corvadet em va passar per l'esquerra i això sí que no ho vaig consentir (em vaig marcar un sprint com si aniguera a guanyar i el pobre home se'm va girar flipat!!). Hi ha que constatar al mateix temps la dificultat que té fer-se la bossa amb tot l'equipament necessari per canviar-te, dutxar-te etc. i aquesta complexitat augmenta si la fas només alçar-te. A la carrera vaig anar sense mitjons de recanvi i a més els que portava tenien un forat notable al dit gros. Des d'ací vull donar les gràcies a Pere per portar-me a Canals, deixar-me mitjons de recanvi i compartir el seu sabó amb mi. Sense ell no podria haver corregut ahir.

Test (III i prou)

Com veig que esteu ociosets ahí va:

33. ¿Crees en el amor a 1º vista? Sí, gràcies a ell vaig conéixer a Rosanna Pastor
34. Juego de mesa preferido: Monopoli,(visca capitalisme destructiu!!)
35. Revistas favoritas: On-line en consulte moltes i de temàtica variada. De paper, només PC Actual perquè regalen programetes guapets.
36. ¿Cuál es el olor que más te gusta? El de Mariola després de ploure.Únic
37. Olor que odias:el de l'ou bullit. Supose que per instint de supervivència
38. ¿sonido favorito? la bona música (abstindre's Bisbis i Bustes)
39. Peor sentimiento del mundo: L'odi
40. Lo primero que piensas al despertar: s'expandeix l'univers? els del PP són un pas enrere en l'evolució de la humanitat?
41. Color favorito: negre
42. ¿Cuántos timbrazos antes de coger el tfno? Un si pot ser
43. ¿Crees que te casarás? de la meua vida privada no parle juas juas...
44. ¿Cuándo tendrás hijos? quan vaja al banc d'esperma
45. ¿Qué nombres les pondrás? El que vulga la receptora
46. Perdonarias una infidelidad? El més segur. Costa trobar-les i deixar-les anar!!!
47. ¿Duermes con peluche? Ie, que ja se que els nanos no venen de París.
48. ¿Qué hay debajo de tu cama? En estiu xancles, en hivern espardenyetes calentetes
49. ¿Bebiste tanto que hasta perdiste la conciencia? Psss, jo controle com Toni Cantó a l'anunci del 'em quede a quadros' (Vixxxca Canal9)
50. ¿Has faltado a clases sólo porque estaba lloviendo? No, he faltat per anar a viciar al Roca
51. ¿Has odiado tanto como para querer matar a alguien? No ho crec tu! Que de cognom tinc Santos
52. ¿Has guardado secretos? No, no puc. Soc un bocut
53. ¿Tuviste un amigo imaginario cuando eras pekeño? No,tenia tots els amics que volia
54. ¿Estuviste enamorad@? No voy a hablar de mi vida privada, o sea!!
55. ¿Hay alguien que juega con tus sentimientos? Segur
57. ¿Qué ropa llevas puesta? Samarreta del Centre Excursionista i pantalonets
58. ¿Estás comiendo? No, estic menjant-me damunt
59. ¿Estás bebiendo algo? Res, a dos veles
60. ¿En qué piensas? En que quasi ja és hora de sopar
61. ¿Qué escuchas ahora? Simptonia de 'Trebede' d'Iñaki Peña a Ràdio 3
62. ¿Estás hablando con alguien? Sip, en mon pare que m'ha dit que Borja està fent-se cerveses a la gela amb dos amiguetes (mangarrian!!)
63. ¿En las últimas 24h has llorado? no, ja fa temps que no. No me'n recorde
64. ¿En las últimas 24h limpiaste tu cuarto? no, visc amb els pares
65. ¿En las últimas 24h lavaste la ropa? Idem
66. ¿En las últimas 24h condujiste? sip i això que la gasofa va cara
67. ¿Crees en ti mismo? No massa, només de vegades
68. ¿Crees en tus amigos? Es clar que sí. Si no, en què creuria?
69.¿le darias un beso apasionado a la persona que te envió esto? si es deixara...
70.¿Qué piensas de la persona que te envió esto? Que no està tan mal perdre el temps amb coses d'aquestes

Més test, menys imaginació

17. ¿Usas lentes de contacto? no
18. ¿Te gusta alguien? sí
19. Mes favorito: qualsevol en tardor... setembre,octubre
20. Día de la semana favorito: divendres, sense discusió
21. Última película que viste: "Hurricane" en Tele5 fa prou de temps. Espere a Utiye
22. Día favorito del año: El Dia de les Caixes
23. Películas: Un munt: Tierra y Libertad, Amelie, Good Bye Lenin...
24. Playa o piscina: piscina sense dubte
25. Verano o invierno: hivern amb un bon abric
26. Besos o abrazos: Diguem que besos
27. Dulce o salado: Dolç de xocolate
28. Chocolate o vainilla:xocolate
29. ¿Quieres que tus amigos te respondan? Sip, que pugen l'audiència del bloc
30. ¿Quién es el más probable que te responda? O Borja o Quique
31. ¿y que no te responda? tota la resta

Test

1.¿Cuál es tu nombre? Toni, Santos
2. ¿Qué color de ropa interior llevas puesto? Espera... verd militar (a mi La Legión)
3. ¿Qué escuchas ahora mismo? Miss Kittin "Professional Distorsion" (la vaig veure a CreamFields)
4. ¿Qué fue lo último que comiste? un flam
5. Si fueras un plastidecor, ¿qué color serias? Roig
6. ¿Dónde planeas ir en tu luna de miel? juas juas jaus. (Risses)
7. ¿Cómo está el clima ahora mismo? Boira i molta calor per a setembre
8. ¿Qué es lo primero en que te fijas del sexo opuesto? En l'expressió, ho promet.
9. ¿Te cae bien la persona que te envió esto? No la conec massa
10. ¿Cómo te sientes hoy? Taquicàrdic de pensar quantes coses he de fer demà
11. Cuál es tu bebida favorita? El sucre cremat del flam
12. ¿Cuál es tu trago favorito? Whisky. A causa del mal d'estomac es substitueix per vodka amb llima
13. ¿Dónde sueles ir para olvidarte de tus problemas? A pegar la volteta de correr
14. ¿Cuál es el próximo CD que te vas a comprar? Comprar CD's? Marlango o Miquel Gil
15. ¿color de pelo? Ma tia deia que es tonalitat caoba obscur
16. ¿Color de ojos? Obscurs igual

Instints de supervivència

És brutal pensar com canvien els contextos en qüestió de minuts. A l'escola de Beslan, poc abans de començar l'escola, segur que prepararien les flors amb cura per què fora un primer dia de classe radiant i festiu. Al mateix temps més, els xiquets portaven als seus mestres flors com a regal per l'any de coneiximents i amistat que tot just anaven a encetar. Hores després, aquestes flors esdevenien en l'única vianda que podien dur-se a la boca i l'aigua dels cossiols juntament amb l'orina dels companys, l'única beguda amb que podien arremullar-se els llavis. El fatal desenllaç esdevé més tràgic encara per no haver raó que explique perquè innocents han de pagar amb sa vida per qüestions alienes i a més tot esdevé en una broma macabra, a l'observar els cadàvers envoltats per la plàcida i tènue textura de petals de flors.

La veu és l'espill de l'ànima

És una afirmació un tant arriscada. No cal remontar-se molt lluny per trobar grans mentides camuflades baix estudiades interpretacions. No obstant això, sentir la veu de grans personatges com Gandhi, Noam Chomsky o William Burroughs suposa transgredir els límits sensorials i aplegar a un estat on afloren les esperances, els motius i els valors que fan more a aquests grans monstres. Ho podeu comprovar en aquest enllaç

Wanted: dead or alive

El silenci de tota aquesta setmana té una explicació. Necessite acabar el més abans possible el projecte que em porta de cap tot l'estiu. Ja no valen excuses, que si curre, que si done classes, que si és estiu, que si fa massa calor per posar-se. Ara bé, una cosa és la voluntat i altra molt diferent, la possibilitat. Açò se'm fa cada vegada més muralla i la complexitat i la tensió augmenten. Cal resistir... continuem endavant. Cap a la victoria sempre!!

Bjork en defensa del copyleft



Una cantant excepcional sols pot dir coses com aquestes:

'You know, its ironic that just at the point the lawyers and the businessmen had calculated how to control music, the internet comes along and fucks everything up. Björk gives the finger again, this time waving it into the air. God bless the internet- she adds.'

'And what about you, then?
I'll still be there, waving a pirate flag.'

Cortesia de la petiteclaudine

Com un huracà!!!

'...Here comes the story of the Hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin' that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world...' (Bob Dylan-Hurricane)

Qui diu que no fan bon cine en estiu?? El pitjor va ser que la peli era a Tele 5 i ja es sap... s'acabava a la una de la matinada. Que la pel·lícula no deixa de tindre continguts lacrimògens i sovint una profunditat artificiosa és totalment cert. Que a Internet trobes nombrosos enllaços on rebateixen algunes omisions que fan en el film per dignificar més encara la imatge de Rubin Carter, sembla factible.Però tot això no lleva que l'Huracà va patir la discriminació racista habitual dels anys 60 i 70. A hores d'ara continua esmorteïda per la creuada de l'Estupidíssim contra tota classe d'homosexuals (incloent a la filla del seu vicepresident que és lesbiana)... Però hi ha que anar tan lluny per cercar discriminacions???... Que va!!! Sense més lluny, a Xàtiva, han censurat l'actuació de Pot de Plom per ofenses greus al Papa. Mare tapem!

Recuperant l'alé després d'un cap de setmana intens

Tot seguit a l'acabament de la marxa baixarem amb les piles carregades per retrobar-nos amb el Gavaldà, el Joan Reig i el Falin. Lluny queda ja aquella festa de benvinguda a les caixes de sabates de Tarongers, on compartirem una litrona saborosa amb el Luguillano i menjàrem un poc el tarro a dues murcianes de Cieza . Vist que no s'avenien a les nostres classes desinteressades de valencià, nosaltres començarem a parlar en alemà amb coses com el Gute nacht o Mein name o I habe. Al que anàvem. Tocaren bàsicament cançons de l'últim disc i el que la gent aplaudí més van ser vells exits com el 'Jo vull ser rei' o el 'Bon dia'. Espere que l'any que ve iniciatives com aquesta tinguen continuïtat.

De ruta per la Mariola



A les 6:30 del matí i completament de nit hem enfilat camí cap al Vinalopó per a esmorzar a la Front Freda baix una pinadeta amb un airet fresquet i molt bo i a més sense massa calor. Després de reposar forces, hem pujat fins al Somet des d'on hem baixat pel Mas del Pou i el de Dominguez fins Santa Bàrbara. A continuació hem continuat baixant cap al poble pels Teulars i per l'Alqueria. Aproximadament uns 20 km que no s'han fet gens pesats per a ningú de nosaltres, baix un matí que ens ha respectat amb bon correntet d'aire i millors temperatures. Per últim, Joan, Pere i jo després d'haver-se dutxat convenientment se n'hem anat cap als Moscaters per menjar-se una paella que estava per xuclar-se els dits. Només un inconvenient: que ja estic per a tot el dia escaldadet (que li anem a fer!!)Com no he fet cap foto perquè no me n'he enrecordat que portava al damunt la càmara, us adjunte una que he trobat per Internet

Per una Palestina lliure


La ONG Al-Awda està remetent paraules de suport als ciutadans palestins en la seua lluita pel reconeiximent internacional i per a la pacificació del país. La web és aquesta.

Un coet al cul

El més fàcil en aquestos dies de canícula és deixar-se portar per l'embotament i la passivitat pròpia de vacances. Huí he assumit un repte que, ara per ara, m'acollona i el pitjor és, que cada dia tindré un examen. A veure per on eixim

Esglai a Guilella

Ahir a les cinc de la vesprada visquérem l'enèssim atemptat cap a la integritat de la ja molt assetjada Serra Mariola. Va ser a Guilella, antic convent de monges, i que ara pertany a mans privades. Es va encendre un magatzem de l'edifici i sort que l'actuació va ser ràpida, perquè d'una altra manera, amb el ponent i la tardança dels camions de bombers que van aplegar hora i mitja després, hagueren fet presagiar el pitjor. Ahir a les Xarrades a la Fresca li tocava el torn al Director del Parc Natural, que es va perdre en dissertacions sobre com de bonica és la serra i la feina molt important que VOLEN fer. En el torn de preguntes se li tiraren al coll, increpant-lo per la ineficiència de mesures preses i la no existència d'un pla propi de prevenció d'incendis. Fou descoratjador com treia balons fóra i argumentava que no es podia donar una actuació ràpida donada la burocràcia que s'ha de dur a terme des de la Conselleria fins els Ajuntaments. Pitjor encara va estar, el veure la manca de sintonia absoluta entre els dirigents del parc i agents socials com Mariola Verda (associació que ha sigut menyspreada sistemàticament per polítics miops)... bufen mals vents per a la Serra tot i ser Parc Natural. Cal una acció directa ja!!

Tangos amargs

Hi ha històries brutals, que et suposen una bufetada a la cara i després de les quals et quedes amb cara de no saber que dir. La història tracta d'un carnisser centenari britànic que visitava cada dia la seva esposa a l'asil d'ancians. La dona estava malalta i tenia vuitanta-set anys. Ell anava a veure-la com qui compleix una cita amb l'amor. Potser conservava encara aquell punt d'il·lusió adolescent que mai no havia perdut o que recuperà en els anys de la vellesa. Les visites duraven vuit hores. Devien explicar-se poques coses. Qui sap si només es miraven en silenci, sense paraules, i se sentien bé, i en tenien prou.
Ell va degollar-la. Ho va fer, en saber que havien de traslladar-la a un altre centre per causa de la seua malaltia. El centre era lluny i no podrien veure's. Va preferir que acabara els seus dies. A ell l'han comdemnat a dotze anys de treballs forçats (comdemna absurda contant que té cent anys)i que no podrà suportar l'absència de la seva dona.

Dos dies en els camps de crema

El que va començar el dissabte de bon matí ens va portar a la platja de Villaricos (Almeria), seu del CreamFields. A destacar l'extraordinari ambient format en l'àrea d'acampada del festival, la qualitat excepcional de les platges almerienses amb unes aigües cristalines que serien l'enveja de les platges valencianes o alacantines i una 'decepció' respecte a la música del festival. He aplegat a la conclusió de que estils com el dance, house o trip-hop són massa hedonistes per a un esperit estoïc com el meu, forjat dins d'una moral catòlica ferma i que m'ha servit per a valorar tota aquella música que proposa alternatives o inclús denúncia la situació i els problemes d'allò que ens rodeja (preferisc a la Mala abans que a Tricky o Massive Atack). Per últim, remarcar la colpidora visió del Parc Natural de la Serra de Gata... extensions infinites ermes i que, tot i això, guarden espècies endemiques més pròpies de latituds saharianes, una terra de color rogenc que és treballada fins l'extenuació baix els milers de metres quadrats de plàstics extesos a les seues valls, una gent oberta i desenfadada que fa que menjar als seues bars o tasques siga una experiència gratificant i a més barata. En resum, una terra de contrastos, per una banda el plaer nihilista del festival i per l'altra l'esforç i la lluita constant per guanyar-li terreny al desert i conseguir viure en un lloc tan hostil.

Tornant al Cinema Paradiso



Que hi ha diferències substancials entre 'El viaje de Carol' d'anit a la plaça de bous i la pel·licula de Tornatore és evident. Ací ni Totto ni Alfredo podrien haver-se guanyat la vida posant en marxa la cinta. L'avanç tecnològic és un fet i per a bé o per a mal, els nostres dos amics s'haurien d'haver buscat una nova ocupació a la que atendre's. No obstant, sí que hi ha moltes similituds. Compartiem anit un cel estrelat, potser els seients del Paradiso no foren còmodes a l'igual que anar a la plaça sense coixí (sàvia decisió de molts dels assistents que jo no vaig tindre). I per últim, la major similitud és l'expectació dels dos grups que reunien tant a amics com veïns, famílies, i perquè no, amors, somnis o esperances.

Racisme?

Si el món és molt ampli... si cabem tots. No és com la Lluna, que quant està minvant sí que hauríem estar tots apretadets

Ja tinc carlota per moure'm



Aquestos dies he patit d'una passivitat brutal. Se m'esgolaven les hores entre les mans fins que, he aconseguit trobar un element d'il·lusió que no és altre que anar al ja molt remogut festival CreamFields. Igual que el burro es meneja al veure la carlota, jo també.

No sigues borrego



De La Insignia

He introduït un nou sistema de comentaris

Com podreu veure baix de la notícia he posat un nou sistema de comentaris que sembla més potent que l'anterior. De totes maneres continue deixant el vell fins passat un temps en que sàpia traure tot el suc a este nou model de comentaris... De totes maneres, espere que aneu fent ús del nou sistema a veure que us pareix. Au cacau!!

Fins quan haurem de suportar el greuge comparatiu

A Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni d'Agullent (Vall d'Albaida) de 56 anys, se'ls ha negat la possibilitat d'adoptar una nena xinesa perquè a parer de la conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana tenen "dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià" i perquè "compten amb pocs recursos personals per assimilar continguts".(Diari Avui-06/08/04)

Que passa? Que la xiqueta ve de Xina ja castellanoparlant??

Igual que el Rai amb la seua moto aquàtica



Passada l'alegria inicial per aconseguir les dues entrades (les quals no me les esperava per res del món) ara aplega el moment de posar els peus en terra i valorar (Per a què les vull?). A mi em sembla que el meu cas és més fàcil de solucionar que no el del Rai amb la moto aquàtica en el seu barri als afores de Madrid. Huí ho he estat mirant i son quasi tres horetes de distància (pitjor seria Galicia o Astúries). Només fa falta predisposició i ganes de passar-ho bé. La veritat és que un festival a la vora de la platja pot ser més que estimulant.

Dues entrades per al CreamFields d'Almeria!!!



Sí senyor, dues invitacions per cortesia de Ràdio 3 a un concert on van Massive Atack, Fat Boy Slim, Goldfrapp o Miss Kittin entre d'altres. La putada és que el concert està a prendre pel cul i tanta maquineta em fa imaginar les pintes dels colegues que poden anar de per allí. Us adjunte l'aparença del cartell.

Que és un weblog?

- ¿Qué es para tí un weblog?

- Una terapía inútil, claro. Es como un psicólogo, pero bastante más barato, si contamos dos sesiones semanales a 50 €, el año tiene 52 semanas, mmm... un hosting sale bastante más barato y los resultados obtenidos no difieren demasiado.

- ¿Sí?

- No, pero algo hay que decir en estos casos

Tret de jetlageando

Ansietat

He acabat de currar i ja ha començat el compte arrere per acabar el projecte. Ara per ara, les sensacions són prou decebedores i açò no ha fet més que començar. Seguirem informant en cas de que hi haja alguna altra novetat.

Gatzara entra de ple dins del mercat ianqui!!



Amb el suport de prestigiosos directors com els germans Cohen, Michael Moore, Terence Malick etc. aquesta web ha estat distingida amb una estrela al Passeig de la Fama de Hollywood juntament a noms tan ilustres com els de Marlon Brando, Marilyn Monroe o Ava Gardner. La direcció de la web agraeix el reconeiximent i al mateix temps fa una declaració d'intencions on anuncia que ni el prestigi ni la fama obtinguda la van a canviar o domesticar.

Denuncia sobre la situació espanyola

Mentre a l'Estat Espanyol Telefonica cobra una cuota de 40 € per unes connexions màximes de 512 Kb/s a l'estat francés s'ofereixen connexions de 2 Mb/s a 20 €. Si a més contes, que el poder adquisitu espanyol és prou menor que el francés, huí en dia tindre una ADSL suposa un esnobisme (crec que vaig a tornar a la Tarifa Plana per conscienciació social)

Oiarzabal i Pasaban

Després de veure la proesa realizada pels dos alpinistes al cim del Chogori et quedes amb una pam de nassos veient com arrisquen conscientment la vida pel plaer, el qual supose indescriptible, d'estar al cim de les muntanyes més altes del món. I jo, personalment, establisc una complicitat tant amb ells com amb els seus predecessors, sent conscient de que en ma vida m'enlairaré a cims mitics com el mateix Everest, el K2 o el Kanchenjunga. És la pretensió de jugar a ser déus, d'ultrapassar els límits i la resistencia fisica i mental que ens es donada. És en definitiva, convertir-se en heroïs i entrar dins del menut grup d'escaladors que formen part de l'èpica del alpinisme: Mallory i la seva mort al Everest, Messner i la seua fita amb la primera consecució de tots els huit mil i Hillary amb Tenzing Norgay fent cim al sostre del món.

Al sometiment, a l'apatia, al deixar-se dur, a les guerres, a les tortures, a les medalles financiades per satisfer egos desorbitats, als governants que amb excuses comercials se'n van de putes, als mentiders obstinats, als equips que no es presenten a jugar a futbol ...

Cols i medalles

Maria de la Pau Janer: et jure fidelitat eterna amb articles com aquest!!!

(Maria de la Pau Janer-Diari Avui 28/07/2004)

Que mal m'ho vaig passar!!

Que set quilòmetres no haurien de constituir un obstacle insalvable a l'hora de córrer està fóra de tot dubte. Per trobar excuses que expliquen el mal moment que vaig passar ahir podríem dir que la temperatura no va baixar dels 31ºC en el termómetre de la farmàcia i que a més, les poques gotes que van caure van traure tota l'escalfor que hi havia al terra. Diuen que el que mal comença mal acaba i la primera volta vaig pillar un mal al costat que no se'm va anar fins la 2a volta, en la qual no em vaig sentir excessivament apurat però els problemes van començar tant punt es va començar la tercera. La inexperiència i la ignorància de no saber que fer amb els bidons d'aigua em va portar a malbaratar-la pegant glops que m'atragantaven i banyant-me la cara i finalment el cos. Per davant del que abans era el Music em sentia defallir i el tros de l'Hotel l'Àgora a l'Avenida va ser una lluita constant entre el desig de parar per pillar aire i l'obligació de continuar. Que acabara la carrera sense parar li ho dec a la presència de mon pare i l'obsessió meua de que no em vegera doblar el colze. Sense adonar-me'n vaig pujar el tros dels xupa-xups i una vegada superat vaig reduir de marxa per aplegar a la Plaça el més integre possible. Menció especial es mereix Garci que va quedar el 3r del poble en la carrera i després va jugar un partit sencer, apunt molt emotiu els ànims de JFP (ànim xaval!! que això ja ho tens fet!!) i com no, a la EXCEL·LENT AFICIÓ que va recompensar cadascun dels pasos per meta en moments reconfortants i que posaven els pels de punta. Gràcies a tots, xiquets!!!

Cap de setmana d'esport

Esta rodona i unflada panxa té els dies contats amb caps de setmana com l'actual on nadaré, correré i jugaré al futbol. Quan més apreta la canícula, jo tinc el curset de natació, la Volta a Peu el dissabte de vesprada i les Dotze Hores de Futbol. Encara que no guanye res (que serà el més normal), no faré com alguns altres que es gasten dos milions de dolars en pagar a agents influients per aconseguir medalletes que en Cantos poden costar-te 10 € totalment personalitzades. Veure per creure.

Tranquilitat complaent

Els dies passen entre la rutina diària del telèfon sonant, dels albarans pegant i de les entrades i eixides anotant i dels cursets de natació. Està bé ser conscient que en menys de dues setmanes tot tornarà a ser com abans i tornaran els temors, els reptes i els dubtes que són tan característics aquesta temporadeta. En fi, me'n vaig a dormir i a concentrar-me per veure com superar de la millor manera l'ola de calor que s'aproxima. Per cert, a la meua futura nebodeta ja li barallen dos noms: o Àngela o Núria. Preferisc aquest últim i així li ho he fet saber a Laura. De totes maneres, Àngela no està malament.

La meua empremta ecològica

En http://myfootprint.org pots calcular la teua despesa en superfície útil que requereixes per sobreviure. A mi m'ha eixit que necessite de 2,9 hectarees enfront dels 4,7 que requereix un ciutadà espanyol mitjà. Tanmateix, açò no és suficient. Eixim cadascú a 1,8 hectarees productives. Per tant, per mantindre a l'actual nombre d'habitants i que tots foren del meu perfil necessitaria d'1,6 planetes Terra.NOTA: Està en castellà.

Huí és un dia especial

Huí la metgessa ha anunciat que és xiqueta, de manera que tindré nebodeta a finals d'octubre.

Un prec per la privacitat

Crec que huí per huí, tothom sap de l'existència d'aquesta pàgina web. Una altra cosa és que l'hagen visitada a causa de no disposar de condicions necessàries o de l'ànim necessari per afrontar les meues paranoies.
Tot aquest rotllo ve perquè us he fer un prec: i es que pretenc que a l'hora d'escriure ho faça a un públic genèric i al que suposadament no conec ni ells a mi tampoc. De la mateixa manera, aspire a que els comentaris no vagen directament contra la meua persona, que siguen més generics i que parega que no llegiu en absolut allò que escric.

Test sobre descans i relaxació

1) Com et relaxes?
Crec que la millor forma de relaxament és la realització d'activitat física a ser possible aeròbica (Eh! que tècnic m'ha eixit).

2) Quantes hores dorms al dia?
Ara que curre dormiré unes set hores. Si no tinc res, quantes més hores millor.

3) Et costa molta feina conseguir adormir-te o dorms com un tronc?
Depén de com de relaxat aplegue al llit. Si no, aplique tècniques clàssiques com la valeriana, els llibres, etc.

4) Postura favorita per a dormir?
La postura fetal. Potser al eixir a aquest món abans d'hora, el meu subconscient vullga tornar a la placenta de ma mare

5) Quin és el lloc més rar on has dormit?
Sens dubte dormir juntament a Borja i Garci al ras en el camping. No reuniem les condicions necessàries per tornar a Abisinia i decidirem compartir el nostre calor corporal per fer més suportable el fred matiner d'abril. Va valdre la pena aquella xicoteta dormida ja que a la tornada vam tindre la visió del millor Grajo de tots els temps embolicat dins d'una manta acompanyat crec que de Llorens. Tots dos ens van desitjar un bon dia al que nosaltres vam respondre que esperàvem que així fora i que a d'ells els anara igual de bé.

Estil de crawl



El que sembla una xorrada a mi em costa barbaritats!! (sobretot les cames!!)

'En este estilo, uno de los brazos del nadador se mueve en el aire con la palma hacia abajo dispuesta a entrar en el agua, y el codo relajado, mientras el otro brazo avanza bajo el agua. Las piernas se mueven de acuerdo a lo que en los últimos años ha evolucionado como patada oscilante, un movimiento alternativo de las caderas arriba y abajo con las piernas relajadas, los pies hacia adentro y los dedos en punta. Por cada ciclo completo de brazos tienen lugar de dos a ocho patadas oscilantes. En este estilo es muy importante respirar de modo adecuado. Se puede tomar una respiración completa por cada ciclo de los brazos, inhalando por la boca al girar la cabeza a un lado cuando pasa el brazo y exhalando después bajo el agua cuando el brazo avanza de nuevo.'

50 anys de la mort de Frida Kalho



Maria de la Pau Janer-Diari Avui

(...)Hi ha qui viu la vida resignant-se a la grisor. Hi ha qui obre els ulls perquè tot ho vol veure, sense deixar passar res de llarg. Vaig anar a veure Frida. La història de la pintora mexicana és com la seva obra: àcida i delicada alhora. Cruel i bella a la vegada. És la vida d'una dona forta que va saber respirar fondo i acarar-se al món, que tragué forces de cada entrebanc, que no volgué abandonar ni un instant la lluita per sobreviure. És el periple vital d'una supervivent, capaç de deixar-se endur pels designis del cor, de convertir el present en tots els futurs possibles

Balanç d'un dia de Mediàtic!!!



La veritat és que vam aplegar tardet acabant ja l'actuació de Jose Mercé. El primer concert sencer que vam veure era el de Melendi, un clon d'Estopa que parla de les mateixes coses que els de Cornellà i amb el mateix estil (poc més que afegir)... Després Fito Paez que feu un concert apte per a intelectuals. El Sata i jo aprofitarem per a guardar forces i esperar a la Mala Maria. I finalment va aplegar, acompanyada per J, el del Rimadero de Ràdio 3 i dos més que els acompanyaven a les veus. Flipant, com una fràgil i primíssima dona pot transmetre tanta energia. I per a les postres Loquillo ('como veis somos los últimos, porque detrás nuestro es imposible que vaya nadie')... Llevat de la pose xulesca del Loco, el concert també va ser una passada. Ara, la Mala Rodriguez s'enduu la palma. Una última cosa. Em sembla indignant que un festival fet en Alcoi no convide a cap grup que cante en valencià. Les meues sinceres felicitacions als organitzadors del Moniatic per la seua tasca reivindicativa perquè el Mediatic està fet per a què els fills de papà es deixen 'els quartos' i ensenyen les seues samarretes Nike o el seu últim piercing o tatuatge.

A Déu pregant i amb la massa donant!!



Ací està palesa la hipocresia de la rància dreta: són la principal salvaguarda dels valors d'Occident però es permeten luxes com organitzar guerres pel seu compte i distracció o anar-se'n de putes durant les missions comercials que tot el món sap, son una font inesgotable per al mercat del sexe. Falta veure si el Matas difonia a les russes que hi ha màfies molt eficients que les poden acostar a les Illes per 'xicotets' sacrificis. I que em dieu de Rasputín, personatge de llarg recorregut que cent anys després de la seua mort, torna a fer trontollar el poder polític: fa quasi cent anys el règim tzarista i ara el govern 'Matista'. No em puc resistir a tornar a posar l'element estrela del museu de l'eròtica de Sant Petesburg. Au cacau, me'n vaig a nadar.

Brutal Julieta Venegas en 'Neruda en el corazón'

A callarse
Pablo Neruda

Ahora contaremos doce
y nos quedamos todos quietos.
Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningun idioma,
por un segundo detengamonos,
no movamos tanto los brazos.

Seria un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estariamos juntos
en una inquietud instantanea.

Los pescadores del mar frio
no harian danio a las ballenas
y el trabajador de la sal
miraria sus manos rotas.

Los que preparan guerras verdes,
guerras de gas, guerras de fuego,
victorias sin sobrevivientes,
se pondrian un traje puro
y andarian con sus hermanos
por la sombra, sin hacer nada.

No se confunda lo que quiero
con la inaccion definitiva:
la vida es solo lo que se hace,
no quiero nada con la muerte.

Si no pudimos ser unanimes
moviendo tanto nuestras vidas,
tal vez no hacer nada una vez,
tal vez un gran silencio pueda
interrumpir esta tristeza,
este no entendernos jamas
y amenazarnos con la muerte,
tal vez la tierra nos ensenie
cuando todo parece muerto
y luego todo estaba vivo.

Ahora contare hasta doce
y tu te callas y me voy.

VISCA SAN FERMIN!! GORA SAN FERMIN!!!

Una de les millors festes que he viscut.

Un torpon cabrejat

Me'n ric jo de la estupidesa i la manca de tacte d'aquells que s'anomenen instructors o educadors i que menyspreen sistemàticament l'esforç i l'esperança en una millora gradual i sostesa dels alumnes. No poden ser més que ineptes elitistes els que pretenen acomodar-se al reduït i selecte grup d'avançats i deixar a la seua desventura als pobres terrossos com jo, que fan bonament el que poden (així aconsegueixen dissimular la seua deficitària o inclús inexistent formació tècnica i pedagògica). El dia que l'educació caiga definitivament del costat conservador s'instaurarà un sistema com el de castes de la India o com els de les classes socials que imaginava Aldous Huxley a un món feliç... I des d'ací dic, que m'agradaria no viure per a contar-ho. Posats a desbarrar també em posa malalt el tipus de gent que segons convinga et fa sentir-te valorat o bé t'ignora sistemàticament per ves a saber tu quina raó. Jo crec que viuen penjats a la Rosa dels Vents i segons bufe gregal o xaloc fan una cosa o altra.. Bona nit!

Dir no

(Maria de la Pau Janer-Diari Avuí 04/07)

Qualsevol nit pot sortir el sol
(De Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d´algú.

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! …

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! …

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! …

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! …

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! …

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Causa perduda

Després d'anys de dedicació has aconseguit que la teua família et considere una causa perduda.Els teus pares creuen entendre't, o més bé et coneixen i punt. I la resta de la família més llunyana s'ha cansat de calfar-se el cap intentant enquadrar-te en una categòria.

Només amb gran determinació i amb un continu treball de desmarcatge i ausència sistemàtica aconsegueixes que es cansen d'inclouret inútilment en bateries de preguntes incòmodes sobre status social, projectes laborals, plans hipotecaris i resta de temes a l'ús. Aspectes que de tan sobats es moren d'inanició sobre el tapet color salmó del flamant saló del convit. Entre la copa de gelat mig derretida i el cendrer reblit de puntes de cigarret.

No entenen molt bé com sobrevius a la vida. Ni mai els has presentat alguna nóvia. Ni entres en debats sobre cotxes TDI's o l'elecció entre pis, casa o adossat.

No els incomodes, no els molestes. Només no saben que fer amb tu. Tu te n'acostumes i comences a pillar-li el gustet (o no! potser és tot pura autocomplaença).

Huí em manca el temps i la imaginació

Gràcies a Cortazar tot un geni (Rayuela, Un tal Lucas) puc escriure huí. Va per ell!!

Instrucciones para llorar

"Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente.

Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca.

Llegado el llanto, se tapará con el decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia dentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos."

Les coses que tinc

Tinc un rellotge de corretja que molta gent m'admira i jo ben bé no se perquè. Potser perquè tinga marca 'pijeta'.

Tinc un desfici brutal amb una barba de més de tres dies: un picor constant que fa rascar-me visceralment.

Tinc una bossa d'esport que em regalaren per la comunió. Tothom se'm riu d'ella però a mi m'agrada molt.

Tinc una casa, que ara a l'estiu es calfa d'una manera bàrbara (quina graella!!).

Tinc el costum d'oblidar tot allò que somnie en el moment en que obric els ulls. Tota una pena!!.

Tinc un veïnet menudet que molava veure'l banyar-se a la piscina fins que sos pares ens el van amagar i ma mare, mon pare i jo ens vam quedar amb un pam de nassos.

Tinc unes manisetes a la dutxa que tenen perill de caure i cada moviment a la banyera ha de ser d'una precissió màxima.

També tinc huí un any més dels que tenia ahir.

A Blas de Otero en el 25é aniversari de la seua mort

EN LA INMENSA MAYORIA

Podrá faltarme el aire,
el agua,
el pan,
sé que me faltarán.

El aire, que no es de nadie.
El agua, que es del sediento.
El pan... Se que me faltaran.

La fe,jamás.

Cuanto menos aire,más.
Cuanto más sediento,más.

Ni más ni menos.Más.

Més informació ací.

Sobre la discriminació posítiva

Expressió que a mi no em sona gens bé però que al mateix temps em sembla necessària . Pretendre fer prevaldre una igualtat entre sexes que només es materializa al paper, i que és menyspreada sistemàticament en cada agressió patida, és un cinisme. És la mateixa igualtat que ampara als minusvàlids malgrat les nombroses barreres arquitectòniques a que han de fer front cada dia, són els impediments burocràtics que endarrereixen la normalitat dels nous vinguts a la nostra terra, són els entrebancs d'homosexuals o parelles que pretenen formalitzar una relació sense el vist-i-plau d'institucions caduques com l'Esglèssia o l'Estat. S'ha de ser contundent per extraure el problema de soca-rel i amb el temps i els remeis guanyats, llevar aquestes lleis per mai més tornar-les a instaurar

Una mala persona



En aquest enllaç podeu fer uns tests que us diuen a quin personatge de ficció i a quin de la vida real us pareixeu més. Caga't ja que a mi m'ha eixit de personatge de ficció a Vito Corleone i com a personatge real Saddam. Ja tinc asumit que soc un tirà!!

Viure a Cicely



Cicely és la ciutat que jo proposaria com a meta del programa de Ràdio 3 'La ciudad invisible', on cada dia tracten de trobar cadascun del nostres Dorados. Que perquè és un Dorado? Perquè amb el seus problemes com tenim tot el món, sempre destil·len un encant i un realisme que els fan molt accesibles, et permeten aïllar-te 45 minuts de tots el problemes i dels teus quefers diaris, et mostren realitats paral·leles, que perfectament poden ser vàlides, allunyades de titolars de premsa, ràdio o televisió i a més, també és un lloc on la barreja ètnica aparentment no és un problema (mira tu que cosa més gran!!)

De nou a la casella d'inici



El que va començar com una patada avant per fer front al sense sentit d'Inase ha aplegat a la seua fi. Com tot, d'aquesta carrera hi ha hagut coses que m'han agradat més i d'altres que no m'han entusiasmat tant. Però ara això, poc importa. Ja estem de nou a l'eixida i només puc fer una cosa: començar a córrer, i no de manera pausada com faig entre setmana sinó com més ràpid millor, no hi ha temps per a poder mirar enrere i poder quedar-te amb el millor de tots aquests cicles: el dia a dia que ara mires amb melangia i desassosec per la incertesa del futur. Hi ha qui diu que em queda molt per fer: buscar feina, buscar casa, tirar arrels etc. I jo huí, mira per on, només faig que pensar en la gent que m'ha ajudat a tirar endavant durant aquestos anys i que possiblement no torne a veure en molt de temps. És una sensació fastigosa i de soletat absoluta amb només un antídot: corre, escapa, sent el batec del cor, sent la transpiració del cos, sent com sua el teu front, sent com es seca la gola, fes que el cansament físic anul·le la teua capacitat reflexiva... i ni te s'ocurrisca tornar la mirada enrere... CORRE, FORREST, CORRE!!

La meua pròpia religió

Vaig a crear-me alguna cosa pareguda a una religió pròpia per a poder recolzar-me en ella quan les coses no em vagen bé. Em faré un llistat de manaments en els que creure fermament sense pensar massa en perquè son així. Tindre imatges dels meus propis santets per tots els llocs. Hi haurà de famosos i anònims que ni sabran que estan beatificats pel meu poder. Una religió feta a mida però no excloent: hi haurà una llista de pecats que variaré segons convinga per a no martiritzar-me ni tindre sentiments de culpa en cas d'infringir-los. No oferiré recompenses de dorados ni paradisos terrenals ni tampoc castigaré per no conseguir complir les normes, ja que si ho fera així deixaria prompte de creure. Serà una religió que m'acompanyara cada dia i que em reconfortarà quan no m'hagen eixit les coses massa bé.

La Nit de Sant Joan

L'únic dia que em sap greu que Bocairent no siga un poble ubicat al litoral es el d'ahir. És tot un ritual, preparar la foguera, ajuntar-se un bon grapat de gent, oblidar-se de totes les preocupacions del moment (que són moltes!!), arremullar-se els peus, demanar desitjos, etc. Enveje a tots els que ahir gaudiren d'aquesta experiència mentre jo dormia. Que li anem a fer!! Vaig encendre un ciriet virtual per acompanyar-los encara que fóra de manera simbòlica... Ja tindre temps de prendre'm la revenja!!

Els vigilants de la bassa!!

Si senyor!! Que tremole Michael Night i tota la banda de les platges de Santa Mònica perquè m'he apuntat als cursets de natació i vaig a aprendre a estar vuitanta minuts a l'aigua sense morir en l'intent... (o almenys això espere). Com podreu imaginar el meu amic mai prou estimat, Home Cabellera, també hi assistirà. Som ungla i carn encara que la gent s'enteste a separar-nos.Per llevar-vos les lleganyes de la becadeta us adjunte la notícia del primer virus andalús.

Gràcies Juanma

Cap a on va GATZARA?

Tots som conscients de que a hores d'ara encara som 'una immensa minoria' els que coneguem aquesta web, però amb el temps, pense depurar-la més i fer d'ella un instrument interactiu entre els lectors i l'autor mateix amb fòrums, possibilitat de missatgeria instantània, preparació de accions contra les patents del programari, contra el monopoli de les grans empreses, fent front a la marginació del valencià a Internet etc.

Es sol dir que somiar és debades i qui no somia no actua. Que vagen per davant els meus somnis!!.

Sobre la situació de la llengua

Gràcies a la perfeccionista de Sònia

Tothom és conscient de com de dolenta és la situació lingüística al País Valencià. Bé, tothom és conscient que el País Valencià no és un País normal. I no és un País normal per moltes qüestions, encara que per a mi, huí, l’únic problema del País Valencià siga la llengua i el tracte que rep... Per llegir tot l'article polseu ací.

...
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia
...

(Fragment d'Esperant d'Obrint Pas. Més informació ací

M'apareixen clons pertot arreu

Usar plantilles predefinides és el que té. Aquest estiu vaig a pegar-me una gran currà per personalitzar-la al màxim. Ahir se'm va parar el cor al veure dues webs igualetes que la meua.

La indústria farmacèutica còpia al programari lliure

Que el moviment del programari lliure és una de les eines més palpables i sostenibles per fer un món més just i solidari està fora de tot dubte. Ara la creixent relació entre la biologia i la computació ha esdevingut en que s'usen mètodes oberts per al descobriment de nous medicaments que puguen usar-se en casos com els de les malalties tropicals que assolen les regions menys afavorides del planeta. La indústria farmacèutica és una de les principals culpables de la mort de milers de persones gràcies a les seues patents sobre els medicaments, les quals només son costejades pels països més desenvolupats. Més informació ací.

El Síndic de Greuges es posa dur amb l'Ajuntament d'Alcoi

El Síndic no vol que l'ajuntament alcoià subvencione una associació com la de Sant Jordi que fomenta clarament el sexisme en la festa. Potser, se li hauria d'adreçar una queixa per a què també sancionara a la de Bocairent per la cremà de la Mahoma per intolerant i islamófoba. Estarem veient la llum del final del tunel?

Però les dimensions importen o no?

.

Hui s'obri el museu de l'erotisme de San Petesburg (Rúsia) i l'estrela és el membre del conegut monjo rus Rasputin, que es diu va fer les delicies de la dona del tzar amb les seues arts amatòries. El coleccionista propietari va pagar 8000 dolars pel tema. A mi em sembla un poc car,no?

M'agrada Sant Antoni

M'agrada l'olor de les paradetes on venen els clàssics puros i les pastilles de torró, m'agrada l'ambient divertit i desenfadat que es respira quan camines pel voltant de l'ermita, m'agraden les proves que fan als xiquets per guanyar conills o pernils, encara que quan jo participava mai m'enduia res, m'agraden les paradetes que mesclen des de banderes del Che a d'altres com Metallica o Nirvana. En definitiva, m'agrada molt el meu sant.

Carta de Gabo



Gràcies Montse!!!

“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.

Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.

Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.

Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.

Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.

A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.

A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.

Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.

He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.

He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.

Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.

Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.

Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.

Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.

Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.

El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.

Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.”

No deixe de sorprendre'm cada dia!!
Huí al diari ve una història d'una iaia que va a ser mare de lloguer del seu net.La seua filla, de nom Viridiana (quin nom!!),va nàixer sense úter i per això la iaia va a posar el seu a la perillosa edat de 53 anys. Flipant!!

Vaga de neurones!!
Les neurones fan vaga després de fer examen. Jo crec que a mi ja em fan vaga tots els dies perquè estic recorrent molt a sovint a les xulles, meravelloses companyeres des de fa poc de temps.A veure que ens depara el cap de setmana que ve.